Vés al contingut

Enterovirus 68: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 50: Línia 50:
Se sospita d'aquest virus com a causa d'una rara paràlisi ([[paràlisi flàccida]]) semblant a la poliomielitis, atès que dos nens de [[Califòrnia]] que van donar positiu en les proves del virus tenien debilitat muscular o paràlisi d'una o més extremitats que va arribar al pic de gravetat dins de les 48 hores de l'aparició dels primers símptomes i sent la recuperació de la funció motora pobra als 6 mesos de seguiment.<ref name=neurol/> L'octubre del 2014, el CDC estava investigant 10 casos de paràlisi i / o disfunció cranial a [[Colorado]] i altres informes de tot el país, coincidint amb l'augment de l'activitat de l'enterovirus D68. Fins al 23 d'octubre es creu que el nombre real de casos detectats podria ser de 100 o més.<ref name=Hurley-Atlantic>{{ref-web|url=http://www.theatlantic.com/health/archive/2014/10/the-mysterious-polio-like-disease-affecting-american-kids/381869/|títol=The mysterious polio-like disease affecting American kids|editor=The Atlantic|data=2014-10-24|autor=Dan Hurley}}</ref><ref name=Hurley>{{ref-web|url=http://journals.lww.com/neurotodayonline/blog/breakingnews/pages/post.aspx?PostID=392|títol=Cases of acute flaccid myelitis in children suspected in multiple states, prompting comparisons to polio|obra=Neurology News|editor=American Academy of Neurology|data=2014-10-21|autor=Dan Hurley}}</ref>
Se sospita d'aquest virus com a causa d'una rara paràlisi ([[paràlisi flàccida]]) semblant a la poliomielitis, atès que dos nens de [[Califòrnia]] que van donar positiu en les proves del virus tenien debilitat muscular o paràlisi d'una o més extremitats que va arribar al pic de gravetat dins de les 48 hores de l'aparició dels primers símptomes i sent la recuperació de la funció motora pobra als 6 mesos de seguiment.<ref name=neurol/> L'octubre del 2014, el CDC estava investigant 10 casos de paràlisi i / o disfunció cranial a [[Colorado]] i altres informes de tot el país, coincidint amb l'augment de l'activitat de l'enterovirus D68. Fins al 23 d'octubre es creu que el nombre real de casos detectats podria ser de 100 o més.<ref name=Hurley-Atlantic>{{ref-web|url=http://www.theatlantic.com/health/archive/2014/10/the-mysterious-polio-like-disease-affecting-american-kids/381869/|títol=The mysterious polio-like disease affecting American kids|editor=The Atlantic|data=2014-10-24|autor=Dan Hurley}}</ref><ref name=Hurley>{{ref-web|url=http://journals.lww.com/neurotodayonline/blog/breakingnews/pages/post.aspx?PostID=392|títol=Cases of acute flaccid myelitis in children suspected in multiple states, prompting comparisons to polio|obra=Neurology News|editor=American Academy of Neurology|data=2014-10-21|autor=Dan Hurley}}</ref>


La [[Immunodeficiència|immunodepressió]] afavoreix el desenvolupament d'aquesta complicació neurològica, sobretot si la infecció pel EV-D68 afecta a malalts en tractament oncològic o portadors de processos greus que alterin l'eficàcia del [[sistema immunitari]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Giombini E, Rueca M, Barberi W, Iori AP, ''et al''|títol=Enterovirus D68-Associated Acute Flaccid Myelitis in Immunocompromised Woman, Italy|publicació=Emerg Infect Dis|pàgines=pp: 1690-1693|volum=2017 Oct; 23 (10)|pmc=5621549|pmid=28930024|doi=10.3201/eid2310.170792|url=https://wwwnc.cdc.gov/eid/article/23/10/17-0792_article|llengua=anglès|consulta= 15 octubre 2017|}}</ref>
La [[Immunodeficiència|immunodepressió]] afavoreix el desenvolupament d'aquesta complicació neurològica, sobretot si la infecció pel EV-D68 afecta a malalts en tractament oncològic o portadors de processos greus que alterin l'eficàcia del [[sistema immunitari]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Giombini E, Rueca M, Barberi W, Iori AP, ''et al''|títol=Enterovirus D68-Associated Acute Flaccid Myelitis in Immunocompromised Woman, Italy|publicació=Emerg Infect Dis|pàgines=pp: 1690-1693|volum=2017 Oct; 23 (10)|pmc=5621549|pmid=28930024|doi=10.3201/eid2310.170792|url=https://wwwnc.cdc.gov/eid/article/23/10/17-0792_article|llengua=anglès|consulta= 15 octubre 2017|}}</ref>

S'ha descrit la infecció per aquest virus en malalts sotmesos a [[Trasplantament de medul·la òssia|transplantament de cèl·lules mare hematopoètiques]] al·logènic. EV-D68 comparteix amb el poliovirus l'afinitat per receptors propis de les [[Cèl·lula mare|cèl·lules mare pluripotents]] existents a la [[medul·la òssia]] i es creu que es capaç d'infectar i replicar-se en les línies cel·lulars progenitores de l'[[hematopoesi]] humana, provocant una marcada pancitopènia. En alguns casos, la transmissió del virus es secundària al trasplantament i la medicació immunosupressora afavoreix la replicació/disseminació viral.<ref>{{ref-publicació|cognom=Ceccanti M, Sbardella E, Letteri F, De Michele M, ''et al''|títol=Acute Flaccid Paralysis by Enterovirus D68 Infection: First Italian Description in Adult Patient and Role of Electrophysiology|publicació=Front Neurol|pàgines=pp: 638|volum=2017 Nov 27; 8|pmc=5711819|pmid= 29230194 |doi=10.3389/fneur.2017.00638|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5711819/|llengua=anglès|consulta= 13 març 2018|}}</ref>


Models experimentals en [[muri]]ns, fets per científics nord-americans, demostren que la soca del EV-D68 del brot de 2014 té un especial [[tropisme]] per les neurones motores de la [[medul·la espinal]]. Els ratolins infectats presentaren [[paràlisi]] i molt poca pèrdua de les funcions sensorials. L'[[antígen]] del virus es va trobar casi exclusivament a les banyes anteriors dels segments de medul·la espinal corresponents a les extremitats paralitzades.<ref>{{ref-publicació|cognom=Hixon AM, Yu G, Leser J, Yagi S|títol=A mouse model of paralytic myelitis caused by enterovirus D68|publicació=PLoS Pathog|pàgines=pp: e1006199|volum=2017 Feb 23; 13 (2)|pmc=5322875|pmid=28231269|doi=10.1371/journal.ppat.1006199|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5322875/|autor2=|llengua=anglès|consulta= 13 agost 2017|}}</ref>
Models experimentals en [[muri]]ns, fets per científics nord-americans, demostren que la soca del EV-D68 del brot de 2014 té un especial [[tropisme]] per les neurones motores de la [[medul·la espinal]]. Els ratolins infectats presentaren [[paràlisi]] i molt poca pèrdua de les funcions sensorials. L'[[antígen]] del virus es va trobar casi exclusivament a les banyes anteriors dels segments de medul·la espinal corresponents a les extremitats paralitzades.<ref>{{ref-publicació|cognom=Hixon AM, Yu G, Leser J, Yagi S|títol=A mouse model of paralytic myelitis caused by enterovirus D68|publicació=PLoS Pathog|pàgines=pp: e1006199|volum=2017 Feb 23; 13 (2)|pmc=5322875|pmid=28231269|doi=10.1371/journal.ppat.1006199|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5322875/|autor2=|llengua=anglès|consulta= 13 agost 2017|}}</ref>

Revisió del 23:14, 13 març 2018

Infotaula d'ésser viuEnterovirus 68
Enterovirus D68 Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
GenomaGrup IV ((+)ssRNA)
Taxonomia
RegneOrthornavirae
FílumPisuviricota
ClassePisoniviricetes
OrdrePicornavirales
FamíliaPicornaviridae
GènereEnterovirus
EspècieEnterovirus D
Cap valorEnterovirus D68 Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Rhinovirus humà 87[1]
Subtipus
Enterovirus 68

L'enterovirus 68 (EV68, EV-D68, HEV68) és un enterovirus membre de la família dels picornavirius. Aïllat per primera vegada a Califòrnia el 1962, durant un temps fou considerat com a rar i ha estat en una fase d'expansió a tot el món en el segle XXI.[2][3][4] La infecció per EV68 ha estat implicada en casos greus d'una malaltia similar a la pòlio anomenada mielitis aguda flàccida, identificats a diversos països i causats per diferents clades del virus.[5]

Biologia

L'enterovirus 68 és un dels més de cent tipus d'enterovirus que existeixen, formats per un ARN monocatenari (en anglès: single-stranded ribonucleic acid o ssRNA), que comprenen els poliovirus, els coxsackievirus i els ecovirus. No posseeix embolcall víric. Correspon al grup IV de la classificació de Baltimore. A diferència de tots els altres enterovirus, l'EV68 mostra labilitat als àcids i una temperatura menor de creixement òptima, ambdós trets característics dels rinovirus humans. Prèviament va ser anomenat rinovirus humà 87 per alguns investigadors.[6]

El genoma d'alguna soca d'EV68 ha estat completament seqüenciat. És motiu d'estudi la possibilitat de la seva transmissió aérea.[7]

El virus té la capacitat de modificar el cicle vital de la cèl·lula hoste infectada per afavorir la seva replicació, d'una forma diferent a la d'altres virus de la seva família.[8]

Epidemiologia

Des del seu descobriment el 1962, l'EV68 s'havia descrit majoritàriament de forma esporàdica en casos aïllats. Sis grups (10 o més casos) o brots produïts entre el 2005 i el 2011 s'han registrat a les Filipines, al Japó, als Països Baixos, i als estats de Geòrgia, Pennsylvània i Arizona als Estats Units.[9] L'EV68 es va trobar en 2 de cada 5 nens durant un esclat de la malaltia (2012/13) similar a la pòlio que es va detectar a Califòrnia.[10]

Entre juny de 2014 i febrer de 2015 es va detectar un brot de EVD68 a Dinamarca, sense cap cas de mielitis aguda flàccida.[11] El primer cas a Europa d'afectació neurològica greu tipus pòlio derivada d'aquesta virasis fou descrit a França, al setembre de 2014.[12] A la tardor de 2014 foren identificats dos casos de mielitis aguda flàccida a Noruega, relacionats amb infecció per EVD68.[13]

El primer cas de paràlisi flàccida aguda provocada per l'enterovirus D68 dintre de l'Estat espanyol fou identificat a Saragossa, al desembre de 2015, mitjançant PCR d'exsudat respiratori.[14] Un estudi fet durant el període 2012-2013 en nens hospitalitzats, controls sans i nens amb infeccions respiratòries ambulatòries, va detectar el virus en un 2,5% dels nens hospitalitzats per patologia respiratòria (un total de 10/399), però també en una infecció lleu i en un cas asimptomàtic. Cap dels malalts requerí ingrés en UCIP i el quadre va caracteritzar-se per afectar a preescolars amb sibilàncies o crisis asmàtiques d'inici sobtat i de curta duració, associades generalment a hipòxia. La clínica d'aquests pacients no fou diferent de la provocada per altres virasis, com ara la infecció per rinovirus.[15]

L'any 2016 es van registrar casos d'infecció per una nova variant del virus, la B3, a Suècia (agost-setembre), Països Baixos (juny-juliol)[16] i a Itàlia (juliol).[17]

S'ha descrit que els casos ocorren al final de la temporada d'enterovirus,[9] que és típicament durant els mesos càlids, des de la primavera a la tardor (agost i setembre a l'hemisferi nord).

Alguns autors consideren les infeccions per enterovirus 68 com una malaltia reemergent.[18][19] Les diferències entre els clades i subclades del virus detectades en cada brot són grans i mostren la seva capacitat de canviar molecularment.[20] En el nostre entorn, es creu que aquest virus és un dels principals patògens causants d'insuficiència respiratòria aguda pediàtrica durant els mesos d'estiu.[21]

Factors predisposants

Els nens menors de 5 anys d'edat i els nens amb asma semblen tenir un major risc de contraure la malaltia,[22] tot i que la malaltia també s'ha detectat en adults amb asma i immunosupressió.

Brot d'Amèrica del Nord del 2014

L'agost del 2014, el virus va ser el causant de grups de malalties respiratòries als Estats Units d'Amèrica.[23] A mitjans d'octubre 691 persones en 46 estats i el Districte de Colúmbia havien estat afectats per una malaltia respiratòria causada per l'EV-D68. Cinc nens van morir. Dos mesos després, la mateixa soca viral va arribar a alguns països del Carib amb una morbiditat menor.[24]

Es pensa que tres clades diferents del virus varen circular durant el brot. Un subclade d'un d'ells en particular, filogenèticament únic i associat als casos de paràlisi, el B1, presenta diverses mutacions que podrien ser la causa de les alteracions neuropatològiques.[25] A Ontàrio, al Canadà, el brot va provocar problemes respiratoris greus, però no paràlisis o paràlisis flàccides.[26] Els subclades predominants responsables del brot canadenc foren diferents al subclade neurotròpic identificat als EUA.[27]

Els signes i símptomes

L'EV68 gairebé només provoca malalties respiratòries, que varien de lleus a greus, però pot causar una varietat de símptomes, des de cap en absolut, passant per símptomes subtils similars a la grip, a una feble malaltia respiratòria i se sospita que podria tenir a veure amb síndrome rara que es presenta amb símptomes pareguts a la pòlio. Igual com tots els enterovirus, pot afectar la pell causant erupcions cutànies variables, dolor abdominal i femtes toves. Els símptomes inicials són similars als del refredat comú, incloent una secreció nasal, mal de coll, tos i febre.[28] A mesura que la malaltia progressa, es poden produir símptomes més greus, que inclourien dificultat per respirar com a la pneumònia, disminució de la consciència, una reducció en la producció d'orina i deshidratació, i pot conduir a una insuficiència respiratòria.[9][28]

El grau de severitat dels símptomes experimentats sembla dependre de la població demogràfica en qüestió. Els experts estimen que la majoria de la població, de fet, ha estat exposat a l'enterovirus, però que els adults sans no presenten símptomes. Per contra, l'EV-D68 és desproporcionadament debilitant en nens molt petits i també en els individus molt febles. Mentre que diversos centenars de persones (472), majoritàriament joves, han estat exposats a la malaltia, almenys un centenar d'aquests pacients han estat diagnosticats amb símptomes greus (com ara paràlisi), i -durant aquest brot- als EUA només una sola mort era registrada a Rhode Island durant l'últim cap de setmana de setembre del 2014. La primera víctima mortal va ser una nena de 10 anys d'edat, a New Hampshire.[29]

Mielitis flàccida aguda (MFA)

Se sospita d'aquest virus com a causa d'una rara paràlisi (paràlisi flàccida) semblant a la poliomielitis, atès que dos nens de Califòrnia que van donar positiu en les proves del virus tenien debilitat muscular o paràlisi d'una o més extremitats que va arribar al pic de gravetat dins de les 48 hores de l'aparició dels primers símptomes i sent la recuperació de la funció motora pobra als 6 mesos de seguiment.[30] L'octubre del 2014, el CDC estava investigant 10 casos de paràlisi i / o disfunció cranial a Colorado i altres informes de tot el país, coincidint amb l'augment de l'activitat de l'enterovirus D68. Fins al 23 d'octubre es creu que el nombre real de casos detectats podria ser de 100 o més.[31][32]

La immunodepressió afavoreix el desenvolupament d'aquesta complicació neurològica, sobretot si la infecció pel EV-D68 afecta a malalts en tractament oncològic o portadors de processos greus que alterin l'eficàcia del sistema immunitari.[33]

S'ha descrit la infecció per aquest virus en malalts sotmesos a transplantament de cèl·lules mare hematopoètiques al·logènic. EV-D68 comparteix amb el poliovirus l'afinitat per receptors propis de les cèl·lules mare pluripotents existents a la medul·la òssia i es creu que es capaç d'infectar i replicar-se en les línies cel·lulars progenitores de l'hematopoesi humana, provocant una marcada pancitopènia. En alguns casos, la transmissió del virus es secundària al trasplantament i la medicació immunosupressora afavoreix la replicació/disseminació viral.[34]

Models experimentals en murins, fets per científics nord-americans, demostren que la soca del EV-D68 del brot de 2014 té un especial tropisme per les neurones motores de la medul·la espinal. Els ratolins infectats presentaren paràlisi i molt poca pèrdua de les funcions sensorials. L'antígen del virus es va trobar casi exclusivament a les banyes anteriors dels segments de medul·la espinal corresponents a les extremitats paralitzades.[35]

El virus rarament es detecta en el LCR humà i les alteracions que s'observen en ell sovint són similars a les d'una meningitis asèptica, però s'acostuma a trobar al rentat broncoalveolar i a l'aspirat naso-faríngic. Les imatges radiològiques mostren alteracions a les prominències anteriors espinals i als nuclis del nervis motors del tronc de l'encèfal. Alguns casos de MFA causats pel clade B3 de l'EVD68 han tingut una evolució favorable.[36]

Diagnòstic

Els CDC (Centers for Disease Control and Prevention) van crear un test de polimerasa en temps real per accelerar la detecció d'aquest virus en els pacients.[37] Posteriorment, es va desenvolupar un equip comercial automatitzat de PCR multi-propòsit, dissenyat per la Universitat de Chicago, que facilità el seu diagnòstic i el d'altres virus en mostres respiratòries.[38] Diversos especialistes creuen que és una infecció infradiagnosticada, ja que molts centres encara no disposen de tests de detecció amb prou capacitat per diferenciar clarament l'EV-D68 d'altres enterovirus.[39] També s'han descrit reaccions creuades entre l'EV-D68 i alguns rinovirus.[40]

Tractament

No existeix un tractament específic i no hi ha una vacuna, de manera que la malaltia ha de seguir el seu curs; el tractament es dirigeix ​​a pal·liar els símptomes (tractament simptomàtic). La majoria de les persones es recuperen completament. No obstant això, alguns necessiten ser hospitalitzats, i alguns han mort com a conseqüència del virus. Cinc casos de paràlisi per l'EV68 van ser tractats sense èxit amb esteroides, immunoglobulina intravenosa i / o intercanvi de plasma sanguini. El tractament no va tenir cap benefici evident i tampoc es va observar la recuperació de la funció motora.[30] Un estudi del 2015 va suggerir que el fàrmac antiviral pleconaril pot ser útil per al tractament de l'EV-D68.[41] Altres compostos antivirals (V-7404 i DAS181, entre d'altres) estan en una fase preliminar (II) d'assaig clínic in vitro.[42][43]

Prevenció

El Centre per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) dels EUA recomana "evitar els que estan malalts." Atès que el virus es transmet a través del contacte amb la saliva, el flegma o la femta, i el rentat de mans és molt important.[28] Les persones malaltes poden intentar disminuir la propagació del virus amb mesures sanitàries bàsiques com cobrir-se el nas i la boca quan s'esternuda o es tus. Altres mesures inclouen la neteja de superfícies i de joguines.[28]

Per als pacients hospitalitzats amb infecció per l'EV-D68, el CDC recomana precaucions basades en la transmissió, és a dir, les precaucions estàndard o precaucions de contacte, tal com es recomana per a tots els enterovirus,[44] i eliminar tota possibilitat d'esquitxos dels elements tranmissors.[45]

Neteja del medi ambient

Segons el CDC des del 2003, les superfícies dels centres sanitaris s'han de netejar amb un desinfectant de grau hospitalari que porti una etiqueta de l'EPA que l'identifiqui com a apte per l'eliminació de qualsevol dels diversos virus no embolicats (per exemple, el norovirus, virus de la pòlio, rinovirus).[46]

Referències

  1. ↑ Ishiko, H.; Miura, R.; Shimada, Y.; Hayashi, A.; Nakajima, H.; Yamazaki, S.; Takeda, N. «Human Rhinovirus 87 Identified as Human Enterovirus 68 by VP4-Based Molecular Diagnosis». Intervirology, 45, 3, 2002, pàg. 136–41. DOI: 10.1159/000065866. PMID: 12403917.
  2. ↑ Oberste, M. S. «Enterovirus 68 is associated with respiratory illness and shares biological features with both the enteroviruses and the rhinoviruses». Journal of General Virology, 85, 9, 2004, pàg. 2577–2584. DOI: 10.1099/vir.0.79925-0.
  3. ↑ Lauinger, I. L.; Bible, J. M.; Halligan, E. P.; Aarons, E. J.; MacMahon, E.; Tong, C. Y. W. «Lineages, Sub-Lineages and Variants of Enterovirus 68 in Recent Outbreaks». PLoS ONE, 7, 4, 2012, pàg. e36005. DOI: 10.1371/journal.pone.0036005. PMID: 22536453.
  4. ↑ Tokarz, R.; Firth, C.; Madhi, S. A.; Howie, S. R. C.; Wu, W.; Sall, A. A.; Haq, S.; Briese, T.; Lipkin, W. I. «Worldwide emergence of multiple clades of enterovirus 68». Journal of General Virology, 93, 2012, pàg. 1952–1958. DOI: 10.1099/vir.0.043935-0. PMID: 22694903.
  5. ↑ Zhang Y, Cao J, Zhang S, Lee AJ, et al «Genetic changes found in a distinct clade of Enterovirus D68 associated with paralysis during the 2014 outbreak» (en anglès). Virus Evol, 2016 Jun 15; 2 (1), pp: vew015. DOI: 10.1093/ve/vew015. PMC: 5426007. PMID: 28512577 [Consulta: 14 juliol 2017].
  6. ↑ Blomqvist, S.; Savolainen, C.; Raman, L.; Roivainen, M.; Hovi, T. «Human Rhinovirus 87 and Enterovirus 68 Represent a Unique Serotype with Rhinovirus and Enterovirus Features». Journal of Clinical Microbiology, 40, 11, 2002, pàg. 4218–23. DOI: 10.1128/JCM.40.11.4218-4223.2002. PMC: 139630. PMID: 12409401.
  7. ↑ Lednicky, JA; Bonny, TS; Morris, JG; Loeb, JC «Complete Genome Sequence of Enterovirus D68 Detected in Classroom Air and on Environmental Surfaces» (en anglès). Genome Announc, 2016 Jun 16; 4 (3), pp. pii: e00579-16. DOI: 10.1128/genomeA.00579-16. PMID: 27313311 [Consulta: 23 juny 2016].
  8. ↑ Wang ZY, Zhong T, Wang Y, Song FM, et al «Human Enterovirus 68 Interferes with the Host Cell Cycle to Facilitate Viral Production» (en anglès). Front Cell Infect Microbiol, 2017 Feb 8; 7, pp: 29. DOI: 10.3389/fcimb.2017.00029. PMC: 5296350. PMID: 28229049 [Consulta: 20 juny 2017].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «Clusters of Acute Respiratory Illness Associated with Human Enterovirus 68 --- Asia, Europe, and United States, 2008--2010» p. 1301–1304. 60(38): CDC, 30-09-2011. [Consulta: 9 setembre 2014].
  10. ↑ Brown, Eryn «Mysterious polio-like illnesses reported in some California children». LA Times, 23-02-2014.
  11. ↑ Midgley, SE; Christiansen, CB; Poulsen, MW; Hansen, CH; Fischer, TK «Emergence of enterovirus D68 in Denmark, June 2014 to February 2015» (en anglès). Euro Surveill, 2015 Apr 30; 20 (17), pp. pii: 21105. DOI: 10.2807/1560-7917.ES2015.20.17.21105. PMID: 25955773 [Consulta: 23 maig 2016].
  12. ↑ Lang, M; Mirand, A; Savy, N; Henquell, C; et al «Acute flaccid paralysis following enterovirus D68 associated pneumonia, France, 2014» (en anglès). Euro Surveill, 2014 Nov 6; 19 (44), pp. pii: 20952. DOI: 10.2807/1560-7917.ES2014.19.44.20952. PMID: 25394254 [Consulta: 24 maig 2016].
  13. ↑ Pfeiffer, HC; Bragstad, K; Skram, MK; Dahl, H; et al «Two cases of acute severe flaccid myelitis associated with enterovirus D68 infection in children, Norway, autumn 2014» (en anglès). Euro Surveill, 2015 Mar 12; 20 (10), pp. 21062. DOI: 10.2807/1560-7917.ES2015.20.10.21062. PMID: 25788251 [Consulta: 24 maig 2016].
  14. ↑ Masa Calles, J; Cabrerizo Sanz, M «Enterovirus identificados en los casos de Parálisis Flácida Aguda notificados al Sistema de Vigilancia de PFA y a la Vigilancia de Enterovirus» (en castellà). Comunicado del Centro nacional de Epidemiología, 2016 May 19 [Consulta: 8 juny 2016].
  15. ↑ Calvo, C; Rodrigo, C; Cabrerizo, M; Casas, I «Infecciones por enterovirus. Revisión de la situación en España» (en castellà). SEIP, 2016 Maig 19, pàgs: 13 [Consulta: 27 octubre 2017].
  16. ↑ Knoester M, Schölvinck EH, Poelman R, Smit S, et al «Upsurge of Enterovirus D68, the Netherlands, 2016» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2017 Gen; 23 (1), pp: 140-143. DOI: 10.3201/eid2301.161313. PMC: 5176244. PMID: 27660916 [Consulta: 5 juliol 2017].
  17. ↑ Pariani E, Pellegrinelli L, Merlone AD, Piralla A, et al «Letter to the editor: Need for a European network for enterovirus D68 surveillance after detections of EV-D68 of the new B3 lineage in Sweden and Italy, 2016» (en anglès). Euro Surveill, 2017 Gen 12; 22 (2), pii: 30440. DOI: 10.2807/1560-7917.ES.2017.22.2.30440. PMC: 5404488. PMID: 28106530 [Consulta: 5 juliol 2017].
  18. ↑ Tokarz, R; Firth, C; Madhi, SA; Howie, SR; et al «Worldwide emergence of multiple clades of enterovirus 68» (en anglès). J Gen Virol, 2012 Sep; 93 (Pt 9), pp. 1952-8. DOI: 10.1099/vir.0.043935-0. PMID: 22694903 [Consulta: 24 maig 2016].
  19. ↑ Imamura, T; Oshitani, H «Global reemergence of enterovirus D68 as an important pathogen for acute respiratory infections» (en anglès). Rev Med Virol, 2015 Mar; 25 (2), pp. 102-14. DOI: 10.1002/rmv.1820. PMID: 25471236 [Consulta: 24 maig 2016].
  20. ↑ Gong YN, Yang SL, Shih SR, Huang YC, et al «Molecular evolution and the global reemergence of enterovirus D68 by genome-wide analysis» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2016 Ag; 95 (31), pp: e4416. DOI: 10.1097/MD.0000000000004416. PMC: 4979813. PMID: 27495059 [Consulta: 5 juliol 2017].
  21. ↑ Reina J, Cabrerizo M, Ferrés F «Infecciones respiratorias agudas comunitarias causadas por enterovirus D68 (EV-D68)» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2017 Mar; 86 (3), pp: 158-159. DOI: 10.1016/j.anpedi.2016.05.004. ISSN: 1695-4033. PMID: 27321712 [Consulta: 2 juliol 2017].
  22. ↑ Vazquez-Perez, JA; Ramirez-Gonzalez, JE; Moreno-Valencia, Y; Hernandez-Hernandez, VA; et al «EV-D68 infection in children with asthma exacerbation and pneumonia in Mexico City during 2014 autumn» (en anglès). Influenza Other Respir Viruses, 2016 May; 10 (3), pp. 154-60. DOI: 10.1111/irv.12384. PMID: 26935868 [Consulta: 9 juny 2016].
  23. ↑ «Severe Respiratory Illness Associated with Enterovirus D68 — Missouri and Illinois, 2014». Morbidity and Mortality Weekly Report (MMWR). CDC, 63(primera part), 08-09-2014, pàg. 1–2 [Consulta: 9 setembre 2014].
  24. ↑ Nathaniel S, Ahmed S, Wilson J, Gutierrez C, et al «First reported enterovirus D68 infection in pediatric patients from the Caribbean region: evidence of spread from the U.S. outbreak» (en anglès). Rev Panam Salud Publica, 2017 Abr 20; 41, pp: e11. ISSN: 1020-4989. PMID: 28443999 [Consulta: 2 juliol 2017].
  25. ↑ Zhang Y, Cao J, Zhang S, Lee AJ, et al «Genetic changes found in a distinct clade of Enterovirus D68 associated with paralysis during the 2014 outbreak» (en anglès). Virus Evol, 2016 Jun 15; 2 (1), pp: vew015. DOI: 10.1093/ve/vew015. PMC: 5426007. PMID: 28512577 [Consulta: 13 agost 2016].
  26. ↑ Eshaghi A, Duvvuri VR, Isabel S, Banh P, et al «Global Distribution and Evolutionary History of Enterovirus D68, with Emphasis on the 2014 Outbreak in Ontario, Canada» (en anglès). Front Microbiol, 2017 Mar 1; 8, pp: 257. DOI: 10.3389/fmicb.2017.00257. PMC: 5331033. PMID: 28298902 [Consulta: 13 agost 2016].
  27. ↑ Peci A, Winter AL, Warshawsky B, Booth TF, et al «Epidemiology of Enterovirus D68 in Ontario» (en anglès). PLoS One, 2015; 10 (11), pp: e0142841. DOI: 10.1371/journal.pone.0142841. PMC: 4658075. PMID: 26599365 [Consulta: 13 agost 2016].
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 «Enterovirus D68: 3 confirmed cases in B.C.'s Lower Mainland». CBC News, 16-09-2014 [Consulta: 17 setembre 2014].
  29. ↑ «Rhode Island Child Dies From Complications Of Enterovirus That Has Been Affecting Kids Nationwide», publicat en: CBS Connecticut, 1 d'octubre del 2014
  30. ↑ 30,0 30,1 «A Polio-Like Syndrome in California: Clinical, Radiologic, and Serologic Evaluation of Five Children Identified by a Statewide Laboratory over a Twelve-Months Period», 29-04-2014. [Consulta: 9 setembre 2014].
  31. ↑ Dan Hurley. «The mysterious polio-like disease affecting American kids». The Atlantic, 24-10-2014.
  32. ↑ Dan Hurley. «Cases of acute flaccid myelitis in children suspected in multiple states, prompting comparisons to polio». Neurology News. American Academy of Neurology, 21-10-2014.
  33. ↑ Giombini E, Rueca M, Barberi W, Iori AP, et al «Enterovirus D68-Associated Acute Flaccid Myelitis in Immunocompromised Woman, Italy» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2017 Oct; 23 (10), pp: 1690-1693. DOI: 10.3201/eid2310.170792. PMC: 5621549. PMID: 28930024 [Consulta: 15 octubre 2017].
  34. ↑ Ceccanti M, Sbardella E, Letteri F, De Michele M, et al «Acute Flaccid Paralysis by Enterovirus D68 Infection: First Italian Description in Adult Patient and Role of Electrophysiology» (en anglès). Front Neurol, 2017 Nov 27; 8, pp: 638. DOI: 10.3389/fneur.2017.00638. PMC: 5711819. PMID: 29230194 [Consulta: 13 març 2018].
  35. ↑ Hixon AM, Yu G, Leser J, Yagi S «A mouse model of paralytic myelitis caused by enterovirus D68» (en anglès). PLoS Pathog, 2017 Feb 23; 13 (2), pp: e1006199. DOI: 10.1371/journal.ppat.1006199. PMC: 5322875. PMID: 28231269 [Consulta: 13 agost 2017].
  36. ↑ Esposito S, Chidini G, Cinnante C, Napolitano L, et al «Acute flaccid myelitis associated with enterovirus-D68 infection in an otherwise healthy child» (en anglès). Virol J, 2017 Gen 11; 14 (1), pp: 4. DOI: 10.1186/s12985-016-0678-0. PMC: 5234096. PMID: 28081720 [Consulta: 27 octubre 2017].
  37. ↑ «real-time PCR test to speed up EV-D68 detection». [Consulta: 17 octubre 2014].
  38. ↑ Shibib DR, Matushek SM, Beavis KG, Gawel SH, Charnot-Katsikas A «BioFire FilmArray Respiratory Panel for Detection of Enterovirus D68» (en anglès). J Clin Microbiol, 2016 Feb; 54 (2), pp: 457-459. DOI: 10.1128/JCM.02339-15. PMC: 4733204. PMID: 26607982 [Consulta: 14 juliol 2017].
  39. ↑ Wylie TN, Wylie KM, Buller RS, Cannella M, Storch GA «Development and Evaluation of an Enterovirus D68 Real-Time Reverse Transcriptase PCR Assay» (en anglès). J Clin Microbiol, 2015 Ag; 53 (8), pp: 2641-2647. DOI: 10.1128/JCM.00923-15. PMC: 4508392. PMID: 26063859 [Consulta: 15 octubre 2017].
  40. ↑ McAllister SC, Schleiss MR, Arbefeville S, Steiner ME, et al «Epidemic 2014 enterovirus D68 cross-reacts with human rhinovirus on a respiratory molecular diagnostic platform» (en anglès). PLoS One, 2015 Mar 23; 10 (3), pp: e0118529. DOI: 10.1371/journal.pone.0118529. PMC: 4370466. PMID: 25799541 [Consulta: 15 octubre 2017].
  41. ↑ Liu, Y; Sheng, J; Fokine, A; etal «Structure and inhibition of EV-D68, a virus that causes respiratory illness in children». Science, 347, 6217, 2015, pàg. 71–74. DOI: 10.1126/science.1261962. PMID: 25554786 [Consulta: 9 juny 2016].
  42. ↑ Rhoden, E; Zhang, M; Nix, WA; Oberste, MS «In Vitro Efficacy of Antiviral Compounds against Enterovirus D68» (en anglès). Antimicrob Agents Chemother, 2015 Dec; 59 (12), pp. 7779–7781. DOI: 10.1128/AAC.00766-15. PMID: 26149998 [Consulta: 3 juny 2016].
  43. ↑ Sun, L; Meijer, A; Froeyen, M; Zhang, L; et al «Antiviral Activity of Broad-Spectrum and Enterovirus-Specific Inhibitors against Clinical Isolates of Enterovirus D68» (en anglès). Antimicrob Agents Chemother, 2015 Dec; 59 (12), pp. 7782–7785. DOI: 10.1128/AAC.01375-15. PMID: 26369972 [Consulta: 3 juny 2016].
  44. ↑ Siegel, JD; Rhinehart, E; Jackson, M; Chiarello, L; Health Care Infection Control Practices Advisory Committee «2007 Guideline for Isolation Precautions: Preventing Transmission of Infectious Agents in Health Care Settings» (en anglès). Am J Infect Control, 2007 Dec; 35 (10 Suppl 2), pp. S65-164 (S154). DOI: 10.1016/j.ajic.2007.10.007. PMID: 18068815 [Consulta: 22 maig 2016].
  45. ↑ «Severe Respiratory Illness Associated with Enterovirus D68 – Multiple States, 2014». CDC-Health Alert Network, 12-09-2014. [Consulta: 17 setembre 2014].
  46. ↑ «Guidelines for Environmental Infection Control in Health-Care Facilities», 2003. [Consulta: 17 setembre 2014].

Bibliografia

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enterovirus_68&oldid=19740995»