Viquipèdia:Articles de qualitat/Últims

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Últims articles de qualitat
Dona i ocell

align

Dona i ocell és una escultura exempta de Joan Miró que s'aixeca 22 metres sobre l'estany artificial del parc de Joan Miró, a Barcelona. Construïda entre 1981 i 1982 —per bé que inaugurada l'any següent— l'obra és de pedra artificial, revestida parcialment amb ceràmica pintada de vermell, groc, verd i blau tractada com a trencadís, feta pel ceramista Joan Gardy Artigas. L'escultura fou la darrera obra pública de Joan Miró. L'obra té a veure, formalment, amb d'altres de motiu femení. És una forma vertical i complexa: a la part de baix, hi ha una part arrodonida de caràcter orgànic com un element natural que puja. Com si es tractés d'una ceba o una tija que a dalt acaba amb una mena de brot, poncella o cap de bolet. Tanmateix, dalt de tot, hi ha una cosa molt diferent: com un rodet desigual i inclinat, buit, tot de trencadís blanc per dins, lluent quan rep la llum, coronat amb una mena de mitja lluna groga, de banyes ben definides. El color s’usa de forma variada, amb efectes fets mitjançant el trencadís. S’ha indicat un presumpte significat establint diverses relacions entre l'escultura i diferents òrgans, criatures i elements de la Natura. L’obertura negra, vertical, s’ha relacionat amb una vulva i el fust en conjunt sembla tenir una forma fàl·lica.

Basílica de Sant Francesc d'Assís

align

La basílica papal de Sant Francesc d'Assís (en italià Basilica Papale di San Francesco, en llatí Basilica Sancti Francisci Assisiensis) és una basílica situada a Assís (Itàlia) catalogada com a Patrimoni de la Humanitat des de l'any 2000. Construïda a menys de cinc quilòmetres de Porciúncula, el lloc on morí Sant Francesc d'Assís, té dues parts: la basílica inferior, baixa i fosca, i la basílica superior, espaiosa i lluminosa. Aquesta distribució s'ha interpretat de manera simbòlica: es considera que representen, respectivament, la penitència i el cel.

La basílica forma part de tot un complex monumental franciscà. Enfront de l'atri que precedeix l'ingrés de la basílica inferior hi ha l'exoratori de Sant Bernardino, construït per al Tercer Orde Regular de Sant Francesc als voltants de la meitat del segle XV. Després del portal s'entra al sacre convent que, a més d'allotjar la comunitat de frares menors conventuals, encarregats de la custòdia de la basílica, actualment allotja l'Institut Teològic d'Assís (ITA), l'Institut de Ciències Religioses (ISSRA), un centre de documentació i un important fons de documents i llibres especialitzats en temes franciscans.

continuació
modifica

Hugo Claus

align

Hugo Claus va ser un artista belga polifacètic que va fer d'escriptor, poeta, dramaturg, pintor i director de cinema. Va néixer el 5 d'abril de 1929 a Bruges i va morir el 19 de març de 2008 a Anvers.

La seva obra es caracteritza per una gran diversitat de temes i estils: del més tràgic al burlesc, de la banalitat quotidiana i l'obscè a l'amor excels, de l'universal al local. Alguns dels seus temes preferits són l'amor de la mare, l'odi envers el pare absent, la sexualitat, la culpabilitat induïda pel catolicisme, l'autoritarisme i la hipocresia del clergat, la relació ambigua de molts flamencs que van simpatitzar amb l'ocupant alemany durant la Segona Guerra Mundial i l'estretor de mires de la petita burgesia a Flandes durant la postguerra. Claus mai no va tenir por de lluitar contra qualsevol tabú.

continuació
modifica

Moviment antitabac al Tercer Reich

align

Després que els doctors alemanys fossin els primers en descobrir la relació entre el càncer de pulmó i el tabac, al Tercer Reich s'inicià un fort moviment antitabac i es liderà la primera campanya antitabac de la història moderna. Els moviments antitabac cresqueren a moltes nacions des del principi del segle XX, però tengueren poc èxit arreu excepte a Alemanya, on la campanya va rebre el suport del govern després de l'ascens dels Nazis al poder. Aquest seria el moviment en contra del tabac més poderós del món dels anys 30 i de principis dels 40.

Els líders nacionalsocialistes condemnaren el consum de tabac i molts d'ells el criticaren públicament. Sota el govern nazi, prosperà la investigació sobre el tabac i els seus efectes a la salut, que seria la més important del seu tipus en aquells temps. A més de la investigació efectuada, l'aversió personal d'Adolf Hitler envers el tabac, les polítiques reproductives dels nazis i l'associació del tabac amb l'antisemitisme i el racisme foren altres factors en suport de la campanya contra el tabac.


continuació
modifica