Xavier Rius Sant

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaXavier Rius Sant
Xavier Rius Sant.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1959 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista Modifica el valor a Wikidata

Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) és un periodista, mestre i escriptor català, especialitzat en temàtiques de drets humans,[1] conflictes internacionals, món àrab, immigració, ultradreta i terrorisme.[2] Ha estat col·laborador del Diari de Barcelona, El Periódico de Catalunya, El País, El Independiente, El Mundo, El Observador, El Punt Avui i Nació Digital. També ha col·laborat als setmanaris El Triangle i El Temps, i al programa Planta Baixa de TV3. A la COM Ràdio dirigia l'espai Conflictes del Món.

Trajectòria[modifica]

De jove va participar en els moviments pacifistes i d'objecció de consciència, fenomen sobre el que ha publicat diversos llibres i estudis, el primer dels quals l'any 1988, La Objeción de Conciencia, motivacions historia y legislación actual, i Guía práctica del objetor.

De l'any 1989 a 1995 col·laborà amb el Centro de Investigación para la Paz (CIP), amb seu a Madrid, participant en diversos capítols en l'anuari sobre pau i conflictes que publicava el CIP, i participà activament en el debat polític i social sobre el servei militar obligatori que acabaria desapareixent l'any 2001.

Com analista s'implicà amb articles contra la Guerra del Golf, en favor d'una intervenció internacional a Bòsnia, la creació d'un Tribunal Internacional a les guerres de l'antiga Iugoslàvia, i participà en el projecte humanitari de solidaritat de Barcelona amb Bòsnia, Districte11, impulsat per Pasqual Maragall.[3]

Sobre els conflictes dels Balcans i dels països àrabs i islàmics publicà nombrosos reportatges d'anàlisi i fotogràfics. Posteriorment va fer un seguiment des de diversos diaris de l'evolució de la Primavera Àrab i l'Estat Islàmic.

El fet migratori és una de les altres temàtiques sobre les que ha publicat diversos llibres, defensant la regularització d'immigrants sense papers i criticant la Llei d'Estrangeria i els Centres d'Internament d'Estrangers.

Xavier Rius Sant fotografiant uns manifestants

També ha fet un seguiment de la ultradreta i els grups neonazis a l'Estat espanyol, i després de publicar l'any 2011 el llibre Xenofòbia a Catalunya, centrat en l'auge electoral del partit xenòfob Plataforma per Catalunya a les eleccions municipals de maig de 2011. Arran d'això, patí reiterades amenaces a les xarxes socials i, l'any 2012, el president del partit, Josep Anglada, interposà contra ell diverses querelles criminals i denúncies, que foren arxivades o desestimades per l'Audiència Provincial de Barcelona. També ha estat objecte de pintades amenaçadores per part de grups neonazis. El novembre de 2021 va ser objecte d'amenaces de mort després de la seva intervenció al programa Equipo de Investagación de La Sexta, que va motivar una alerta de Safety Journalist Plataform, Plataforma del Consell d'Europa que vetlla per la seguretat dels periodistes.[4]

L'any 2012 va publicar la novel·la Amor a la Carta.

Des de l'any 1991 s'ha vist implicat en la confusió entre la seva persona i el periodista llavors també expert en temàtiques de defensa i interior, Xavier Tejedor Rius, quatre anys més jove, i que escrivia de les mateixes temàtiques, que va decidir invertir l'ordre dels seus cognoms i no signar més amb el cognom patern Tejedor.

Xavier Rius Sant té un blog personal (https://xavier-rius.blogspot.com/) on a més de publicar els articles que escriu en diferents diaris i revistes, publica articles i reportatges de text i fotos sobre immigració, ultradreta, terrorisme gihadista, món àrab, conflictes internacionals, política catalana, i notícies de la comarca del Moianès.

A més de tot això, Xavier Rius Sant ha exercit 32 anys de professor de primària i secundària.

Llibres[modifica]

  • La objeción de conciencia, motivaciones, historia y legislación actual, i Guía práctica del Objetor, Integral Ediciones, Barcelona, 1989
  • Servei militar i objecció de consciència. Barcelona 1993, Editorial Barcanova
  • El Libro de la Inmigración en España, Córdoba 2007, Editoria Almuzara
  • A vista de pájaro, Bilbao 2008, Lan Ekinza
  • Xenofòbia a Catalunya, Barcelona 2011, Edicions de 1984[5]
  • Amor a la carta, Moià 2012, Raima Edicions[4]
  • Els ultres són aquí, Barcelona 2022, Pòrtic Edicions

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]