Vixnu Sharma
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  Caixmir |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
| Activitat | (Floruit: segle III aC ) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Vixnu Sharma (entre el s. III ae i el III de) fou un escriptor indi que es creu que traduí, del persa a l'àrab, la col·lecció de faules Panchatantra.[1]
- vixnu śarman, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteració del sànscrit).
- विष्णुशर्मन्, en devanagari del sànscrit.
- Pronunciació: /víxhnu shárman/ (Vixnu es pronuncia pla, malgrat que quan aquesta paraula es troba sola es pronuncia aguda).[2]
- Etimologia: Vixnu (‘omnipenetrant’) és un dels déus més importants de l'hinduisme, i sharma: ‘refugi, casa’.
El període exacte de composició del Panchatantra és incert. Les estimacions varien entre el 1200 ae i el 300 de.[1]
Alguns escriptors el situen al s. III ae.[3][4]
Vixnu Sharma és un dels autors més traduïts de la història. Al 570, Borzuia traduí el Panchatantra al pahlavi i al 750, l'erudit persa Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa el traduí a l'àrab com Calila i Dimna.[5][6]
A Bagdad (l'Iraq), la traducció que encarregà el califa abbàssida Al-Mansur sembla que estava en segon lloc en popularitat després de l'Alcorà.[7]
Ja al segle xi aquesta obra arribà a Europa, i abans del 1600 s'havia traduït al grec, llatí, italià, alemany, anglès, antic eslau, txec, i potser a altres idiomes eslaus. S'estengué des de Java a Islàndia.[8] A França, almenys onze contes del Panchatantra s'inclouen en l'obra de la Fontaine.[7]
Llegenda[modifica]
La introducció d'aquesta antiga obra índia identifica Vixnu Sharma com a narrador del text. Com no n'hi ha cap altra evidència, «és impossible dir si en fou l'autor o si ell mateix és una invenció literària».[9]
Per l'anàlisi de les diferents recensions (versions del text) índies i de les característiques geogràfiques i dels animals que apareixen en les històries, alguns estudiosos han suggerit que el seu lloc de composició podria ser Caixmir.[10][11]
Segons Arthur Rider, les històries del Panchatantra foren escrites pel pandit caixmir Vixnu Sharma.[12] La introducció narra la història de com Vixnu Sharma crea el Panchatantra: això era i no era un rei anomenat Amara Shakti, que governava un regne que devia ser al sud de l'Índia.[13]
La capital del regne era Mahilaropya, i la seua ubicació es desconeix.
Amara Shakti rei tenia tres fills: Bahushakti, Ugrashakti i Anantshakti. Tot i que el rei era un erudit, els seus fills eren babaus.[14]
El rei estava descoratjat en veure que els seus tres prínceps eren incapaços d'aprendre a regnar, i en demanà consell als seus ministres. Li'n donaren consells contradictoris, però les paraules d'un, anomenat Sumati (intel·ligent), li semblaren assenyades.[15] Li digué que les ciències, la política i la diplomàcia són disciplines il·limitades que no es poden dominar amb una sola vida. En lloc d'ensenyar els texts de les Escriptures als prínceps, se'ls hauria d'ensenyar la seua saviesa inclosa, i l'ancià erudit Vixnu Sharma era la persona adequada per fer-ho.[14]
Vixnu Sharma fou convidat a la cort, i el rei li oferí un centenar de terres si podia ensenyar als prínceps. Vixnu Sharma rebutjà el premi dient que no vendria el seu coneixement per diners, però acceptà la tasca de tornar savis els prínceps en política en sis mesos. Vixnu Sharma sabia que mai no podria instruir-los amb mitjans convencionals. Hi utilitzà una manera menys ortodoxa: els explicà una sèrie de rondalles d'animals ―connectades entre si― i així els impartí la saviesa que es requereix per tenir èxit com a governant. Els seus cinc discursos esdevingueren el Panchatantra, és a dir, els 'cinc' (pancha) 'tractats' (tantra).[16]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Santhini Govindan: 71 golden tales of Panchatantra. Unicorn Books, 2007; ISBN 8178060868.
«Se le atribuye a Pandit Vishnu Sharma en algún momento entre el 1200 a. C. y el 300 d. C. Muchas de estas historias pueden haber existido antes, pero Vishnu Sharma las habría puesto juntas como una sola unidad». - ↑ Vegeu l'entrada śarman, que es troba poc després de la meitat de la primera columna de la pàg. 1000 Arxivat 2019-11-15 a Wayback Machine. en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritòleg britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
- ↑ Jacobs, 1888, introduction, pág. XV.
- ↑ Ryder, 1925, introducción del traductor, cita a Hertel: «Que la obra original fue compuesta en Cachemira, hacia el 200 a. C. En esta fecha, sin embargo, muchas de las historias individuales ya serían antiguas».
- ↑ Knatchbull, 1819.
- ↑ Falconer, 1885.
- ↑ 7,0 7,1 Jean Johnson i Donald James Johnson: Human drama: world history: from 500 to 1450 CE (volum 2). Markus Wiener Publishers, 2005; ISBN 9781558762206.
«Quan arribà a Al-Mansur, el segon califa abbàssida [...] ordenà que es traduïra a l'àrab [...] Diuen que aviat era en segon lloc després de l'Alcorà [...] Pel cap baix onze contes del Panchatantra són en l'obra de La Fontaine». - ↑ Edgerton, 1924, pàg. 3.
- ↑ Patrick Olivelle (trad.): The Pancatantra: the book of India’s folk wisdom ("els «Cinc tractats», el llibre de la saviesa popular de l'Índia’). Oxford (RU): Oxford University Press, 1997; ISBN 9780192839886.
- ↑ Orissa Review, volum 22. Home Department (Government of Orissa), 1965
«Tenint en compte les característiques geogràfiques i els animals, arribà a la conclusió que el bressol de Vixnu Sharma seria Caixmir». - ↑ Myrna Machet, Sandra Olën i Thomas Van der Walt: Other worlds, other lives: children's literature experiences, treballs de la Conferència Internacional sobre Literatura Infantil i Juvenil, 4 a 6 d'abril de 1995, volum 2. Sud-àfrica: University of South Africa, 1996; ISBN 0869819577, 9780869819579.
«Confegit sobre el 200 ae en sànscrit per Pandit Vixnu Sharma. El Tantra-khavika de Caixmir sembla ser-ne el més proper a l'original». - ↑ M. K. Kaw (Kashmir Education, Culture, and Science Society): Kashmir and its people: studies in the evolution of kashmiri society. APH Publishing, 2004; ISBN 9788176485371.
- ↑ Children's literature in South Asia: an overview.
- ↑ 14,0 14,1 Luis S. R. Vas, Anita Vas: Secrets of leadership: insights from the “Pancha tantra”. Pustak Mahal, 2004; ISBN 9788122308020.
«Un rei anomenat Amara Shakti tingué tres fills: Bahu Shakti, Ugra Shakti i Ananta Shakti. Tots tres babaus». - ↑ Pustak Mahal: Stories from Panchatantra. Bloomsbury Editorial Group, 1999: ISBN 9788122304541.
- ↑ Shubha Tiwari: Children and literature. Atlantic Publishers & Distributors, 2006; ISBN 9788126905836.
