Telòmer: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 15: Línia 15:


Determinades variacions en la telomerasa transcriptasa inversa materna s'associen amb la ruptura prematura de membranes i el [[part preterme]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Marrs C, Chesmore K, Menon R, Williams S|títol=Maternal human telomerase reverse transcriptase variants are associated with preterm labor and preterm premature rupture of membranes|publicació=PLoS One|pàgines=pp: e0195963|volum=2018 Maig 17; 13 (5)|pmid= 29771920 | doi=10.1371/journal.pone.0195963 |issn= 1932-6203 |url=https://www.researchgate.net/publication/325208995_Maternal_human_telomerase_reverse_transcriptase_variants_are_associated_with_preterm_labor_and_preterm_premature_rupture_of_membranes?_sg=llxNzf-9eAQ2m9JHCodufk8PtGpF2UEPLA7aqS4vQxWkJxpc7Z10FeFvzxbezy3fz9bFDy6LlgMvaDw| llengua=anglès|consulta= 21 maig 2018|}}</ref>
Determinades variacions en la telomerasa transcriptasa inversa materna s'associen amb la ruptura prematura de membranes i el [[part preterme]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Marrs C, Chesmore K, Menon R, Williams S|títol=Maternal human telomerase reverse transcriptase variants are associated with preterm labor and preterm premature rupture of membranes|publicació=PLoS One|pàgines=pp: e0195963|volum=2018 Maig 17; 13 (5)|pmid= 29771920 | doi=10.1371/journal.pone.0195963 |issn= 1932-6203 |url=https://www.researchgate.net/publication/325208995_Maternal_human_telomerase_reverse_transcriptase_variants_are_associated_with_preterm_labor_and_preterm_premature_rupture_of_membranes?_sg=llxNzf-9eAQ2m9JHCodufk8PtGpF2UEPLA7aqS4vQxWkJxpc7Z10FeFvzxbezy3fz9bFDy6LlgMvaDw| llengua=anglès|consulta= 21 maig 2018|}}</ref>

Alguns especialistes afirmen que existeix una relació entre el desgast prematur dels telòmers i la [[síndrome de fatiga crònica]] i proposen que aquesta condició s'inclogui dins de la llista de malalties originades per un [[Envelliment humà|envelliment]] accelerat.<ref>{{ref-publicació|cognom=Rajeevan MS, Murray J, Oakley L, Lin JS, Unger ER|títol=Association of chronic fatigue syndrome with premature telomere attrition|publicació=J Transl Med|pàgines=pp: 44|volum=2018 Feb 27; 16 (1)|pmid= 29486769 |doi=10.1186/s12967-018-1414-x|pmc= 5830066 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5830066/| llengua=anglès| consulta= 25 maig 2018|}}</ref>


En la síndrome de Werner (un trastorn [[autosòmic]] [[recessiu]] rar, anomenat també [[progèria]] de l'adult i que comporta un alt risc de sofrir alguns càncers), causat per mutacions en el gen WRN<ref>{{ref-publicació|cognom=Genetics Home Reference|títol=WRN gene|publicació= NIH. US National Library of Medicine|pàgines=pàgs: 7|volum=2018; Maig 22 (rev)|url=https://ghr.nlm.nih.gov/gene/WRN#resources| llengua=anglès|consulta= 25 maig 2018|}}</ref> [[Codi genètic|codificador de la proteïna]] WRN (''WRNprot'', un membre de la família de les [[Helicasa|helicases]] RecQ); la inestabilitat del genoma cel·lular depèn directament de la disfunció dels telòmers. Diverses línies d'evidència indiquen que els telòmers són substrats fisiològics de la WRNprot i que el seu manteniment aberrant en cas d'absència de dita proteïna és un important mecanisme [[Patogènia|patogènic]] causal dels [[fenotip]]s progeroides de les persones amb la síndrome.<ref>{{ref-publicació|cognom=Crabbe L, Jauch A, Naeger CM, Holtgreve-Grez H, Karlseder J|títol=Telomere dysfunction as a cause of genomic instability in Werner syndrome|publicació=Proc Natl Acad Sci USA|pàgines=pp: 2205-2210|volum=2007 Feb 13; 104 (7)|pmid= 17284601 | doi=10.1073/pnas.0609410104 |pmc= 1794219 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1794219/| llengua=anglès|consulta= 25 maig 2018|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Oshima J, Sidorova JM, Monnat RJ Jr|títol=Werner syndrome: Clinical features, pathogenesis and potential therapeutic interventions|publicació=Ageing Res Rev|pàgines=pp: 105-114|volum=2017 Gen; 33|pmid= 26993153 | doi=10.1016/j.arr.2016.03.002 |pmc= 5025328 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5025328/| llengua=anglès| consulta= 25 maig 2018|}}</ref>
En la síndrome de Werner (un trastorn [[autosòmic]] [[recessiu]] rar, anomenat també [[progèria]] de l'adult i que comporta un alt risc de sofrir alguns càncers), causat per mutacions en el gen WRN<ref>{{ref-publicació|cognom=Genetics Home Reference|títol=WRN gene|publicació= NIH. US National Library of Medicine|pàgines=pàgs: 7|volum=2018; Maig 22 (rev)|url=https://ghr.nlm.nih.gov/gene/WRN#resources| llengua=anglès|consulta= 25 maig 2018|}}</ref> [[Codi genètic|codificador de la proteïna]] WRN (''WRNprot'', un membre de la família de les [[Helicasa|helicases]] RecQ); la inestabilitat del genoma cel·lular depèn directament de la disfunció dels telòmers. Diverses línies d'evidència indiquen que els telòmers són substrats fisiològics de la WRNprot i que el seu manteniment aberrant en cas d'absència de dita proteïna és un important mecanisme [[Patogènia|patogènic]] causal dels [[fenotip]]s progeroides de les persones amb la síndrome.<ref>{{ref-publicació|cognom=Crabbe L, Jauch A, Naeger CM, Holtgreve-Grez H, Karlseder J|títol=Telomere dysfunction as a cause of genomic instability in Werner syndrome|publicació=Proc Natl Acad Sci USA|pàgines=pp: 2205-2210|volum=2007 Feb 13; 104 (7)|pmid= 17284601 | doi=10.1073/pnas.0609410104 |pmc= 1794219 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1794219/| llengua=anglès|consulta= 25 maig 2018|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Oshima J, Sidorova JM, Monnat RJ Jr|títol=Werner syndrome: Clinical features, pathogenesis and potential therapeutic interventions|publicació=Ageing Res Rev|pàgines=pp: 105-114|volum=2017 Gen; 33|pmid= 26993153 | doi=10.1016/j.arr.2016.03.002 |pmc= 5025328 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5025328/| llengua=anglès| consulta= 25 maig 2018|}}</ref>

Revisió del 16:26, 25 maig 2018

Cromosoma (esquerra) i telòmer (dreta).

Un telòmer és una seqüència repetitiva de nucleòtids situada als extrems dels cromosomes lineals de la major part dels organismes eucariòtics, que serveix per a protegir aquests extrems de ser destruïts. El seu nom deriva dels mots grecs τἐλος telos ("final") i μέρος meros ("part").

Durant la divisió cel·lular, els enzims que dupliquen el cromosoma i el seu ADN no poden efectuar aquesta duplicació fins a la punta del cromosoma. Si les cèl·lules es dividissin sense telòmers, perdrien l'extrem dels cromosomes, juntament amb la informació necessària que conté (el 1972, James Watson donà a aquest fenomen el nom de "problema de replicació dels extrems"). El telòmer és un topall disposable, que és consumit durant la divisió cel·lular i que és recreat per un enzim, la telomerasa transcriptasa inversa, codificat pel gen hTERT.[1]

Entre el 1975 i el 1977, Elizabeth Blackburn, que treballava després del seu doctorat a la Universitat Yale amb Joseph Gall, descobrí la naturalesa inusual dels cromosomes, i el fet que les seves senzilles seqüències repetides d'ADN componien els extrems dels cromosomes. El seu treball fou publicat el 1978.

Aquest mecanisme sol limitar les cèl·lules a un nombre determinat de divisions, i estudis sobre animals suggereixen que això és la causa de l'envelliment a nivell cel·lular i que afecta la longevitat. Els telòmers eviten que els cromosomes d'una cèl·lula es fusionin o es recombinin. Aquestes anormalitats cromosòmiques podrien causar càncer, de manera que les cèl·lules són normalment destruïdes quan els telòmers són consumits. El mesurament in situ de la longitud dels telòmers és un mètode de biomarcatge amb valor pronòstic en determinats tipus de càncer, com ara el de pròstata.[2] En la majoria de casos, el càncer és el resultat del fet que hi ha cèl·lules que s'escapen d'aquesta destrucció.[3] Els biòlegs especulen que aquest mecanisme és un intercanvi entre envelliment i càncer.[4]

Moltes cèl·lules tumorals desenvolupen canvis per evitar l'escurçament dels telòmers. La majoria empra processos de reactivació de la telomerasa que mantenen la seva longitud. Algunes aconsegueixen aturar la senescència allargant-los a través de vies alternatives no relacionades amb dit enzim, com la inactivació de certes proteïnes.[5]

En les cirrosis criptogèniques i les derivades d'hepatitis B/C s'observa una reducció de la mida dels telòmers dels limfòcits perifèrics, un fenomen indicatiu de la continua destrucció i regeneració dels nòduls parenquimatosos propis d'aquestes afeccions hepàtiques.[6]

La longitud dels telòmers s'associa amb diverses malalties dels pulmons, com ara la pneumonitis crònica per hipersensibilitat o la bronquiolitis obliterant.[7] En el cas de la fibrosi pulmonar idiopàtica es troben telòmers molt curts en els pneumòcits tipus II -cèl·lules fonamentals per la correcta regeneració de l'epiteli alveolar[8]- de les zones fibròtiques. La curtedat telomèrica està directament relacionada amb el temps de supervivència dels malalts que sofreixen aquesta patologia pulmonar.[9]

Determinades variacions en la telomerasa transcriptasa inversa materna s'associen amb la ruptura prematura de membranes i el part preterme.[10]

Alguns especialistes afirmen que existeix una relació entre el desgast prematur dels telòmers i la síndrome de fatiga crònica i proposen que aquesta condició s'inclogui dins de la llista de malalties originades per un envelliment accelerat.[11]

En la síndrome de Werner (un trastorn autosòmic recessiu rar, anomenat també progèria de l'adult i que comporta un alt risc de sofrir alguns càncers), causat per mutacions en el gen WRN[12] codificador de la proteïna WRN (WRNprot, un membre de la família de les helicases RecQ); la inestabilitat del genoma cel·lular depèn directament de la disfunció dels telòmers. Diverses línies d'evidència indiquen que els telòmers són substrats fisiològics de la WRNprot i que el seu manteniment aberrant en cas d'absència de dita proteïna és un important mecanisme patogènic causal dels fenotips progeroides de les persones amb la síndrome.[13][14]

Per compilar i oferir als investigadors una base de dades dels gens implicats en el manteniment telomèric d'humans i llevats, ha estat creada la pàgina web TelNet,[15] amb el suport del consorci interdisciplinari de recerca alemany CancerTelSys.

Referències

  1. Bryce LA, Morrison N, Hoare SF, Muir S, Keith WN «Mapping of the gene for the human telomerase reverse transcriptase, hTERT, to chromosome 5p15.33 by fluorescence in situ hybridization» (en anglès). Neoplasia, 2000 Mai-Jun; 2 (3), pp: 197-201. ISSN: 1476-5586. PMC: 1507564. PMID: 10935505 [Consulta: 16 maig 2018].
  2. Meeker, AK «Cancer telomeres and white crows» (en anglès). Am J Clin Exp Urol, 2018 Abr 1; 6 (2), pp: 93-100. ISSN: 2330-1910. PMC: 5902727. PMID: 29666837 [Consulta: 16 maig 2018].
  3. Boukamp P, Mirancea N «Telomeres rather than telomerase a key target for anti-cancer therapy?» (en anglès). Exp Dermatol, 2007 Gen; 16 (1), pp: 71-79. DOI: 10.1111/j.1600-0625.2006.00517.x. ISSN: 1600-0625. PMID: 17181645 [Consulta: 16 maig 2018].
  4. Harrison's Principles of Internal Medicine, 16th Edition. Chap. 69: Cancer cell biology and angiogenesis, Robert G. Fenton i Dan L. Longo; 2005, pàg. 454. ISBN 9780071402354
  5. Gaspar TB, Sá A, Lopes JM8, Sobrinho-Simões M, et al «Telomere Maintenance Mechanisms in Cancer» (en anglès). Genes (Basel), 2018 Maig 3; 9 (5), pii: E241. DOI: 10.3390/genes9050241. ISSN: 2073-4425. PMID: 29751586 [Consulta: 19 maig 2018].
  6. Laish I, Mari A, Mannasse B, Hadary R, et al «Telomere Length, Aggregates, and Capture in Cirrhosis» (en anglès). Isr Med Assoc J, 2018 Maig; 5 (20), pp: 295-299. ISSN: 1565-1088. PMID: 29761675 [Consulta: 21 maig 2018].
  7. Everaerts S, Lammertyn EJ, Martens DS, De Sadeleer L, et al «The aging lung: tissue telomere shortening in health and disease» (en anglès). Respir Res, 2018 Maig 11; 19 (1), pp: 95. DOI: 10.1186/s12931-018-0794-z. PMC: 5948770. PMID: 29751799 [Consulta: 23 maig 2018].
  8. NTP/NIH «Lung-Regeneration» (en anglès). Nonneoplastic Lesion Atlas, 2015; Des 7 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 23 maig 2018].
  9. Snetselaar R, van Batenburg AA, van Oosterhout MFM2 Kazemier KM, et al «Short telomere length in IPF lung associates with fibrotic lesions and predicts survival» (en anglès). PLoS One, 2017 Des 27; 12 (12), pp: e0189467. DOI: 10.1371/journal.pone.0189467. PMC: 5744955. PMID: 29281671 [Consulta: 23 maig 2018].
  10. Marrs C, Chesmore K, Menon R, Williams S «Maternal human telomerase reverse transcriptase variants are associated with preterm labor and preterm premature rupture of membranes» (en anglès). PLoS One, 2018 Maig 17; 13 (5), pp: e0195963. DOI: 10.1371/journal.pone.0195963. ISSN: 1932-6203. PMID: 29771920 [Consulta: 21 maig 2018].
  11. Rajeevan MS, Murray J, Oakley L, Lin JS, Unger ER «Association of chronic fatigue syndrome with premature telomere attrition» (en anglès). J Transl Med, 2018 Feb 27; 16 (1), pp: 44. DOI: 10.1186/s12967-018-1414-x. PMC: 5830066. PMID: 29486769 [Consulta: 25 maig 2018].
  12. Genetics Home Reference «WRN gene» (en anglès). NIH. US National Library of Medicine, 2018; Maig 22 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 25 maig 2018].
  13. Crabbe L, Jauch A, Naeger CM, Holtgreve-Grez H, Karlseder J «Telomere dysfunction as a cause of genomic instability in Werner syndrome» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 2007 Feb 13; 104 (7), pp: 2205-2210. DOI: 10.1073/pnas.0609410104. PMC: 1794219. PMID: 17284601 [Consulta: 25 maig 2018].
  14. Oshima J, Sidorova JM, Monnat RJ Jr «Werner syndrome: Clinical features, pathogenesis and potential therapeutic interventions» (en anglès). Ageing Res Rev, 2017 Gen; 33, pp: 105-114. DOI: 10.1016/j.arr.2016.03.002. PMC: 5025328. PMID: 26993153 [Consulta: 25 maig 2018].
  15. Braun DM, Chung I, Kepper N, Deeg KI, Rippe K «TelNet - a database for human and yeast genes involved in telomere maintenance» (en anglès). BMC Genet, 2018 Maig 18; 19 (1), pp: 32. DOI: 10.1186/s12863-018-0617-8. ISSN: 1471-2156. PMID: 29776332 [Consulta: 21 maig 2018].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Telòmer