Wallace Broecker

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaWallace Broecker

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Wallace Smith Broecker Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 novembre 1931 Modifica el valor a Wikidata
Chicago (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 febrer 2019 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortInsuficiència cardíaca congestiva Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Colúmbia
Wheaton College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógeòleg, professor d'universitat, ambientalista, biogeoquímic, oceanògraf, geofísic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Colúmbia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralSteve Emerson (en) Tradueix, Jorge Louis Sarmiento (en) Tradueix i W. David (William) McGee (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Wallace Broecker (anglès: Wallace Smith Broecker) (Chicago, 29 de novembre de 1931 - Manhattan, 18 de febrer de 2019)[1] va ser un geoquímic estatunidenc. Va ser professor al departament de Ciències de la Terra i Ambientals de la Universitat de Colúmbia i de Sostenibilitat a la Universitat Estatal d'Arizona.[2] Va desenvolupar la idea de «circulació termohalina»[3][4] i va fer grans contribucions a l'estudi del cicle del carboni i l'ús de traçadors químics i datació d'isòtops en oceanografia. A més, el 1975 va popularitzar el terme «escalfament global» quan va publicar un article titulat: Climatic Change: Are we on the Brink of a Pronounced Global Warming?;[5] el terme havia aparegut anteriorment en un informe de 1957 de Roger Revelle.[6]

Biografia[modifica]

Es va graduar a la Universitat de Colúmbia el 1953 i es va doctorar el 1958.[7] A Columbia va treballar amb Walter Bucher.[8] Va ser descrit a The New York Times com un pioner de la geoenginyeria.[9]

Les àrees de recerca de Broecker van incloure la geocronologia del Plistocè, la datació basada en el radiocarboni i l'oceanografia marina. Això va incloure investigacions sobre els cicles biogeoquímics de l'element carboni i sobre el registre del canvi climàtic contingut en el casquet polar i els sediments oceànics.[10]

L'any 2008 va rebre el Premi Balzan pel seu èxit destacat en ciència.[11] Va rebre doctorats honoris causa de la Universitat de Cambridge, la Universitat d'Oxford, la Universitat Estatal de Pennsilvània, la Universitat Harvard i la Universitat Metodista del Sud, entre d'altres.[12]

Dies abans de la seva mort, va enviar un missatge de vídeo en directe als seus col·legues científics on va afirmar que la humanitat no s'estava movent prou decididament per aturar l'escalfament global i va instar la comunitat científica a «estudiar seriosament solucions més extremes a la crisi climàtica».[13][14][15]

Obra seleccionada[modifica]

  • Chemical Equilibria in the Earth, McGraw-Hill Education, 1971, ISBN 0-07-007997-8
  • Chemical oceanography, Harcourt Brace Jovanovich, 1974, ISBN 0-15-506437-1
  • Tracers in the Sea, Eldigio Press, 1982, ISBN 0-9617511-0-X
  • How to Build a Habitable Planet, Eldigio Press, 1988, ISBN 0-9617511-2-6
  • Greenhouse puzzles, Lamont–Doherty Geological Observatory of Columbia University, 1993
  • The glacial world according to Wally, Eldigio Press, 1995
  • Greenhouse puzzles: Keeling's world, Martin's world, Walker's world, Eldigio Press, 1998
  • Fixing Climate: What Past Climate Changes Reveal About the Current Threat--and How to Counter It, Hill and Wang, US/Profile Books, UK, 2008, ISBN 978-0-8090-4501-3
  • The Great Ocean Conveyor, Discovering the Trigger for Abrupt Climate Change, Princeton University Press, 2010, ISBN 978-0-691-14354-5
  • A Geochemist in his Garden of Eden, Eldigio Press, 2016

Referències[modifica]

  1. Lamont–Doherty Earth Observatory – The Earth Institute – Columbia University Arxivat August 3, 2013, a Wayback Machine.
  2. «Julie Ann Wrigley Global Institute of Sustainability – Arizona State University». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 8 juny 2023].
  3. Schwartz, John «Wallace Broecker, 87, Dies; Sounded Early Warning on Climate Change» (en anglès). , 19-02-2019.
  4. Broecker, Wallace S. Proc Natl Acad Sci U S A, 97, 4, 2000, pàg. 1339–1342. Bibcode: 2000PNAS...97.1339B. DOI: 10.1073/pnas.97.4.1339. PMC: 34299. PMID: 10677462 [Consulta: free].
  5. Broecker, W. S. Science, 189, 4201, 1975, pàg. 460–463. Bibcode: 1975Sci...189..460B. DOI: 10.1126/science.189.4201.460. PMID: 17781884.
  6. Error en arxiuurl o arxiudata.Weart, Spencer R. «[Spencer R. Weart The Discovery of Global Warming; The Public and Climate Change: Suspicions of a Human-Caused Greenhouse (1956–1969)]». American Institute of Physics, February 2014. [Consulta: May 12, 2015]., and footnote 27 Arxivat 2015-05-16 a Wayback Machine.
  7. «Wallace Broecker '53 Battles the Angry Climate Beast | Columbia College Today». www.college.columbia.edu. Arxivat de l'original el 2018-12-19. [Consulta: 5 juny 2022].
  8. «Wallace Broecker '53 Battles the Angry Climate Beast | Columbia College Today». www.college.columbia.edu. Arxivat de l'original el 2018-12-19. [Consulta: 12 març 2019].
  9. Broad, William J. «How to Cool a Planet (Maybe)». The New York Times, June 27, 2006.
  10. «Wallace S. Broecker - The Earth Institute - Columbia University». www.earth.columbia.edu. [Consulta: 12 març 2019].
  11. «Balzan Foundation announced 2008 prize winners» (en anglès). EurekAlert!. [Consulta: 13 març 2019].
  12. Rosenberg, John S. «Harvard's 2015 Honorary-degree Recipients» (en anglès). Harvard Magazine, 28-05-2015. [Consulta: 12 març 2019].
  13. «Wallace Smith Broecker, the 'grandfather' of climate science, leaves a final warning for Earth» (en anglès americà). Green Energy Times, 04-03-2019. [Consulta: 12 març 2019].
  14. «Near death, the man who named 'global warming' urged a radical solution» (en anglès). NBC News. [Consulta: 12 març 2019].
  15. «No podemos esperar a que el cambio climático esté probado» (en castellà). El Periódico, 16-06-2009. [Consulta: 8 juny 2023].