Tinnitus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaTinnitus
modifica
Tipustrastorn auditiu i símptoma de l'orella Modifica el valor a Wikidata
Especialitatotorinolaringologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11MC41 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10H93.1
CIM-9388.3
CIAPH03 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0074722 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB27662
MedlinePlus003043
eMedicineent/235
Patient UKtinnitus-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD014012 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0040264 Modifica el valor a Wikidata

El tinnitus o acufen és un fenomen perceptiu de l'oïda que consisteix a sentir cops o sons que no procedeixen de cap font externa. Pot ser provocat per un gran nombre de causes, com les traumàtiques, o pot ser producte d'un símptoma de taponament de les orelles o de vertigen de Ménière.[1] També pot ser causat per situacions d'estrès (estudis, treball, entorn familiar, econòmic o social) o per una exposició a sorolls intensos.[2][3][4][5]

Consisteix generalment en brunzits, xiuxiuejos o soroll de campanetes, que poden arribar a ser tan forts que el pacient sigui incapaç de sentir una conversa normal. Mitjançant estudis electrofisiològics i d'imatges, s'han pogut distingir dues variants importants d'acufen neurosensorial: el perifèric (setmanes o mesos d'evolució), i el central o crònic (mesos o anys d'evolució).[6] No es limita al soroll de campanetes, també es pot percebre en forma de xiulet, brunzit greu o agut, ronc, xiuxiueig, soroll blanc, estrèpit o cant de grills, entre altres sons.

Causes[modifica]

La forma més habitual té el seu origen en lesions de l'orella interna, la còclea, per exposició a sorolls molt intensos, tot i que també poden ser causades per infeccions, l'ús d'alguns medicaments, o situacions d'estrès. En la major part dels casos, el metge pot descobrir i tractar-ne la causa, encara que en algunes ocasions el diagnòstic resulta molt difícil. Molt rares vegades, els sorolls són en realitat al·lucinacions originades al cervell, i no a l'oïda.

Tipus Causes del tinnitus o acúfens Malalties
Subjectiu Otològiques Pèrdua de l'audició induïda pel soroll, presbiacúsia, otosclerosi, otitis, impactació de cerumen, sordesa sobtada, malaltia de Ménière i altres causes de pèrdua de l'audició.
Neurològiques Traumatisme de crani, esclerosi múltiple, neurinoma de l'acústic (o Schwannoma vestibular) i altres tumors de l'angle pontocerebel·lós.
Infeccioses Otitis mitjana i seqüeles de la malaltia de Lyme, meningitis, sífilis i altres processos inflamatoris o infecciosos que afecten l'orella.
Relacionades amb fàrmacs Efectes secundaris relacionats amb salicilats, antiinflamatoris no esteroidals, aminoglicòsids, diürètics de la nansa i agents quimioteràpics (cisplatí, vincristina).
Altres Disfunció de l'articulació temporomandibular i altres malalties dentàries. Deficiència de vitamina B₁₂.[7][8][9]
Objectiu Pulsatius Estenosi de la caròtida, malformacions arteriovenoses, altres anomalies vasculars, hipertensió intracranial idiopàtica, tumors vasculars com ara el glomus jugular, malaltia valvular cardíaca, com l'estenosi aòrtica; estats d'elevat cabal cardíac, com l'anèmia o el consum de drogues, i altres situacions que causen un flux sanguini turbulent.
Muscular o anatòmic Mioclònia palatina, espasme del múscul tensor del timpà o de l'estapedi, obstrucció de la trompa d'Eustaqui.
Espontànies Emissions otoacústiques espontànies.

Tractament[modifica]

En els casos de tinnitus subjectiu i crònic, sense una causa orgànica tractable, els tractaments farmacològics sobre aquest símptoma no han demostrat eficàcia.[10]

Referències[modifica]

  1. RAMIREZ, BALLESTEROS, SANDOVAL. - Símptomes ótics referits en trastorns temporomandibulars. Relació amb músculs masticatoris. Rev Mèd Xile 2007; 135: 1582-1590 Disponible en Scielo]
  2. Joaquín Mayordomo. El rum-rum de la crisi, 2011. 
  3. Miguel Angel Lopez Gonzalez - Francisco Esteban Ortega. acúfeno com a senyal de malestar 1, 2010. 
  4. Miguel Angel Lopez Gonzalez - Francisco Esteban Ortega. acúfeno com a senyal de malestar 2, 2010. 
  5. Miguel Angel Lopez Gonzalez - Francisco Esteban Ortega. acúfeno com a senyal de malestar 3, 2010. 
  6. Penya M. A. (2008) Bases fisiopatològiques del tractament del tinnitus neurosensorial: Rol del sistema auditiu eferent Rev Otorrinolaringol. Cir. Cap Coll 2008; 68: 49-58
  7. Singh, Charu; Kawatra, Rahul; Gupta, Jaya; Awasthi, Vishnu; Dungana, Homnath «Therapeutic role of Vitamin B12 in patients of chronic tinnitus: A pilot study». Noise & Health, 18, 81, 2016-04, pàg. 93–97. DOI: 10.4103/1463-1741.178485. ISSN: 1463-1741. PMID: 26960786.
  8. Lasisi, A. O.; Fehintola, F. A.; Lasisi, T. J. «The role of plasma melatonin and vitamins C and B12 in the development of idiopathic tinnitus in the elderly». Ghana Medical Journal, 46, 3, 2012-09, pàg. 152–157. ISSN: 0016-9560. PMC: PMC3645155. PMID: 23661829.
  9. Shemesh Z1, Attias J, Ornan M, Shapira N, Shahar A. «Vitamin B12 deficiency in patients with chronic-tinnitus and noise-induced hearing loss». Am J Otolaryngol. [Consulta: 5 juliol 2016].
  10. Espinosa-Sánchez, Juan M.; Heitzmann-Hernández, Teresa; López-Escámez, José A. «[Pharmacotherapy for tinnitus: much ado about nothing]». Revista De Neurologia, 59, 4, 16-08-2014, pàg. 164–174. ISSN: 1576-6578. PMID: 25059267.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tinnitus