Vés al contingut

Cori: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 23: Línia 23:
∗ Coriangiosi. Es tracta d'una alteració infreqüent, causada per un patró anòmal de creixement de les vellositats coriòniques que implica un gran augment del nombre de [[Capil·lar sanguini|capil·lars]] a dites vellositats. Normalment es veu a placentes de gestacions a termini. La seva [[etiologia]] és desconeguda. Aquesta patologia s'ha descrit en dones que viuen a zones de gran altitud, [[Anèmia|anèmiques]], fumadores, amb gestació múltiple o [[Diabetis|diabètiques]].<ref>{{ref-publicació|cognom=De La Ossa, MM|títol=Placental chorangiosis|publicació=Archives of Pathology & Laboratory Medicine|pàgines=p: 1258|volum=2001 Sep; 125 (9)|pmid= 11520290|pmc=|doi=10.1043/0003-9985(2001)125<1258:PC>2.0.CO;2|url=http://www.archivesofpathology.org/doi/full/10.1043/0003-9985%282001%29125%3C1258:PC%3E2.0.CO;2?code=coap-site|autor2=Cabello-Inchausti, B|autor3=Robinson, MJ |llengua=anglès|consulta= 17 març 2017|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=González Santacruz, M |títol=Muerte perinatal en una gestación múltiple asociada a corangiosis placentaria|publicació=An Pediatr (Barc)|pàgines=pp: 632-634|volum=2006 Des; 65 (6)|pmid=17194339|pmc=|doi=|url=http://www.analesdepediatria.org/es/muerte-perinatal-una-gestacion-multiple/articulo/13095863/|autor2=Tarazona Fargueta, JL|autor3=Alenda González, C|autor4=Jiménez Cobo, B|autor5=|llengua=castellà|consulta= 17 març 2017|}}</ref>
∗ Coriangiosi. Es tracta d'una alteració infreqüent, causada per un patró anòmal de creixement de les vellositats coriòniques que implica un gran augment del nombre de [[Capil·lar sanguini|capil·lars]] a dites vellositats. Normalment es veu a placentes de gestacions a termini. La seva [[etiologia]] és desconeguda. Aquesta patologia s'ha descrit en dones que viuen a zones de gran altitud, [[Anèmia|anèmiques]], fumadores, amb gestació múltiple o [[Diabetis|diabètiques]].<ref>{{ref-publicació|cognom=De La Ossa, MM|títol=Placental chorangiosis|publicació=Archives of Pathology & Laboratory Medicine|pàgines=p: 1258|volum=2001 Sep; 125 (9)|pmid= 11520290|pmc=|doi=10.1043/0003-9985(2001)125<1258:PC>2.0.CO;2|url=http://www.archivesofpathology.org/doi/full/10.1043/0003-9985%282001%29125%3C1258:PC%3E2.0.CO;2?code=coap-site|autor2=Cabello-Inchausti, B|autor3=Robinson, MJ |llengua=anglès|consulta= 17 març 2017|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=González Santacruz, M |títol=Muerte perinatal en una gestación múltiple asociada a corangiosis placentaria|publicació=An Pediatr (Barc)|pàgines=pp: 632-634|volum=2006 Des; 65 (6)|pmid=17194339|pmc=|doi=|url=http://www.analesdepediatria.org/es/muerte-perinatal-una-gestacion-multiple/articulo/13095863/|autor2=Tarazona Fargueta, JL|autor3=Alenda González, C|autor4=Jiménez Cobo, B|autor5=|llengua=castellà|consulta= 17 març 2017|}}</ref>


∗ Corioangioma. És un tumor vascular benigne del teixit corial placentari. Si la seva mida és inferior a 4 cm, no comporta complicacions perinatals. Quan sobrepassa els 4-5 cm (fet poc freqüent, que es presenta cada 1/16000-1/50000 gestacions), s'anomena corioangioma gegant i pot ocasionar greus alteracions de l'hemodinàmica fetal i insuficiència placentària.<ref>{{ref-publicació|cognom=López Soto, Á|títol=Corioangioma gigante placentario|publicació=Prog Obstet Ginecol|pàgines=pàgs: 6|volum= 2015; Des|pmid=|pmc=|doi=10.1016/j.pog.2015.08.005 |url=http://www.sego.es/Content/pdf/revprog/firstlines/S0304-5013(15)00233-2.pdf|autor2=Martínez Uriarte, J|autor3=Martínez Pérez, B|autor4=Rubio Ciudad, M|autor5=''et al''|llengua=castellà|consulta= 16 març 2017|}}</ref> Les tècniques poc invasives d'[[Ablació (medicina)|ablació]] i embolització s'utilitzen en cirurgia prenatal per tractar els grans corioangiomes.<ref>{{ref-publicació|cognom=Hosseinzadeh, P|títol=Prenatal Therapy of Large Placental Chorioangiomas: Case Report and Review of the Literature|publicació=AJP Rep|pàgines=pp: e196-202|volum=2015 Oct; 5 (2)|pmid=26495184|pmc=4603846|doi=10.1055/s-0035-1558829|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4603846/|autor2=Shamshirsaz, AA|autor3=Javadian, P|autor4=Espinoza, J|autor5=''et al''|llengua=anglès|consulta= 19 abril 2017|}}</ref>
∗ Corioangioma. És un tumor vascular benigne del teixit corial placentari. Si la seva mida és inferior a 4 cm, no comporta complicacions perinatals. Quan sobrepassa els 4-5 cm (fet poc freqüent, que es presenta cada 1/16000-1/50000 gestacions), s'anomena corioangioma gegant i pot ocasionar greus alteracions de l'hemodinàmica fetal i insuficiència placentària.<ref>{{ref-publicació|cognom=López Soto, Á|títol=Corioangioma gigante placentario|publicació=Prog Obstet Ginecol|pàgines=pàgs: 6|volum= 2015; Des|pmid=|pmc=|doi=10.1016/j.pog.2015.08.005 |url=http://www.sego.es/Content/pdf/revprog/firstlines/S0304-5013(15)00233-2.pdf|autor2=Martínez Uriarte, J|autor3=Martínez Pérez, B|autor4=Rubio Ciudad, M|autor5=''et al''|llengua=castellà|consulta= 16 març 2017|}}</ref> És una de les causes de polihidramnios i d'hidropesia fetal.<ref>{{ref-publicació|cognom=Abdalla, N|títol=Placental tumor (chorioangioma) as a cause of polyhydramnios: a case report|publicació=Int J Womens Health|pàgines=pp: 955-959|volum=2014 Nov 20; 6|pmid=25429242|pmc=4242403|doi=10.2147/IJWH.S72178|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4242403/|autor2=Bachanek, M|autor3=Trojanowski, S|autor4=Cendrowski, K|autor5=Sawicki, W|llengua=castellà|consulta= 26 abril 2017|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Duro, EA|títol=Placental chorioangioma as the cause of non-immunologic hydrops fetalis; a case report|publicació=Iran J Pediatr|pàgines=pp: 113-115|volum=2011 Mar;21(1)|pmid=23056775|pmc=3446109|doi=|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3446109/|autor2=Moussou, I|llengua=castellà|consulta= 26 abril 2017|}}</ref> Les tècniques poc invasives d'[[Ablació (medicina)|ablació]] i embolització s'utilitzen en cirurgia prenatal per tractar els grans corioangiomes.<ref>{{ref-publicació|cognom=Hosseinzadeh, P|títol=Prenatal Therapy of Large Placental Chorioangiomas: Case Report and Review of the Literature|publicació=AJP Rep|pàgines=pp: e196-202|volum=2015 Oct; 5 (2)|pmid=26495184|pmc=4603846|doi=10.1055/s-0035-1558829|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4603846/|autor2=Shamshirsaz, AA|autor3=Javadian, P|autor4=Espinoza, J|autor5=''et al''|llengua=anglès|consulta= 19 abril 2017|}}</ref>


∗ Pseudoquistosi coriònica. Es caracteritza per la presència de formacions [[Quist|quístiques]] llacunars sense [[epiteli]] parietal. Acostuma a presentar-se en mares [[Diabetis|diabètiques]] o amb [[preeclàmpsia]] i pot ser un signe d'[[hipòxia]] uterina.<ref>{{ref-publicació|cognom=Stanek, J |títol=Microscopic chorionic pseudocysts in placental membranes: a histologic lesion of in utero hypoxia|publicació=Pediatr Dev Pathol|pàgines=pp: 192-198|volum=2007 Ma-Jun;10 (3) |pmid=17535086 |pmc=|doi=10.2350/06-06-0110.1|url=http://journals.sagepub.com/doi/full/10.2350/06-06-0110.1|autor2=Weng, E|autor3=|llengua=anglès|consulta= 7 març 2017|}}</ref>
∗ Pseudoquistosi coriònica. Es caracteritza per la presència de formacions [[Quist|quístiques]] llacunars sense [[epiteli]] parietal. Acostuma a presentar-se en mares [[Diabetis|diabètiques]] o amb [[preeclàmpsia]] i pot ser un signe d'[[hipòxia]] uterina.<ref>{{ref-publicació|cognom=Stanek, J |títol=Microscopic chorionic pseudocysts in placental membranes: a histologic lesion of in utero hypoxia|publicació=Pediatr Dev Pathol|pàgines=pp: 192-198|volum=2007 Ma-Jun;10 (3) |pmid=17535086 |pmc=|doi=10.2350/06-06-0110.1|url=http://journals.sagepub.com/doi/full/10.2350/06-06-0110.1|autor2=Weng, E|autor3=|llengua=anglès|consulta= 7 març 2017|}}</ref>

Revisió del 09:34, 27 abr 2017

Diagrama mostrant el primer estadi observat d'un embrió humà.
Fetus humà dins de l'amni.

El cori (anomenat capa laberíntica en gossos i ratolins)[1][2] és una de les membranes que existeix durant la gestació entre el fetus en desenvolupament i la seva mare. Es desenvolupa a partir del sincitiotrofoblast[3] i envolta l'embrió i altres membranes. Les vellositats coriòniques emergeixen del cori, envaeixen l'endometri, i permeten el pas dels nutrients de la sang materna a la sang del fetus.[4]

Capes del cori

El cori està estructurat histològicament en 3 capes:[5]

∗ Capa reticular, limitant amb la capa esponjosa de l'amni i formada per cèl·lules fusiformes, col·lagen tipus I, III, IV, V, VI i proteoglicans.

∗ Capa basal, formada per fibres de col·lagen tipus IV, laminina i fibronectina.

∗ Capa trofoblàstica formada per cèl·lules rodones i poligonals, que varien la seva distància intercel·lular en funció de la proximitat amb el decidu.

Patologies del cori

∗ Corioamnionitis. Infecció/inflamació del cori i de l'amni que afecta al líquid amniòtic i posa en perill la gestació.[6]

∗ Vil·lositis. Infiltració de leucòcits polimorfonuclears (granulòcits) i mononuclears (agranulòcits) en l'estroma de les vellositats coriòniques. Acostuma a ser crònica. Més que una patologia corial per se és un signe d'un procés de major amplitud. Apareix sovint en les infeccions transplacentàries víriques, bacterianes o parasitàries. Quan l'origen és desconegut, pot tractar-se d'un fenomen immune de refús antifetal.[7][8] En aquests casos -sense evidència de microorganismes causals, anomenats en anglès Villitis of Unknown Etiology- destaca la presència de limfòcits T i macròfags placentaris (cèl·lules de Höfbauer) a les vellositats. A vegades, dita forma de vil·lositis cursa amb vasculitis i/o trombosi dels vasos corials, les quals són complicacions serioses de l'embaràs.[9]

∗ Mola hidatiforme. És una degeneració quística edematosa de les vellositats coriòniques, que afecta la placenta i a la resta del complex de l'òvul. Aproximadament, la seva incidència és de 1/1000 embarassos, sobre tot entre multípares o primípares d'edat avançada. Pot ser no invasora o ser perforant (invasora, antigament anomenada corioadenoma destruens). La seva etiologia és poc coneguda, si bé es creu que pot existir un component genètic.[10][11]

∗ Coriocarcinoma. També anomenat epitelioma maligne del cori o tumor trofoblàstic. És un tipus de càncer molt agressiu i altament metàstasic. Té tendència a metastatitzar el fetge, els pulmons. els ronyons i el cervell. Les manifestacions metastàtiques poden sorgir temps després d'iniciada la neoplàsia primària.[12] És un càncer sensible a diferents agents quimioteràpics o a combinacions de d'aquests compostos.[13] Gairebé sempre apareix després d'un embaràs (en un 50% per malignització d'una mola hidatiforme), excepte les poques vegades en les que s'inicia en un teratoma. A diferència de la mola, la proliferació cel·lular és del tot desordenada i les vellositats corials perden la seva estructura característica. S'observen grans aberracions nuclears, amb patrons histològics variats, i el creixement de la massa tumoral pot penetrar el miometri fins a perforar l'úter.[14] Rarament, aquest càncer es presenta sense estar relacionat amb la gestació, derivat d'un tumor ovàric primari.[15] A vegades, és difícil determinar el seu origen ja que pot sorgir d'altres tumors d'estirp epitelial.[16] Al ser un tumor de cèl·lules germinals pot aparèixer als testicles (en la seva forma pura representa només un 0,19% de tots els tumors testiculars).[17] Deriva en aquests casos de la línia trofoblàstica de les neoplàsies in situ de les cèl·lules germinals.[18]

∗ Coriangiosi. Es tracta d'una alteració infreqüent, causada per un patró anòmal de creixement de les vellositats coriòniques que implica un gran augment del nombre de capil·lars a dites vellositats. Normalment es veu a placentes de gestacions a termini. La seva etiologia és desconeguda. Aquesta patologia s'ha descrit en dones que viuen a zones de gran altitud, anèmiques, fumadores, amb gestació múltiple o diabètiques.[19][20]

∗ Corioangioma. És un tumor vascular benigne del teixit corial placentari. Si la seva mida és inferior a 4 cm, no comporta complicacions perinatals. Quan sobrepassa els 4-5 cm (fet poc freqüent, que es presenta cada 1/16000-1/50000 gestacions), s'anomena corioangioma gegant i pot ocasionar greus alteracions de l'hemodinàmica fetal i insuficiència placentària.[21] És una de les causes de polihidramnios i d'hidropesia fetal.[22][23] Les tècniques poc invasives d'ablació i embolització s'utilitzen en cirurgia prenatal per tractar els grans corioangiomes.[24]

∗ Pseudoquistosi coriònica. Es caracteritza per la presència de formacions quístiques llacunars sense epiteli parietal. Acostuma a presentar-se en mares diabètiques o amb preeclàmpsia i pot ser un signe d'hipòxia uterina.[25]

∗ Quist subcoriònic. Generalment, es considera un tipus de quist placentari superficial. Poden ser múltiples i s'observen en un ~5-7% de placentes a termini. De vegades, comprimeixen els vasos de la membrana corioamniòtica i compliquen el curs de la gestació. Poden causar un retard del creixement fetal.[26] Aquesta patologia implica un seguiment ultrasonogràfic acurat abans de valorar una possible intervenció.[27]

Referències

  1. ↑ Sarkar, AA; Sabatino, JA; Sugrue, KF; Zohn, IE «Abnormal labyrinthine zone in the Hectd1-null placenta» (en anglès). Placenta, 2016 Feb; 38, p. 16-23. DOI: 10.1016/j.placenta.2015.12.002. PMC: 4768308. PMID: 26907377 [Consulta: 26 febrer 2015].
  2. ↑ Romanucci, D «Placentation in the Dog -Tesi doctoral-» (en anglès). Kansas State College-Dep. Zoology, 1951, pàg. 32 [Consulta: 26 febrer 2015].
  3. ↑ Dempsey, EW; Luse, SA «Regional specializations in the syncytial trophoblast of early human placentas» (en anglès). J Anat, 1971 Ab; 108 (Pt 3), p. 545-561. PMC: 1234189. PMID: 5575316 [Consulta: 26 febrer 2015].
  4. ↑ Boyd, JD; Hamilton, WJ; Boyd, CA «The surface of the syncytium of the human chorionic villus» (en anglès). J Anat, 1968 Mar; 102 (Pt 3), p. 553-563. PMC: 1231489. PMID: 5656142 [Consulta: 26 febrer 2015].
  5. ↑ Rivera, R; Caba, F; Smirnow, M; Aguilera, J; Larraín, A «Fisiopatología de la ruptura prematura de las membranas ovulares en embarazos de pretérmino» (en castellà). Rev Chil Osbstet Ginecol, 2004; 69 (3), pp: 249-255 [Consulta: 9 març 2017].
  6. ↑ Higgins, RD; Saade, G; Polin, RA; Grobman, WA; et al «Evaluation and Management of Women and Newborns With a Maternal Diagnosis of Chorioamnionitis: Summary of a Workshop» (en anglès). Obstet Gynecol, 2016 Mar; 127 (3), pp: 426-436. DOI: 10.1097/AOG.0000000000001246. PMC: 4764452. PMID: 26855098 [Consulta: 2 març 2017].
  7. ↑ Kim, CJ; Romero, R; Chaemsaithong, P; Kim, JS «Chronic inflammation of the placenta: definition, classification, pathogenesis, and clinical significance» (en anglès). Am J Obstet Gynecol, 2015 Oct; 213 (4 Suppl), pp: S53-69. DOI: 10.1016/j.ajog.2015.08.041. PMC: 4782598. PMID: 26428503 [Consulta: 17 març 2017].
  8. ↑ Kim, MJ; Romero, R; Kim, CJ; Tarca, AL; et al «Villitis of Unknown Etiology is Associated with a Distinct Pattern of Chemokine Up-regulation in the Feto-maternal and Placental Compartments: Implications for Conjoint Maternal Allograft Rejection and Maternal Anti-fetal Graft-versus-Host Disease» (en anglès). J Immunol, 2009 Mar 15; 182 (6), pp: 3919-3927. DOI: 10.4049/jimmunol.0803834. PMC: 2754231. PMID: 19265171 [Consulta: 17 març 2017].
  9. ↑ Tamblyn, JA; Lissauer, DM; Powell, R; Cox, P; Kilby, MD «The immunological basis of villitis of unknown etiology - review» (en anglès). Placenta, 2013 Oct; 34 (10), pp: 846-855. DOI: 10.1016/j.placenta.2013.07.002. PMID: 23891153 [Consulta: 17 març 2017].
  10. ↑ Golfier, F «Mola hidatiforme» (en castellà). Orphanet, 2011, Mar, pàgs: 3 [Consulta: 27 febrer 2015].
  11. ↑ Savage, PM; Sita-Lumsden, A; Dickson, S; Iyer, R; et al «The relationship of maternal age to molar pregnancy incidence, risks for chemotherapy and subsequent pregnancy outcome» (en anglès). J Obstet Gynaecol, 2013 Ma; 33 (4), p. 406-411. DOI: 10.3109/01443615.2013.771159. PMID: 23654327 [Consulta: 28 febrer 2015].
  12. ↑ Izaguirre, GA; Rivas, BA; Hasbun, B; Henríquez, DT «Hallazgo incidental post mortem de coriocarcinoma uterino con metástasis multiorgánica. Reporte de caso» (en castellà). Rev Latinoamer Patol Clin, 2016; 63 (4), pp: 196-201. ISSN: 0185-6014 [Consulta: 26 abril 2017].
  13. ↑ Hiramatsu, Y; Masuyama, H; Ishida, M; Murakami, K; Sakurai, M «Term delivery choriocarcinoma patient with brain and lung metastases successfully treated by etoposide, methotrexate, actomycin D, cyclophosphamide and vincristine (EMA-CO) chemotherapy» (en anglès). Acta Med Okayama, 2005 Oct; 59 (5), pp: 235-238. PMID: 16286962 [Consulta: 2 abril 2017].
  14. ↑ Yousefi, Z; Mottaghi, M; Rezaei, A; Ghasemian, S «Abnormal Presentation of Choriocarcinoma and Literature Review» (en anglès). Iran J Cancer Prev, 2016 Ab 24; 9 (2), p. e4389. DOI: 10.17795/ijcp-4389. PMC: 4951767. PMID: 27482332 [Consulta: 28 febrer 2017].
  15. ↑ Oladipo, A; Mathew, J; Oriolowo, A; Lindsay, I; et al «Nongestational choriocarcinoma arising from a primary ovarian tumour» (en anglès). BJOG, 2007 Oct; 114 (10), pp: 1298-1300. DOI: 10.1111/j.1471-0528.2007.01486.x. PMID: 17877684 [Consulta: 9 març 2017].
  16. ↑ Park, SY; Lee, DE; Park, HJ; Kim, KC; Kim, Y «Retroperitoneal nongestational choriocarcinoma in a 25-year-old woman» (en anglès). Obstet Gynecol Sci, 2014 Nov; 57 (6), pp: 544–548. DOI: 10.5468/ogs.2014.57.6.544. PMC: 4245352. PMID: 25469347 [Consulta: 9 març 2017].
  17. ↑ Puri, S; Sood, S; Mohindroo, S; Kaushal, V «Cytomorphology of lung metastasis of pure choriocarcinoma of testis in a 58-year-old male» (en anglès). J Cancer Res Ther. doi:, 2015 Oct-Des; 11 (4), p: 1035. DOI: 10.4103/0973-1482.154010. PMID: 26881635 [Consulta: 9 març 2017].
  18. ↑ Williamson, SR; Delahunt, B; Magi-Galluzzi, C; Algaba, F; et al «The World Health Organization 2016 classification of testicular germ cell tumours: a review and update from the International Society of Urological Pathology Testis Consultation Panel» (en anglès). Histopathology, 2017 Feb; 70 (3), pp: 335-346. DOI: 10.1111/his.13102. PMID: 27747907 [Consulta: 9 abril 2017].
  19. ↑ De La Ossa, MM; Cabello-Inchausti, B; Robinson, MJ «Placental chorangiosis» (en anglès). Archives of Pathology & Laboratory Medicine, 2001 Sep; 125 (9), p: 1258. DOI: 10.1043/0003-9985(2001)125<1258:PC>2.0.CO;2. PMID: 11520290 [Consulta: 17 març 2017].
  20. ↑ González Santacruz, M; Tarazona Fargueta, JL; Alenda González, C; Jiménez Cobo, B «Muerte perinatal en una gestación múltiple asociada a corangiosis placentaria» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2006 Des; 65 (6), pp: 632-634. PMID: 17194339 [Consulta: 17 març 2017].
  21. ↑ López Soto, Á; Martínez Uriarte, J; Martínez Pérez, B; Rubio Ciudad, M; et al «Corioangioma gigante placentario» (en castellà). Prog Obstet Ginecol, 2015; Des, pàgs: 6. DOI: 10.1016/j.pog.2015.08.005 [Consulta: 16 març 2017].
  22. ↑ Abdalla, N; Bachanek, M; Trojanowski, S; Cendrowski, K; Sawicki, W «Placental tumor (chorioangioma) as a cause of polyhydramnios: a case report» (en castellà). Int J Womens Health, 2014 Nov 20; 6, pp: 955-959. DOI: 10.2147/IJWH.S72178. PMC: 4242403. PMID: 25429242 [Consulta: 26 abril 2017].
  23. ↑ Duro, EA; Moussou, I «Placental chorioangioma as the cause of non-immunologic hydrops fetalis; a case report» (en castellà). Iran J Pediatr, 2011 Mar;21(1), pp: 113-115. PMC: 3446109. PMID: 23056775 [Consulta: 26 abril 2017].
  24. ↑ Hosseinzadeh, P; Shamshirsaz, AA; Javadian, P; Espinoza, J; et al «Prenatal Therapy of Large Placental Chorioangiomas: Case Report and Review of the Literature» (en anglès). AJP Rep, 2015 Oct; 5 (2), pp: e196-202. DOI: 10.1055/s-0035-1558829. PMC: 4603846. PMID: 26495184 [Consulta: 19 abril 2017].
  25. ↑ Stanek, J; Weng, E «Microscopic chorionic pseudocysts in placental membranes: a histologic lesion of in utero hypoxia» (en anglès). Pediatr Dev Pathol, 2007 Ma-Jun;10 (3), pp: 192-198. DOI: 10.2350/06-06-0110.1. PMID: 17535086 [Consulta: 7 març 2017].
  26. ↑ Raga, F; Ballester, MJ; Osborne, NG; Bonilla-Musoles, F «Subchorionic placental cyst: a cause of fetal growth retardation--ultrasound and color-flow Doppler diagnosis and follow-up» (en anglès). J Natl Med Assoc, 1996 Ma; 88 (5), pp: 285-288. PMC: 2608065. PMID: 8667437 [Consulta: 19 abril 2017].
  27. ↑ Caseiro, L; Regalo, A; Esteves, T «Subchorionic Placental Cysts and its Controversial Management» (en anglès). Integrata Ginecologia e Obstetricia, 2016 Nov; 1 (1), pp: 1-3 [Consulta: 19 abril 2017].

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cori&oldid=18388707»