Xavier Rius Sant

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaXavier Rius Sant
Biografia
NaixementBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPeriodista Modifica el valor a Wikidata
Xavier Rius Sant durant una concentració a Barcelona

Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) és un periodista independent, mestre i escriptor català, especialitzat en temàtiques de drets humans,[1] conflictes internacionals, món àrab, immigració, ultradreta i terrorisme.[2] Ha estat col·laborador del Diari de Barcelona, El Periódico de Catalunya, El País, El Independiente, El Mundo, El Observador, El Punt Avui i Nació Digital. També ha col·laborat als setmanaris El Triangle i El Temps, i al programa Planta Baixa de TV3. A la COM Ràdio dirigia l'espai Conflictes del Món. Resideix a Moià.[3]

Trajectòria[modifica]

De jove va participar en els moviments pacifistes i d'objecció de consciència, fenomen sobre el que ha publicat diversos llibres i estudis, el primer dels quals l'any 1988, La Objeción de Conciencia, motivacions historia y legislación actual, i Guía práctica del objetor.

De l'any 1989 a 1995 col·laborà amb el Centro de Investigación para la Paz (CIP), amb seu a Madrid, participant en diversos capítols en l'anuari sobre pau i conflictes que publicava el CIP, i participà activament en el debat polític i social sobre el servei militar obligatori que acabaria desapareixent l'any 2001.

Com analista s'implicà amb articles contra la Guerra del Golf, en favor d'una intervenció internacional a Bòsnia, la creació d'un Tribunal Internacional a les guerres de l'antiga Iugoslàvia, i participà en el projecte humanitari de solidaritat de Barcelona amb Bòsnia, Districte11, impulsat per Pasqual Maragall.[4]

Sobre els conflictes dels Balcans i dels països àrabs i islàmics publicà nombrosos reportatges d'anàlisi i fotogràfics. Posteriorment va fer un seguiment des de diversos diaris de l'evolució de la Primavera Àrab i l'Estat Islàmic.

El fet migratori és una de les altres temàtiques sobre les que ha publicat diversos llibres, defensant la regularització d'immigrants sense papers i criticant la Llei d'Estrangeria i els Centres d'Internament d'Estrangers.

Xavier Rius Sant fotografiant uns manifestants

També ha fet un seguiment de la ultradreta i els grups neonazis a l'Estat espanyol, i després de publicar l'any 2011 el llibre Xenofòbia a Catalunya, centrat en l'auge electoral del partit xenòfob Plataforma per Catalunya a les eleccions municipals de maig de 2011. Arran d'això, patí reiterades amenaces a les xarxes socials i, l'any 2012, el president del partit, Josep Anglada, interposà contra ell diverses querelles criminals i denúncies, que foren arxivades o desestimades per l'Audiència Provincial de Barcelona. També ha estat objecte de pintades amenaçadores per part de grups neonazis.[5]

L'any 2012 va publicar la novel·la Amor a la Carta.

Des de l'any 1991 s'ha vist implicat en la confusió entre la seva persona i el periodista llavors també expert en temàtiques de defensa i interior, Xavier Tejedor Rius, quatre anys més jove, i que escrivia de les mateixes temàtiques, que va decidir invertir l'ordre dels seus cognoms i no signar més amb el cognom patern Tejedor.

Xavier Rius Sant té un blog personal (https://xavier-rius.blogspot.com/) on a més de publicar els articles que escriu en diferents diaris i revistes, publica articles i reportatges de text i fotos sobre immigració, ultradreta, terrorisme gihadista, món àrab, conflictes internacionals, política catalana, i notícies de la comarca del Moianès.

A més de tot això, Xavier Rius Sant ha exercit 32 anys de professor de primària i secundària.

Llibres[modifica]

  • La objeción de conciencia, motivaciones, historia y legislación actual, i Guía práctica del Objetor, Integral Ediciones, Barcelona, 1989
  • Servei militar i objecció de consciència. Barcelona 1993, Editorial Barcanova
  • El Libro de la Inmigración en España, Córdoba 2007, Editoria Almuzara
  • A vista de pájaro, Bilbao 2008, Lan Ekinza
  • Xenofòbia a Catalunya, Barcelona 2011, Edicions de 1984[6]
  • Amor a la carta, Moià 2012, Raima Edicions[5]

Referències[modifica]

  1. Ramon, Júlia. «L'extrema dreta ha irromput pel tema català, no pel migratori», 15-02-2019. [Consulta: 6 juny 2020].
  2. «Entrevista a Xavier Rius al programa 2324 de TV3 sobre l'extrema dreta», 14-10-2013.
  3. «Articles d'opinió de Xavier Rius Sant». NacióDigital. [Consulta: 6 juny 2020].
  4. «Barcelona con Bosnia, todavía». El País [Madrid], 26-03-1999. ISSN: 1134-6582.
  5. 5,0 5,1 Salicrú, Joan. «Xavier Rius Sant recorda l'Hospitalet de finals dels 90 en la seva primera novel·la». El Periódico, 06-11-2012. [Consulta: 6 juny 2020].
  6. «Presentació el llibre 'Xenofòbia a Catalunya' a la Casa del Llibre de Barcelona», 11-10-2025.

Enllaços externs[modifica]