Usuari:Mcapdevila/Làmpada de plasma

Làmpada de plasma

Una làmpada de plasma (també anomenada "bola de plasma" o "esfera de plasma") és un objecte que va assolir la seva popularitat la dècada de 1980, encara que va ser inventada per Nikola Tesla el segle xix després de la seva experimentació amb corrents d'alta freqüència en un tub de vidre buit amb el propòsit d'investigar el fenomen de l'alt voltatge. Tesla va anomenar a aquest invent Inert Gas Discharge Tube (tub de descàrrega de gas inert).

Història

A la patent nord-americana 514,170 ( "incandescent Electric Light", 6 de febrer de 1894), Nikola Tesla descriu una làmpada de plasma. Aquesta patent és d'una de les primeres làmpades d'alta intensitat. Tesla va prendre un tipus d'esfera incandescent amb l'element conductor suspès i li va aplicar alt voltatge, creant així la descàrrega. Més tard, Tesla anomenaria la seva invenció "Inert Gas Discharge Tube".

El producte popular que es ven actualment a tot el món va ser inventat per l'artista Bill Parker mentre era estudiant al MIT. Més tard el va desenvolupar quan era artista resident de l' Exploratium science museum . La tecnologia necessària per fer les mescles precises de gasos de les esferes de plasma actuals, especialment els gasos rars d'alta puresa, no estava a disposició de Tesla. Per crear els vius colors, la gamma de moviments i els complexos patrons que apareixen a les làmpades de plasma actuals es fan servir aquestes barreges de gas, formes de vidre variades i circuits integrats, i tots els circuits van ser desenvolupats i patentats per Bill Parker entre els anys 1980 i 1990. Les làmpades típicament contenen xenó, criptó i/o neó, encara que també es poden usar altres gasos.

Descripció

Efecte que produeix un objecte conductor (com una mà) en ser aproximat al vidre de la làmpada de plasma

Elèctrode central d'una làmpada de plasma

Les làmpades de plasma estan disponibles en multitud de formes, sent les més freqüents esferes i cilindres. Encara que hi hagi moltes variacions en la forma, una làmpada de plasma és en general una esfera de vidre transparent, plena d'una barreja de diversos gasos a baixa pressió, per on passa un corrent altern d'alta freqüència i alt voltatge (aproximadament 35kHz, 2 -5kV), generat per un transformador d'alta tensió. Una esfera més petita en el seu centre serveix com elèctrode principal. Emet "serps de llum" (en realitat, gas ionitzat) que s'estenen des de l'elèctrode interior fins a les parets de l'esfera de vidre, donant una aparença similar a múltiples i constants llampecs acolorits.

La col·locació d'una mà prop del vidre altera el camp elèctric d'alta freqüència, causant un únic raig dins de l'esfera en direcció al punt de contacte. Quan s'acosta qualsevol objecte conductor a l'esfera es produeix un corrent elèctric, atès que el vidre no bloqueja el flux de corrent quan estan implicades altes freqüències, actua com a dielèctric d'un condensador elèctric format, en aquest cas, entre el gas ionitzat i la mà.

Perills Potencials

Cal anar amb compte en col·locar dispositius electrònics que estiguin connectats a la xarxa elèctrica (com perifèrics d'ordinador) prop o sobre la làmpada de plasma: no només pot explotar el vidre, sinó que pot provocar una descàrrega estàtica d'importància en trobar un camí cap a terra, encara que hi hagi la coberta plàstica protectora. El camp de radiofreqüència produït per les làmpades de plasma pot interferir amb ordinadors portàtils, reproductors digitals d'àudio, i altres dispositius similars. A més a més, quan es col·loca un metall sobre la superfície de vidre d'una làmpada de plasma, hi ha risc de cremades, és molt fàcil que l'electricitat s'obri camí cap a objectes metàl·lics, especialment quan aquests es troben subjectes per certs materials conductors, per exemple, la pell humana.

Després d'uns minuts d'encesa constant, a prop de l'esfera de vidre s'hisol acumular ozó. Aquest s'acumula de manera més accelerada si es posa una mà o un objecte metàl·lic a la plataforma i al folrar amb paper de alumini arrugat. En acostar el dit a 1cm salten espurnes porpres a causa de la diferència del potencial rebent una lleugera descàrrega elèctrica no mortal alterant l'ona de freqüència electromagnètica de dispositius electrònics com els televisors i els aparells de ràdio en un camp d'abast de 15m.

Usos al cinema

• Expedient X.

Vegeu també

• Làmpada de lava

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Làmpada de plasma

• construir la teva pròpia làmpada de plasma (anglès)
• Com construir la teva pròpia làmpada de plasma (castellà)
• Art amb plasma