Test de Schiff: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
El '''test de Schiff''', conegut també com a '''magenta I''' o '''violeta bàsica''', és una prova analítica que s'usa com a mètode per a detectar [[aldehid]]s, inventat per [[Hugo Schiff]].<ref>''Eine neue Reihe organischen Diaminen'' H. Schiff Justus Liebigs Ann Chemie 140, 92-137, 1866. {{de}}</ref> La prova consisteix en l'aplicació del reactiu de Schiff sobre la mostra a analitzar. El reactiu elimina un doble enllaç del centre de la molècula de la fucsina bàsica (un colorant [[Constant de basicitat|bàsic]] de trifenilmetà, vermell dissolt en aigua) i és originalment incolor. En contacte amb qualsevol parell de grups aldehid amb els seus corresponents radicals OH, reacciona amb ells formant un nou [[doble enllaç]] [[cromòfor]] i canvia el seu color de transparent a violeta viu. Això és degut al fet que el [[bisulfit de sodi]], present a la mescla, hi reacciona. És àmpliament utilitzat en [[tinció|tincions]] [[histologia|histològiques]], com la tinció de Feulgen (per identificar [[ADN]] o [[Cromosoma|material cromosòmic]] a les [[cèl·lules]])<ref>{{ref-publicació|cognom=Biesterfeld, S|títol=Feulgen staining remains the gold standard for precise DNA image cytometry|publicació=Anticancer Res|pàgines=pp: 53-58|volum=2011 Gen; 31 (1)|pmid=21273580|pmc=|doi=|url=http://ar.iiarjournals.org/content/31/1/53.long|autor2= Beckers, S|autor3=Del Carmen Villa Cadenas, M|autor4=Schramm, M|llengua=anglès|consulta=4 maig 2017|}}</ref> o la [[tinció de PAS]]. La seva [[fórmula química]] és [[Carboni|C]]<sub>2</sub>[[Oxigen|0]]-[[Hidrogen|H]]<sub>2</sub>[[oxigen|0]]-[[clor|Cl]]-[[nitrogen|N]]<sub>3</sub>. |
El '''test de Schiff''', conegut també com a '''magenta I''' o '''violeta bàsica''', és una prova analítica que s'usa com a mètode per a detectar [[aldehid]]s, inventat per [[Hugo Schiff]].<ref>''Eine neue Reihe organischen Diaminen'' H. Schiff Justus Liebigs Ann Chemie 140, 92-137, 1866. {{de}}</ref> La prova consisteix en l'aplicació del reactiu de Schiff sobre la mostra a analitzar. El reactiu elimina un doble enllaç del centre de la molècula de la fucsina bàsica (un colorant [[Constant de basicitat|bàsic]] de trifenilmetà, vermell dissolt en aigua) i és originalment incolor. En contacte amb qualsevol parell de grups aldehid amb els seus corresponents radicals OH, reacciona amb ells formant un nou [[doble enllaç]] [[cromòfor]] i canvia el seu color de transparent a violeta viu. Això és degut al fet que el [[bisulfit de sodi]], present a la mescla, hi reacciona. És àmpliament utilitzat en [[tinció|tincions]] [[histologia|histològiques]], com la tinció de Feulgen (per identificar [[ADN]] o [[Cromosoma|material cromosòmic]] a les [[cèl·lules]])<ref>{{ref-publicació|cognom=Biesterfeld, S|títol=Feulgen staining remains the gold standard for precise DNA image cytometry|publicació=Anticancer Res|pàgines=pp: 53-58|volum=2011 Gen; 31 (1)|pmid=21273580|pmc=|doi=|url=http://ar.iiarjournals.org/content/31/1/53.long|autor2= Beckers, S|autor3=Del Carmen Villa Cadenas, M|autor4=Schramm, M|llengua=anglès|consulta=4 maig 2017|}}</ref> o la [[tinció de PAS]]. La seva [[fórmula química]] és [[Carboni|C]]<sub>2</sub>[[Oxigen|0]]-[[Hidrogen|H]]<sub>2</sub>[[oxigen|0]]-[[clor|Cl]]-[[nitrogen|N]]<sub>3</sub>. |
||
És un reactiu emprat en el diagnòstic de certes patologies dermatològiques, ja que els grups d'aldehid són abundants a la [[pell]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Bertanha, L|títol=Nail clipping in onychomycosis|publicació=An Bras Dermatol|pàgines=pp: 688-690|volum=2016 Set-Oct; 91 (5)|pmid=27828655|pmc=5087240|doi=10.1590/abd1806-4841.20164968|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5087240/|autor2=Chiacchio, ND|llengua=anglès|consulta=4 maig 2017|}}</ref> |
És un reactiu emprat en el diagnòstic de certes patologies dermatològiques, ja que els grups d'aldehid són abundants a la [[pell]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Bertanha, L|títol=Nail clipping in onychomycosis|publicació=An Bras Dermatol|pàgines=pp: 688-690|volum=2016 Set-Oct; 91 (5)|pmid=27828655|pmc=5087240|doi=10.1590/abd1806-4841.20164968|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5087240/|autor2=Chiacchio, ND|llengua=anglès|consulta=4 maig 2017|}}</ref> Partint del reactiu original de Schiff s'han creat diverses variants amb l'objectiu de detectar més substàncies, modificacions que alguns autors anomenen "pseudotests de Shiff".<ref>{{ref-publicació|cognom=Dapson, RW|títol=Schiff and pseudo-Schiff reagents: the reactions and reagents of Hugo Schiff, including a classification of various kinds of histochemical reagents used to detect aldehydes|publicació=Biotech Histochem|pàgs=pp: 522-531|volum=2016 Nov; 91 (8)|doi=10.1080/10520295.2016.1249518|pmid=27849393|url=http://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/10520295.2016.1249518?src=recsys|autor2=|llengua=anglès|consulta=5 maig 2017|}}</ref> A banda del seu ús en el camp de l'histopatologia, el test de Shiff te és utilitzat per quantificar l'acció dels [[llevats]] en els processos d'elaboració de aliments i begudes.<ref>{{ref-publicació|cognom=Rosca I, Petrovici AR, Brebu M, Stoica I, ''et al''|títol=An original method for producing acetaldehyde and diacetyl by yeast fermentation|publicació=Braz J Microbiol|pàgs=pp: 949-954|volum=2016 Oct-Des; 47 (4)|doi=10.1016/j.bjm.2016.07.005|pmid=27528084|pmc=5052390|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5052390/|llengua=anglès|consulta=5 maig 2017|}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 17:11, 5 juny 2017
El test de Schiff, conegut també com a magenta I o violeta bàsica, és una prova analítica que s'usa com a mètode per a detectar aldehids, inventat per Hugo Schiff.[1] La prova consisteix en l'aplicació del reactiu de Schiff sobre la mostra a analitzar. El reactiu elimina un doble enllaç del centre de la molècula de la fucsina bàsica (un colorant bàsic de trifenilmetà, vermell dissolt en aigua) i és originalment incolor. En contacte amb qualsevol parell de grups aldehid amb els seus corresponents radicals OH, reacciona amb ells formant un nou doble enllaç cromòfor i canvia el seu color de transparent a violeta viu. Això és degut al fet que el bisulfit de sodi, present a la mescla, hi reacciona. És àmpliament utilitzat en tincions histològiques, com la tinció de Feulgen (per identificar ADN o material cromosòmic a les cèl·lules)[2] o la tinció de PAS. La seva fórmula química és C20-H20-Cl-N3.
És un reactiu emprat en el diagnòstic de certes patologies dermatològiques, ja que els grups d'aldehid són abundants a la pell.[3] Partint del reactiu original de Schiff s'han creat diverses variants amb l'objectiu de detectar més substàncies, modificacions que alguns autors anomenen "pseudotests de Shiff".[4] A banda del seu ús en el camp de l'histopatologia, el test de Shiff te és utilitzat per quantificar l'acció dels llevats en els processos d'elaboració de aliments i begudes.[5]
Referències
- ↑ Eine neue Reihe organischen Diaminen H. Schiff Justus Liebigs Ann Chemie 140, 92-137, 1866. (alemany)
- ↑ Biesterfeld, S; Beckers, S; Del Carmen Villa Cadenas, M; Schramm, M «Feulgen staining remains the gold standard for precise DNA image cytometry» (en anglès). Anticancer Res, 2011 Gen; 31 (1), pp: 53-58. PMID: 21273580 [Consulta: 4 maig 2017].
- ↑ Bertanha, L; Chiacchio, ND «Nail clipping in onychomycosis» (en anglès). An Bras Dermatol, 2016 Set-Oct; 91 (5), pp: 688-690. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20164968. PMC: 5087240. PMID: 27828655 [Consulta: 4 maig 2017].
- ↑ Dapson, RW «Schiff and pseudo-Schiff reagents: the reactions and reagents of Hugo Schiff, including a classification of various kinds of histochemical reagents used to detect aldehydes» (en anglès). Biotech Histochem, 2016 Nov; 91 (8). DOI: 10.1080/10520295.2016.1249518. PMID: 27849393 [Consulta: 5 maig 2017].
- ↑ Rosca I, Petrovici AR, Brebu M, Stoica I, et al «An original method for producing acetaldehyde and diacetyl by yeast fermentation» (en anglès). Braz J Microbiol, 2016 Oct-Des; 47 (4). DOI: 10.1016/j.bjm.2016.07.005. PMC: 5052390. PMID: 27528084 [Consulta: 5 maig 2017].
Bibliografia
- García del Moral, Raimundo. Laboratorio de anatomía patológica (en castellà). Ed. McGraw-Hill/Interamericana, 1993. 1ª ed. pp: 228-233. ISBN 8448102290 [Consulta: 8 maig 2017].