Telòmer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cromosoma (esquerra) i telòmer (dreta).

Un telòmer és una regió de l'ADN repetitiu situada als extrems dels cromosomes, que serveix per a protegir aquests extrems de ser destruïts. El seu nom deriva dels mots grecs τἐλος telos ("final") i μέρος meros ("part").

Durant la divisió cel·lular, els enzims que dupliquen el cromosoma i el seu ADN no poden efectuar aquesta duplicació fins a la punta del cromosoma. Si les cèl·lules es dividissin sense telòmers, perdrien l'extrem dels cromosomes, juntament amb la informació necessària que conté (el 1972, James Watson donà a aquest fenomen el nom de "problema de replicació dels extrems"). El telòmer és un topall disposable, que és consumit durant la divisió cel·lular i que és recreat per un enzim, la telomerasa inversa transcriptasa.

Entre el 1975 i el 1977, Elizabeth Blackburn, que treballava després del seu doctorat a la Universitat Yale amb Joseph Gall, descobrí la naturalesa inusual dels cromosomes, i el fet que les seves senzilles seqüències repetides d'ADN componien els extrems dels cromosomes. El seu treball fou publicat el 1978.

Aquest mecanisme sol limitar les cèl·lules a un nombre determinat de divisions, i estudis sobre animals suggereixen que això és la causa de l'envelliment a nivell cel·lular i que afecta la longevitat. Els telòmers eviten que els cromosomes d'una cèl·lula es fusionin o es recombinin. Aquestes anormalitats cromosòmiques podrien causar càncer, de manera que les cèl·lules són normalment destruïdes quan els telòmers són consumits. En la majoria de casos, el càncer és el resultat del fet que hi ha cèl·lules que s'escapen d'aquesta destrucció. Els biòlegs especulen que aquest mecanisme és un intercanvi entre envelliment i càncer.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Telòmer Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Harrison's Principles of Internal Medicine, Ch. 69, Cancer cell biology and angiogenesis, Robert G. Fenton i Dan L. Longo, pàg. 454.