Vés al contingut

Germà (cortesà)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGermà
Biografia
Naixementsegle XI Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 1081 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócortesà Modifica el valor a Wikidata

Germà (grec medieval: Γερμανός, Germanós; fl. al darrer quart del segle xi) fou un esclau, cortesà i confident de l'emperador romà d'Orient Nicèfor III Botaniates (r. 1078-1081). Se sap que era un bàrbar, però les fonts discrepen sobre els seus orígens exactes: en l'Alexíada, Anna Comnena el descriu adés com a eslavó,[1] adés amb el terme arcaic escita; el bizantinista alemany Diether Roderich Reinsch el fa petxeneg o d'ascendència bulgaroeslava;[2] i el catedràtic hongarès Gyula Moravcsik sosté que era búlgar.[3] Per altra banda, Constantí Manasses assevera que parlava un grec macarrònic.[4]

Gairebé sempre apareix al costat de Bàrbar, un altre cortesà bàrbar, en les fonts.[3] Comnena diu que no era tan intel·ligent com el seu compatriota.[5] Boril i Germà se les tingueren amb Jordi Monomacat, que en un primer moment no volia acceptar el seu nomenament com a dux de Dirràquion, però acabà fent-ho per fugir dels dos cortesans, que no deixaven de vilipendiar-lo davant de l'emperador. Les llengües viperines de Boril i Germà feren efecte sobre Botaniates, que compartí amb l'emperadriu Maria d'Alània les seves sospites que Monomacat era «un enemic de l'imperi dels romans».[6]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]