Wavel·lita
 Wavel·lita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Al₃(PO₄)₂(OH,F)₃·5H₂O |
| Epònim | William Wavell |
| Localitat tipus | pedrera High Down, West Buckland, North Devon, Devon, Anglaterra, Regne Unit |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DC.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DC.50 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.13 |
| Dana | 42.10.2.1 |
| Heys | 19.7.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,621Å; b = 17,363Å; c = 6,994Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | grup espacial 62 |
| Color | blanc, groc, verdós, marró, blavós |
| Macles | no reportades |
| Exfoliació | perfecta en {110}, bona en {101}, distingible en {010} |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | vítria, grassa, nacrada |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,36 g/cm³ (mesurada); 2,37 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,518 a 1,535 nβ = 1,524 a 1,543 nγ = 1,544 a 1,561 |
| Birefringència | δ = 0,026 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 60° a 72°, calculat: 60° a 70° |
| Dispersió òptica | r > v feble |
| Impureses comunes | F, Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1971 s.p. |
| Any d'aprovació | 1805 |
| Símbol | Wav |
| Referències | [1] |
La wavel·lita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany i dona nom al grup de la wavel·lita.[2] Rep el nom del físic anglès William Wavell.[1]
Característiques[modifica]
La wavel·lita és un fosfat de fórmula química Al₃(PO₄)₂(OH,F)₃·5H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4. Com a gemma es pot tallar en caboixons i altres formes atractiues per a fer joieria.[3]
Classificació[modifica]
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: nissonita, eucroïta, legrandita, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaïta, whitmoreïta, cobaltarthurita, bendadaïta, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloïta, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, beraunita, gordonita, laueïta, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueïta, sigloïta, stewartita, ushkovita, ferrolaueïta, kastningita, maghrebita, nordgauïta, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaïta i cloncurryita.
Formació i jaciments[modifica]
Es forma com a mineral secundari en roques metamòrfiques alumíniques de baix grau.[1] S'ha descrit a tots els continents tret de l'Antàrtida (tampoc a Groenlàndia). A Catalunya s'ha descrit a les mines Rocabruna (Gavà, Baix Llobregat)[4] i al Sot de les Mines (Santa Creu d'Olorda, Barcelonès).[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Wavellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r gener 2024].
- ↑ «Wavel·lita». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Wavellite» (anglès), gemdat.org base de dades sobre les gemmes, [consulta el 2 de desembre de 2013]
- ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 1r gener 2024].
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel. Minerales y Minas de España. Vol. VII. Fosfatos, arseniatos y vanadatos.. Madrid: Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas de Madrid. Fundación Gómez Pardo., 2015 [Consulta: 1r gener 2024].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wavel·lita |