Construcció naval: diferència entre les revisions
| Línia 260: | Línia 260: | ||
=== Construcció soldada === |
=== Construcció soldada === |
||
Amb alguns precedents des de la Primera Guerra Mundial (gavarra AC 1320; vaixell de 420 tones ''Fullagar'', el 1920) el primer ús massiu de bucs soldats data de la Segona Guerra Mundial en els vaixells de transport del tipus Liberty. <ref name="McCarthy2005">{{cite book|author=Mike McCarthy|title=Ships' Fastenings: From Sewn Boat to Steamship|url=https://books.google.com/books?id=7qwfBestmOEC&pg=PA158|date=14 September 2005|publisher=Texas A&M University Press|isbn=978-1-58544-451-9|pages=158–}}</ref> |
Amb alguns precedents des de la Primera Guerra Mundial (gavarra AC 1320; vaixell de 420 tones ''Fullagar'', el 1920) el primer ús massiu de bucs soldats data de la Segona Guerra Mundial en els vaixells de transport del tipus Liberty. <ref name="McCarthy2005">{{cite book|author=Mike McCarthy|title=Ships' Fastenings: From Sewn Boat to Steamship|url=https://books.google.com/books?id=7qwfBestmOEC&pg=PA158|date=14 September 2005|publisher=Texas A&M University Press|isbn=978-1-58544-451-9|pages=158–}}</ref> La construcció soldada era un 11% més econòmica que la construcció reblada i permetia un folre un 30% més lleuger. |
||
En els inicis hi hagué problemes de ruptura fràgil que calgué resoldre.<ref name="Henshaw2006">{{cite book|author=John M. Henshaw|title=Does Measurement Measure Up?: How Numbers Reveal and Conceal the Truth|url=https://books.google.com/books?id=OBZCxM1-Pg8C&pg=PA28|date=23 March 2006|publisher=JHU Press|isbn=978-0-8018-8375-0|pages=28–}}</ref><ref name="OkumotoTakeda2009">{{cite book|author1=Yasuhisa Okumoto|author2=Yu Takeda|author3=Masaki Mano|coauthors=Tetsuo Okada|title=Design of Ship Hull Structures: A Practical Guide for Engineers|url=https://books.google.com/books?id=fjWHQpUO4jYC&pg=PA318|date=25 March 2009|publisher=Springer Science & Business Media|isbn=978-3-540-88445-3|pages=318–}}</ref><ref name="Jennings2004">{{cite book|author=Alan Jennings|title=Structures: From Theory to Practice|url=https://books.google.com/books?id=wrJbyUHUMRsC&pg=PA235|date=22 July 2004|publisher=CRC Press|isbn=978-0-415-26842-4|pages=235–}}</ref> |
|||
== Construcció naval en l'actualitat == |
== Construcció naval en l'actualitat == |
||
Revisió del 07:10, 25 març 2018
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Josep Esquer hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
.jpg)
La construcció naval o construcció de vaixells fa referència a totes les activitats destinades a la fabricació d’embarcacions. Des de les barques més petites fins a les naus de grans dimensions.
Des del punt de vista tècnic, la fabricació d’un vaixell pot analitzar-se segons tres apartats:
- fabricació del buc
- sistema de propulsió
- sistemes complementaris
La construcció moderna es basa en un projecte previ, amb plànols constructius i eventuals assajos.
Pel que fa a l’economia, la construcció naval pot estudiar-se com una activitat industrial (amb inversions, llocs de treball i beneficis) que incideix en molts altres sectors.
Història
La història de la construcció naval és una part de la història dels vaixells. Hi ha vaixells mercants, de guerra i d’esbarjo que són protagonistes de moltes activitats humanes. És evident que l’existència dels vaixells esmentats implica la seva construcció prèvia.
Tipus de vaixells antics
La construcció d’una embarcació depen de molts factors. Els més importants són dos: el tipus d’embarcació i ells materials emprats. A partir d'una llista de diverses embarcacions es resumiran a continuació els materials, les tècniques de construcció del buc i els sistemes de propulsió.
Rais
Rais primitius
Els rais primitius degueren ser molt semblants als actuals, encara construïts per diversos grups humans. Un rai està format per alguns elements de flotació (canyes, tiges de plantes aquàtiques, joncs, troncs d'arbre,...) units formant una plataforma que sura sobre l'aigua.
- El material de partida depèn de les existències locals.
- Canyes: canyes comunes, bambús, totora, papir, ...
- Troncs d'arbre: són preferibles els arbres amb fusta de baixa densitat i que creixin prop de la riba d'un riu o d'un llac, o de la costa del mar.
- Sistema d'unió.
- Generalment a base de cordes de fibres vegetals, escorça flexible, lianes,...
Rais moderns
A més dels rais petits emprats per algunes tribus o exploradors, hi ha rais més grans usats en el transport de fusta.
- A base de rais i de raiers molta fusta del boscos dels Pirineus baixava per diversos rius fins a parar al riu Ebre. Tortosa fou un important centre de recepció i distribució de fusta.
Canoes monòxiles
Les canoes monòxiles o caiucs es consideren les embarcacions més antigues usades pels humans. I segueixen sent fabricades actualment.
El concepte és molt senzill: el buc està format per un tronc d'arbre buidat a manera de caixa o bressol.
- Materials.
- Troncs d'arbres propers a les ribes o a les costes.
- Propulsió.
- Rems
- Perxes
- Vela
- Motor
Literatura
L'obra Robinson Crusoe esmenta algunes canoes fetes a partir d'un tronc d'arbre.[1]
Coracles
425 aC. Heròdot escrigué sobre els coracles dels armenis, amb estructura de salze i folrats de pells. Carregats de palla, els més petits portaven un ruc i un tripulant. I baixaven pel riu fins a Babilònia. Segons Heròdot, a Babilònia hi arribaven coracles que podien carregar 5000 talents (unes 150 tones).[2]
Bots
Els odres inflats o parcialment plens de palla foren embarcacions documentades des de temps remots.
- Materials.
- L'exemple més típic és el del bot fer a partir de la pell gairebé sencera d'un mamífer (cabra, bou, búfal, iac,...). amb els únics talls del coll o de les extremitats.
- Propulsió
- "Remant" amb les mans en odres individuals
- Remant amb pagaies en els rais formats per una plataforma amb diversos odres.
- Ús dels odres o bots de pell per a travessar rius.[3][4][5][6]
Barques de canyes
Les barques de canyes, de papirs, de boga, de vímet o de materials similars foren l'evolució natural dels rais primitius. Sovint el sistema d'unió dels elements flotants consistia en tires del mateix material.
- Hi ha documentada l'existència de barques de canyes relativament grans a Egipte, Sumer, Assíria i altres civilitzacions antigues.
- Aquesta mena de barques anava protegida per un capa de betum (o de betum barrejat amb argila).
- Algunes barques de canyes disposaven de branques de fusta usades com a reforç
- Un exemple molt antic i encara usat actualment són les barques de totora, al Perú.
Primers bucs de peces de fusta unides
Les barques d'un tronc de fusta buidat eren de grandària limitada per les dimensions de l'arbre de partida. La possibilitat de construir bucs mitjançant peces de fusta unides va permetre bastiments de dimensions més grans. Més llargs i, principalment, més amples.
Els antics egipcis, els fenicis, els assiris i altres civilitzacions coneixien algunes tècniques d'unió (i de disseny general) que feien possible la construcció de vaixells relativament grans.
-
Barca solar de Senusret III, trobada a Dhashur el 1894. -
Unió de caixa i metxa -
Barca solar de Kheops -
Maqueta de la barca solar de Kheops
Planxes encadellades sense fiador i cosides
Un dels sistemes de construcció més antics basat en peces de fusta unides emprava conjuntament dues tècniques d'unió:
- les planxes s'unien al llarg mitjançant un encadellat de metxa i caixa (un dels taulons tenia una metxa de secció rectangular, tallada a partir del mateix tauló; aquesta metxa encaixava el cap de l'altre tauló, que disposava d'una caixa femella tallada rebaixant el tauló corresponent)
- dues tires llargues, formades segons els sistema anterior, es podien cosir fent passants cordes de fibra vegetal per forats prèviament practicats en els costats a unir de cada tira.
Tot el buc es podia construir a partir de diverses tires cosides entre sí. Calia calafatar amb betum totes les fissures. També calia assegurar la resistència del conjunt amb reforços interiors i amb cordes que limitessin els desplaçaments longitudinals.[7]
- Els forats es practicaven en la part interior de cada tauló en forma de V (exteriorment apareixien dos forats que es trobaven, deixant un passatge en forma de lletra V). Per cada filera de forats alineats en sentit transversal, la corda d'unió entrava en un forat prop de la vora del tauló, passava per l'espai buit, sortia a l'exterior (en la part interna del buc), passava per l'interior del forat practicat a l'altre caire del tauló i sortia per anar a trobar els dos forats del tauló veí.
- Dos taulons veins es fixaven amb una corda que els "cosia". La corda passava pels forats descrits i quedava completament a l'interior del buc.
- Alguns exemples d'aquesta mena de construcció són les barques solars egípcies. Un dels avantatges del sistema és que proporciona bucs desmuntables amb relativa facilitat.
- Barques d'Abydos
- Barca solar de Kheops.[8][9]
- Barques sagrades egípcies.[10]
En troballes arqueològiques de barques egípcies s'han trobat unions a base de cues d'oreneta postisses (per l'interior del folre). Alguns experts opinen que es tracta de reparacions posteriors a la construcció original dels vaixells.
Encadellats fenicis
Descripció d'un cas simple
Una manera d'unir dues peces de fusta de secció rectangular per dues cares contigües, és tallar dos forats rectangulars (anomenats caixes) de la mateixa profunditat i introduir una peça de fusta rectangular que encaixi ben ajustada als forats esmentats. Un cop les peces de fusta estiguin unides, cal assegurar la unió foradant els dos extrems i fent passar una clavilla de fusta ajustada en cadascun dels darrers forats esmentats. (Vegeu imatge)
Descripció d'un cas general
Dos taulons del folre del buc d'un vaixell poden unir-se en les cares de contacte mitjançant diversos encadellats simples com el descrit en el paràgraf anterior. Reiterant el procés és possible unir tots els taulons del folre entre si, formant una sola peça i amb una certa resistència estructural.
Aquesta mena d'unions foren anomenades pels antics romans com "coagmenta punicana" (en plural: encadellats fenicis). Durant segles foren el sistema predominant de construcció de vaixells de dimensions importants.
- La unió dels caps dels taulons en sentit longitudinal podia fer-se de diverses maneres.
Sistema del folre primer
Amb algunes variants, l'anomenat sistema de construcció amb folre primer, consistia en construir el folre del vaixell directament, sense la construcció prèvia de cap reforç intern.
Naus de guerra i naus mercants
El sistema de construcció de folre primer, basat en els encadellats fenicis i complementat per un reforç de cordes per a resistir els esforços longitudinals, permeté la construcció de naus relativament grans a partir de peces de fusta de dimensions limitades. Fenicis, cartaginesos, grecs, romans i bizantins (i alguns altres) disposaren de vaixells de guerra i de naus mercants relativament semblants.
Un resum simplificat d’aquest llarg període es pot presentar a partir del trirrem grec i de la navis oneraria romana.
-
Olympias. Reconstrucció moderna d’una trieres grega -
Disposició dels remers en un trirrem grec. Vegeu la parexeiresia, a manera de balcó que es projecta des de la coberta, i els angles dels rems. -
Model de nau romana de càrrega. Israeli National Maritime Museum, Haifa -
Croquis d’un vaixell mercant romà
Exemples de vaixells concrets
Vaixells medievals
Les dues variants més importants de la construcció naval medieval fan referència a la construcció dels bucs. Atenent a l’aspecte quantitatiu hi ha dos sistemes predominants: bucs amb folre tinglat i bucs amb folre llis (format per planxes juxtaposades sobre una estructura de quadernes).
Folre tinglat
Sense tenir en compte les excepcions, el folre tinglat s'usava a les costes del mar Bàltic i de l'oceà Atlàntic.
Folre llis
El folre designat com a llis (en aquest article) resumeix el sistema típic de construcció de vaixells a l'àrea mediterrània. Primerament es construïa una estructura o esquelet (format per la quilla, la roda de proa, el codast i les quadernes) i es folrava amb planxes juxtaposades. Les planxes s'orientaven en sentit longitudinal i en posició horitzontal. La superfície exterior -a diferència del cas anterior de folre tinglat- presentava un aspecte llis.
Distribució geogràfica
A grans trets, cap al segle XV la construcció tinglada predominava a l'Atlàntic fins a Lisboa. La construcció llisa s'emprava a tot el Mediterrani i arribava, continuant per l'Atlàntic, fins a Lisboa.
Vaixells predominants
De manera semblant a les èpoques anteriors, els bastiments medievals poden classificar-se en tres grups:
- embarcacions menors, de pesca i cabotatge
- naus de guerra de vela i rems
- naus de guerra i mercants propulsades a vela
Exemples concrets
- 1204. Nau pisana corsària amb 500 combatents.[15]
- Anomenada Leopardo fou vençuda per la nau genovesa Carrocia.[16]
- 1205. Nau veneciana amb 900 homes armats.[17]
- Dues naus venecianes.[18]
- Il Falcone
- La Rosa.
- Dues naus venecianes.[18]
- Pere el Gran encarrega a Ramon Marquet la pintura de barques i galeres, en diversos colors.[19]
| « | Petrus Dei gratia, Rex Aragonum, fideli suo Raymundo Marcheti salutem et gratiam : Manam vos que fasats pintar les Galees et les Barches de les Galees so es á saber; les dues Galees blanques et dues bermeles, et dues grogues, et dues berts, et dues blaves, et dues seyal de Barchelona, e puys sobre tot lo pint aya Escuts Reyals en cascuna Galea et Barca. En cara manam que la Nau que fo den Vilar et una Barcha de Sanert que hom hi fassa sien pintes á senyal Reyal... | » |
| — Marina Espanola de la Edad Media. F. Javier de Salas. | ||
- 1313. Coca Sant Climent
- 1417. Nau corsària catalana de 900 bótes i 500 homes.[20][21]
- 1490-97. Negrona, nau genovesa de 4000 bótes.[22]
Drassanes medievals i mètodes de construcció
Moltes ciutats medievals disposaven de drassanes estables per a construir vaixells amb regularitat. Són famosos els casos de Venècia, Ragusa, Pisa, Gènova, ... A les nostres costes: Mallorca, València, Tortosa, Barcelona,...
- En certes ciutats els vaixells podien construir-se sota teulada.
- Calia assegurar el subministrament de fustes adequades, la producció de cordes (de cànem), de veles (de canemàs o cotonia), de rems, de pega per a calafatat,...
- Calia disposar d'una munió d'artesans qualificats. Principalment de mestres d'aixa. Considerant tots els treballadors implicats calia comptar-ne uns quants milers per drassana.
- Només els millors mestres d'aixa podien dirigir la construcció d'una galera, una nau o altres tipus de vaixell. El sistema de construcció era secret, a partir de gàlibs i sistemes de traçat de tot el buc que passaven de pares a fills.
Els trets a destacar d'aquest llarg període podrien ser molts. La tendència general fou la de construir vaixells més grans, més pesants i reforçats, amb capacitat de resistir l'artilleria (la pròpia i la de l'enemic) i els llargs viatges oceànics.
Marina de guerra
Vaixells de vela i rems
- Galera. Més reforçada que la galera medieval. Amb artillería de pólvora. Remers a la galotxa.
- Galiassa
- Bergantí
- Els bergantins antics eren més petits que les galiotes
- Fragata
- Les fragates antigues eren més petites que els bergantins antics.
Vaixells de vela
- Caravel·la
- Nau
- Carraca
- Galió
- Navili de línia
- Bergantí
- Els bergantins de vela es definien a partir del seu aparell (dos arbres de tres peces amb veles caires). Passaren a designar vaixells més petits que les fragates de vela.
- Fragata
- Les fragates de vela es definien pel seu aparell (tres arbres de tres peces, amb veles caires)
Marina mercant
A partir del segle XVI una part significativa del comerç amb vaixells mercants es basava en les importacions i exportacions dels diversos imperis amb les seves colònies americanes, africanes, de la costa índica o del Pacífic.
Imperi portuguès
Els portuguesos empraren caravel·les, galions i carraques (naos de carreira da Índia). Les carraques de Portugal eren de grans dimensions.
- Copiant les tècniques orientals, les naus portugueses transportaven l’aigua potable en tancs formant cos amb el vaixell.
-
Caravel·la llatina Boa Esperança -
Galió Frol de la mar -
Aparell d'un vaixells de tres arbres del segle XVI -
Carraca Madre de Deus
Imperi espanyol
Durant molts anys el vaixell típic de comerç fou el galió. Des del 1624 hi havia lleis que determinaven les mesures de construcció dels vaixells de l'anomenada Carrera de Indias.[23]
Imperi holandès
El comerç ultramarí neerlandès es basava en el filibot.
Ragusa
Proporcionalment a la superfície del seu territori i a la seva població, la república de Ragusa (actual Dubrovnik) fou una potencia naval molt important. Els vaixells mercants de Ragusa eren de grans dimensions. A vegades eren galions amb aparell llatí. Comerciaven per tot el Mediterrani, amb el mar del Nord i l'Amèrica espanyola.[24]
- Shakespeare esmentava una nau mercant de Ragusa, destacant les seves grans dimensions, amb el teme "argosy".[25]
Turquia
El segle XVI va consolidar l'imperi turc com a gran potència en la construcció naval. La seva derrota a la Batalla de Lepant, amb nombroses pèrdues de vaixells de guerra, no va minvar la seva capacitat de construir bastiments.[26]
Exemples de vaixells
- 1501. La Charente.[27]
- 1507. La nau musulmana Mogarbina (probablement amb el sentit de Magribina) fou capturada pels cavallers hospitalers de Rodes i rebatejada Santa Maria.[28][29]
- 1511. Great Michael (Escòcia).[30]
- 1514. Henry Grace à Dieu
- 1527. La Grande Françoise.[31][32]
- 1568. Galera Reial de Joan d'Àustria
- 1588. Naufragi de la nau Juliana a les costes d’Irlanda. Es tractava d’una nau mercant de Mataró que fou requisada a Lisboa per a integrar-se en l’Armada Invencible. Els propietaris mai no foren indemnitzats.[33][34][35]
- 1589. Madre de Deus. Gran nau o carraca portuguesa avarada a Lisboa.
- 1627. Vasa (vaixell)
- 1765. HMS Victory
La cursa per la velocitat
La velocitat dels vaixells propulsats a vela sempre havia estat considerada important, però mai no s'havia procurat cercar-la per tots els mitjans possibles. Un veler resultava veloç gairebé per casualitat, però els mestres d'aixa no sabien construir-ne un altre de semblant. La Guerra anglo-americana de 1812-1815 fou el detonant que encetà una veritable cursa en cerca de la velocitat. Els vaixells corsaris americans, sovint amb armadors i capitans francesos, demostraren que un vaixell ràpid podia capturar moltes preses i recuperar el capital invertit de manera ràpida.
Els clípers
Els primers clíper eren de fusta amb l'obra viva folrada de planxa de coure o de metall Muntz. Alguns clípers famosos es construïren amb el sistema compost (quadernes de ferro forjat industrial, quilla i rodes de fusta, i folre de fusta. En pocs anys tot el buc fou de planxa d'acer. I fins i tot els mascles dels arbres es fabricaren de ferro forjat en forma tubular.
Construcció de vaixells metàl·lics
La primera embarcació amb el buc completament de ferro fou la gabarra Vulcan, el 1819. [36] Les planxes, de ferro forjat industrial (wrought iron en anglès), foren forjades manualment. Encara no existien les màquines laminadores.
Pel que fa als vaixells de guerra, la fragata de fusta francesa Gloire fou cuirassada amb una banda de ferro forjat de 121 mm de gruix (any 1859). El primer vaixell cuirassat de ferro, avarat l'any 1861, fou el vaixell anglès HMS Warrior amb un buc de 114 mm de gruix. [37]
Construcció reblada
Les primeres unions fixes de peces metàl·liques empraren unions reblades.[38] Els reblons poden disposar-se de diverses maneres, en fred o en calent.
- El cas més senzill és el de dues planxes i un únic rebló. Cada planxa està foradada i els forats en posició coincident. Cal introduir el rebló en els forats fins que el cap amb l'expansió gairebé semi-esfèrica quedi ben pressionat contra una de les planxes. L'únic que cal és reblar la part cilíndrica del rebló que sobresurt per l'altre costat. Un cop reblat el rebló, el cap que abans era cilíndric queda de la mateixa forma que l'altre cap, empresonant les dues planxes a unir.
Reblament en calent
En les primeres èpoques de reblament manual, calien dos operaris. El rebló es posicionava en calent (al roig cirera-blanc) i s'introduïa en els forats. L'operari que feia aquesta operació sostenia fermament un contra-punxó per a permetre el reblat per l'altra banda. Des de l'altra banda, el segon operari martellejava per a deformar l'extrem cilíndric que sobresortia de forma aproximada. Aquest segon cap es repicava amb un mall i una matriu o punxó per a que adoptés la forma regular definitiva arrodonida.[39] En els bucs de vaixells era freqüent interposar, entre les dues planxes a unir, un paper untat amb mini per tal d'assegurar l'estanquitat.
Construcció soldada
Amb alguns precedents des de la Primera Guerra Mundial (gavarra AC 1320; vaixell de 420 tones Fullagar, el 1920) el primer ús massiu de bucs soldats data de la Segona Guerra Mundial en els vaixells de transport del tipus Liberty. [40] La construcció soldada era un 11% més econòmica que la construcció reblada i permetia un folre un 30% més lleuger.
En els inicis hi hagué problemes de ruptura fràgil que calgué resoldre.[41][42][43]
Resum del procés
Grans drassanes
Drassanes per a vaixells de desplaçament moderat
Petits drassanes
Construcció artesanal
Exemples de grans vaixells
-
Pioneering Spirit -
-
-
_007.jpg)
_001.jpg)
Xifres de producció
| Construcció naval mundial | ||||
| Rang | País | Tonatge construït el 2015 (en milers de tones)[44] | Comandes futures el 2015[45] | |
|---|---|---|---|---|
| 1 |  Xina |
25,160 | 35% | |
| 2 |  Corea del Sud |
23,270 | 21% | |
| 3 |  Japó |
13,005 | 27% | |
| 4 | Altres | 5,000 | 17% | |
Referències
- ↑ Daniel Defoe. The Life and Adventures of Robinson Crusoe: To which is Prefixed a Biographical Memoir of Daniel De Foe ... Embellished with Wooden Cuts. James Ballantyne and Company, 1809, p. 201–.
- ↑ Cristóbal Caballero Escribano. Historia de los curtidos de las pieles. Editorial Club Universitario, 12 juny 2013, p. 23–. ISBN 978-84-9948-749-6.
- ↑ Cayo Julio César. Los comentarios de Cayo Julio César: Los comentarios de la guerra civil. en la Imprenta Real, por D. Pedro Julian Pereyra, se hallará en casa de D. Antonio Baylo, 1798, p. 52–.
- ↑ Water Transport Origns & Early Evolution. CUP Archive, p. 20–. GGKEY:8ZRNE5X6HNR.
- ↑ The Tibet Journal. Library of Tibetan Works & Archives., 2000.
- ↑ James Hornell. Water Transport. Cambridge University Press, 12 February 2015, p. 25–. ISBN 978-1-107-47536-6.
- ↑ Building pharaoh’s ships: Cedar, incense and sailing the Great Green. Cheryl Ward.
- ↑ Early ship construction: Khufu's solar boat.
- ↑ The Royal Ship of Khufu.
- ↑ THE CAIRO DAHSHUR BOATS. A Thesis by PEARCE PAUL CREASMAN.
- ↑ Samuel EuGene Mark. Homeric Seafaring. Texas A&M University Press, 9 febrer 2005, p. 196–. ISBN 978-1-58544-391-8.
- ↑ Matthew STEWART (Colonel.). Remarks on the subject of language, with ... notes, illustrative of the information which language may afford of the history and opinions of mankind, 1850, p. 23–.
- ↑ Sir Barry Cunliffe. On the Ocean: The Mediterranean and the Atlantic from prehistory to AD 1500. OUP Oxford, 28 setembre 2017, p. 348–. ISBN 978-0-19-107534-6.
- ↑ Dolors Pifarré Torres. El comerç internacional de Barcelona i el Mar del Nord, Bruges, a finals del segle XIV. L'Abadia de Montserrat, 2002, p. 42–. ISBN 978-84-8415-341-2.
- ↑ Pedralbes. Departament d'Història Moderna, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, 1984.
- ↑ Antonio de Capmany Surís y de Montpalau. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona publicadas... y dispuesta por D. Antonio de Capmany y de Montpalau.... En la imprenta de D. Antonio de Sancha, 1779, p. 39–.
- ↑ Antonio de Capmany Surís y de Montpalau. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona publicadas... y dispuesta por D. Antonio de Capmany y de Montpalau.... En la imprenta de D. Antonio de Sancha, 1779, p. 39–.
- ↑ M. Girolamo Serra. La storia dell'antica Liguria e di Genova. Pomba, 1834, p. 16–.
- ↑ F. Javier de Salas. Marina Espanola de la Edad Media, 1864, p. 531–.
- ↑ Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Academia, 1901.
- ↑ Pedralbes rebista dhistoria moderna. Edicions Universitat Barcelona, p. 179–. GGKEY:HKFS24QWT7K.
- ↑ Fernand Braudel. El Mediterráneo y el mundo mediterráneo en la época de Felipe II. Tomo 1. Fondo de Cultura Económica, 30 March 2016, p. 324–. ISBN 978-607-16-3460-3.
- ↑ Espagne. Recopilacion de leyes de los reinos de las Indias. Boix, 1841, p. 3–.
- ↑ Notizie istorico-critiche sulle antichità storia e letteratura de' Ragusei divise in due tomi e dedicate all'eccelso Senato della Repubblica di Ragusa. Tomo 1.[-2.], 1802, p. 222–.
- ↑ Charles Edelman. Shakespeare's Military Language: A Dictionary. A&C Black, 1 January 2004, p. 16–. ISBN 978-0-8264-7777-4.
- ↑ Bernard Lewis. What Went Wrong?: Western Impact and Middle Eastern Response. Oxford University Press, 24 January 2002, p. 17–. ISBN 978-0-19-982663-6.
- ↑ Émile Grimaud. Revue de Bretagne, de Vendée & d'Anjou. J. Forest, aîné, 1866, p. 396–.
- ↑ Francisco Bueno Pimienta; Amadeo-Martín Rey y Cabieses, Ernesto Fernández-Xesta y Vázquez, José María de Francisco Olmos, Wifredo Rincón García, Gonzalo Gómez García, Fernando Hernández Fradejas, Jose María Coello de Portugal, Marcos Fernández de Bethencourt. La Orden de Malta en España (1113-2013): Volumen II. Editorial Sanz Y Torres S.l., 25 September 2015, p. 638–. ISBN 978-84-16466-06-1.
- ↑ Histoire des Chevaliers de L'Ordre de S. Iean de Hiervsalem, 1643, p. 221–.
- ↑ Alan W. Ertl. Scotland's Road to Independence: The Makings of a State Identity. Universal-Publishers, November 2013, p. 149–. ISBN 978-1-61233-286-4.
- ↑ Walter Simon Melion. Early Modern Eyes. BRILL, 2010, p. 181–. ISBN 90-04-17974-7.
- ↑ Amédée Gréhan. La France maritime. Dutertre, 1853, p. 101–.
- ↑ La “Juliana”, descoberta la nau catalana que va naufragar a Irlanda.
- ↑ UNA NAU MATARONINA A L’ARMADA INVENCIBLE. Antoni Martí i Coll.
- ↑ Contracte d’ampliació de la nau Juliana.
- ↑ Fred M Walker. Ships and Shipbuilders: Pioneers of Design and Construction. Seaforth Publishing, 5 May 2010, p. 63–. ISBN 978-1-84832-072-7.
- ↑ Paul J. Hazell. Armour: Materials, Theory, and Design. CRC Press, 29 July 2015, p. 9–. ISBN 978-1-4822-3830-3.
- ↑ Hunt's Yachting Magazine. Hunt, 1858, p. 2–.
- ↑ Cours de construction de machines: 1. J. Gothier, 1875, p. 91–.
- ↑ Mike McCarthy. Ships' Fastenings: From Sewn Boat to Steamship. Texas A&M University Press, 14 September 2005, p. 158–. ISBN 978-1-58544-451-9.
- ↑ John M. Henshaw. Does Measurement Measure Up?: How Numbers Reveal and Conceal the Truth. JHU Press, 23 March 2006, p. 28–. ISBN 978-0-8018-8375-0.
- ↑ Yasuhisa Okumoto; Tetsuo Okada. Design of Ship Hull Structures: A Practical Guide for Engineers. Springer Science & Business Media, 25 March 2009, p. 318–. ISBN 978-3-540-88445-3.
- ↑ Alan Jennings. Structures: From Theory to Practice. CRC Press, 22 July 2004, p. 235–. ISBN 978-0-415-26842-4.
- ↑ «Largest shipbuilding nations based on gross tonnage 2015 - Ranking». Statista.
- ↑ «Global shipbuilding market by region: contracting 2015 - Statistic». Statista.