Listèria monocitògena: diferència entre les revisions
S'ha retocat la introducció del article, afegint referències i retallant punts no clau. |
S'ha afegit una referència |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
| autoritat = (Murray ''et al.'' 1926) |
| autoritat = (Murray ''et al.'' 1926) |
||
}} |
}} |
||
La '''listèria monocitògena''' (''Listeria monocytogenes'') és un [[bacteri]] [[firmicut]] gram positiu estès a tota mena d'ambients (sòl, aigües o [[microbiota]] fecal de diversos mamífers) com a [[sapròfit]], però també és capaç de fer la transició a patogen intracel·lular quan és ingerit per humans o animals.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Freitag|nom=Nancy E.|cognom2=Port|nom2=Gary C.|cognom3=Miner|nom3=Maurine D.|article=Listeria monocytogenes - from saprophyte to intracellular pathogen|publicació=Nature Reviews. Microbiology|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19648949|volum=7|exemplar=9|data=2009-9|pàgines=623–628|doi=10.1038/nrmicro2171|issn=1740-1534|pmc=PMC2813567|pmid=19648949}}</ref> |
La '''listèria monocitògena''' (''Listeria monocytogenes'') és un [[bacteri]] [[firmicut]] gram positiu estès a tota mena d'ambients (sòl, aigües o [[microbiota]] fecal de diversos mamífers<ref>{{Ref-publicació|cognom=Bortolussi|nom=Robert|article=Listeriosis: a primer|publicació=CMAJ: Canadian Medical Association journal = journal de l'Association medicale canadienne|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18787096|volum=179|exemplar=8|data=2008-10-07|pàgines=795–797|doi=10.1503/cmaj.081377|issn=1488-2329|pmc=PMC2553879|pmid=18787096}}</ref>) com a [[sapròfit]], però també és capaç de fer la transició a patogen intracel·lular quan és ingerit per humans o animals.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Freitag|nom=Nancy E.|cognom2=Port|nom2=Gary C.|cognom3=Miner|nom3=Maurine D.|article=Listeria monocytogenes - from saprophyte to intracellular pathogen|publicació=Nature Reviews. Microbiology|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19648949|volum=7|exemplar=9|data=2009-9|pàgines=623–628|doi=10.1038/nrmicro2171|issn=1740-1534|pmc=PMC2813567|pmid=19648949}}</ref> |
||
És l'agent causant de la [[listeriosi]] i es considera un dels [[patògens]] d'origen alimentari més [[Virulència|virulents]], amb una letalitat del 20-30%.<ref> Ramaswamy V, Cresence VM, Rejitha JS, Lekshmi MU, Dharsana KS, Prasad SP, Vijila |
És l'agent causant de la [[listeriosi]] i es considera un dels [[patògens]] d'origen alimentari més [[Virulència|virulents]], amb una letalitat del 20-30%.<ref> Ramaswamy V, Cresence VM, Rejitha JS, Lekshmi MU, Dharsana KS, Prasad SP, Vijila |
||
Revisió del 13:21, 1 des 2018
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
Listeria monocytogenes  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Malaltia | listeriosi |
| Tinció de Gram | Grampositiu |
| Taxonomia | |
| Regne | Bacillati |
| Fílum | Bacillota |
| Classe | Bacilli |
| Ordre | Caryophanales |
| Família | Listeriaceae |
| Gènere | Listeria |
| Espècie | Listeria monocytogenes (Murray et al. 1926) |
La listèria monocitògena (Listeria monocytogenes) és un bacteri firmicut gram positiu estès a tota mena d'ambients (sòl, aigües o microbiota fecal de diversos mamífers[1]) com a sapròfit, però també és capaç de fer la transició a patogen intracel·lular quan és ingerit per humans o animals.[2]
És l'agent causant de la listeriosi i es considera un dels patògens d'origen alimentari més virulents, amb una letalitat del 20-30%.[3] Responsable d'aproximadament 2.500 casos i 500 morts registrats cada any als Estats Units, la listeriosi és la primera causa de mort entre els patògens dels aliments, superant fins i tot salmonel·la i Clostridium botulinum.[4][5]
Característiques
L. monocytogenes és un bacteri grampositiu, de forma bacil·lar, curt, amb flagels perítrics, no formador d'espores, catalasa positiu i anaerobi facultatiu. Ocasionalment, poden adoptar forma coccoide. És mòbil a temperatures entre 25 °C i 35 °C.
És resistent a la refrigeració, malgrat que ha mostrar ser sensible a una combinació d'altes concentracions de CO₂ i baixes temperatures. Pot créixer a temperatures properes als 0 °C en aliments amb pH neutre i amb un alt contingut de nutrients. En condicions de pH àcid, sal i de competència microbiana, (especialment de bacteris del àcid làctic) no creix per sota dels 4 °C.[6]
El creixement a 0 °C és lent, finalitzant el cicle de divisió cada 61-130 hores. Cal incloure també el període d'adaptació un cop han canviat les condicions del medi, que varia en funció de la temperatura de l'aliment abans del tractament de refrigeració: a 30 °C el període és de 13 a 33 dies, a 4 °C, el període és de 3 a 18 dies.
Pot sobreviure a temperatures de congelació de −18 °C durant mesos en diferents aliments. Per exemple, en peix i marisc envasats al buit i conservats a −20 °C, el nombre de listèries decreix en un ordre de magnitud a partir dels tres mesos de conservació.
L. monocytogenes és resistent a tractaments de calor que estan en el límit de la pasteurització, com ara 74 °C/1 segon en llet crua o de 82 °C en el cas de carn de pollastre envasada al buit. La resistència a la calor augmenta en condicions favorables de pH, activitat d'aigua i si els bacteris han crescut a temperatura ambient abans del tractament. Per contra, si han crescut en condicions de fred, la resistència disminueix.
Mecanismes de supervivència a l'ambient i altres factors
Supervivència a temperatures baixes
Per tal de mantenir la membrana cel·lular fluida es produeix un augment dels àcids grassos insaturats i un augment de la proporció d'àcids pentadecanoics (C15:0) respecte els àcids heptadecanoics (C17:0). A més a més es produeix un canvi en la forma de ramificació dels àcids grassos de iso-metil a anteiso-metil.[7]
Paral·lelament es sintetitzen proteïnes com proteïnes de xoc fred (Csps), proteïnes d'aclimatació al fred (Caps) i proteases (GroEL, CIpP i CIpB) que degraden polipèptids anormals o nocius pel microorganisme. I també, soluts compatibles com betaïna de glicina i carnitina que actuen com a crioprotectors.[7]
En quant a l'expressió gènica, trobem el factor sigma σB de la RNA polimerasa que es troba actiu en situacions d'estrès i està relacionat amb la síntesis de soluts compatibles.[7]
Supervivència a pH àcid
Per tal d'eliminar els cations hidrogen que es generen com a conseqüència del pH àcid, aquests cations hidrogen s'acoblen a la cadena de transport d'electrons i també s'exporten activament a l'exterior mitjançant ATPases que hidrolitzen ATP.[7]
S'expressen dos sistemes de regulació: Sistema de dos components lisR/lisK i Sistema glutamat descarboxilasa (GAD) que permeten augmentar el pH intracel·lular. El primer consisteix en un sistema on una cinasa d'histidina permet la detecció de les condicions àcides i una altra proteïna estableix una resposta a aquest estrès. El segon es troba compost per tres gens (gadA, gadB i gadC) que porten a terme la descarboxilació del glutamat produint la reacció següent: [7][8]
Supervivència osmòtica a ambients salins
Se sintetitzen proteïnes de xoc salí (Ssp) i proteïnes d'aclimatació a l'estrès (Sap) on trobem: GbuA, transportador osmoprotector de betaïna de glicina, i el gen ctc, relacionat amb la resistència a elevada osmolaritat en absència de osmoprotectors com la betaïna de glicina. També es produeixen soluts compatibles.[7]
El factor sigma σB de la RNA polimerasa també té una funció important i trobem un sistema de dos components kdp relacionat amb la captació de l'ió potassi (K+) produint un efecte protector davant l'alt contingut de sal.[7]
Resistència a antimicrobians
Pot resistir tant antibiòtics com penicil·lina i tetraciclina i desinfectants com l'amoni quaternari. Rarament es troba resistència als antibiòtics utilitzats per tractar la listeriosis però això no descarta que hi puguin haver soques resistents al tractament gràcies a mecanismes de transferència horitzontal.[7]
Listèria als aliments
Els aliments més afectats en els brots i en els casos esporàdics de listeriosi són els aliments a punt consumir, tant d'origen animal com vegetal, com ara els formatges de pasta tova, els patés, els productes de la pesca fumats i els embotits cuits i crus curats.
Per garantir la seguretat d'aquests aliments, és important que la matèria primera que s'utilitzi sigui de molt bona qualitat microbiològica i que el procés d'elaboració sigui molt higiènic, perquè ni l'atmosfera modificada ni el fred en deturen el creixement. Així, en els productes fermentats i en els curats, la listèria pot sobreviure a la fermentació i créixer després que acabi el procés si es troba a altes concentracions en la matèria primera. En els aliments que se sotmeten a tractament tèrmic, la presència és deguda a una contaminació en les etapes posteriors.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Listèria monocitògena |
- ↑ Bortolussi, Robert «Listeriosis: a primer». CMAJ: Canadian Medical Association journal = journal de l'Association medicale canadienne, 179, 8, 07-10-2008, pàg. 795–797. DOI: 10.1503/cmaj.081377. ISSN: 1488-2329. PMC: PMC2553879. PMID: 18787096.
- ↑ Freitag, Nancy E.; Port, Gary C.; Miner, Maurine D. «Listeria monocytogenes - from saprophyte to intracellular pathogen». Nature Reviews. Microbiology, 7, 9, 2009-9, pàg. 623–628. DOI: 10.1038/nrmicro2171. ISSN: 1740-1534. PMC: PMC2813567. PMID: 19648949.
- ↑ Ramaswamy V, Cresence VM, Rejitha JS, Lekshmi MU, Dharsana KS, Prasad SP, Vijila HM. 2007. Listeria--review of epidemiology and pathogenesis. J Microbiol Immunol Infect. 40:4-13.
- ↑ Dharmarha, Vaishali (December 2008). The majority of deaths from Listeria food poisoning are in individuals with compromised immune systems: pregnant women, newborns, the elderly, and the immunosupressed. "A Focus on Listeria Monocytogenes". National Agricultural Library, Food Safety Research Information Office. Consultat el 28 de gener del 2009.
- ↑ Vivant, Anne-Laure; Garmyn, Dominique; Piveteau, Pascal «Listeria monocytogenes, a down-to-earth pathogen» (en anglès). Frontiers in Cellular and Infection Microbiology, 3, 2013. DOI: 10.3389/fcimb.2013.00087. ISSN: 2235-2988.
- ↑ Couvert, Olivier; Guégan, Stéphanie; Hézard, Bernard; Huchet, Véronique; Lintz, Adrienne «Modeling carbon dioxide effect in a controlled atmosphere and its interactions with temperature and pH on the growth of L. monocytogenes and P. fluorescens». Food Microbiology, 68, 2017-12, pàg. 89–96. DOI: 10.1016/j.fm.2017.07.003. ISSN: 1095-9998. PMID: 28800830.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 Gandhi, Megha; Chikindas, Michael L. «Listeria: A foodborne pathogen that knows how to survive». International Journal of Food Microbiology, 113, 1, 2007-01, pàg. 1–15. DOI: 10.1016/j.ijfoodmicro.2006.07.008. ISSN: 0168-1605.
- ↑ Cotter, Paul D.; Gahan, Cormac G. M.; Hill, Colin «A glutamate decarboxylase system protects Listeria monocytogenes in gastric fluid». Molecular Microbiology, 40, 2, 2001-04, pàg. 465–475. DOI: 10.1046/j.1365-2958.2001.02398.x. ISSN: 0950-382X.