Vídeo mapping

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El videomapatge (en anglès, o video mapping o projection mapping ) és una tècnica de projecció utilitzada per a projectar imatges i objectes virtuals de dues o tres dimensions sobre qualsevol tipus de superfície, gràcies a un programari especialitzat.

Els videomapatges se solen projectar sobre superfícies irregulars, com ara façanes, mobiliari urbà o interiors d'edificis.

El propòsit és interactuat amb un espai i encaixar determinades imatges damunt la seva superfície. També s'hi poden afegir dimensions extres, il·lusions òptiques i sensació de moviment sobre objectes estàtics, a més de la sincronització àudio que afaforeix una narrativa audiovisual.

Un dels primers moments de reconeixement del mapping com a forma d’art va ser en el 2005, a Ginebra, Suïssa, durant la primera edició del Mapping Festival, un esdeveniment internacional dedicat al món del veejay i tot el relacionat amb les arts visuals.

Videomapatge d'un drac sobre la casa Batlló en al·lusió al simbolisme representat per Gaudí a la seva façana

Historia[modifica | modifica el codi]

El videomapatge té el seu origen en les famoses representacions de les ombres xineses que van començar a utilitzar-se en el món del teatre de la dinastia Han. No pretenien projectar una imatge per deformar-la i veure un efecte audiovisual, però primitivament podem dir que és l'antecedent del videomapatge conservant un element bàsic com la llum. Un cop arribat a Europa occidental va arribar la “llanterna màgica”, creada per Christiaan Huygens y Athanasius Kircher, que van portar a terme un projector de seqüència d'imatge a la pantalla gran, en un inici era per la classe burgesa, més endavant es va popularitzar en totes les classes socials. A finals del segle XVII es va inventar la fantasmagoria, que consistia en un projector més sofisticat compost per una barreja de diferents “llanternes màgiques” a les que es van afegir rodes, barrejant projectors frontals, retro projeccions i projeccions sobre fonts de llum. L’origen de les arrels històriques del videomapatge són recents, les trobem en projeccions sincronitzades dels vj que fusionaven la musica amb imatges. Per aquesta necessitat de creixement, expansió i pel seu enorme èxit, les projeccions van deixar les discoteques per ocupar naus industrials en raves i més endavant places i espais públics de ciutats.[1]

Característiques tècniques i estètiques[modifica | modifica el codi]

La combinació d’elements bàsics i tècniques de representació produeix una il·lusió feta per el conjunt d’aquests elements que finalment produeix el videomapatge .[2]

Llum[modifica | modifica el codi]

La llum és un dels elements més important en la tècnica. Amb l’ús és possible veure i definir l’espai, els colors i textures de les imatges projectades.

Perspectiva[modifica | modifica el codi]

La perspectiva és una tècnica de representació de profunditat i posició relativa dels objectes comuns, aplicant-li tridimensionalitat i volumètrica, cosa vital per el Videomapatge. On l’artista representa els elements en la seva forma física i més endavant creant una capa sobre la representació que quadra exactament amb la realitat, donant-li una altra realitat. A part un cop elaborada per realitzar la projecció s’ha de “quadrar” des d'un punt concret per tal de que encaixi i tingui sentit.

So[modifica | modifica el codi]

Els videomapatges que es troben dins d'actuacions musicals s’aplicaran de manera sincronitzada als músics, fins i tot als artistes. Creant una atmosfera idònia per implicar a l'espectador al màxim, creant dramatisme. El so com Bandes sonores, efectes especials, entre d’altres són recursos molt efectius tal com succeeix al cinema, aplicar-li so al videomapatge representa augmentar un gran percentatge el dramatisme, de tal manera que l’espectador està totalment submergit per ell i percep les emocions que es volen transmetre de manera més eficaç.

Realització del videomapatge[modifica | modifica el codi]

Un cop l'objecte és creat, cal crear una còpia virtual de la configuració física completa. Es crea un model virtual de la superfície de projecció i es col·loca dins d'un entorn virtual. Les coordenades han de ser definides segons on es posa l'objecte en relació amb el projector. Finalment, l'orientació xyz, la posició i l'especificació de la lent del projector s'afegeix a l'escena virtual.[3] Uns ajustaments manuals són habitualment necessaris per retocar l'escena física o la virtual a fi d'obtenir els millors resultats. Programari com vvvv, Madmapper de Modul8, Resolume4, Processing, Isadora, Adobe Flash, MAX/MSP/Jitter, Open Frameworks, 3D Studio Max, Cinema 4D, o servidors de multimèdia com Photon, Watchout, Pandoras Box, entre d'altres es poden fer servir en el videomapatge.[4]

Usos[modifica | modifica el codi]

El videomapatge va obtenir notorietat principalment a través de campanyes publicitàries i vídeoclips de músics electrònics.[5] Aquestes campanyes publicitàries fan servir habitualment tècniques de mapping per projectar escenes interactives en façanes d'edificis. Les tècniques comunes per a aquestes actuacions inclouen també mappings tridimensionals i projecció 3D per crear la il·lusió de profunditat. Entre la comunitat de música disco electrònica, s'està fent cada vegada més comú que Vj's acompanyin la música amb synced visuals. Encara que s'utilitzen comunament pantalles de projecció normals, alguns artistes visuals estan començant a crear instal·lacions personalitzades per projectar en 3D.

El 2011, a Florència (Itàlia), es va exhibir (en directe) el primer experiment d'un vídeo mapping de 360° d'una escultura de l'artista italiana Rabarama.[6]

Produccions d'aspecte cultural, artístic i publicitari[modifica | modifica el codi]

El videomapatge és una eina que s’ha arribat a utilitzar en molts aspectes, tant com en produccions d’aspecte cultural, art o publicitat.

Mapping d'aspecte cultural[modifica | modifica el codi]

Eina utilitzada en caràcter d’aspectes culturals, és a dir, en moment de celebracions o esdeveniments culturals, destacant certs edificis emblemàtics de les ciutats o projectant en qualsevol espai d’elles. En aquests esdeveniments el seu propòsit és embellir temporalment el valor arquitectònic d’un edifici o espai, relatant l’historia de l'emplaçament o de la societat en un moment temporal, realitzant una narració audiovisual sobre el moviment cultural o simplement per donar-li un toc de gracia a les emotives festes o celebracions culturals del lloc.[7]

Mapping d'aspecte artístic[modifica | modifica el codi]

Aplicat a alternatives escèniques, en grans obres de teatre, òperes i música en directe.

Connotant-la d’un nou art en expansió on l'impacte en la societat és major que un altre tipus, reforçant narracions teatrals o fins i tot vídeo creacions artístiques que es projecten per plaer de l'artista, on els límits són els propis de l’artista i el seu desenvolupament en la projecció.[8]

Mapping d'aspecte publicitari[modifica | modifica el codi]

Utilitzant aquesta tècnica per la presentació de nous productes, esdeveniments de la marca (Branding) o campanyes publicitàries. Normalment aplicat en grans edificis donant major visibilitat a la població i impacte en ella, captant l’atenció dels seus seguidors davant la resta de companyies. Alhora algun d’ells fan que el públic interactuï amb el Videomapatge i la campanya que s’està portant a terme en el sector publicitari. Reforçant la identitat, expressant valors i compartint experiències en un nou format.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vídeo mapping Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Orígenes del Vídeo Mapping» (en castellà). MdeMapping, 2016. [Consulta: 16 abril 2011].
  2. «Elementos fundamentales». Introducción al Video mapping, 2014, pàg. 16-32.
  3. «Virtual replica of the real scene» (en anglès). [Consulta: 11 juliol 2012].
  4. «Mappeando superficies» (en castellà). Xanela.koniclab, 2013. [Consulta: 16 abril 2011].
  5. Sigrist, Peter. «A short history of 3D projection mapping» (en anglès). [Consulta: 3 juliol 2012].
  6. Paperblog, document de Vídeo
  7. «Proyección Video Mapping Sobre Palacio Barolo Buenos Aires 2007» (en castellà). Emiliano Castro, 2009. [Consulta: 16 abril 2011].
  8. Gutiérrez Arana, Carolina. «El video: del arte a la industria cultural». El video: del arte a la industria cultural, Maig 2011, pàg. 37-46.
  9. «10 ejemplos de mapping publicitario» (en castellà). Young Marketing, 26/02/16. [Consulta: 16 abril 2011].