Zýkaïta
 Zýkaïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Fe₄3+(AsO₄)₃(SO₄)(OH)·15H₂O |
| Epònim | Václav Zýka |
| Localitat tipus | Šafary Mine, Kaňk, Kutná Hora (Kuttenberg), Regió Central Bohèmia, Bohèmia, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DB.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DB.45 |
| Dana | 43.5.3.2 |
| Heys | 22.3.28 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 20,85Å; b = 7,03Å; c = 36,99Å; |
| Color | groc clar, verd clar |
| Duresa | 2 |
| Lluïssor | mat |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,632 nβ = 1,635 a 1,636 nγ = 1,646 |
| Birefringència | δ = 0,014 |
| Angle 2V | mesurat: 60°, calculat: 56° to 66° |
| Dispersió òptica | weak to distinct* |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1976-039 |
| Any d'aprovació | 1976 |
| Símbol | Zýk |
| Referències | [1] |
La zýkaïta és un mineral arsenat de la classe dels minerals fosfats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de la sanjuanita-destinezita”. Va ser descoberta l'any 1976 a Kutná Hora, a la regió de Bohèmia (República Txeca), sent nomenada així en honor de Václav Zýca, científic txec.[2]
Un sinònim és la seva clau: IMA1976-039.
Característiques químiques
[modifica]És un arsenat hidratat de ferro amb anions addicionals d'hidroxil i sulfat. El grup de la sanjuanita-destinezita al qual pertany són tots arsenats i fosfats que tenen anions addicionals d'hidroxil i sulfat.
La fórmula química de la zýkaïta és Fe₄3+(AsO₄)₃(SO₄)(OH)·15H₂O.
Químicament relacionada amb la bukovskyita ((Fe3+)₂(AsO₄)(SO₄)(OH)·7H₂O).
Formació i jaciments
[modifica]Es forma com a producte de l'alteració d'arsenopirita i de pirita, en antics safaretjos de les mines.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: kankita, escorodita, pitticita, limonita, arsenopirita, guix o quars.
Referències
[modifica]
- Zýkaïta, webmineral.com.
- Manual de zýkaïta, Mineral Data Publishing.