Borcarita
 Borcarita | |
|---|---|
 Cristalls de borcarita de la mina No. 3, a Hexigten Banner, Mongòlia Interior, Xina | |
| Fórmula química | Ca₄MgB₄O₆(CO₃)₂(OH)₆ |
| Epònim | Borat i Carbonat  |
| Localitat tipus | Snezhnoe, rierol Izvestkovyi, dipòsit de bor de Titovskoe, Tas-Khayakhtakh Range, Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.DA.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.DA.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/H.13 |
| Dana | 27.1.3.1 |
| Heys | 10.4.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Duresa | 4 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,590 nβ = 1,651 nγ = 1,657 |
| Birefringència | δ = 0,067 |
| Angle 2V | mesurat: 30°, calculat: 32° |
| Dispersió òptica | r > v distinta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1968 s.p. |
| Any d'aprovació | 1965 |
| Símbol | Bcr |
| Referències | [1] |
La borcarita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom de la seva composició, sent un borat que conté carbonat.
Característiques[modifica]
La borcarita és un borat de fórmula química Ca₄MgB₄O₆(CO₃)₂(OH)₆. Cristal·litza en el sistema triclínic. Es troba en forma de cristalls euèdrics, de fins a 5 mil·límetres, en creixements subparal·lels, massiu i petits filons.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la borcarita pertany a «06.DA: Nesotetraborats» juntament amb els següents minerals: bòrax, tincalconita, hungchaoïta, fedorovskita, roweïta, hidroclorborita, uralborita, numanoïta i fontarnauïta.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta l'any 1965 al dipòsit de bor de Titovskoe, a Tas-Khayakhtakh Range, Sakhà (Rússia). També ha estat descrita a les ofiolites de Bela (Balutxistan Oriental, Pakistan), a la mina Fuka (illa de Honshu, Japó) i a les mines xineses de Shijiangshan (Linxi) i No. 3 (Hexigten Banner), ambdues a Mongòlia Interior. Sol trobar-se associada a altres minerals com: szaibelyita, uralborita, sibirskita, kotoïta, magnetita, espinel·la, calcita, olshanskyita, bultfonteinita o takedaïta.[2]