Vés al contingut

Vertigen: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Bot: Traient 33 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q213433
Cap resum de modificació
Línia 13: Línia 13:
| MeshID = D014717
| MeshID = D014717
}}
}}
El '''vertigen''' és un subtipus de [[mareig|marejos]] en què el pacient experimenta inadequadament la [[percepció]] de moviment (en general un moviment de gir) a causa d'una disfunció del [[sistema vestibular]].<ref name="adolescent">{{cite journal|last1=Taylor|first1=J|last2=Goodkin|first2=HP|title=Dizziness and vertigo in the adolescent.|journal=Otolaryngologic clinics of North America|year=2011|volume=44|issue=2|pages=309–321|url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21474006|pmid=21474006|doi=10.1016/j.otc.2011.01.004}}</ref><ref name="Blast">{{cite journal|url=http://ptjournal.apta.org/content/89/9/980.long|last1=Scherer|first1=MR|last2=Schubert|first2=MC|title=Traumatic brain injury and vestibular pathology as a comorbidity after blast exposure|journal=Physical therapy|year=2009|volume=89|issue=9|pages=980–992|pmid=19628578|doi=10.2522/ptj.20080353}}</ref><ref name=Epi09/> S'associa sovint amb [[nàusea|nàusees]] i [[vòmits]], així com un trastorn de l'[[equilibri (fisiologia)|equilibri]], que sol causar dificultats per a mantenir-se en peu o caminar.
El '''vertigen''' és una alteració de l'[[equilibri (fisiologia)|equilibri]], per tant dóna la sensació de falta d'estabilitat o de situació en l'espai. El pacient sent que les coses giren al seu voltant o que és ell qui gira al voltant de les coses. Generalment és de caràcter rotatori i es pot acompanyar de manifestacions vegetatives (nàusees, [[vòmits]], fred, calor, [[suor|sudoració]], percepció de sorolls, pèrdua d'[[audició]]...).

Hi ha tres tipus de vertigen. El primera es coneix com a objectiu<ref name="Medline">{{cite web |url=http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/ency/article/001432.htm |title=Vertigo-associated disorders |author=U.S. National Library of Medicine |year=2011 |work= |publisher=National Institutes of Health |accessdate=2 January 2013 }}</ref><ref name="Merck & Co Inc">{{cite book|title=The Merck manual of diagnostics and therapy|year=1992|publisher=Merck & Co Inc.|location=Rahway|pages=2844|editor=Berkow R.}}</ref> i és quan el pacient descriu que té la sensació de que els objectes de l'entorn s'estan movent, el segon és conegut com subjectiu<ref name="Medline"/><ref name="Merck & Co Inc"/> i es refereix a quan sent com si ell mateix s'estigués movent, i el tercer es coneix com pseudovertigen,<ref name="Adams and Victor’s Principles of Neurology">{{cite book|last=Ropper|first=AH|title=Adams and Victor’s Principles of Neurology|year=2005|location=NY, Chicago, San Francisco|pages=1398|edition=eighth|coauthors=Brown RH}}</ref> amb una sensació intensa de rotació dins del seu cap. Si bé apareix en els llibres de text, aquesta classificació té poc a veure amb la fisiopatologia i el tractament del vertigen.

Els marejos<ref name="Emergency">{{cite journal|last1=Kerber|first1=KA|title=Vertigo and dizziness in the emergency department|journal=Emergency medicine clinics of North America|year=2009|volume=27|issue=1|pages=39–50|pmid=19218018|doi=10.1016/j.emc.2008.09.002|pmc=2676794}}</ref> i els vertígens són problemes mèdics comuns, afectant aproximadament el 20-30% de la població general.<ref name="Brevern">{{cite journal|url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22348934| last1=von Brevern|first1=M|last2=Neuhauser|first2=H| title=Epidemiological evidence for a link between vertigo and migraine.| journal= Journal of vestibular research: equilibrium & orientation |volume=21 |issue=6 |pages=299–304|year= 2011 |month=|pmid=22348934|doi=10.3233/VES-2011-0423}}</ref><ref name="Chu">{{cite journal|last1=Chu|first1=YT|last2=Cheng|first2=L|title=[Vertigo and dizziness].|journal=Acta Neurologica Taiwanica|year=2007|volume=16|issue=1|pages=50–60|url=http://www.ant.org.tw/Mag_Files/16-1/dw2007510161114_16-1%20p50.pdf|pmid=17486734}}</ref> El vertigen pot estar present en pacients de totes les edats. La prevalença de vertigen augmenta amb l'edat i és de dues a tres vegades major en dones que en homes.<ref name=Epi09>{{cite journal |author=Neuhauser HK, Lempert T |title=Vertigo: epidemiologic aspects |journal=Semin Neurol |volume=29 |issue=5 |pages=473–81 |year=2009 |month=November |pmid=19834858 |doi=10.1055/s-0029-1241043 |url=}}</ref><ref name="Brevern"/> És responsable d'aproximadament del 2-3% de les visites al servei d'urgències.<ref name=Epi09/> Les principals causes de vertigen són benignes el [[vertigen posicional paroxismal benigne]],<ref name="Emergency"/><ref name="Brazil">{{cite journal|last1=Alvarenga|first1=GA|last2=Barbosa|first2=MA|last3=Porto|first3=CC|title=Benign paroxysmal positional vertigo without nystagmus: diagnosis and treatment|journal=Brazilian journal of otorhinolaryngology|year=2011|volume=77|issue=6|pages=799–804|url=http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1808-86942011000600018&lng=en&nrm=iso&tlng=en|pmid=22183288}}</ref><ref name="Diagnostic approach">{{cite journal|last1=Post|first1=RE|last2=Dickerson|first2=LM|title=Dizziness: a diagnostic approach|journal=American Family Physician|year=2010|volume=82|issue=4|pages=361–369|url=http://www.aafp.org/afp/2010/0815/p361.html|pmid=20704166}}</ref> la [[malaltia de Ménière]],<ref name="Emergency"/><ref name="Diagnostic approach"/> la [[neuritis vestibular]],<ref name="Emergency"/><ref name="Diagnostic approach"/> i la [[laberintitis]],<ref name="Diagnostic approach"/> però també pot ser causada per una [[commoció cerebral]]<ref name="Blast"/> o una [[migranya vestibular]].<ref name="Diagnostic approach"/> El consum excessiu d'etanol ([[beguda alcohòlica|begudes alcohòliques]]) també pot causar símptomes de vertigen. Gir repetitius, com en els jocs infantils familiars, poden induir vertigen de curta durada mitjançant la interrupció de la inèrcia del fluid en el sistema vestibular, això es coneix com vertigen fisiològic.<ref name="Harrisonvertigo">{{cite book|author=Fauci, Anthony S.|coauthors=Daniel L. Kasper, Dan L. Longo, Eugene Braunwald, Stephen L. Hauser, J. Larry Jameson|title=''Chapter 22. Dizziness and Vertigo'' Harrison's Principles of Internal Medicine|year=2008|publisher=McGraw-Hill|location=New York|isbn=978-0-07-147691-1|edition=17th ed.}}</ref>


==Classificació==
==Classificació==
Vertigen es classifica en perifèric o central, en funció de la ubicació de la disfunció de la via vestibular.<ref name="Hearing loss">{{cite journal|last1=Wippold 2nd|first1=FJ|last2=Turski|first2=PA|title=Vertigo and hearing loss.|journal=AJNR. American journal of neuroradiology |year=2009|volume=30|issue=8|pages=1623–1625|pmid=19749077|url=http://www.ajnr.org/content/30/8/1623.long}}</ref>


===Vertigen perifèric===
===Vertigen perifèric===
Quan el vertigen és causat per problemes en l'[[orella interna]] o en el [[sistema vestibular]], incloent el [[nervi vestibular]], es diu que el vertigen és "perifèric", "otològic" o "vestibular".<ref name="Medline"/><ref name="Karatas (2008)">{{cite journal|last=Karatas|first=M|title=Central Vertigo and Dizziness|journal=The Neurologist|year=2008|volume=14|issue=6|pages=355–364|pmid=19008741|doi=10.1097/NRL.0b013e31817533a3|url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19008741}}</ref> La causa més comuna és el [[vertigen posicional paroxismal benigne]], que representa el 32% del total dels vertígens perifèrics.<ref name="Karatas (2008)" /> Altres causes inclouen la [[malaltia de Ménière]] (12%) i la [[laberintitis]].<ref name="Karatas (2008)" /><ref>{{cite journal|title=Visual vertigo: symptom assessment, spatial orientation and postural control|journal=Brain|volume=124|issue=8|pages=1646&ndash;1656|year=2001|url=http://brain.oxfordjournals.org/cgi/content/full/124/8/1646|doi=10.1093/brain/124.8.1646|last1=Guerraz|first1=M.|pmid=11459755}}</ref> Qualsevol causa d'inflamació, com ara un [[refredat]], la [[grip]] i les infeccions bacterianes poden causar vertigen transitori si afecta l'orella interna, altres poden ser les agressions químiques (per exemple, [[aminoglucòsid]]s)<ref name="aminoglycoside">{{cite journal|last1=Xie|first1=J|last2=Talaska|first2=AE|last3=Schacht|first3=J|title=New developments in aminoglycoside therapy and ototoxicity.|journal=Hearing research |year=2011|volume=281|issue=1-2|pages=28–37|pmid=21640178|doi=10.1016/j.heares.2011.05.008|pmc=3169717}}</ref> o traumes físics (per exemple, [[fractura de crani]]). La [[cinetosi]] es classifica de vegades com a causa de vertigen.
* [[Vertigen posicional paroxismal benigne]], el més freqüent.

* [[Labirintitis]]
Els pacients amb vertigen perifèric normalment es presenten amb afectació de l'equilibri de lleu a moderat, [[nàusees]], [[vòmit]]s, i sovint també amb [[hipoacúsia]], [[tinnitus]], i [[otàlgia|dolor en l'orella]]. A més, les lesions de la conducte auditiu intern poden estar associades amb debilitat facial ipsilateral.<ref name="Karatas (2008)" /> A causa d'un procés de compensació ràpida, el vertigen agut com a resultat d'una lesió perifèrica tendeix a millorar en un curt període de temps (dies a setmanes).<ref name="Karatas (2008)" />
* [[Vertigen de Ménière]]


===Vertigen central===
===Vertigen central===
El vertigen que procedeix de lesions dels centres d'equilibri del [[sistema nerviós central|sistema nerviós central (SNC)]], sovint s'originen en una lesió en el [[tronc de l'encèfal]] o en el [[cerebel]]<ref name="Medline"/><ref name="Emergency"/><ref name="Advances">{{cite journal |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22037955 | last1=Jahn |first1=K|last2=Dieterich|first2=M| title=Recent advances in the diagnosis and treatment of balance disorders.| journal=Journal of neurology |volume=258 |issue=12 |pages=2305–2308|year=2011 |month=December|pmid=22037955|doi=10.1007/s00415-011-6286-4}}</ref> i s'associa generalment amb una menor sensació de moviment i de nàusees que el vertigen d'origen perifèric.<ref name="Dieterich (2007)">{{cite journal|last=Dieterich|first=Marianne|title=Central vestibular disorders|journal=Journal of Neurology|year=2007|volume=254|pages=559–568|doi=10.1007/s00415-006-0340-7|url=http://www.springerlink.com/content/x62437220t306gr6/}}</ref> El vertigen central s'acompanya de [[dèficit neurològic|dèficits neurològics]] (com ara [[disàrtria|dificultat per parlar]] i [[diplopia|visió doble]]), [[nistagme patològic]] (que és vertical o torsional, envers d'horitzontal).<ref name="Karatas (2008)" /><ref name="Dieterich (2007)" /> El trastorn de l'equilibri associat amb lesions centrals que causen vertigen poden ser tan greus que molts pacients no són capaços de posar-se dempeus o caminar.<ref name="Karatas (2008)" />

Una sèrie de trastorns que afecten el SNC poden causar vertigen, incloent: lesions provocades per [[Accident vascular cerebral|infart o hemorràgies]], [[Tumor cerebral|tumors]] presents en l'[[angle pontocerebel·lós]], com un [[schwannoma vestibular]] o tumors del cerebel,<ref name="Emergency"/><ref name="Hearing loss"/> l'[[epilèpsia]],<ref name="adolescent"/> trastorns de la columna cervical, com l'[[espondilosi cervical]],<ref name="Hearing loss"/> els trastorns degeneratius amb [[atàxia]],<ref name="Emergency"/> la [[migranya]],<ref name="Emergency"/> la [[Síndrome de Wallenberg|síndrome medul·lar lateral]], la [[malformació d'Arnold-Chiari]],<ref name="Emergency"/> l'[[esclerosi múltiple]],<ref name="Emergency"/> el parkinsonisme, així com la disfunció cerebral.<ref name="Karatas (2008)" /> El vertigen central pot no millorar o pot fer-lo més lentament que el vertigen causat per una alteració de les estructures perifèriques.<ref name="Karatas (2008)" />

==Referències==
<references />


==Vegeu també==
==Vegeu també==
Línia 28: Línia 39:


{{Commonscat|Vertigo}}
{{Commonscat|Vertigo}}

{{Esborrany de medicina}}


[[Categoria:Signes i símptomes neurològics]]
[[Categoria:Signes i símptomes neurològics]]

Revisió del 08:46, 13 juny 2013

Plantilla:Infotaula malaltiaVertigen
Simulació de la sensació de vertigen. modifica
Tipussigne clínic i mareig Modifica el valor a Wikidata
Especialitatotorinolaringologia, neurologia, audiòleg i logopeda Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11MB48.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10R42 H81, R42
CIM-9438.85, 780.4
CIAPN17 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB29286 Modifica el valor a Wikidata
eMedicinearticle/1159385
Patient UKvertigo Modifica el valor a Wikidata
MeSHD014717 Modifica el valor a Wikidata

El vertigen és un subtipus de marejos en què el pacient experimenta inadequadament la percepció de moviment (en general un moviment de gir) a causa d'una disfunció del sistema vestibular.[1][2][3] S'associa sovint amb nàusees i vòmits, així com un trastorn de l'equilibri, que sol causar dificultats per a mantenir-se en peu o caminar.

Hi ha tres tipus de vertigen. El primera es coneix com a objectiu[4][5] i és quan el pacient descriu que té la sensació de que els objectes de l'entorn s'estan movent, el segon és conegut com subjectiu[4][5] i es refereix a quan sent com si ell mateix s'estigués movent, i el tercer es coneix com pseudovertigen,[6] amb una sensació intensa de rotació dins del seu cap. Si bé apareix en els llibres de text, aquesta classificació té poc a veure amb la fisiopatologia i el tractament del vertigen.

Els marejos[7] i els vertígens són problemes mèdics comuns, afectant aproximadament el 20-30% de la població general.[8][9] El vertigen pot estar present en pacients de totes les edats. La prevalença de vertigen augmenta amb l'edat i és de dues a tres vegades major en dones que en homes.[3][8] És responsable d'aproximadament del 2-3% de les visites al servei d'urgències.[3] Les principals causes de vertigen són benignes el vertigen posicional paroxismal benigne,[7][10][11] la malaltia de Ménière,[7][11] la neuritis vestibular,[7][11] i la laberintitis,[11] però també pot ser causada per una commoció cerebral[2] o una migranya vestibular.[11] El consum excessiu d'etanol (begudes alcohòliques) també pot causar símptomes de vertigen. Gir repetitius, com en els jocs infantils familiars, poden induir vertigen de curta durada mitjançant la interrupció de la inèrcia del fluid en el sistema vestibular, això es coneix com vertigen fisiològic.[12]

Classificació

Vertigen es classifica en perifèric o central, en funció de la ubicació de la disfunció de la via vestibular.[13]

Vertigen perifèric

Quan el vertigen és causat per problemes en l'orella interna o en el sistema vestibular, incloent el nervi vestibular, es diu que el vertigen és "perifèric", "otològic" o "vestibular".[4][14] La causa més comuna és el vertigen posicional paroxismal benigne, que representa el 32% del total dels vertígens perifèrics.[14] Altres causes inclouen la malaltia de Ménière (12%) i la laberintitis.[14][15] Qualsevol causa d'inflamació, com ara un refredat, la grip i les infeccions bacterianes poden causar vertigen transitori si afecta l'orella interna, altres poden ser les agressions químiques (per exemple, aminoglucòsids)[16] o traumes físics (per exemple, fractura de crani). La cinetosi es classifica de vegades com a causa de vertigen.

Els pacients amb vertigen perifèric normalment es presenten amb afectació de l'equilibri de lleu a moderat, nàusees, vòmits, i sovint també amb hipoacúsia, tinnitus, i dolor en l'orella. A més, les lesions de la conducte auditiu intern poden estar associades amb debilitat facial ipsilateral.[14] A causa d'un procés de compensació ràpida, el vertigen agut com a resultat d'una lesió perifèrica tendeix a millorar en un curt període de temps (dies a setmanes).[14]

Vertigen central

El vertigen que procedeix de lesions dels centres d'equilibri del sistema nerviós central (SNC), sovint s'originen en una lesió en el tronc de l'encèfal o en el cerebel[4][7][17] i s'associa generalment amb una menor sensació de moviment i de nàusees que el vertigen d'origen perifèric.[18] El vertigen central s'acompanya de dèficits neurològics (com ara dificultat per parlar i visió doble), nistagme patològic (que és vertical o torsional, envers d'horitzontal).[14][18] El trastorn de l'equilibri associat amb lesions centrals que causen vertigen poden ser tan greus que molts pacients no són capaços de posar-se dempeus o caminar.[14]

Una sèrie de trastorns que afecten el SNC poden causar vertigen, incloent: lesions provocades per infart o hemorràgies, tumors presents en l'angle pontocerebel·lós, com un schwannoma vestibular o tumors del cerebel,[7][13] l'epilèpsia,[1] trastorns de la columna cervical, com l'espondilosi cervical,[13] els trastorns degeneratius amb atàxia,[7] la migranya,[7] la síndrome medul·lar lateral, la malformació d'Arnold-Chiari,[7] l'esclerosi múltiple,[7] el parkinsonisme, així com la disfunció cerebral.[14] El vertigen central pot no millorar o pot fer-lo més lentament que el vertigen causat per una alteració de les estructures perifèriques.[14]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Taylor, J; Goodkin, HP «Dizziness and vertigo in the adolescent.». Otolaryngologic clinics of North America, vol. 44, 2, 2011, pàg. 309–321. DOI: 10.1016/j.otc.2011.01.004. PMID: 21474006.
  2. ↑ 2,0 2,1 Scherer, MR; Schubert, MC «Traumatic brain injury and vestibular pathology as a comorbidity after blast exposure». Physical therapy, vol. 89, 9, 2009, pàg. 980–992. DOI: 10.2522/ptj.20080353. PMID: 19628578.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Neuhauser HK, Lempert T «Vertigo: epidemiologic aspects». Semin Neurol, vol. 29, 5, November 2009, pàg. 473–81. DOI: 10.1055/s-0029-1241043. PMID: 19834858.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 U.S. National Library of Medicine. «Vertigo-associated disorders». National Institutes of Health, 2011. [Consulta: 2 gener 2013].
  5. ↑ 5,0 5,1 Berkow R. The Merck manual of diagnostics and therapy. Rahway: Merck & Co Inc., 1992, p. 2844. 
  6. ↑ Ropper, AH; Brown RH. Adams and Victor’s Principles of Neurology. eighth, 2005, p. 1398. 
  7. ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 Kerber, KA «Vertigo and dizziness in the emergency department». Emergency medicine clinics of North America, vol. 27, 1, 2009, pàg. 39–50. DOI: 10.1016/j.emc.2008.09.002. PMC: 2676794. PMID: 19218018.
  8. ↑ 8,0 8,1 von Brevern, M; Neuhauser, H «Epidemiological evidence for a link between vertigo and migraine.». Journal of vestibular research: equilibrium & orientation, vol. 21, 6, 2011, pàg. 299–304. DOI: 10.3233/VES-2011-0423. PMID: 22348934.
  9. ↑ Chu, YT; Cheng, L «[Vertigo and dizziness.]». Acta Neurologica Taiwanica, vol. 16, 1, 2007, pàg. 50–60. PMID: 17486734.
  10. ↑ Alvarenga, GA; Barbosa, MA; Porto, CC «Benign paroxysmal positional vertigo without nystagmus: diagnosis and treatment». Brazilian journal of otorhinolaryngology, vol. 77, 6, 2011, pàg. 799–804. PMID: 22183288.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Post, RE; Dickerson, LM «Dizziness: a diagnostic approach». American Family Physician, vol. 82, 4, 2010, pàg. 361–369. PMID: 20704166.
  12. ↑ Fauci, Anthony S.; Daniel L. Kasper, Dan L. Longo, Eugene Braunwald, Stephen L. Hauser, J. Larry Jameson. Chapter 22. Dizziness and Vertigo Harrison's Principles of Internal Medicine. 17th ed.. New York: McGraw-Hill, 2008. ISBN 978-0-07-147691-1. 
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Wippold 2nd, FJ; Turski, PA «Vertigo and hearing loss.». AJNR. American journal of neuroradiology, vol. 30, 8, 2009, pàg. 1623–1625. PMID: 19749077.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 14,7 14,8 Karatas, M «Central Vertigo and Dizziness». The Neurologist, vol. 14, 6, 2008, pàg. 355–364. DOI: 10.1097/NRL.0b013e31817533a3. PMID: 19008741.
  15. ↑ Guerraz, M. «Visual vertigo: symptom assessment, spatial orientation and postural control». Brain, vol. 124, 8, 2001, pàg. 1646–1656. DOI: 10.1093/brain/124.8.1646. PMID: 11459755.
  16. ↑ Xie, J; Talaska, AE; Schacht, J «New developments in aminoglycoside therapy and ototoxicity.». Hearing research, vol. 281, 1-2, 2011, pàg. 28–37. DOI: 10.1016/j.heares.2011.05.008. PMC: 3169717. PMID: 21640178.
  17. ↑ Jahn, K; Dieterich, M «Recent advances in the diagnosis and treatment of balance disorders.». Journal of neurology, vol. 258, 12, December 2011, pàg. 2305–2308. DOI: 10.1007/s00415-011-6286-4. PMID: 22037955.
  18. ↑ 18,0 18,1 Dieterich, Marianne «Central vestibular disorders». Journal of Neurology, vol. 254, 2007, pàg. 559–568. DOI: 10.1007/s00415-006-0340-7.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vertigen
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vertigen&oldid=11928812»