Vés al contingut

Milan Hodža: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
afeg. ref.
afeg. ref.
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
{{Infotaula persona}}
'''Milan Hodža''' (Sučany, [[Eslovàquia]] [[1878]] - Clearwater, [[Florida]] [[1944]]) fou un polític eslovac. Era nebot del poeta i nacionalista [[Michal Miroslav Hodža]].<ref name="ErsoyTrencsényi2010">{{Ref-llibre|cognom=Ersoy |nom=Ahmet|cognom2=Górny|nom2=Maciej|cognom3=Kechriotis|nom3=Vangelis (eds.)|títol=Modernism: The Creation of Nation-States: Discourses of Collective Identity in Central and Southeast Europe 1770–1945: Texts and Commentaries, Volume III/1|url=https://books.google.com/books?id=8j-Uemo6SfoC&pg=PA382|any=2010|editorial=Central European University Press|isbn=978-963-7326-61-5|pàgines=382–383}} [Consulta: 3 d'agost de 2017].</ref>
'''Milan Hodža''' (Sučany, [[Eslovàquia]] [[1878]] - Clearwater, [[Florida]] [[1944]]) fou un polític eslovac. Era nebot del poeta i nacionalista [[Michal Miroslav Hodža]].<ref name="ErsoyTrencsényi2010">{{Ref-llibre|cognom=Ersoy |nom=Ahmet|cognom2=Górny|nom2=Maciej|cognom3=Kechriotis|nom3=Vangelis (eds.)|títol=Modernism: The Creation of Nation-States: Discourses of Collective Identity in Central and Southeast Europe 1770–1945: Texts and Commentaries, Volume III/1|url=https://books.google.com/books?id=8j-Uemo6SfoC&pg=PA382|any=2010|editorial=Central European University Press|isbn=978-963-7326-61-5|pàgines=382–383}} [Consulta: 3 d'agost de 2017].</ref><ref name="SabicDrulák2012">{{Ref-llibre|cognom=Sabic|nom=Zlatko|cognom2=Drulák|nom2=P.|títol=Regional and International Relations of Central Europe|url=https://books.google.com/books?id=IJHpNwURn8QC&pg=PT52+|data=18 de setembre de 2012|editorial=Palgrave Macmillan UK|isbn=978-1-137-28345-0|pàgines=52–54}}</ref>


Estudià periodisme a [[Budapest]] i a [[Viena]]. De jove milità en l'ala esquerrana del [[Partit Nacional Eslovac]], i en dirigí el diari [[Hlas]] (la Veu) amb[[Vavro Srobar]] (1867-1950) i [[Pavol Blaho]] (1867-1927), partidaris de formar un sol estat amb els [[txec]]s. El [[1901]] fundaria el ''Slovenska Narodna Liberalna Strana'' (Partit Nacional Liberal Eslovac). Iniciarà contactes amb el cap dels nacionalistes txecs, [[Thomas Garrigue Masaryk]] (que era mig eslovac), per tal de constituir un estat conjunt. Així esdevingué diputat al Parlament del Regne d'Hongria el 1905-1910.<ref name="KopečekWciślik2015">{{Ref-llibre|cognom=Kopeček|nom=Michal |cognom2=Wciślik|nom2=Piotr|títol=Thinking Through Transition: Liberal Democracy, Authoritarian Pasts, and Intellectual History in East Central Europe After 1989|url=https://books.google.com/books?id=pyz2DAAAQBAJ&pg=PA320 |data=10 de novembre de 2015|editorial=Central European University Press|isbn=978-963-386-085-4|pàgines=320–331}} [Consulta: 3 d'agost de 2017].</ref>
Estudià periodisme a [[Budapest]] i a [[Viena]]. De jove milità en l'ala esquerrana del [[Partit Nacional Eslovac]], i en dirigí el diari [[Hlas]] (la Veu) amb[[Vavro Srobar]] (1867-1950) i [[Pavol Blaho]] (1867-1927), partidaris de formar un sol estat amb els [[txec]]s. El [[1901]] fundaria el ''Slovenska Narodna Liberalna Strana'' (Partit Nacional Liberal Eslovac). Iniciarà contactes amb el cap dels nacionalistes txecs, [[Thomas Garrigue Masaryk]] (que era mig eslovac), per tal de constituir un estat conjunt. Així esdevingué diputat al Parlament del Regne d'Hongria el 1905-1910.<ref name="KopečekWciślik2015">{{Ref-llibre|cognom=Kopeček|nom=Michal |cognom2=Wciślik|nom2=Piotr|títol=Thinking Through Transition: Liberal Democracy, Authoritarian Pasts, and Intellectual History in East Central Europe After 1989|url=https://books.google.com/books?id=pyz2DAAAQBAJ&pg=PA320 |data=10 de novembre de 2015|editorial=Central European University Press|isbn=978-963-386-085-4|pàgines=320–331}} [Consulta: 3 d'agost de 2017].</ref>

Revisió del 22:56, 3 ago 2017

Infotaula de personaMilan Hodža

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r febrer 1878 Modifica el valor a Wikidata
Sučany Modifica el valor a Wikidata
Mort27 juny 1944 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Clearwater (Florida) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri nacional de Martin Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Afers Exteriors de Txecoslovàquia
18 desembre 1935 – 29 febrer 1936
Primer Ministre de Txecoslovàquia
5 novembre 1935 – 22 setembre 1938
← Jan Malypetr (en) Tradueix – Jan Syrový (en) Tradueix →
Membre de l'Assemblea Nacional d'Hongria
17 febrer 1905 – 21 març 1910
Membre de l'Assemblea Nacional Revolucionària de Txecoslovàquia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Budapest Eötvös Loránd (–1898) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica, dret, filosofia, història, periodisme d'opinió i sistema educatiu Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Praga Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, filòsof, historiador, periodista d'opinió, jurista, escriptor, periodista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Comenius de Bratislava Modifica el valor a Wikidata
PartitSlovak National Party (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsFedor Hodža (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsMichal Miloslav Hodža (en) Tradueix (oncle) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Milan Hodža (Sučany, Eslovàquia 1878 - Clearwater, Florida 1944) fou un polític eslovac. Era nebot del poeta i nacionalista Michal Miroslav Hodža.[1][2]

Estudià periodisme a Budapest i a Viena. De jove milità en l'ala esquerrana del Partit Nacional Eslovac, i en dirigí el diari Hlas (la Veu) ambVavro Srobar (1867-1950) i Pavol Blaho (1867-1927), partidaris de formar un sol estat amb els txecs. El 1901 fundaria el Slovenska Narodna Liberalna Strana (Partit Nacional Liberal Eslovac). Iniciarà contactes amb el cap dels nacionalistes txecs, Thomas Garrigue Masaryk (que era mig eslovac), per tal de constituir un estat conjunt. Així esdevingué diputat al Parlament del Regne d'Hongria el 1905-1910.[3]

Després de la Primera Guerra Mundial fou un partidari aferrissat de la unió de txecs i eslovacs. Com a cap del Partit Agrari Txecoslovac a Eslovàquia, fou escollit diputat a Praga del 1918 al 1938. Més tard fou secretari d'estat d'interior (1919), ministre d'agricultura (1922-1926 i 1932-1935), ministre d'educació (1926-1929) i d'afers estrangers (1935-1936). Fou designa president de Txecoslovàquia el 1935. Tractà de satisfer les reivindicacions de les minories eslovaca, hongaresa i alemanya, però, davant la intransigència dels Sudets adscrits al nazisme, dimití el 1938, poc temps abans que les tropes d'Adolf Hitler ocupéssin llur territori.[4]

A l'exili fou cap del Consell Nacional Eslovac a París el 1939-1940.

Referències

  1. ↑ Ersoy, Ahmet; Górny, Maciej; Kechriotis, Vangelis (eds.). Modernism: The Creation of Nation-States: Discourses of Collective Identity in Central and Southeast Europe 1770–1945: Texts and Commentaries, Volume III/1. Central European University Press, 2010, p. 382–383. ISBN 978-963-7326-61-5.  [Consulta: 3 d'agost de 2017].
  2. ↑ Sabic, Zlatko; Drulák, P. Regional and International Relations of Central Europe. Palgrave Macmillan UK, 18 de setembre de 2012, p. 52–54. ISBN 978-1-137-28345-0. 
  3. ↑ Kopeček, Michal; Wciślik, Piotr. Thinking Through Transition: Liberal Democracy, Authoritarian Pasts, and Intellectual History in East Central Europe After 1989. Central European University Press, 10 de novembre de 2015, p. 320–331. ISBN 978-963-386-085-4.  [Consulta: 3 d'agost de 2017].
  4. ↑ Baer, Josette. A Life Dedicated to the Republic: Vavro Srobár's Slovak Czechoslovakism. ISBN 978-3-8382-6346-5.  [Consulta: 3 d'agost de 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Milan Hodža
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Milan_Hodža&oldid=18704705»