Viquiprojecte:Tipografia/Pautes per articles sobre tipògrafs

Viquiprojecte: Tipografia
Viquiprojecte	Què fer	Bibliografia i fonts	Viquiprojectes docents	Gràfics	Terminologia

Aquesta pàgina vol servir de guia per orientar aquelles persones que vulguin crear o editar una entrada de biografia sobre un tipògraf.

Notabilitat

¿És una persona prou significativa perquè hi hagi una entrada sobre ella a l'enciclopèdia?

Abans que res reviseu els criteris de notabilitat de Viquipèdia per a biografies per saber si fer una entrada sobre aquest tipògraf és admissible. Especialment si es tracta de persones vives.

Títol

Vegeu les normes de Viquipèdia anomenar pàgines i especialment les referides a noms de persones (punt 5). Com a criteri general s'han de posar els noms complets. Però si la persona és més coneguda per un nom artístic cal utilitzar aquest. Per a noms de persones d'altres cultures cal utilitzar el nom català si existeix i té una tradició d'ús; també per als noms antics. Consulteu també els acords sobre Noms dels artistes.

Si hi ha una lletra tipogràfica amb el nom del tipògraf l'article es pot distingir perquè la biografia té també el nom de pila.

Per exemple l'article Frutiger és sobre la lletra i Adrian Frutiger és sobre el tipògraf.

En aquests casos, però, es recomana fer servir la plantilla {{vegeu3}} per indicar-ho.

Tipògraf i què més?

Una entrada enciclopèdica sobre una persona ho és sobre tot el que d'ella pugui ser rellevant. Hi ha persones que podem considerar tipògrafs però que també són editors, escriptors, escultors, pensadors, ... o el que sigui. També hi ha aspectes de la seva vida personal i de la implicació social que pot ser necessari recollir. Cal que la biografia sigui completa. Poseu la faceta de tipògraf en la seva justa importància en relació al personatge.

Introducció

L'article ha de començar amb una introducció breu (un o dos paràgrafs) que enllaci a altres pàgines relacionades. Si la persona té diversos noms o pseudònims s'ha d'indicar aquí i crear les redireccions necessàries. Al costat del nom es posarà el lloc i data de naixament i, si s'escau, el lloc i data de defunció. Cal que en aquesta introducció es donin unes dades biogràfiques bàsiques que després es poden desenvolupar dins el text. Si la persona té diversos oficis, ocupacions o facetes s'ha d'indicar aquí.

Exemple (*):

Giovanni Battista (Giambattista) Bodoni (Saluzzo, 26 de febrer de 1740 - Parma, 29 de novembre de 1813) fou un gravador, impressor, editor i tipògraf italià, considerat com el pare de la tipografia moderna. La seva influència va ser molt important en el desenvolupament tipogràfic dels segles XVIII i xix.

Va assolir un alt nivell de refinament tècnic en la seva obra: plana, sense adorns d'estil, que combina amb una puresa en els materials emprats. Aquest fet va atreure a molts admiradors i imitadors i el va fer superar la popularitat dels tipògrafs francesos com Philippe Grandjean i Pierre Simon Fournier.

Infotaula

Com altres articles de Viquipèdia les biografies solen anar acompanyades d'una infotaula que mostra esquemàticament en un requadre a la dreta de la pàgina algunes dades sobre la persona. Per ara no hi ha una taula específica per a tipògrafs a Viquipèdia. Consulteu en les infotaules de biografies quina pot ser la més adequada. En els articles creats fins ara se sol utilitzar la {{Infotaula persona}} o bé la {{Infobox artista}}. És important completar al màxim els camps de la infotaula escollida.

Les infotaules solen portar un camp per posar una imatge del personatge. Preferentment s'utilitzarà un retrat (foto, pintura o gravat). En cas de no existir es pot utilitzar també la signatura o, si no hi ha més opció, una obra d'aquella persona. En persones vives pot ser que es puguin trobar fotografies amb llicències lliures. Es pot consultar, per exemple, a Flickr, però cal assegurar-se que el qui l'ha publicat no està re-llicenciant fraudulentament la imatge.

Per a persones de les quals no hi ha un retrat disponible amb una llicència lliure però pels que en canvi hi ha fotografies protegides de drets que es poden consultar podeu optar per fer-ne un retrat.

Això s'ha fet, per exemple, en el cas de del tipògraf Jos Buivenga

També podeu demanar que se'n faci un retrat o definir un encàrrec d'un conjunt de retrats relacionats (per exemple tipògrafs que tenen alguna vinculació entre sí) i des de la iniciativa wikiArS es vehicularà a qui ho pugui fer (no espereu però una resposta immediata)

Biografia

Segons la persona l'apartat biogràfic serà més o menys extens. Recordem-ho: cal tractar les diverses facetes professionals i biogràfiques que puguin ser rellevants i han de tenir un tractament equilibrat. Si la biografia és molt extensa es pot dividir en subseccions tenint en compte diferents fases de la seva vida.

Si la persona ha rebut premis, títols o reconeixements es poden citar en aquesta secció o fer una secció separada on s'en faci una relació cronològica.

Obra

En la majoria de casos serà necessari redactar una secció sobre l'obra de l'esmentat autor, destacant les seves contribucions més significatives, la seva importància i el context on es donen. És recomanable acompanyar aquesta secció amb imatges que ho il·lustrin.

Lletres tipogràfiques

Cal fer una relació de les lletres tipogràfiques que ha creat. Es recomana fer-ho en una taula on el nom de la lletra enllaci l'entrada de Viquipèdia dedicada a ella, que s'en doni la classificació segons diferents sistemes taxonòmics i que s'utilitzi el codi de colors que s'ha definit per mostrar la classificació segons Vox-ATypI.

Exemple: taula per les lletres creades per Carol Towmbly

			Classificació
Tipus de lletra	Dissenyador/a/s	Any	Thibaudeau	Vox-ATypI	DIN 16518
Mirarae	Carol Twombly	1984
Charlemagne	Carol Twombly	1989
Lithos	Carol Twombly	1989
Trajan	Carol Twombly	1989	Romana Antiga	Incisses	Incisses
Adobe Caslon	Carol Twombly	1990
Myriad	Carol Twombly i Robert Slimbach	1992	Pal sec	Modernes Lineals Humanístiques	VI.Lineals
Viva	Carol Twombly	1993
Nueva	Carol Twombly	1994
Zebrawood	Carol Twombly	1984

Influències

Es recomana donar informació sobre les influències rebudes i sobre a qui ha influït l'autor. Això es pot fer en una secció específica si el cas així ho demana o integrar-ho dins la secció d'obra o de biografia. També es pot indicar en la infotaula si aquesta té un camp per fer-ho.

Context històric i/o artístic

És important també referir-se als possibles corrents artístics, professionals o culturals als quals el tipògraf pertany i el paper que hi juga. I si ha estat impulsor de publicacions, revistes, impremtes, tallers o editorials.

Com en el cas de les influències això es pot fer en una secció específica si el cas així ho demana o integrar-ho dins la secció d'obra o de biografia.

Enllaços interns

És important que les pàgines enllacin a altres pàgines de Viquipèdia. Segurament en l'article podràs enllaçar paraules que surten al text amb pàgines genèriques (tipografia, tipògraf, lletra tipogràfica, impremta, etc.). Quan et refereixis a una lletra tipogràfica també pots enllaçar a la seva pàgina, existeixi o no a la Viquipèdia (si no existeix apareixerà un enllaç en vermell). Pots enllaçar també a les ciutats o països que citis, així com als corrents artístics o les escoles de disseny. Tingues sempre present que estàs creant un hipertext i que els enllaços són importants. Procura que els enllaços tinguin sentit, no enllacis una paraula per la qual no hi hagi una relació significativa entre la pàgina de destinació i el contingut del text de l'article de partida.

Altres seccions

Com en qualsevol article de Viquipèdia hi ha algunes seccions al final de l'article orientades a completar la informació i a guiar al lector que vulgui saber més, com les següents.

Vegeu també

Conté, en forma de llista, enllaços interns a altres entrades de Viquipèdia que estiguin relacionades. Convé no fer molt llarga aquesta llista i que siguin rellevants. Especialment per a pàgines relacionades que no s'hagin pogut enllaçar dins el text o pàgines que sí que s'han enllaçat però que són especialment importants per completar la informació.

Referències

Cal que el text estigui recolzat per fonts fiables que ajudin al lector i a altres possibles editors a verificar les informacions i afirmacions que s'hi fan. La millor manera de fer-ho és fent servir referències contextuals dins el text. Això es fa fent servir l'etiqueta <ref> i després fent servir la plantilla a la secció de "Referències" perquè es mostrin aquestes com a notes de peu. Hi ha una explicació sobre com utilitzar aquesta etiqueta a: Com citar les fonts i a Ajuda:Notes a peu de pàgina.

Per tal que la referència sigui útil cal donar el número de pàgina al que es refereix. En cas que sigui una publicació sense pàgines numerades donar el capítol o secció.

Bibliografia

Per indicar la bibliografia cal fer servir la plantilla {{ref-llibre}}. Per indicar fonts que no siguin llibres (llocs web, articles) es pot fer servir la plantilla {{Citar publicació}}.

És important que la bibliografia serveixi tant per verificar com per completar la informació de l'article. A ser possible cal citar fonts primàries, rellevants i que siguin fiables.

Si la persona ha publicat llibres més que en aquesta secció seria millor posar-ho dins una secció de "publicacions" que podria ser una secció dins de "obra".

Fonts pròpies

Com a criteri general les fonts per recolzar els continguts d'un article han de ser independents. No poden ser fonts del propi autor sobre el que es fa la biografia (com pot ser el seu lloc web). Ocasionalment es poden utilitzar fonts pròpies del subjecte si:

no és excessivament promocional
no implica declaracions sobre terceres parts
no implica declaracions sobre esdeveniments no relacionats directament amb el subjecte
no hi ha cap dubte raonable pel que fa a la seva autenticitat
l'article no es basa principalment en tals fonts

Enllaços externs

Els enllaços externs són adreces de pàgines web relacionades amb els continguts de la pàgina. Com la pàgina d'un organisme que s'ha citat o la web oficial d'un projecte de l'autor, etc...