El 19 de novembre es va acabar el període de votació. Comptant els vots emesos fins aleshores, l'opció guanyadora és l'Opció 1. La presa de decisions queda, doncs, tancada amb aquest resultat.
Tenim algun bot que s'encarregui d'arxivar les preses de decisions o millor fer-ho manualment?
No acabo de veure la lògica darrere d'aquest argument. Que es triï una forma o una altra per coherència terminològica significa que l'altra sigui automàticament incorrecta?
Per exemple, que a la Viquipèdia no es parlés enlloc de "dacsa" porta el lector a pensar que l'única forma correcta és "blat de moro" o que si "dacsa" és una forma correcta ho és en un altre idioma.
L'article principal continuaria esmentant tots els sinònims correctes a la intro o en una secció d'etimologia: «La dacsa, el blat de moro o el panís és una espècie de planta…». Igual que el TERMCAT fa servir «vacuna» a totes les seves fitxes, però això no treu que reculli «vaccí» com a sinònim en la fitxa principal. Així doncs, qualsevol lector que miri l'article principal (com m'imagino que faria qualsevol lector amb prou interès per comprovar la freqüència relativa de «dacsa» i «blat de moro» a la Viquipèdia) tindria clar que totes aquestes formes són correctes encara que per coherència terminològica hàgim optat per «dacsa».
Sí però la conclusió és la mateixa: hi ha una forma que serveix per parlar, i una que s'informa que existeix però no es fa servir.
Supose que faig tard, però per si de cas... Efectivament, al País Valencià hi ha mots que es consideren «poc correctes» perquè la gent no els troba (quasi) mai escrits perquè la majoria de la producció literària es fa al nord del Sénia. Un cas paradigmàtic podria ser «despús-ahir» o «hui», mots ben vius en la parla espontània que sovint són substituïts per «abans d'ahir» o «avui» perquè els parlants els consideren «més adients» per a registres formals.
Coherència terminològica no vol dir proscriure una paraula i prohibir-ne qualsevol ús a la Viquipèdia. Vol dir escollir una opció i fer-la servir uniformement en un mateix article (o conjunt d'articles relacionats) tot deixant la més absoluta llibertat d'utilitzar-ne una de diferent en els altres 660.000 articles que conformen la Viquipèdia.
Amb les opcions 4 i 5 sí que es bandeja de tots els articles sobre un tema (opció 4) o de la Viquipèdia sencera (opció 5). L'únic lloc on s'esmenta és a la introducció de l'article anomenat amb el sinònim de la paraula en qüestió.
Ah, sí, teniu raó. Havia llegit malament el títol del tema des de la meva llista de seguiment i pensava que era un comentari general sobre la coherència terminològica, sense veure que es referia específicament a les opcions 4 i 5.
A una setmana de la data prevista per iniciar les votacions i veient que, amb alguna excepció puntual, aquesta presa de discussions ha estat una conversa entre el @Pere prlpz: i jo (malgrat diversos recordatoris a la Taverna i altres pàgines), encara creieu convenient tirar-la endavant?
Per una banda, surti el resultat que surti, una presa de decisions amb tan poca participació tindria un cert problema de legitimitat. Per altra banda, no m'acaba d'agradar la idea de tancar una presa de decisions ja iniciada (tot i que n'hi ha diversos precedents).
Què en penseu, @Pere prlpz:, @Jordi G:, @Xavier Dengra:, @Pau Colominas: i @Amadalvarez:, que heu fet almenys una edició en aquesta presa de decisions?
Jo soc conscient de la seva existència i simplement espero que estigui oberta per votar-hi. Crec que força altres viquipedistes hi diran la seva a través del vot directe, tenint en compte que hi ha unes alternatives clares i que abasten tot un rang d'opinió.
No patiria massa, simplement és normal que en el debat i contraposició d'arguments previs sempre hi hagi menys participació. La legitimitat m'esperaria a veure-la a mitjan novembre quan hagi acabat la fase decisiva. Això sí, caldrà fer un parell o tres de recordatoris més.
A mi, el que em fa por de tot aquest debat és que serveixi per a introduir una política massa rígida, que proscrigui formes totalment correctes i no doni prou llibertat a qui escriu l'article i, a més, molt difícil d'assegurar-se que se segueix en tots els casos.
Hi he votat, he reanomenat bé la pàgina (amb el /2020/) i l'he afegida a la pàgina de preses de decisions en curs.
Potser estaria bé fer un reguitzell de pings als usuaris que sovint treballen en temes de correcció lingüística, que hagin participat en debats o pàgines de discussió referents a aquests aspectes i, sobretot, insistir-ho un parell cops a les tavernes de novetats i de consultes d'aquí fins la data límit. Te'n pots ocupar, @Leptictidium? :)
Per començar faig ping a @Pere prlpz:, </nowiki>@Jordi G:, @Xavier Dengra:, @Pau Colominas: i @Amadalvarez:, que ja han participat en la fase de discussió.
Disculpa. No havia votat perquè no em considero un expert en temes lingüístics.
No obstant això, perquè ningú pensi que no col·laboro, ara votaré.
Tot i que abans haig d'entendre "cóm s'ha de votar?". Quina diferència hi ha entre Opció A i fer servir la prioritat 6 ?.
gràcies
Hi ha 5 opcions etiquetades amb xifres i una 6a opció etiquetada com a «Opció A». Estan explicades a Viquipèdia:Presa de decisions/2020/Coherència terminològica#Propostes i arguments. Aleshores, es tracta de votar ordenant-les en ordre de preferència.
És exactament el mateix sistema amb el qual ja vas votar fa dos anys en aquesta votació. :)
Disculpa, pensava que la capçalera era l'ordre i ara veig que són les opcions.... Suposo.
Vaig a votar.
merci
Crec que aquest argument és un home de palla. Els lectors ja saben que en la redacció d'un article, un tema d'articles o la Viquipèdia hi han participat diversos usuaris, igual que ja saben que en la creació de la GEC i del TERMCAT hi han participat diverses persones. La qüestió és si aquestes múltiples persones han fet l'esforç de polir el seu text en comú i donar-li una certa coherència o, al contrari, han tingut la desídia de no fer-ho.
El mateix contraargument val per a l'argument del @Xavier Dengra: aquí.
“Els lectors ja saben que en la redacció de la Viquipèdia participen diversos usuaris”. Ja m’agradaria però és obvi empíricament per a mi que no; només cal tenir una reunió amb segons quins professors o amb tota una classe d’estudiants de batxillerat o d’universitat per adonar-se que la majoria no saben com funciona la Viquipèdia, qui la fa i com es fa. Crec que ens equivoquem donant això per fet.
Una cosa és que la gent tingui una idea molt poc definida de com funciona la Viquipèdia, i una altra de molt diferent és que la gent es pensi que una enciclopèdia de 659.367 articles i que porta 25.177.093 edicions des del 2004 és obra d'una sola persona.
Que potser la gent no sap si tenim 12, 126 o 1.269 usuaris actius, d'acord, però tothom és conscient que en la redacció de la Viquipèdia hi participen diversos usuaris.
Perdó per no haver especificat prou el context. Sí en la Viquipèdia, com bé dius, però no pas al llarg d’un mateix article concret. Hi ha gent que pensa que “un article que ha escrit algú altre és seu i cal consultar-li els canvis”. Per això el meu contraargument ha estat a l’opció 2 i no en les dues darreres.
Pot ser que la redacció no és la més afortunada, i reconec que posar com a positives coses que em semblen negatives pot no haver estat una bona idea (home de palla, si vols), però l'objectiu acaba essent que la redacció sembli sortida d'una sola mà (la del director de l'obra). Això no és necessàriament una virtut en una enciclopèdia col·laborativa.
Siguem una enciclopèdia col·laborativa o no, el precedent de tenir un cert grau de coherència editorial ja l'hem establert desenes de vegades amb pàgines com Viquipèdia:Llibre d'estil o Viquipèdia:Anomenar pàgines. De fet, disposicions com «[e]l més important, però, es no barrejar diferents varietats dialectals dins d'un mateix article» ja van molt en el sentit que, com a mínim fins a un cert punt, no hauria de ser evident que un mateix article l'han escrit diferents persones.
Per tant, l'onus probandi recau sobre qui afirmi que la terminologia és un cas qualitativament diferent de tots els altres i que no hauria estar subjecte a cap mena de coherència editorial.
No sé si l'onus probandi importa gaire, però més aviat hauria de recaure sobri qui vol canviar la pràctica molt establerta de no canviar paraules correctes que hagin escrit els altres editors per sinònims igualment correctes.
És una pràctica «molt establerta» en alguns contextos… i no tant en d'altres. Per exemple, la disposició que cito en el meu missatge anterior legitima la substitució de paraules correctes per sinònims igualment correctes si és necessari per mantenir la uniformitat dialectal d'un article.
Així doncs, no estem debatent si ens inventem una nova norma, sinó si estenem el camp d'aplicació d'una norma que ja implementem en altres contextos.
No em sembla que sigui un argument sòlid a favor de no tenir cap mena de coherència lingüística, ja que hi ha una multitud de recursos estilístics que permeten evitar les repeticions en una mateixa frase sense fer un poti-poti terminològic.
No acabo d'entendre l'opció 3. Quan l'opció 2 parla de coherència terminològica dins d'un article entenc que això inclou també la coherència terminològica entre el títol i la resta de l'article. Ara bé, l'opció 3 diu que s'aplica coherència terminològica dins del text de cada articles i entre els títols dels articles. Ara bé, això vol dir que no hi ha coherència terminològica entre el títol i el cos de l'article? Si és així s'hauria d'especificar, perquè si apliquem coherència terminològica entre els títols dels articles i després entre el títol i el cos, estem acabant per aplicar l'opció 4 (coherència terminològica dins del tema), excepte pels articles que no tinguin el terme al títol.
O sigui, si decidim que fem servir "be" i no "corder" als títols dels articles, deixem de poder fer servir "corder" a tots els articles que tinguin "be" al títol? O senzillament traiem "corder" dels títols però seguim podent fer servir "corder" als articles encara que tinguin "be" al títol?
Tu ho has dit: «Si és així s'hauria d'especificar, perquè si apliquem coherència terminològica entre els títols dels articles i després entre el títol i el cos, estem acabant per aplicar l'opció 4 (coherència terminològica dins del tema), excepte pels articles que no tinguin el terme al títol».
Aquesta és la diferència entre la 3 i la 4. No m'acaba d'agradar i no crec que tregui gaire vots, però em va semblar útil afegir la 3 per oferir una elecció més granular als usuaris que participin en aquesta presa de decisions.
Jo tampoc l'acabo d'entendre. La que a mi m'agradaria votar és la que defensa coherència el els títols però que després permet que dins de l'article es pugui posar de qualsevol manera mentre sigui normatiu i s'hagi fet servir en altres obres científiques o periodístiques. Però diria que la 3 no és ben bé això.
Diria que no són el mateix, perquè per la resposta de més amunt l'opció 3 inclou la coherència terminològica entre el títol i la resta de l'article, i entenc que el que proposa en @Jordi G no inclou aquesta coherència. Una altra cosa és que si el terme del títol i el de l'article són diferents, el text ha d'incloure un aclariment per orientar el lector.
A més, totes les propostes (menys la 1) inclou la coherència terminològica dins de l'article i no sé si la proposta d'en Jordi la inclou o no.
La meva proposta només inclou coherència en els títols dels articles dins d'una mateixa categoria. Exemple: si s'ha decidit que la categoria és "Vacunes", hi haurà l'article "vacuna", "vacuna inactivada", "vacuna triple vírica", etc... L'article començarà com ja comença ara: "Una vacuna o vaccí és..." i en el cos, cadascú que faci servir el que vulgui. És que veig molt forçat obligar algú a fer servir uns mots. Imaginem que hi hagués diferents articles per tipus d'escombres però que la categoria fos "granera" perquè el primer editor d'aquests articles va ser algú que va preferir fer servir aquest mot. Hauríem de fer servir només el mot "granera" i condemnar el mot "escombra"?
No acabo de veure el matís; ara bé, si el @Jordi G: vol afegir una proposta que encaixi precisament amb això que planteja, endavant, només faltaria.
Per cert, no vaig posar-ho ahir perquè assumia que es donava per descomptat, però crec que el sistema de votació hauria de ser preferencial, com a Viquipèdia:Presa de decisions/2018/Sobre la categorització per gènere#Votació.
Crec que val més posar-ho tan aviat com sigui possible, per evitar que sigui una sorpresa per ningú en començar les votacions.
No acabo d'entendre la fase de propostes i com s'evita que es converteixi en un debat.
Tal com estava ahir teníem unes propostes amb uns motius a favor i en contra, sense atribuir. Entenia que aquests arguments s'havien d'editar entre tots (no eren una discussió), i fins i tot es podien canviar entre a favor i en contra perquè sovint el mateix argument es pot posar a favor i en contra.
Si ara s'atribueixen el que estem fent és un debat.
No trobo que la simple atribució dels arguments sigui encetar un debat.
A les propostes hi falta una cosa molt important que és com s'apliquen. En el cas que surti aprovat algun grau de coherència terminològica, vol dir que qualsevol pot començar a canviar sinònims com li sembli (o com interpreti ell les referències)? O vol dir que s'ha de discutir cada cas i que aleshores l'únic que fa el resultat d'aquesta presa de decisió és prohibir les solucions de compromís en que no s'unifiqui tot?
D'acord amb l'esperit viquipedista, s'hauria de discutir cada cas. Ara bé, no és cert que «l'únic que fa el resultat d'aquesta presa de decisió és prohibir les solucions de compromís en que no s'unifiqui tot». De les cinc propostes que s'han plantejat ara, l'única que diu que s'ha d'unificar tot és la 5.
En realitat, el que fa aquesta presa de decisions és regular fins a quin punt és lícit invocar «la decisió del qui arriba primer» per bloquejar una majoria en sentit contrari (com ara el 75% a favor de la coherència terminològica que veiem a Discussió:Dacsa#Articles secundaris).
Potser s'hauria d'explicar a la presa de decisions, això, i també què vol dir discutir cas per cas, perquè la situació actual és que fins i tot sense aquesta presa de decisions es fan canvis massius sense discussions gaire visibles.
I la prohibició de solucions de compromís em refereixo a que em l'àmbit que sigui (article, tema o tot arreu) obliga a canviar tots els usos del terme a una forma o una altra, sense cap solució intermèdia possible.
