Vés al contingut

Cargol poma tacat: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Taxocaixa mol·lusc | name = Cargol poma tacat<Br>{{mida|80%|''Pomacea maculata''}} | image = Pomacea insularum 2.jpg | image_caption...».
(Cap diferència)

Revisió del 22:30, 23 ago 2015

Infotaula d'ésser viuCargol poma tacat
Pomacea maculata Modifica el valor a Wikidata

Pomacea maculata Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumMollusca
ClasseGastropoda
OrdreArchitaenioglossa
FamíliaAmpullariidae
GènerePomacea
EspèciePomacea maculata Modifica el valor a Wikidata
Perry

El cargol poma tacat o amb nom binomial Pomacea maculata és un gasteròpode del gènere cargol poma (Pomacea) d'aigua dolça originari de l'Amèrica del Sud. També és conegut amb el seu nom sinònim cargol poma de les illes (P. insularum). El gènere conté els caragols d'aigua dolça més grans de la terra.[3] Junts amb el cargol poma acanalat, al qual s'assembla molt,[3] a Àsia i Europa és considerada com una de les espècies invasores més exitoses.[1] És el principal responsable de la plaga que va esclatar el 2009 al delta de l'Ebre[4] i el 2015 a Pals.

Descripció

Ous de P. paludosa (amunt, blanc) i P. maculata (color rosat, avall)

La closca és globosa i relativament gruixut (especialment en cargols més vells) amb una agulla baixa. Tenen quatre a cinc spirals separats per una sutura suaument indentada, i l'obertura és ample i rodona o oval, de color tarronja viu. El llombrígol és gran i profund. Les dimensions de la closca varien de 25 a 40 mm d'ample i 30 a 47 mm d'alçada. depenent en les condicions. El color varia groc-marró a groc viu en color amb un patró de cintes més fosques. L'opercle és moderadament gruixut, corni i d'extructura concèntrica amb el nucli a prop el centre de la closca. El cargol pot retreure'l a l'interior de la closca. El cos és de color gris-marronós amb taques de pigment fosc.[3]

Els ous de color rosat lilós es posen en rams de 500 a 700 ous a plantes o roques a un metre damunt la superfície de l'aigua, que de lluny semblen a uns flors. S'acostumen facilment a la vida en captivitat en aquaris, però escapen facilment per les parets exteriors de l'aquari, es deixen caure i cerquen un lloc nou per establir-se en llibertat.[3] És capaç de generar una nova generació reproductiva en un període molt curt (3-4 mesos).[5]

Distribució

És originari d'Amèrica del Sud, sobretot en les zones pantanoses a l'aiguabarreig del Riu Paranà i del Riu Uruguai a Argentina, Brasil i Bolívia, i probablement a Uruguai i Paraguai.[6]

L'espècie s'ha probablement introduït als anys 1990 als Estats Units per aficionats d'aquaris que en tenien com a mascotes i que n'han deixat escapar o han llençat equip oaigiua bruta amb incúria, i ràpidament ha proliferat als estats meridionals.[7] Són herbívors.

Va ser introduït a l'Àsia subtropical pels aficionats i per programes per a criar cargols com a font de proteïnes per a l'alimentació humana a Tailàndia, però amb poc èxit i efectes negatius, que aviat van escapar i esdevenir una plaga, per la seva capacitat d'adaptar-se en trobar hàbitats humids i xofogosos que li convenen. També ha envaïtla delta de l'Ebre, on va estralls als arrossars. L'espècie detectat a l'Ebre es correspon amb un haplotip típic de cargols conreats, destinats a la seva comercialització com masoctes, una activitat ara prohibida a Europa, però de gran desenvolupament fins fa molt poc.[8]

Prohibició europea de comerç i importació

Des del juliol de 2011, es va prohibir a l'Estat espanyol la possessió, cria, transport, i comerç de Pomacea maculata i Pomacea canaliculata.[9] Des del gener del 2013, el negoci i l'importació de totes les espècies del gènere són prohibits a tots els estats membres de la Unió Europea.[10]

La Generalitat de Catalunya ha organitzat una campanya d'informació i de lluita per a limitar la seva expansió [11] i publica un pla d'acció regularment actualitzat.[12]

Bibliografia

Referències

  1. 1,0 1,1 Hayes, K. A.; Cowie, R. H.; Thiengo, S. C; Strong, E. E «Comparing apples with apples: clarifying the identities of two highly invasive Neotropical Ampullariidae (Caenogastropoda)». Zoological Journal of the Linnean Society, 166, 2012, pàg. 723-753. DOI: 10.1111/j.1096-3642.2012.00867.x.
  2. Karlem, Riess «Snail Studies in Elementary Biology». The American Biology Teacher. National Association of Biology Teachers, 8, març 1946, pàg. 131–133. JSTOR: 4437709.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Ghesquiere, Stijn A. I. «Pomacea (pomacea) insularum» (en anglès i altres llengües), 2007. [Consulta: 22 agost 2015].
  4. Pla d'Acció, 2015, p. 1.
  5. Pla d'Acció, 2015, p. 4.
  6. Rawlings, T. A.; Hayes, K. A.; Cowie, R. H.; Collins «The identity, distribution, and impacts on non-native apple snails in the continental United States». BMC Evolutionary Biology]], 97, 2007. DOI: 10.1186/1471-2148-7-97.
  7. Byers nom = J. E.; McDowell, W. G.; Dodd, S. R.; Haynie, R. S. «Climate and pH Predict the Potential Range of the Invasive Apple Snail (Pomacea insularum) in the Southeastern United States». PLoS ONE, 8, 2013. DOI: 10.1371/journal.pone.0056812.
  8. Pla d'Acció, 2015, p. 3.
  9. «Real Decreto 1628/2011, de 14 de noviembre, por el que se regula el listado y catálogo español de especies exóticas invasoras.» (en castellà). Butlletí Official de l'Estat (BOE), 12-12-2011.
  10. Dawes, John «International Waters: EU Finally Bans Apple Snail Imports». Pet Product News, Gener 2013.
  11. Galimany i Saloni, 2014.
  12. Pla d'Acció, 2015, p. 16.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cargol poma tacat