Àlex Brendemühl i Gubern
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
(2021) | |
Nom original | (de) Alex Brendemühl |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (es) Alexander Brendemühl Gubern 27 novembre 1972 (51 anys) Barcelona |
Ciutadania | Catalunya |
Formació | Col·legi Alemany de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | actor de veu, actor, director de cinema, actor de cinema, actor de teatre, guionista |
Activitat | 1995 - |
Premis | |
| |
Àlex Brendemühl i Gubern (Barcelona, 27 de novembre de 1972) és un actor català de cinema i teatre. Com a actor, s'ha especialitzat en personatges introspectius i obsessius.[1]
Fill de pare alemany i mare catalana, va estudiar al Col·legi Alemany de Barcelona.[1] És llicenciat en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona i també ha cursat cinc anys de fagot i solfeig i tres de saxo.[2] Parla català, castellà, anglès, francès i alemany.[2]
Va començar la seva carrera d'actor al teatre i després va saltar a la televisió, on ha participat en múltiples sèries i telefilms.[2] El seu primer paper com a protagonista d'un film fou l'any 1999 a Un banco en el parque, d'Agustí Vila.[1] L'any 2007 va estrenar El silenci abans de Bach, de Pere Portabella.[1] També ha estat coautor del guió de Yo (Rafa Cortés, 2007), film que guanyà el premi de Pel·lícula Revelació de la crítica a Canes.[2] Ha participat en la sèrie Jet lag. L'any 2009 va dirigir el seu primer curtmetratge, Rumbo a peor (2009), que va participar en la secció oficial del festival de Canes.[2] En la temporada 2010-2011 del Liceu va participar en el repartiment de l'òpera El caçador furtiu. El 2016 va rodar El somni de la Gabrielle (títol original en francès: Mal de pierres), pel·lícula francesa dirigida per Nicole Garcia, al costat de Marion Cotillard i Louis Garrel, basada en una adaptació de la novel·la Mal de pedres de l'escriptora d'ascendència sarda Milena Agus.[3]
Filmografia
[modifica]- 1995: El perquè de tot plegat
- 1996: El diari d'Anna Frank, de Peter Van Daan
- 1996: Razones sentimentales
- 1997: El retaule del flautista
- 1999: Pirata
- 1999: Sobreviviré
- 1999: Un banco en el parque, d'Agustí Vila[1]
- 2000: Una bella inquietud, curtmetratge
- 2000: Dones
- 2003: Les hores del dia, de Jaime Rosales
- 2003: A la ciutat, dirigida per Cesc Gay
- 2004: Inconscients, escrita i dirigida per Joaquim Oristrell
- 2004: Entre viure i somiar
- 2005: Vorvik
- 2005: Ar meno un quejío
- 2006: Remake, de Roger Gual
- 2006: La cadira, de Julio Wallovits
- 2006: 53 dies d'hivern, de Judith Colell
- 2007: Yo, de Rafa Cortés
- 2007: El silenci abans de Bach, de Pere Portabella
- 2008: Les dues vides d'Andrés Rabadán
- 2009: Rabia
- 2009: Die Liebe der Kinder
- 2009: El cònsol de Sodoma
- 2010: Herois, dirigida per Pau Freixas i coescrita amb Albert Espinosa
- 2010: Entrelobos
- 2010: La mosquitera, d'Agustí Vila
- 2011: El bosc
- 2012: Insensibles
- 2013: Wakolda
- 2015: Truman, de Cesc Gay
- 2015: Chiamatemi Francesco - Il Papa della gente
- 2015: Twice Upon a Time in the West
- 2016: El somni de la Gabrielle (Mal de pierres)
- 2016: Wann endlich küsst Du mich?
- 2016: 7 años
- 2017: Detour
- 2017: Rewind: Die zweite Chance
- 2017: La prière
- 2018: El vent és això
- 2018: Petra
Teatre
[modifica]- 1996: El retaule del flautista de Jordi Teixidor, dirigida per Joan Lluís Bozzo
- 1996: Salomé, d'Oscar Wilde, dirigida per Satoshi Miyagi (Cia. Kunauka)
- 2001: Los sobrinos del capitán Grant, dirigida per Paco Mir
- 2002: El sopar dels idiotes de Francis Veber, dirigida per Paco Mir
- 2004: Plou a Barcelona, de Pau Miró, dirigida per Toni Casares[2]
- 2006: Bales i ombres, dirigida per Pau Miró
- 2009: Dead Cat Bounce de Chris Kondek, dirigida per Chris Kondek (Teatre Lliure)
- 2010: Más allá del puente, de David Botello, dirigida per Roger Gual[2]
Televisió
[modifica]- 2000: Andorra, entre el torb i la Gestapo, minisèrie dirigida per Lluís Maria Güell.
- 2006: Després de la pluja, telefilm dirigit per Agustí Villaronga.[2]
- 2007: Elles i jo, minisèrie dirigida per Bernard Stora i coproduïda per l'Institut del Cinema Català, Televisió de Catalunya i altres productores.[2]
- 2007: Plou a Barcelona, telefilm dirigit per Carles Torrens.[2]
- 2008: Les veus del Pamano, minisèrie dirigida per Lluís M. Güell.[2]
- 2011: Meublé. La casita blanca, de Sílvia Munt
Premis i nominacions
[modifica]Premis Gaudí
[modifica]Any | Categoria | Pel·lícula | Director | Resultat |
---|---|---|---|---|
2010 | Millor actor | Les dues vides d'Andrés Rabadán | Ventura Durall | Guanyador |
2013 | El bosc | Óscar Aibar | Nominat | |
2015 | Stella cadente | Lluís Miñarro | Nominat | |
2019 | Petra | Jaime Rosales | Nominat | |
2020 | Millor actor secundari | Madre | Rodrigo Sorogoyen | Nominat |
2021 | Millor actor | L'ofrena | Ventura Durall | Nominat |
2023 | Millor actor secundari | Historias para no contar | Cesc Gay | Guanyador |
2024 | Millor actor secundari | Creatura | Elena Martín i Gimeno | Guanyador |
Premi Sant Jordi de cinematografia
[modifica]- 2008: Guanyador del Premi Sant Jordi al millor actor[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 El País, 27/12/2007, "Soy 'indie' a mi pesar; no es una elección, sino algo inevitable"
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 somcinema.cat, Àlex Brendemühl
- ↑ Plantada, Esteve. «Entre lucidesa i bogeria». ElTemps.cat, 12-06-2017. [Consulta: 5 novembre 2020].