Volta al Vallès (ral·li)
 Genís Ros amb la Derbi 350 a la Volta al Vallès de 1969 | |
| Categoria | Ral·li |
|---|---|
| Lloc | Vallès |
| Centre/Sortida | Mollet del Vallès |
| Data | Finals d'octubre |
| Espònsor | Nacional Motor |
| Organitzador | Penya Motorista 10 per hora |
| Historial | |
| 1a Edició | 1952 |
| Edició final | ? (anys 80) |
| Total d'edicions | Vora 30 |
La Volta al Vallès fou una competició de ral·li que es disputà anualment al Vallès entre 1952 i una data indeterminada de mitjan dècada del 1980. Patrocinada per Nacional Motor (l'empresa fabricant de les motocicletes Derbi), la prova s'anomenava oficialment, en el castellà obligatori a l'època, Vuelta al Vallés - Trofeo Derbi i l'organitzava la Penya Motorista 10 per hora.[1] La Volta comptava inicialment amb un format diferent dels ral·lis actuals, ja que es tractava d'una prova de regularitat de curta distància, uns 120 km en total, inicialment reservada a motocicletes i automòbils però oberta a sidecars d'ençà de 1957.
Característiques[modifica]
Els participants havien de fer dues voltes a un recorregut preestablert de vora 60 km, principalment per carretera en bon estat però també amb alguns trams per camins (de vegades calia fins i tot passar a gual algun rierol). La principal característica de la Volta, que la convertia en una prova única dins el gènere, era el fet d'estar-hi prohibits els rellotges i els papers, tant els mapes com els actuals roadbooks. Només es disposava del comptaquilòmetres de la moto com a referència[a]. Es podia recórrer el circuit a la velocitat que es volgués, sempre que fos superior a la mitjana mínima prefixada, i guanyava qui més igualés el temps amb què havia completat ambdues voltes.[2][3]
Tot i que l'organització de la Volta era a càrrec de la Penya Motorista 10 x Hora, sovint hi col·laboraven els dos altres motoclubs barcelonins, la Penya Motorista Barcelona (PMB) i el Reial Moto Club de Catalunya (RMCC), especialment en les tasques de cronometratge. A més a més, per tal de garantir la imparcialitat de l'organització, se situaven representants de les tres entitats al punt d'arribada i als controls horaris secrets que hi havia tot al llarg del recorregut.
El trofeu que donava nom a la cursa era una copa d'argent que concedia la firma Nacional Motor. Només se la podia quedar en propietat aquell participant que hagués guanyat la prova dos anys consecutius o tres d'alterns, sempre en motocicleta. Durant tota la història de la Volta, només un corredor va aconseguir endur-se el trofeu: Jordi Barbany, guanyador els anys 1968 i 1969 amb una Vespa.[4]
Recorregut[modifica]
La Volta recorria diversos pobles d'ambdós vallesos (el Vallès Oriental i l'Occidental), amb sortida i arribada sempre a Mollet del Vallès. La distància del circuit podia variar d'any en any, però rarament superava la vuitantena de quilòmetres (a recórrer dues vegades). El primer any, per exemple, en feia 57 i el 1975, 74. En aquesta darrera ocasió, el recorregut passava per Mollet, Parets del Vallès, Granollers, Lliçà d'Amunt, Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines, Gallifa, Sant Llorenç Savall, Castellar, Sentmenat, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda i tornava a Mollet. Altres edicions passaven per pobles com ara Sant Fost de Campsentelles, Santa Eulàlia de Ronçana o Bigues i Riells. L'organització situava diverses tribunes i taulers informatius al llarg del recorregut, el qual estava convenientment protegit per tanques i bales de palla on es considerava convenient.[5]
Pel que fa a la sortida, fins al 1976 fou sempre a Mollet del Vallès: durant les primeres edicions es feia just al davant de la benzinera dels Quatre Cantons; més tard, se sortia del carrer Gaietà Vinzia, de les Caves Gomà o de Can Basolí, al carrer Berenguer III. Un cop acabada la cursa, la cerimònia de lliurament de premis es feia a la sala d'actes de la Coca-Cola de Barcelona, que en aquells anys era encara al carrer Almogàvers del Poblenou (no fou fins al 1965 que la Cobega es traslladà a la Rambla Guipúscoa).
Història[modifica]
La Volta al Vallès va ser una iniciativa personal de Papitu Rabasa, germà del fundador de Derbi Simeó Rabasa i Director de Nacional Motor. A banda de ser-ne el creador, s'hi implicà a fons i en portà les regnes durant tota la seva història, si més no fins al 1976, l'any de la XXV edició de la prova.[b]
Al llarg de la seva història, han estat nombrosos els pilots de renom que han corregut la Volta. Francesc Tombas, artífex de les Derbi de Gran Premi, en va ser assidu i hi va obtenir diversos podis. El mateix va fer el creador de la cursa, Josep Rabasa, qui hi participava sovint en la categoria d'automòbils i la va arribar a guanyar amb un SEAT dues vegades (1959 i 1964). Els primers anys, Rabasa hi havia corregut amb el seu singular Centauro, un microcotxe artesanal de competició equipat amb motor de Derbi 250. A la Volta hi corrien també destacats pilots d'automobilisme, entre ells els campions de ral·lis Guillem Bas "Milano", Núria Viñas i el sabadellenc Joan Fernández. Un participant habitual amb cotxe era el conegut cineasta Antonio Isasi-Isasmendi.[6]
Palmarès[modifica]
Font:[7]
Motos i cotxes[modifica]
| Edició | Any | Motocicletes | Automòbils | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Guanyador | Moto | Guanyadors | Cotxe | ||
| I | 1952 | Oriol Puig Bultó | Montesa | Santiago Pi | ? |
| II | 1953 | Albert Parés | Montesa | Antoni Viladomiu | Fiat |
| III | 1954 | Enric Egea | Derbi | Milano | Peugeot |
| IV | 1955 | Jaume Garriga | Derbi | Antonio Isasi-Isasmendi | SEAT |
| V | 1956 | Jordi Gómez | Montesa | Milano | Alfa Romeo |
| VI | 1957 | Miquel Baucells | BSA | No hi concorren | |
| VII | 1958 | Francesc Tombas | Derbi | No hi concorren | |
| VIII | 1959[8] | Mercè Canudas | Lambretta | Josep Rabasa / Enric Egea | SEAT |
| IX | 1960 | Gaspar Amorós | NSU | L. Verge / M.Verge | Volkswagen |
| X | 1961 | Carles Carbó | NSU | L. Verge / M.Verge | Volkswagen |
| XI | 1962 | Artur Roures | Montesa | E. Pereda / ? | SEAT |
| XII | 1963 | Squalo Pérez | Montesa | Squalo Fontcuberta | Renault |
| XIII | 1964 | Emili Domínguez | Montesa | Josep Rabasa / ? | SEAT |
| XIV | 1965 | Tom Raymond | Montesa | Núria Viñas / I. Juncosa | Simca |
| XV | 1966 | Josep Gregori | Vespa | Milano / S. Tomeo | SEAT |
| XVI | 1967 | Benvingut Gallego | Montesa | Núria Viñas / I. Juncosa | Simca |
| XVII | 1968 | Jordi Barbany | Vespa | Pere Soler / M. De Navas | Renault |
| XVIII | 1969 | Jordi Barbany | Vespa | J. Carulla / J. Mensa | Morris 1100 |
| XIX | 1970[9] | Ferran Campoy | Montesa | J. Constante / M. Barris / Anna M. Abezona | SEAT 850 |
| XX | 1971[10] | D. Arredondo | Montesa | J. Carulla / J. Mensa | Morris |
| XXI | 1972[11] | D. Arredondo | Montesa | F. Garcia / Josep M. Valls | SEAT 1430 |
| XXII | 1973 | ? | ? | ? | ? |
| XXIII | 1974[12] | Jordi Badia | Vespa | J. Carulla / J. Mensa | SEAT 124 |
| XXIV | 1975 | Joan Ventanyol | Montesa | No hi concorren | |
Sidecars[modifica]
| Edició | Any | Guanyadors | Sidecar |
|---|---|---|---|
| VI | 1957 | Joan Morea / ? | BMW |
| VII | 1958 | J. López / G. Santana | Lambretta |
| VIII | 1959 | Joan Belmonte / L. Sánchez | Derbi |
| IX | 1960 | Joan Canós / N. Astort | NSU |
| X | 1961 | Joan Morea / L. Morea | X.X. |
| XI | 1962 | Joan Casamitjana / S. Teixidor | Bultaco |
| XII | 1963 | Joan Casamitjana / B. Morales | Ducati |
| XIII | 1964 | Antoni Estivill / ? | Lambretta |
| XIV | 1965 | Antoni Estivill / J. Vasa | Lambretta |
| XV | 1966 | Francesc Giralt / M. Cercós | Vespa |
| XVI | 1967 | Antoni Estivill / L. Moreno | Lambretta |
| XVII | 1968 | Julià Constante / F. Constante | Lambretta |
| XVIII | 1969 | Josep Mingo / Vicenç Julià | Lambretta |
Notes[modifica]
- ↑ Els automòbils estaven exempts d'aquesta prohibició i a ells sí que se'ls permetia l'ús de rellotges, mapes i tota mena d'ajudes (en contrapartida, però, no optaven al Trofeu Derbi).
- ↑ Després de l'edició de 1976, hi ha constància de la celebració de la prova uns quants anys més, per bé que les fonts consultades no n'han pogut aportar documentació. Sembla que les que es varen disputar després es feien amb sortida i arribada des de la fàbrica Derbi a Martorelles i ja no passaven per Mollet.
Referències[modifica]
- ↑ «El Museu Isern recorda la “Vuelta al Vallès”». clicama.cat. Diari digital de Mollet i el Baix Vallès, 25-04-2019. Arxivat de l'original el 28 de desembre 2019. [Consulta: 27 desembre 2019].
- ↑ Isern 2019: «Com era la Volta» p. 1-2
- ↑ «Recordant la VOLTA AL VALLÈS 1952-1978». molletvalles.cat. Ajuntament de Mollet del Vallès, 27-04-2019. Arxivat de l'original el 28 de desembre 2019. [Consulta: 27 desembre 2019].
- ↑ «Jordi Barbany Bosch, ganador del "Trofeo Derbi"» (en castellà). Sabadell Vespista. Vespa Club Sabadell [Sabadell], núm. 14, febrer 1970, p. 1.
- ↑ Isern 2019: «Recorregut» p. 3
- ↑ Isern 2019: «Breu història de la Volta» p. 4
- ↑ Isern 2019: «Palmarès de la Volta al Vallès (1952 - 1969)» p. 11
- ↑ Rivadulla, Virgilio H. (Director) «Mercedes Canudas ganó la Vuelta al Vallés» (en castellà). Motociclismo. Macan SL [Madrid], núm. 128, novembre 1959, p. 49.
- ↑ «XIX Vuelta Motorista al Vallés - "Trofeo Derbi"» (PDF) (en castellà). Hemeroteca p. 19. El Mundo Deportivo, 28-10-1970. [Consulta: 27 desembre 2019].
- ↑ «Se disputó la XX Vuelta al Vallés - "Trofeo Derbi"» (PDF) (en castellà). Hemeroteca p. 27. El Mundo Deportivo, 25-10-1971. [Consulta: 27 desembre 2019].
- ↑ «Victoria de García-Valls en la Vuelta al Vallés» (PDF) (en castellà). Hemeroteca p. 21. El Mundo Deportivo, 18-10-1972. [Consulta: 27 desembre 2019].
- ↑ «Reparto de premios de la Vuelta al Vallés» (PDF) (en castellà). Hemeroteca p. 24. El Mundo Deportivo, 26-10-1974. [Consulta: 27 desembre 2019].
Bibliografia[modifica]
- «Recordant la Volta al Vallès (1952 - 1969)». Revista informativa editada amb motiu de l'homenatge a la Volta al Vallès. Museu Isern de la Moto [Mollet del Vallès], 27-04-2019.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Volta al Vallès |