Entenc que la lletra Г es transcriu sempre com "g" fins i tot en aquells casos en què es pronuncia /v/ que són totes les terminacions -его, -ого i similars.
Viquipèdia Discussió:Transcripció del rus
Sí, igual que la о sempre es transcriu com a o encara que es pronunciï /ʌ/ o /ə/.
He retirat aquest tros, que vol fer passar per convenció d'estil de la Viquipèdia el que tan sols és l'opinió personal d'un usuari, que a més a més contradiu les recomanacions de l'IEC.
Ja he dit que cal discutir aquestes RECOMANACIONS (no són una llei o constitució) i trobar un consens llarg. El que diuen els de l'IEC és un disbarat, ja ho he explicat mil vegades: Tema:Vest6v2oorj3f7pq o Discussió:Alissa Fréindlikh.
Doncs això, primer ho discutim i, una vegada assolim un consens, el posem a la pàgina. No a l'inrevés.
Molt bé. He posat els enllaços a les discussions prèvies.
Per cert, els criteris que jo proposo també fan servir en altres llengües, en l'anglès inclòs. He posat un munt d'exemples aquí: Noms d'origen alemany. Fins i tot el mateix nom (Schmidt/Shmidt) s'escriu de manera diferent per persones diferents.
A més, la proposta de l'IEC no diu directament que els cognoms ALEMANYS s'han d'escriure com es fa en alemany. Només diu que "sembla raonable recuperar la forma original (sovint alemanya) corresponent, quan aquesta no s'allunya gaire de la forma russa i resulta fàcilment recognoscible". A més, una mica més avall, s'escriu: "En canvi, convindrà aplicar sempre la transcripció precisa de la forma russa en aquells cognoms més plenament russificats". Doncs com distingim quin nom és "més plenament russificat" i quin nom, no? Fréindlich és russificat o no? Em sembla que sí, ja que en rus (Фрейндлих) aquesta és la transcripció del nom Freundlich. En rus, "eu" alemany es transcrivia normalment com "ei" (ей). Ni tans sols els alemanys no escriuen aquest nom amb "eu", Freundlich. I per què no podem aplicar el criteri dels NOMS russificats per PERSONES "més plenament russificades"? Repeteixo: aquestes són només recomanacions. Les hem de discutir i, si cal, revisar-les.
Els criteris de l'IEC fan referència al grau de "russificació" del cognom, no de la persona que el porta. És una distinció important.
El gran problema amb molts d'aquests "criteris", "recomanacions", "manuals", etc. és que els escriuen els estrangers, sense consultar els parlants natius. I això a vegades porta a bajanades com aquesta. No he vist cap nom rus en aquella proposta, tots són catalans. El fet que alguns siguin professors de rus no vol dir que parlessin rus perfectament o sabessin molt bé la història de Rússia. És com si jo escrigués recomanacions sobre la llengua catalana sense consultar prèviament un catalanoparlant natiu. Els de l'IEC podien, almenys, estudiar la pràctica internacional pel que fa a aquests cognoms. Com ja ho he dit, en anglès fan servir exactament els criteris que jo proposo (m'atreveixo a dir que en altres llengües d'ús internacional, també). Així que aquests no em "surten dels nassos", benvolgut @Leptictidium:. Doncs si preferiu viure en una bombolla i ignorar la pràctica internacional o el que us està dient un parlant natiu de rus (és a dir, jo), endavant, feu el ridícul.
Ah, ara resulta que no sóc només jo, sinó que també els filòlegs experts de l'IEC (i, presumiblement, tothom que no estigui d'acord amb els teus punts de vista) són uns neandertals analfabets que no entenen ni una paraula de rus i no saben res de la història de Rússia. Aha. Entesos.
No he dit pas això, no cal ridiculitzar el meu punt de vista. Només he dit que els de l'IEC s'han equivocat en aquest punt i he explicat per què ho dic. Si no entens els meus arguments, és problema teu. No entens coses senzilles, ja ho he repetit un munt de vegades. No hi puc fer res. Esperem què diuen altres usuaris.
Per cert, les recomanacions de l'IEC ja s'han ignorat pel que fa a la reforma dels accents. Doncs no és una blasfèmia, com ho pretenen alguns.
S'han ignorat perquè hi havia A) un motiu de pes per fer-ho; i B) un consens previ de la comunitat per fer-ho, condicions que no es donen en el teu cas.
El problema és que hi ha gent (em refereixo a la teva persona) que no vol trobar un consens sobre els noms russos i que tracta l'IEC (en aquest cas) com si fos la Bíblia o la constitució espanyola. No vol escoltar cap argument. Els ignora o ridiculitza o banalitza. Dobles estàndards, jo diria. En fi, no ets la persona que pugui donar la seva opinió sobre aquest tema ja que saps molt poc de Rússia i sembla que nit tan sols entenguis rus. Doncs espero les opinions d'altres.
En l'elaboració dels criteris de transcripció del rus de l'IEC també hi varen participar professors russos nadius, si no vaig errat. Però el tema no és aquest. Si un cognom té una certa "tradició" a les llengües que s'escriuen amb alfabet llatí, potser no és cap bestiesa de mantenir aquella forma "tradicional". És com Isaac Asimov: si l'haguéssim de transcriure "a la catalana" hauríem de posar "ss" tant al nom com al cognom. Però és obvi que això resulta il·lògic en aquest personatge. Per tant, si bé hi ha unes orientacions "de caràcter general", caldrà estar al cas concret per veure quina és l'opció més adequada. Les llengües no són una ciència exacta.
@MALLUS: No entenc gaire que vols dir citant el cas d'Isaac Asimov. El seu cas dóna la raó als meus arguments (fer servir la forma utilitzada al país on viu o vivia el personatge en qüestió). Asimov va néixer a Rússia, però va viure (des de tres anys) als Estats Units. Per aquesta raó tothom (els catalans inclosos) fa servir la forma anglesa del seu prenom i el seu cognom. A ningú no interessa quin va ser el seu nom original. Fins i tot els russos transcriuen el seu prenom de l'anglès: А́йзек (Àizek) i no fan servir la forma russa, Исаак (Issaak). I per què el seu cognom hauria de ser escrit amb "ss" en català? Tampoc ho entenc. Tant els nord-americans com els russos el pronuncien amb "z". En rus: Ази́мов (Azímov). El seu cognom original (rus) va ser Ази́мов o bé Ози́мов (Ozímov). Prové de la paraula russa "ози́мые". Doncs si féssim la transcripció de la forma utilitzada pels russos, seria Àizek Azímov. Però la forma russa no interessa a ningú, com ja ho he dit. Tothom fa servir la forma anglesa ja que ell vivia als Estats Units. El mateix amb Sarkozy: el seu cognom és hongarès i fins i tot s'escriu d'una forma diferent en hongarès, però tothom l'escriu i pronuncia com ho fan els francesos. Per tant, l'analogia entre Asimov, Sarkozy i els cognoms russos "d'origen estranger" em sembla perfecta. Els criteris han de ser els mateixos. P.S. De veritat, ja estic cansat d'explicar totes aquestes coses tan senzilles. Feu el que volgueu, ja ho he dit.
A veure: simplement es tracta de comentar que els "criteris generals" poden tenir excepcions concretes per motius diversos. Cap llengua no és una ciència exacta. Per tant, en molts casos no tindrem una "solució pacífica". I no passa res. Jo sóc partidari de "seguir la forma original" sempre que sigui possible (en aquest cas, la russa). I si no se segueix, pel motiu que sigui, que quedi clar per quin motiu no se segueix la "norma general" en aquell cas concret.
A fi d'evitar un debat confús en el qual els diferents punts de desacord es van barrejant sense que es pugui seguir fàcilment la discussió, separo els punts. Aquest segon punt és per debatre si el fet que una persona tingui un cognom d'origen alemany però sigui de cultura/nacionalitat russa és un motiu prou bo per ignorar les recomanacions de l'IEC.
Al meu parer, no ho és per dues raons:
- l'IEC ja preveu que aquests cognoms alemanys siguin portats per persones russes (el document conté criteris de transcripció del rus, no de l'armeni, ni del xinès, ni de cap altre llengua) i tanmateix posa l'èmfasi en l'origen del cognom i no en la nacionalitat de la persona. Si l'IEC hagués volgut posar l'èmfasi en la nacionalitat ja ho hauria fet.
- el fet que una persona tingui una nacionalitat X no vol dir automàticament que el seu cognom sigui d'origen X. Sarkozy no és un cognom francès, Obama no és un cognom anglès i Fujimori no és un cognom quítxua o castellà. Per tant, el simple fet que un cognom X sigui portat per una persona Y no invalida el que diu l'IEC sobre els cognoms.
Ja he explicat la diferència aquí: Discussió:Alissa Fréindlikh
Em sembla que no entens algunes coses elementals. Mai no he dit que aquells noms/cognoms són russos. Poden ser alemanys, francesos, etc. El que jo explico és que han de ser transcrits del rus ja que les persones que els porten són russos (és a dir, són de Rússia i molts de fet són russos ètnics). Altrament això sí que seria discriminació i divisió. Així que el cas de Sarkozy no té res a veure amb la nostra discussió. A més, és un nom d'origen hongarès, i els hongaresos també fan servir l'alfabet llatí. Encara pitjor: en hongarès s'escriu amb dièresi: Sarközy. Per tant, si seguíssim la teva lògica (i la de l'IEC), l'hauriem d'escriure amb dièresi, sobretot ja que aquesta forma "no s'allunya gaire de la forma francesa i resulta fàcilment recognoscible". Seria ridícul, oi?
Cito el cas de Sarkozy per il·lustrar que una persona pot tenir la nacionalitat X i un cognom d'origen Y. Qui traça la [falsa] equivalència amb la transcripció ets tu.
No, ets tu qui fas una comparació que no té res a veure amb el nostre cas. De fet, sí que té a veure, però dóna la raó als meus arguments, no als teus. Tothom escriu el nom de Sarkozy a la manera francesa, no hongaresa (Sarközy o Sárközy). En rus, també el transcriuen del francès. Em sembla que en hongarès fins i tot es pronuncia d'una manera diferent. En tot cas, tothom el pronuncia a la manera francesa i a ningú no interessa com ho fan els hongaresos. El mateix amb els russos que porten cognoms alemanys, jueus o polonesos. Sí viuen a Rússia, els pronunciem i escrivim a la manera russa, no alemanya, jueva o polonesa. Lògic, oi?
Voldria parlar amb una persona que entengui rus i sàpiga bé la història de Rússia. La discussió amb Leptictidium és inútil i ja cansa. Ho sento a dir, però és veritat. Seria ideal parlar amb els experts de l'IEC que van fer aquell document. Estic segur que si llegissin els meus arguments, els entendrien.
Seguríssim. Segur que en tot el temps que es van estar treballant per desenvolupar aquests criteris de transcripció, no va haver-n'hi ni un a qui se li acudís la possibilitat que hi pogués haver russos amb cognoms alemanys. Sort que ofereixes la teva saviesa infinita per il·luminar-los.
El que sí que cansa és el teu tractament condescendent de tothom, absolutament tothom, que no comparteix el teu punt de vista, malgrat que no tens ni la més remota idea de quins coneixements tenen aquestes altres persones del rus, Rússia i la seva història.
Una altra vegada ridiculitzes el que estic dient. No tens altres "arguments". Fas pena. I tu sí que tens un condescendent de tothom que tingui una altra opinió.
El fet que tu saps molt poc de Rússia ja l'he comprovat un munt de vegades.
>> no va haver-n'hi ni un a qui se li acudís la possibilitat que hi pogués haver russos amb cognoms alemanys
Una altra vegada no t'adones del que dius. En cap lloc els de l'IEC han dit que no hi havia russos amb cognoms alemanys. D'on has tret aquesta bajanada? El problema és completament altre.
Prenoms, cognoms, topònims
- Alguns topònims ja tenen una forta tradició en català i es manté la forma comuna encara que la transcripció sigui una altra: Moscou (en rus: Москва́, Moskvà), Dnièper (en rus: Днепр, Dnepr), Sant Petersburg (en rus: Санкт-Петербург, Sankt-Peterburg).
- Els prenoms o noms de pila. No és convenient de traduir-los. Atès que no tots els noms russos tenen equivalent en català, la traducció donaria lloc а una barreja de criteris. És millor, doncs, adoptar sempre el mateix criteri i transcriure'ls: Aleksei (Алексе́й), Artiom (Артём), Serguei (Серге́й), Sófia (Со́фья), etc. En el cas dels prenoms o noms de pila dels russos residents a l'estranger (o de personatges àmpliament coneguts) caldria respectar igualment la forma consolidada internacionalment o, si s'escau, en català (Igor Stravinsky i no Ígor Stravinski, Alexandre Nevski i no Aleksandr Nevski, el tsar Nicolau II i no Nikolai II).
Un gran problema són els cognoms d'origen estranger (sobretot alemany o jueu). Els criteris de l'IEC en aquest sentit són molt vagues i ambigus i, en tot cas, tenen un caràcter de recomanació. Fins i tot la noció de "cognom d'origen estranger" és vaga i no gaire precisa, ja que milions de russos porten cognoms d'origen ucraïnès, polonès, alemany, etc. Cal estudiar cada cas individualment. El punt de partida poden ser els criteris següents:
- Si es tracta de personalitats històriques o de persones que van néixer o residien a l'estranger, es pot recuperar, en alguns casos, la forma original (sovint alemanya) si aquesta no s'allunya gaire de la forma russa i resulta fàcilment recognoscible: Eisenstein (en rus: Эйзенште́йн, Eizenxtein), Herzen (en rus: Ге́рцен, Guertsen).
- En canvi, per persones que van néixer i van viure tota la vida a Rússia o per cognoms més plenament russificats, convindrà aplicar la transcripció precisa de la forma russa: Dal i no Dahl (en rus: Даль), Dzerjinski i no Dzierżyński (en rus: Дзержи́нский), Gue i no Gay (en rus: Ге).
- En el cas dels russos que resideixen o han residit a l'estranger, la forma pot venir determinada per la manera com signava el mateix interessat: Stravinsky (en rus Страви́нский, Stravinski), Ehrenburg (en rus: Эренбу́рг, Erenburg).
De tota manera, dins texts més amplis transcrits sencers del rus, és preferible mantenir sempre la forma transcrita del rus, tot especificant entre parèntesis o claudàtors, si convé, la forma en la llengua original (no russa).
@MALLUS:, @Enric:, @Vriullop:, @SMP:
Què en penseu?
Bàsicament he copiat el text de la proposta de l'IEC (pàgs. 75–77). Només he fet alguns canvis pel que fa a cognoms (primers dos punts). Aquests són els criteris que es fan servir, per exemple, en anglès. Crec que en altres llengües també. Doncs cal mirar com ho fan a altres països. No s'ha de viure en una bombolla.
No oblideu que els russos pronuncien els cognoms d'origen alemany d'una manera diferent, no tant com ho fan els alemanys. Fins i tot la seva forma canvia una mica quan es fa la transcripció al rus: "eu" esdevé "ei", "h" passa a "g", etc. Seria estrany escriure i pronunciar-los tant com ho fan els alemanys. Són persones russes i viuen (o van viure) a Rússia. He explicat el cas de Sarkozy a aquesta pàgina. És un cognom d'origen hongarès (forma original: Sárközy o Sarközy), però tothom l'escriu (en alfabets llatins), transcriu (en alfabets ciríl·lics) i pronuncia a la manera francesa, no hongaresa. L'analogia em sembla perfecte.
Voleu parar? Mentre no hi hagi cap intenció de consens ni hi penso entrar.
He proposat el consens. Llegeix la meva proposta si us plau. He fet uns canvis molt petits en la proposta de l'IEC. És Leptictidium qui no vol trobar un consens. Només demana que seguim a cegues les recomanacions de l'IEC com si fos un llibre sagrat.
Alguns exemples de noms d'origen alemany o jueu. Uns d'ells estan transcrits del rus a la wiki anglesa i fins i tot a la wiki alemanya:
- Hi ha millers i millers de russos/soviètics famosos que porten "cognoms d'origen alemany". Cal mirar com estan escrits a varis wikis, però és clar que els criteris varien, fins i tot pel mateix cognom: Otto Schmidt (en) (en el text apareix també com Shmidt) o Vasily Schmidt (en), però Dmitry Shmidt (en) o Alexey Shmidt (en). El mateix amb Stein/Shtein/Shteyn. A Bruno Freindlich (de) i Alissa Freindlich (de) ja els he mencionat. Fins i tot els alemanys transcriuen els seus noms del rus (en alemany seria Freundlich). Un altre actor popular: Valentin Gaft (en). No surt a la wiki alemanya, però els anglesos escriuen "Gaft" (a la manera russa), no "Haft" (a la manera alemanya). Els francesos, també. Una actriu també molt popular: Татьяна Пельтцер (ru). Els anglesos fan servir la forma russa: Tatyana Pelttser (en) i els alemanys, la forma alemanya: Tatjana Peltzer (de). I què fem amb el noms d'origen incert, dels quals no es pugui dir si són russos o alemanys? Insisteixo: no hi ha una regla universal, cal mirar cada cas per separat. Aquells criteris de l'IEC són una broma. "Sembla raonable", diuen. Per ells, potser, però per mi gens. Tothom qui sap llegir ho pot comprovar. P.S. Vegeu un bon article en rus: Quins cognoms russos són en realitat alemanys. Entre altres (els escric de forma anglesa): Furmanov, Shneiderov, Millerov, Shvarts, Shmidt, Neyman, Beskov, Grabov, Turov, Rakov, Babin, Repin, etc. etc. Doncs què fem, els escrivim a tots a la manera alemanya, com ho recomana l'IEC? P.P.S. Un altre exemple: Denís Fonvizin. Un nom clarament d'origen alemany, però tothom fa servir la forma russa. Fins i tot els alemanys el transcriuen del rus: Denis Fonwisin (de). La forma alemanya (Dennis von Wiesen) només la posen entre parèntesis.
- Els cognoms que s'acaben en "штейн" (stein/xtein), d'origen alemany o jueu, són MOLT populars entre els russos. Per exemple, "Вайнштейн". Vegeu aquí la llista amb uns 40 (!) cognoms. Llevat de dos o tres que són dels Estats Units, tots són de Rússia o URSS. Si féssim tant com proposen els de l'IEC i escriguéssim a tots a la manera alemanya, això no seria gaire "raonable" per a mi, de cap manera.
El consens ja el teníem amb l'acord EGB (Ehrenburg per Gluixkó/Bondartxuk): seguíem els criteris de l'IEC respecte als cognoms alemanys a canvi de seguir els criteris de Buxareu respecte als cognoms russoucraïnesos.
Qui se n'ha desmarcat per poder imposar-nos "Fréindlikh" tant si com no és en Buxareu. Jo reitero la meva plena disposició a tornar a aquell consens i, si voleu, fins i tot a consagrar-lo en aquesta pàgina de transcripció.
Això d'Ehrenburg és una mentida. No era cap consens. He dit clarament que he acceptat aquesta forma per calmar els ànims, com una excepció. De fet, amb Ehrenburg es pot fer servir la forma alemanya ja que vivia un període a l'estranger i, fins i tot, escrivia el seu nom així. A més, és una personalitat històrica i aquesta forma es far servir des de fa molt de temps. Doncs és exactament l'argument que el proposo des de fa dues setmanes.
Au va, deixa el revisionisme per a una altra banda, que a Discussió:Ilià Ehrenburg i altres llocs es pot veure com defensaves la forma «Erenburg» a capa i espasa, i ara vols fer veure que «Ehrenburg» sempre t'ha semblat bé.
Jo estava (i estic) disposat a cedir en TOTS els casos de noms russoucraïnesos, mentre que tu et negues rotundament a cedir en els casos de noms alemanys, així que no gosis dir que l'obstacle per assolir un consens sóc jo.
Podem treure un consens en cinc minuts, si tu ho vols: jo cedeixo en la meva part i tu en la teva. El que de ben segur no passarà és que un dels dos hagi de cedir en tot i l'altre en res.
El que fa el "revisionisme" ets tu. Repeteixo: no menteixis, no hi havia cap consens. Vaig escriure clarament, fins i tot amb negreta i cursiva: "Com a mostra de bona fe, accepto que Erenburg es reanomeni a Ehrenburg, com a una excepció, ja que tot el món ho escriu així." Viquipèdia:Petició als administradors/Arxiu 46
Sí, havia defensat la forma Erenburg i havia escrit per què. No és un cas "pacífic", com diu MALLUS. Però em sembla acceptable la forma amb "h". I ho he reflectit en la meva proposta.
Tu estàs parlant no de consens, sinó de compromís: jo cedeixo aquí, i tu cedeixes allà. El problema és que no veig per què jo hauria de cedir amb noms de russos o soviètics d'origen ucraïnès. Tinc arguments molt forts en ambdós casos, a diferència de tu. El teu argument principal (i gairebé l'únic) és que així ho diu l'IEC. Per cert, l'IEC no diu així. Llegeix bé el que diuen. A més, no som al mercat. La teva actitud em sembla estranya i poc madura.
A fi d'evitar un debat confús en el qual els diferents punts de desacord es van barrejant sense que es pugui seguir fàcilment la discussió, separo els punts. Aquest primer punt és per debatre com es tracten les recomanacions de l'IEC: ens les podem saltar simplement si ens surt dels nassos, o cal un bon motiu que ho justifiqui?
Al meu parer, ens podem desviar de les recomanacions de l'IEC sempre que hi hagi un bon motiu per fer-ho. El fet que siguin recomanacions i no normes no significa que tinguin el mateix valor que un fulletó de barri o el post d'una persona qualsevol a Instagram.
Repeteixo: com ja ho he dit, en anglès fan servir exactament els criteris que jo proposo (m'atreveixo a dir que en altres llengües d'ús internacional, també). Així que aquests no em "surten dels nassos", benvolgut Leptictidium. Els motius per fer servir els "meus" criteris sobren, ja els he mencionat. Doncs si preferiu viure en una bombolla i ignorar la pràctica internacional o el que us està dient un parlant natiu de rus (és a dir, jo), endavant, feu el ridícul. P.S. Convido a tots llegir curosament els meus arguments i donar la seva opinió.
En anglès transcriuen ж per zh, ё per yo i ч per ch, també ho hem de copiar?
Tal com et va explicar la Judesba en el seu dia, "això és la Viquipèdia en català i ens regim per una normativa pròpia en la nostra llengua (reglada per l'IEC), que és qui decideix com s'escriu tot en aquest idioma". No ens cal subcontractar les transcripcions a l'anglès ni a cap altra llengua.
De veritat, tu no t'adones del que estàs dient. A veure, t'ho explico. L'anglès té la seva fonètica, diferent de la catalana, per tant és normal que ells transcriguin les lletres russes de manera diferent. Però jo no parlo de fonètica, sinó de com s'han de tractar els noms de les persones russes. Els de l'IEC s'han equivocat, ja t'ho he explicat. Saben molt poc de Rússia i la seva història. Tampoc saben la pràctica internacional pel que fa a aquests cognoms. Els criteris pel que fa pròpiament a la transcripció del rus em semblen vàlids, no els disputo. Parlo d'una cosa totalment diferent.
Aleshores ets tu qui no s'adona del que estàs dient. Una simple ullada als interviquis demostra que la "pràctica internacional" és escriure Ehrenburg amb hac, Freindlich amb ce hac, etcètera.
Una altra mentida. Ets un mentider compulsiu.
He dit clarament que tothom escriu Ehrenburg amb "h". Aprèn a llegir. Va ser un dels arguments (però no l'únic) pel qual vaig acceptar aquesta forma.
Sobre Fréindlikh també he parlat, a la seva pàgina de discussió:
- Vegeu com Alissa Fréindlich està escrita a les altres wikis. Algunes fan servir la forma "Freindlich" (no li puc dir alemanya, ja que en alemany seria Freundlich), però altres fan transcripció del rus: Frejndlich (it. i pol.), Freindlihh (eston.), etc.
He donat un munt d'altres exemples de noms d'origen alemany que es transcriuen del rus a la wiki anglesa i fins i tot alemanya (llegeix aquí). És només una petita part. N'hi ha molts més.
És evident que no vols trobar un consens. El que vols tu és imposar el seu punt de vista a qualsevol preu. A més, no saps res del tema. Vergonya.
Actualment s'indica que cal transcriure la lletra arcaica Ѣ (iat) com a "ě". Em sembla molt estrany perquè excepte en aquest punt tenim uns criteris de transcripció molt simplificadors, sense signes ortogràfics diferents al del català, tal com indica l'IEC (que no diu res sobre la Ѣ). Llavors, per què hauríem de distingir una lletra que en l'ortografia moderna del rus no es distingeix de la Е mentre no distingim altres lletres com la И de la Ы que sí que es distingeixen en el rus modern? Proposo canviar el criteri aquí i al mòdul automàtic (Mòdul:Ru-trans) perquè Ѣ es transcrigui amb el mateix criteri que la Е, és a dir, "ie" en posició inicial o després de vocal, "e" després de consonant.
Les lletres arcaiques les vaig afegir perquè ja hi eren en el mòdul d'en.wikt que va servir de base. En realitat "Ѣ > ě/iě" és transliteració ISO i l'IEC no en diu res de cap lletra arcaica. Per mi està bé simplificar-ho sense diacrític.
Val, doncs ho canvio.
D'acord amb el que dieu. El so (AFI) també cal canviar. No entenc d'on s'hagi tret "/æː/".
P.S. L'he canviat a "/je/".
D'acord amb el que heu dit tots plegats.
Cap més tema anterior