Vés al contingut

Montserrat Roig i Fransitorra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 01:53, 10 nov 2011 amb l'última edició de Catalaalatac (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaMontserrat Roig i Fransitorra

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juny 1946 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort10 novembre 1991 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de mama Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri de Montjuïc, via de Sant Francesc 9, columbari B, núm. 12.520 41° 21′ 25″ N, 2° 09′ 31″ E / 41.356824°N,2.158545°E / 41.356824; 2.158545 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptora, directora de programa Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeJoaquim Sempere i Carreras Modifica el valor a Wikidata
ParesTomàs Roig i Llop Modifica el valor a Wikidata  i Albina Francitorra i Aleñà Modifica el valor a Wikidata
GermansGlòria Roig i Fransitorra i Maria Isabel Roig i Fransitorra Modifica el valor a Wikidata
Premis
Premi Víctor Català per Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen (1970)
Premi Sant Jordi de novel·la per El temps de les cireres (1976)
Premi Crítica Serra d'Or per Els catalans als camps nazis (1978)
Premi Nacional de Literatura Catalana d'assaig per L'agulla daurada (1986)
Signatura
IMDB: nm0737654 Goodreads author: 140460 Find a Grave: 10864287 Modifica el valor a Wikidata

Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946 - 10 de novembre de 1991) fou una escriptora en català de novel·les, contes, reportatges i articles periodístics.[1][2]

Biografia

Va néixer el 13 de juny de 1946 a Barcelona, en el si d'una família burgesa liberal de la dreta de l'Eixample. El seu pare, Tomàs Roig i Llop, fou advocat i escriptor.

Des de ben jove va participar en els moviments de protesta d'estudiants que es feien a les darreries del franquisme a Barcelona. L'any 1968 es va llicenciar en filosofia i lletres, i es va doctorar el 1970.[1] Va ser també lectora de castellà a Bristol el curs 1972-1973. A partir del 1971 –any que guanya el premi Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen– es dedica professionalment a la literatura; inicia un cicle novel·lístic que comprèn obres com Ramona adéu (1972), que retrata tres generacions de dones, àvia, mare i filla que viuen les seves històries personals amb el rerefons dels moments claus de la història del país, o El temps de les cireres (1977), obra protagonitzada pels mateixos personatges amb la qual Roig obté el premi Sant Jordi de novel·la de 1976.[2]

També és destacable la seva tasca com a periodista, des de la qual manifesta la seva voluntat per construir una tradició de periodisme culte, feminista[2] i amb la voluntat de recuperar la memòria històrica del país. Roig aconsegueix una gran popularitat amb les entrevistes, que posteriorment publica en la sèrie de llibres coneguda com Retrats paral·lels (1975 i 1976). Una altra obra de gran ressò fou Els catalans als camps nazis (1977), premi Crítica Serra d'Or i document excepcional de testimoniatge. El 1977 entra com a periodista al canal català de Televisión Española, on realitza un programa d'entrevistes, Personatges, que també dóna nom a una sèrie de dos llibres en els quals publicà les converses.

L'hora violeta (1980) és la novel·la que culmina el seu posicionament feminista. A partir d'aquí, les seves novel·les prenen un caire diferent: més tard publica L'òpera quotidiana (1982), La veu melodiosa (1987) i el recull de contes El cant de la joventut (1989). D'entre les seves obres més premiades també destaquen L'agulla daurada (premi Nacional de Literatura Catalana de 1985), escrit a partir d'una estada de dos mesos de l'autora a Leningrad i que testimonia el setge que va patir la ciutat per part dels nazis durant la Segona Guerra Mundial.[2] La darrera de les seves publicacions és Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991), en la qual l'autora confegeix una poètica personal a tall de testament literari.

Montserrat Roig va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i vicepresidenta de la Junta Territorial del Principat de Catalunya (1989-1990).[2] Morí a Barcelona el 1991, víctima d'un càncer de mama.

Obra

  • Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen, 1970
  • Ramona, adéu,1972
  • El temps de les cireres, 1977
  • Els catalans als camps nazis, 1977
  • L'hora violeta, 1980
  • ¿Tiempo de mujer?, 1980
  • L'Òpera quotidiana, 1982
  • L'agulla daurada, premi Nacional de Literatura Catalana (1986), 1985
  • La veu melodiosa, 1987
  • El cant de la joventut, 1989
  • Reivindicació de la senyora Clito Mestres (teatre), 1990
  • Digues que m'estimes encara que sigui mentida, 1991

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Montserrat Roig i Fransitorra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Montserrat Roig». escriptors.cat.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Montserrat_Roig_i_Fransitorra&oldid=8431422»