Citocina: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
+ ref.
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:PDB 1irp EBI.jpg|thumb|Citocina IL-1]]
[[Fitxer:PDB 1irp EBI.jpg|thumb|Citocina IL-1]]
Les '''citocines''' (del [[grec antic|grec]] ''cyto'', "[[cèl·lula]]"; i ''kinos'', "[[moviment]]") són un tipus de [[molècules]] senyalitzadores que, com les [[hormones]] i els [[neurotransmissor]]s, són utilitzades àmpliament en la [[comunicació cel·lular]]. Són [[proteïnes]], [[pèptid]]s o [[glicoproteïna|glicoproteïnes]]. El terme citocina agrupa una gran i diversa família de reguladors [[Polipèptid|polipeptídics]] produïts àmpliament arreu del cos per cèl·lules d'origen embriològic.<ref>{{ref-llibre |autor=Gilman A, Goodman LS, Hardman JG, Limbird LE |títol=Goodman & Gilman's the pharmacological basis of therapeutics |editorial=McGraw-Hill |lloc=Nova York |any=2001 |isbn=0-07-135469-7}}</ref> A grans trets, les citocines es classifiquen segons la funcionalitat que tenen i les seves conformacions moleculars.<ref>{{ref-publicació|cognom= Vega Robledo, GB |títol= Citocinas |publicació= Rev Fac Med UNAM |pàgines=pp: 94-95|volum= 2010 Mar-Abr; 53 (2) |issn= 0026-1742 |pmid=|url= http://www.medigraphic.com/pdfs/facmed/un-2010/un102j.pdf | llengua=castellà| consulta= 19 novembre 2018|}}</ref> El seu [[pes molecular]] és baix (per regla general menys de 30 [[kDa]]). Fins fa uns anys les citocines eren agrupades en dos grans categories: proinflamatòries<ref>{{ref-publicació|cognom= Sino Biological |títol= Proinflammatory cytokines list |publicació= Cytokines & Cytokine Information |pàgines=pp: 8|volum= 2007 |url= https://www.sinobiological.com/Proinflammatory-cytokines-list.html | llengua=anglés | consulta= 4 desembre 2018|}}</ref> i antinflamatòries;<ref>{{ref-publicació|cognom= Sino Biological |títol= Anti-inflammatory cytokines list |publicació= Cytokines & Cytokine Information |pàgines=pp: 11|volum= 2007 |url= https://www.sinobiological.com/Anti-inflammatory-cytokines-list.html | llengua=anglés | consulta= 4 desembre 2018|}}</ref> avui dia, però, es considera massa simplista aquesta dicotomia.<ref>{{ref-publicació|cognom= Cavaillon, JM |títol= Pro- versus anti-inflammatory cytokines: Myth or reality |publicació= Cell Mol Biol (Noisy-le-grand) |pàgines=pp: 695-702|volum= 2001 Jun; 47 (4) |issn= 0145-5680 |pmid= 11502077 |doi=|url= https://www.researchgate.net/publication/11843030_Pro-_versus_anti-inflammatory_cytokines_Myth_or_reality | llengua=anglés | consulta= 4 desembre 2018|}}</ref> Dins del [[sistema immunitari innat]], els [[macròfag]]s són les cèl·lules més compromeses en la producció de citocines; mentre que en el [[sistema immunitari adaptatiu]] són les [[Limfòcit T col·laborador|cèl·lules T col·laboradores]], sent aquestes citocines -una vegada activades pel contacte amb les corresponents [[cèl·lules presentadores d'antigen]]- essencials per la generació de la [[resposta immune]].
Les '''citocines''' (del [[grec antic|grec]] ''cyto'', "[[cèl·lula]]"; i ''kinos'', "[[moviment]]") són un tipus de [[molècules]] senyalitzadores que, com les [[hormones]] i els [[neurotransmissor]]s, són utilitzades àmpliament en la [[comunicació cel·lular]]. Són [[proteïnes]], [[pèptid]]s o [[glicoproteïna|glicoproteïnes]].<ref>{{Ref-web|autor=Encyclopaedia Britannica |url=https://www.britannica.com/science/cytokine|títol=Cytokine {{!}} biochemistry|consulta=2018-12-06|llengua=anglès}}</ref> El terme citocina agrupa una gran i diversa família de reguladors [[Polipèptid|polipeptídics]] produïts àmpliament arreu del cos per cèl·lules d'origen embriològic.<ref>{{ref-llibre |autor=Gilman A, Goodman LS, Hardman JG, Limbird LE |títol=Goodman & Gilman's the pharmacological basis of therapeutics |editorial=McGraw-Hill |lloc=Nova York |any=2001 |isbn=0-07-135469-7}}</ref> A grans trets, les citocines es classifiquen segons la funcionalitat que tenen i les seves conformacions moleculars.<ref>{{ref-publicació|cognom= Vega Robledo, GB |títol= Citocinas |publicació= Rev Fac Med UNAM |pàgines=pp: 94-95|volum= 2010 Mar-Abr; 53 (2) |issn= 0026-1742 |pmid=|url= http://www.medigraphic.com/pdfs/facmed/un-2010/un102j.pdf | llengua=castellà| consulta= 19 novembre 2018|}}</ref> El seu [[pes molecular]] és baix (per regla general menys de 30 [[kDa]]). Fins fa uns anys les citocines eren agrupades en dos grans categories: proinflamatòries<ref>{{ref-publicació|cognom= Sino Biological |títol= Proinflammatory cytokines list |publicació= Cytokines & Cytokine Information |pàgines=pp: 8|volum= 2007 |url= https://www.sinobiological.com/Proinflammatory-cytokines-list.html | llengua=anglés | consulta= 4 desembre 2018|}}</ref> i antinflamatòries;<ref>{{ref-publicació|cognom= Sino Biological |títol= Anti-inflammatory cytokines list |publicació= Cytokines & Cytokine Information |pàgines=pp: 11|volum= 2007 |url= https://www.sinobiological.com/Anti-inflammatory-cytokines-list.html | llengua=anglés | consulta= 4 desembre 2018|}}</ref> avui dia, però, es considera massa simplista aquesta dicotomia.<ref>{{ref-publicació|cognom= Cavaillon, JM |títol= Pro- versus anti-inflammatory cytokines: Myth or reality |publicació= Cell Mol Biol (Noisy-le-grand) |pàgines=pp: 695-702|volum= 2001 Jun; 47 (4) |issn= 0145-5680 |pmid= 11502077 |doi=|url= https://www.researchgate.net/publication/11843030_Pro-_versus_anti-inflammatory_cytokines_Myth_or_reality | llengua=anglés | consulta= 4 desembre 2018|}}</ref> Dins del [[sistema immunitari innat]], els [[macròfag]]s són les cèl·lules més compromeses en la producció de citocines; mentre que en el [[sistema immunitari adaptatiu]] són les [[Limfòcit T col·laborador|cèl·lules T col·laboradores]], sent aquestes citocines -una vegada activades pel contacte amb les corresponents [[cèl·lules presentadores d'antigen]]- essencials per la generació de la [[resposta immune]].


Les citocines s'uneixen a [[Receptor (bioquímica)|receptors]] específics de [[Membrana cel·lular|membrana]] de les cèl·lules on han d'exercir la seva funció, iniciant una [[Cascada bioquímica|cascada]] de [[Transducció de senyal|transducció intracel·lular de senyal]] que modifica el patró d'[[expressió gènica]] i provoca que les cèl·lules diana adoptin un comportament biològic determinat. La producció de citocines acostuma a ser transitòria i limitada al temps que dura l'estímul (és a dir, l'agent causal de la noxa). Moltes vegades, això és relacionable amb la curta vida mitjana dels corresponents [[ARN missatger|ARNs missatgers]].
Les citocines s'uneixen a [[Receptor (bioquímica)|receptors]] específics de [[Membrana cel·lular|membrana]] de les cèl·lules on han d'exercir la seva funció, iniciant una [[Cascada bioquímica|cascada]] de [[Transducció de senyal|transducció intracel·lular de senyal]] que modifica el patró d'[[expressió gènica]] i provoca que les cèl·lules diana adoptin un comportament biològic determinat. La producció de citocines acostuma a ser transitòria i limitada al temps que dura l'estímul (és a dir, l'agent causal de la noxa). Moltes vegades, això és relacionable amb la curta vida mitjana dels corresponents [[ARN missatger|ARNs missatgers]].
Línia 10: Línia 10:
* Antagonisme: unes citocines poden inhibir o bloquejar els efectes d'altres citocines.
* Antagonisme: unes citocines poden inhibir o bloquejar els efectes d'altres citocines.


Històricament, el terme "citocina" ha estat utilitzat per a referir-se als agents immunomoduladors (interleucines,<ref>{{ref-publicació|cognom= Justiz Vaillant AA, Qurie A |títol= Interleukin |publicació= StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC |pàgines=pàgs: 9|volum= 2018 Maig 2; NBK499840 (rev) |pmc=|pmid= 29763015 |doi=|url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK499840/ | llengua=anglés | consulta= 19 novembre 2018|}}</ref> [[interferons]],<ref>{{Ref-web|url=https://www.britannica.com/science/cytokine|títol=Cytokine {{!}} biochemistry|consulta=2018-12-06|llengua=en}}</ref> etc.). Existeixen dades contradictòries sobre què és una citocina i què és una hormona. Les distincions anatòmiques i estructurals entre les citocines i les hormones clàssiques es van esvaint a mesura que s'aprèn més sobre elles. Les hormones proteíniques clàssiques circulen en concentracions nanomolars (10^-9) que generalment varien en menys d'un [[ordre de magnitud]]. En canvi, algunes citocines (com ara IL-6) circulen en concentracions picomolars (10^-12) que poden augmentar fins a 1.000 vegades durant un [[Traumatisme físic|traumatisme]] o una [[infecció]]. La distribució extensa de fonts cel·lulars de les citocines pot ser un tret que les diferencia de les hormones. Pràcticament totes les cèl·lules [[Nucli cel·lular|nucleades]], però especialment les cèl·lules [[Endoteli|endo]]/[[epiteli]]als i els [[macròfag]]s residents (molts a prop de la interfície amb el medi exterior), són productores potents d'[[Interleucina 1|IL-1]], [[Interleucina 6|IL-6]] i [[TNF-α]]. En canvi, les hormones clàssiques són secretades per [[glàndules]] individuals, com ara el [[pàncrees]]. La terminologia actual es refereix a les citocines com a agents immunomoduladors. Tanmateix, cal més recerca en l'àmbit de la definició de les citocines i les hormones.
Històricament, el terme "citocina" ha estat utilitzat sobretot per a referir-se a determinades proteïnes immunomoduladores d'acció única o dual (interleucines,<ref>{{ref-publicació|cognom= Justiz Vaillant AA, Qurie A |títol= Interleukin |publicació= StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC |pàgines=pàgs: 9|volum= 2018 Maig 2; NBK499840 (rev) |pmid= 29763015 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK499840/ | llengua=anglés | consulta= 19 novembre 2018|}}</ref> [[interferons]]<ref>{{ref-publicació|cognom= Lee AJ, Ashkar AA |títol= The Dual Nature of Type I and Type II Interferons |publicació= Front Immunol |pàgines=pp: 2061|volum= 2018 Set 11; 9 |pmc= 6141705 |pmid= 30254639 |doi= 10.3389/fimmu.2018.02061 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6141705/ | llengua= angles| consulta= 6 desembre 2018|}}</ref>) de la família, encara que també pertanyent a aquesta moltes proteïnes que regulen la necrosi tumoral (com el [[TNF-α]], per exemple),<ref>{{ref-publicació|cognom= Aggarwal BB, Gupta SC, Kim JH |títol= Historical perspectives on tumor necrosis factor and its superfamily: 25 years later, a golden journey |publicació= Blood |pàgines=pp: 651-665|volum= 2012 Gen 19; 119 (3) |pmc= 3265196 |pmid= 22053109 |doi= 10.1182/blood-2011-04-325225 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3265196/ | llengua= angles| consulta= 6 desembre 2018|}}</ref> els factors de creixement<ref>{{ref-publicació|cognom= King, MW |títol= Growth factors |publicació= Themedicalbiochemistrypage.org, LLC |pàgines=pàgs: 18|volum= 2018; Set 13 (rev) |pmc=|pmid=|doi=|url= https://themedicalbiochemistrypage.org/growth-factors.php#egf | llengua= angles| consulta= 6 desembre 2018|}}</ref> i l'estimulació de les colònies [[Granulòcit|granulocitàries]]/macrofàgiques.<ref>{{ref-publicació|cognom= MeSH Descriptor Data |títol= Colony-Stimulating Factors |publicació= National Institutes of Health. US National Library of Medicine |pàgines=pàgs: 2|volum= 2019 |url= https://meshb.nlm.nih.gov/record/ui?name=Colony-Stimulating%20Factors | llengua=anglès| consulta= 6 desembre 2018|}}</ref> Existeixen dades contradictòries sobre què és una citocina i què és una hormona. Les distincions anatòmiques i estructurals entre les citocines i les hormones clàssiques es van esvaint a mesura que s'aprèn més sobre elles. Les hormones proteíniques clàssiques circulen en concentracions nanomolars (10^-9) que generalment varien en menys d'un [[ordre de magnitud]]. En canvi, algunes citocines (com ara IL-6) circulen en concentracions picomolars (10^-12) que poden augmentar fins a 1.000 vegades durant un [[Traumatisme físic|traumatisme]] o una [[infecció]]. La distribució extensa de fonts cel·lulars de les citocines pot ser un tret que les diferencia de les hormones. Pràcticament totes les cèl·lules [[Nucli cel·lular|nucleades]], però especialment les cèl·lules [[Endoteli|endo]]/[[epiteli]]als i els [[macròfag]]s residents (molts a prop de la interfície amb el medi exterior), són productores potents d'[[Interleucina 1|IL-1]], [[Interleucina 6|IL-6]] i [[TNF-α]]. En canvi, les hormones clàssiques són secretades per [[glàndules]] individuals, com ara el [[pàncrees]]. La terminologia actual es refereix a les citocines com a agents immunomoduladors. Tanmateix, cal més recerca en l'àmbit de la definició de les citocines i les hormones.


L'acció de les citocines<ref>{{ref-publicació|cognom= Cohen MC, Cohen S |títol= Cytokine function: a study in biologic diversity |publicació= Am J Clin Pathol |pàgines=pp: 589-598|volum= 1996 Maig; 105 (5) |issn= 0002-9173 |pmid= 8623768 |doi=|url= https://watermark.silverchair.com/ajcpath105-0589.pdf?token=AQECAHi208BE49Ooan9kkhW_Ercy7Dm3ZL_9Cf3qfKAc485ysgAAAk0wggJJBgkqhkiG9w0BBwagggI6MIICNgIBADCCAi8GCSqGSIb3DQEHATAeBglghkgBZQMEAS4wEQQMIj3CF_IXbo_r9A8bAgEQgIICAPbsvAWpnWt_06tfeyO0FgFcNW99qcSjJj6sfIPBAb6K8nlk_at2jlNHHftiyO8yTUbSFM9bYsvAaSQXi_PjlyHPnp3656EFk_uAE-Nh2dj4P8ujiDQVO1UV8ZZ_UJ_EjvS4GTaEmfFuGAi08AsDaD5S0Fk7QvKefwlg7BKpH-lr4rWWFWz5cbzd_vrFY3VmALnMHgfetGsFMnRt14QH28y9bQ5ldp9Ilt_dMU3GJFISNIGHRKQhtrQXUcIq0lvop7ZWQKMRjEeNj76RwgCBui3fxMdFrSqG385lXA-k2krm30tuvKYmmw-88z0kT9WDZqMFakJucGcvkiKpnFDPxQ5NBu3LgTGqi8vt2gkIX_wfbNA2eWcZKUmPEtytFPy0b_RElNB7E0db1vIDvGPZbJEB2FEJ0AL4jvBPw566oOj1_YxtN3ysmfa8Kvqy0LN-aBROI-xISIRE6LG8A2A-3i8xLALKD1VJlc7TqMIZgm684WMmf_flyU9TOBk1wbDkqrg0slRgvBvEdte3XecVThJTiORv-vqrgOISTmoyKdIqo8yS9aSEmyDaCfld7G2wShf7VJI9eipSi3RECNa15GHnCStrYeLq3ThIluHE760Hsm9De-X4NkFDSF50E-chZYVCOdewDGVD3Rwk9W7Hb82MweL1mGABeFOTmiXJ5a5Z| llengua=anglés | consulta= 19 novembre 2018|}}</ref> pot ser [[autocrí|autocrina]], [[paracrí|paracrina]]<ref>{{ref-publicació|cognom=Xue Q, Lu Y, Eisele MR, Sulistijo ES, ''et al'' |títol= Analysis of single-cell cytokine secretion reveals a role for paracrine signaling in coordinating macrophage responses to TLR4 stimulation |publicació= Sci Signal |pàgines=pp: ra59|volum= 2015 Jun 16; 8 (381) |pmc= 5735825 |pmid= 26082435 |doi= 10.1126/scisignal.aaa2155 |url= https://www.eng.yale.edu/fanlab/Rong_Fan_Group/Publications_files/2015%20_%20Xue%20&%20Lu%20_%20Science%20Signaling.pdf| llengua=anglés | consulta= 19 novembre 2018|}}</ref> i [[endocrí|endocrina]]. Tot i que juguen un paper primordial en el desenvolupament i el funcionament tant de la [[resposta immunitària]] innata com de l'adaptativa, les seves funcions no estan limitades al [[sistema immunitari]]. Sovint són secretades per [[cèl·lules immunitàries]] que han trobat un [[patogen]], activant i reclutant més cèl·lules immunitàries per a augmentar la resposta defensiva contra ell. Algunes d'elles intervenen en el control de la [[hematopoesi]]<ref>{{ref-publicació|cognom= Lotem J, Sachs L |títol= Cytokine control of developmental programs in normal hematopoiesis and leukemia |publicació= Oncogene |pàgines=pp: 3284-3294|volum= 2002 Maig 13; 21 (21) |issn= 1476-5594 |pmid= 12032770 |doi= 10.1038/sj.onc.1205319 |url= https://www.nature.com/articles/1205319 | llengua=anglés | consulta= 4 desembre 2018|}}</ref> i en la reparació tissular.<ref>{{ref-publicació|cognom= Efron PA, Moldawer LL |títol= Cytokines and Wound Healing: The Role of Cytokine and Anticytokine Therapy in the Repair Response |publicació= J Burn Care Rehabil |pàgines=pp: 149-160|volum= 2004 Mar-Abr; 25 (2) |issn= 0273-8481 |pmid= 15091141 |doi= 10.1097/01.BCR.0000111766.97335.34 |url= https://watermark.silverchair.com/00004630-200403000-00003.pdf?token=AQECAHi208BE49Ooan9kkhW_Ercy7Dm3ZL_9Cf3qfKAc485ysgAAAmAwggJcBgkqhkiG9w0BBwagggJNMIICSQIBADCCAkIGCSqGSIb3DQEHATAeBglghkgBZQMEAS4wEQQMo0BLZPZDLS6Wsq8_AgEQgIICE6MjdXvmHaCUkEAmk9-u9WZzXFnfEsOCHkrY35j1eWCXcR0892lfjXEC-2gU8ERmpMrjxy2pbHW6aPYmuTb5A_28MIjrr0oiKOKehJ0VeGBOTTxkOcVdUZlD6ot36kzjfba8XBhcucdalV2PDOD5mTQk_iVR9HWl5VjGzmgJpwSYHVGcABs48wm1Y7RzEbeliV_195VvwbDkx0Isw81OMTEtKXqD2cxWIAYxr4ZPgdhPxuUTkvcQqGgQcswZ74Qkd6UKGO3LxHNZt7vuRofNswYyiBN3WLmUXY__7ihgTasHALOqyNY9YUmc39WYxrsuPH86c5lT1n_miw2PMkPwhLYFOjCIt_UVYdZr3irD8ttUi-e__YIlhX94cMqeuZ7vN73FhLOuWb9O56aZE3s8wQ59b9fdmfw-ZXhlbjqkdshRQiSZMxvErnmFbpVxU16Txu4LlpItjvqmg7T_3obzBNVdQE5PSRN62NEwlzmKXBhjaJL5fNcrjUYwVHcoojdpA_XfghQieksx63gHWsWcY_dzpOJ0peYHnIlKaLcn_RXdAetKowM4oOwnOZ7CTiWUDyd0ln5fB_eJGceuP2MDwhwwPnI5OBEym9owosj7NARax9--LWBH7VMKVAVdEA8HMdEix5lrElmRPhnPgDccDiXF3sW9jNtWGX9ZV-vHSPDDlN4WIOpvN8iUgGZggwStP-7mhQ | llengua=anglés | consulta= 4 desembre 2018|}}</ref> La superfamília dels [[factors de creixement]] transformant-β té especial importància en la formació de [[cicatriu]]s hipertròfiques i queloidals al ser molècules [[Fibrosi|fibrogèniques]] que alteren la normal degradació del [[col·lagen]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Finnson KW, McLean S, Di Guglielmo GM, Philip A |títol= Dynamics of Transforming Growth Factor Beta Signaling in Wound Healing and Scarring |publicació= Adv Wound Care (New Rochelle) |pàgines=pp: 195-214|volum= 2013 Jun; 2 (5)|pmc= 3857355 |pmid= 24527343 |doi= 10.1089/wound.2013.0429 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3857355/ | llengua=anglés | consulta= 5 desembre 2018|}}</ref> Les citocines també estan implicades en diversos processos del desenvolupament durant l'[[embriogènesi]], en els mecanismes d'implantació [[endometri]]al del [[zigot]]<ref>{{ref-publicació|cognom= Guzeloglu-Kayisli O, Kayisli UA, Taylor HS |títol= The Role of Growth Factors and Cytokines during Implantation: Endocrine and Paracrine Interactions |publicació= Semin Reprod Med |pàgines=pp: 62-79|volum= 2009 Gen; 27 (1) |pmc= 3107839 |pmid= 19197806 |doi= 10.1055/s-0028-1108011 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3107839/ | llengua=anglés | consulta= 4 desembre 2018|}}</ref> i en els d'inici del [[part]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Sivarajasingam SP, Imami N, Johnson MR |títol= Myometrial cytokines and their role in the onset of labour |publicació= J Endocrinol |pàgines=pp: R101-R119|volum= 2016 Des; 231 (3) |issn= 1479-6805 |pmid= 27647860 |doi= 10.1530/JOE-16-0157 |url= https://joe.bioscientifica.com/view/journals/joe/231/3/R101.xml | llengua=anglés | consulta= 4 desembre 2018|}}</ref> Les dades obtingudes de l'anàlisi simultània dels valors [[Sèrum sanguini|sèrics]] de determinades citocines s'utilitzen per dissenyar [[algoritme]]s diagnòstics de valor predictiu en casos de [[part preterme]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Raba G, Tabarkiewicz J |títol= Cytokines in Preterm Delivery: Proposal of a New Diagnostic Algorithm |publicació= J Immunol Res |pàgines=pp: 8073476|volum= 2018 Abr 8; 2018 |pmc= 5911331 |pmid= 29850638 |doi= 10.1155/2018/8073476 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5911331/ | llengua=anglés | consulta= 5 desembre 2018|}}</ref>
L'acció de les citocines<ref>{{ref-publicació|cognom= Cohen MC, Cohen S |títol= Cytokine function: a study in biologic diversity |publicació= Am J Clin Pathol |pàgines=pp: 589-598|volum= 1996 Maig; 105 (5) |issn= 0002-9173 |pmid= 8623768 |doi=|url= https://watermark.silverchair.com/ajcpath105-0589.pdf?token=AQECAHi208BE49Ooan9kkhW_Ercy7Dm3ZL_9Cf3qfKAc485ysgAAAk0wggJJBgkqhkiG9w0BBwagggI6MIICNgIBADCCAi8GCSqGSIb3DQEHATAeBglghkgBZQMEAS4wEQQMIj3CF_IXbo_r9A8bAgEQgIICAPbsvAWpnWt_06tfeyO0FgFcNW99qcSjJj6sfIPBAb6K8nlk_at2jlNHHftiyO8yTUbSFM9bYsvAaSQXi_PjlyHPnp3656EFk_uAE-Nh2dj4P8ujiDQVO1UV8ZZ_UJ_EjvS4GTaEmfFuGAi08AsDaD5S0Fk7QvKefwlg7BKpH-lr4rWWFWz5cbzd_vrFY3VmALnMHgfetGsFMnRt14QH28y9bQ5ldp9Ilt_dMU3GJFISNIGHRKQhtrQXUcIq0lvop7ZWQKMRjEeNj76RwgCBui3fxMdFrSqG385lXA-k2krm30tuvKYmmw-88z0kT9WDZqMFakJucGcvkiKpnFDPxQ5NBu3LgTGqi8vt2gkIX_wfbNA2eWcZKUmPEtytFPy0b_RElNB7E0db1vIDvGPZbJEB2FEJ0AL4jvBPw566oOj1_YxtN3ysmfa8Kvqy0LN-aBROI-xISIRE6LG8A2A-3i8xLALKD1VJlc7TqMIZgm684WMmf_flyU9TOBk1wbDkqrg0slRgvBvEdte3XecVThJTiORv-vqrgOISTmoyKdIqo8yS9aSEmyDaCfld7G2wShf7VJI9eipSi3RECNa15GHnCStrYeLq3ThIluHE760Hsm9De-X4NkFDSF50E-chZYVCOdewDGVD3Rwk9W7Hb82MweL1mGABeFOTmiXJ5a5Z| llengua=anglés | consulta= 19 novembre 2018|}}</ref> pot ser [[autocrí|autocrina]], [[paracrí|paracrina]]<ref>{{ref-publicació|cognom=Xue Q, Lu Y, Eisele MR, Sulistijo ES, ''et al'' |títol= Analysis of single-cell cytokine secretion reveals a role for paracrine signaling in coordinating macrophage responses to TLR4 stimulation |publicació= Sci Signal |pàgines=pp: ra59|volum= 2015 Jun 16; 8 (381) |pmc= 5735825 |pmid= 26082435 |doi= 10.1126/scisignal.aaa2155 |url= https://www.eng.yale.edu/fanlab/Rong_Fan_Group/Publications_files/2015%20_%20Xue%20&%20Lu%20_%20Science%20Signaling.pdf| llengua=anglés | consulta= 19 novembre 2018|}}</ref> i [[endocrí|endocrina]]. Tot i que juguen un paper primordial en el desenvolupament i el funcionament tant de la [[resposta immunitària]] innata com de l'adaptativa, les seves funcions no estan limitades al [[sistema immunitari]]. Sovint són secretades per [[cèl·lules immunitàries]] que han trobat un [[patogen]], activant i reclutant més cèl·lules immunitàries per a augmentar la resposta defensiva contra ell. Algunes d'elles intervenen en el control de la [[hematopoesi]]<ref>{{ref-publicació|cognom= Lotem J, Sachs L |títol= Cytokine control of developmental programs in normal hematopoiesis and leukemia |publicació= Oncogene |pàgines=pp: 3284-3294|volum= 2002 Maig 13; 21 (21) |issn= 1476-5594 |pmid= 12032770 |doi= 10.1038/sj.onc.1205319 |url= https://www.nature.com/articles/1205319 | llengua=anglés | consulta= 4 desembre 2018|}}</ref> i en la reparació tissular.<ref>{{ref-publicació|cognom= Efron PA, Moldawer LL |títol= Cytokines and Wound Healing: The Role of Cytokine and Anticytokine Therapy in the Repair Response |publicació= J Burn Care Rehabil |pàgines=pp: 149-160|volum= 2004 Mar-Abr; 25 (2) |issn= 0273-8481 |pmid= 15091141 |doi= 10.1097/01.BCR.0000111766.97335.34 |url= https://watermark.silverchair.com/00004630-200403000-00003.pdf?token=AQECAHi208BE49Ooan9kkhW_Ercy7Dm3ZL_9Cf3qfKAc485ysgAAAmAwggJcBgkqhkiG9w0BBwagggJNMIICSQIBADCCAkIGCSqGSIb3DQEHATAeBglghkgBZQMEAS4wEQQMo0BLZPZDLS6Wsq8_AgEQgIICE6MjdXvmHaCUkEAmk9-u9WZzXFnfEsOCHkrY35j1eWCXcR0892lfjXEC-2gU8ERmpMrjxy2pbHW6aPYmuTb5A_28MIjrr0oiKOKehJ0VeGBOTTxkOcVdUZlD6ot36kzjfba8XBhcucdalV2PDOD5mTQk_iVR9HWl5VjGzmgJpwSYHVGcABs48wm1Y7RzEbeliV_195VvwbDkx0Isw81OMTEtKXqD2cxWIAYxr4ZPgdhPxuUTkvcQqGgQcswZ74Qkd6UKGO3LxHNZt7vuRofNswYyiBN3WLmUXY__7ihgTasHALOqyNY9YUmc39WYxrsuPH86c5lT1n_miw2PMkPwhLYFOjCIt_UVYdZr3irD8ttUi-e__YIlhX94cMqeuZ7vN73FhLOuWb9O56aZE3s8wQ59b9fdmfw-ZXhlbjqkdshRQiSZMxvErnmFbpVxU16Txu4LlpItjvqmg7T_3obzBNVdQE5PSRN62NEwlzmKXBhjaJL5fNcrjUYwVHcoojdpA_XfghQieksx63gHWsWcY_dzpOJ0peYHnIlKaLcn_RXdAetKowM4oOwnOZ7CTiWUDyd0ln5fB_eJGceuP2MDwhwwPnI5OBEym9owosj7NARax9--LWBH7VMKVAVdEA8HMdEix5lrElmRPhnPgDccDiXF3sW9jNtWGX9ZV-vHSPDDlN4WIOpvN8iUgGZggwStP-7mhQ | llengua=anglés | consulta= 4 desembre 2018|}}</ref> La superfamília dels [[factors de creixement]] transformant-β té especial importància en la formació de [[cicatriu]]s hipertròfiques i queloidals al ser molècules [[Fibrosi|fibrogèniques]] que alteren la normal degradació del [[col·lagen]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Finnson KW, McLean S, Di Guglielmo GM, Philip A |títol= Dynamics of Transforming Growth Factor Beta Signaling in Wound Healing and Scarring |publicació= Adv Wound Care (New Rochelle) |pàgines=pp: 195-214|volum= 2013 Jun; 2 (5)|pmc= 3857355 |pmid= 24527343 |doi= 10.1089/wound.2013.0429 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3857355/ | llengua=anglés | consulta= 5 desembre 2018|}}</ref> Les citocines també estan implicades en diversos processos del desenvolupament durant l'[[embriogènesi]], en els mecanismes d'implantació [[endometri]]al del [[zigot]]<ref>{{ref-publicació|cognom= Guzeloglu-Kayisli O, Kayisli UA, Taylor HS |títol= The Role of Growth Factors and Cytokines during Implantation: Endocrine and Paracrine Interactions |publicació= Semin Reprod Med |pàgines=pp: 62-79|volum= 2009 Gen; 27 (1) |pmc= 3107839 |pmid= 19197806 |doi= 10.1055/s-0028-1108011 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3107839/ | llengua=anglés | consulta= 4 desembre 2018|}}</ref> i en els d'inici del [[part]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Sivarajasingam SP, Imami N, Johnson MR |títol= Myometrial cytokines and their role in the onset of labour |publicació= J Endocrinol |pàgines=pp: R101-R119|volum= 2016 Des; 231 (3) |issn= 1479-6805 |pmid= 27647860 |doi= 10.1530/JOE-16-0157 |url= https://joe.bioscientifica.com/view/journals/joe/231/3/R101.xml | llengua=anglés | consulta= 4 desembre 2018|}}</ref> Les dades obtingudes de l'anàlisi simultània dels valors [[Sèrum sanguini|sèrics]] de determinades citocines s'utilitzen per dissenyar [[algoritme]]s diagnòstics de valor predictiu en casos de [[part preterme]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Raba G, Tabarkiewicz J |títol= Cytokines in Preterm Delivery: Proposal of a New Diagnostic Algorithm |publicació= J Immunol Res |pàgines=pp: 8073476|volum= 2018 Abr 8; 2018 |pmc= 5911331 |pmid= 29850638 |doi= 10.1155/2018/8073476 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5911331/ | llengua=anglés | consulta= 5 desembre 2018|}}</ref>

Revisió del 15:14, 6 des 2018

Citocina IL-1

Les citocines (del grec cyto, "cèl·lula"; i kinos, "moviment") són un tipus de molècules senyalitzadores que, com les hormones i els neurotransmissors, són utilitzades àmpliament en la comunicació cel·lular. Són proteïnes, pèptids o glicoproteïnes.[1] El terme citocina agrupa una gran i diversa família de reguladors polipeptídics produïts àmpliament arreu del cos per cèl·lules d'origen embriològic.[2] A grans trets, les citocines es classifiquen segons la funcionalitat que tenen i les seves conformacions moleculars.[3] El seu pes molecular és baix (per regla general menys de 30 kDa). Fins fa uns anys les citocines eren agrupades en dos grans categories: proinflamatòries[4] i antinflamatòries;[5] avui dia, però, es considera massa simplista aquesta dicotomia.[6] Dins del sistema immunitari innat, els macròfags són les cèl·lules més compromeses en la producció de citocines; mentre que en el sistema immunitari adaptatiu són les cèl·lules T col·laboradores, sent aquestes citocines -una vegada activades pel contacte amb les corresponents cèl·lules presentadores d'antigen- essencials per la generació de la resposta immune.

Les citocines s'uneixen a receptors específics de membrana de les cèl·lules on han d'exercir la seva funció, iniciant una cascada de transducció intracel·lular de senyal que modifica el patró d'expressió gènica i provoca que les cèl·lules diana adoptin un comportament biològic determinat. La producció de citocines acostuma a ser transitòria i limitada al temps que dura l'estímul (és a dir, l'agent causal de la noxa). Moltes vegades, això és relacionable amb la curta vida mitjana dels corresponents ARNs missatgers.

Funcionalment, les citocines poden tenir una o més propietats:[7]

  • Pleiotropia: una mateixa citocina pot provocar múltiples efectes al actuar sobre diferents cèl·lules.
  • Redundància: diverses citocines poden exercir el mateix efecte.
  • Sinergisme: dos o més citocines produeixen efectes que es potencien mutuament.
  • Antagonisme: unes citocines poden inhibir o bloquejar els efectes d'altres citocines.

Històricament, el terme "citocina" ha estat utilitzat sobretot per a referir-se a determinades proteïnes immunomoduladores d'acció única o dual (interleucines,[8] interferons[9]) de la família, encara que també pertanyent a aquesta moltes proteïnes que regulen la necrosi tumoral (com el TNF-α, per exemple),[10] els factors de creixement[11] i l'estimulació de les colònies granulocitàries/macrofàgiques.[12] Existeixen dades contradictòries sobre què és una citocina i què és una hormona. Les distincions anatòmiques i estructurals entre les citocines i les hormones clàssiques es van esvaint a mesura que s'aprèn més sobre elles. Les hormones proteíniques clàssiques circulen en concentracions nanomolars (10^-9) que generalment varien en menys d'un ordre de magnitud. En canvi, algunes citocines (com ara IL-6) circulen en concentracions picomolars (10^-12) que poden augmentar fins a 1.000 vegades durant un traumatisme o una infecció. La distribució extensa de fonts cel·lulars de les citocines pot ser un tret que les diferencia de les hormones. Pràcticament totes les cèl·lules nucleades, però especialment les cèl·lules endo/epitelials i els macròfags residents (molts a prop de la interfície amb el medi exterior), són productores potents d'IL-1, IL-6 i TNF-α. En canvi, les hormones clàssiques són secretades per glàndules individuals, com ara el pàncrees. La terminologia actual es refereix a les citocines com a agents immunomoduladors. Tanmateix, cal més recerca en l'àmbit de la definició de les citocines i les hormones.

L'acció de les citocines[13] pot ser autocrina, paracrina[14] i endocrina. Tot i que juguen un paper primordial en el desenvolupament i el funcionament tant de la resposta immunitària innata com de l'adaptativa, les seves funcions no estan limitades al sistema immunitari. Sovint són secretades per cèl·lules immunitàries que han trobat un patogen, activant i reclutant més cèl·lules immunitàries per a augmentar la resposta defensiva contra ell. Algunes d'elles intervenen en el control de la hematopoesi[15] i en la reparació tissular.[16] La superfamília dels factors de creixement transformant-β té especial importància en la formació de cicatrius hipertròfiques i queloidals al ser molècules fibrogèniques que alteren la normal degradació del col·lagen.[17] Les citocines també estan implicades en diversos processos del desenvolupament durant l'embriogènesi, en els mecanismes d'implantació endometrial del zigot[18] i en els d'inici del part.[19] Les dades obtingudes de l'anàlisi simultània dels valors sèrics de determinades citocines s'utilitzen per dissenyar algoritmes diagnòstics de valor predictiu en casos de part preterme.[20]

Es creu que certes citocines relacionades amb la inflamació crònica participen en la fisiopatologia de diversos trastorns neuropsiquiàtrics, com ara la depressió[21] o l'angoixa.[22]

Referències

  1. ↑ Encyclopaedia Britannica. «Cytokine | biochemistry» (en anglès). [Consulta: 6 desembre 2018].
  2. ↑ Gilman A, Goodman LS, Hardman JG, Limbird LE. Goodman & Gilman's the pharmacological basis of therapeutics. Nova York: McGraw-Hill, 2001. ISBN 0-07-135469-7. 
  3. ↑ Vega Robledo, GB «Citocinas» (en castellà). Rev Fac Med UNAM, 2010 Mar-Abr; 53 (2), pp: 94-95. ISSN: 0026-1742 [Consulta: 19 novembre 2018].
  4. ↑ Sino Biological «Proinflammatory cytokines list» (en anglés). Cytokines & Cytokine Information, 2007, pp: 8 [Consulta: 4 desembre 2018].
  5. ↑ Sino Biological «Anti-inflammatory cytokines list» (en anglés). Cytokines & Cytokine Information, 2007, pp: 11 [Consulta: 4 desembre 2018].
  6. ↑ Cavaillon, JM «Pro- versus anti-inflammatory cytokines: Myth or reality» (en anglés). Cell Mol Biol (Noisy-le-grand), 2001 Jun; 47 (4), pp: 695-702. ISSN: 0145-5680. PMID: 11502077 [Consulta: 4 desembre 2018].
  7. ↑ Aguirre de Avalos, MV; Quintana, R; Brandan, N «Citoquinas» (en castellà). Cátedra de Bioquímica. Facultad de Medicina UNNE, 2002, pàgs: 19 [Consulta: 4 desembre 2018].
  8. ↑ Justiz Vaillant AA, Qurie A «Interleukin» (en anglés). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2018 Maig 2; NBK499840 (rev), pàgs: 9. PMID: 29763015 [Consulta: 19 novembre 2018].
  9. ↑ Lee AJ, Ashkar AA «The Dual Nature of Type I and Type II Interferons» (en angles). Front Immunol, 2018 Set 11; 9, pp: 2061. DOI: 10.3389/fimmu.2018.02061. PMC: 6141705. PMID: 30254639 [Consulta: 6 desembre 2018].
  10. ↑ Aggarwal BB, Gupta SC, Kim JH «Historical perspectives on tumor necrosis factor and its superfamily: 25 years later, a golden journey» (en angles). Blood, 2012 Gen 19; 119 (3), pp: 651-665. DOI: 10.1182/blood-2011-04-325225. PMC: 3265196. PMID: 22053109 [Consulta: 6 desembre 2018].
  11. ↑ King, MW «Growth factors» (en angles). Themedicalbiochemistrypage.org, LLC, 2018; Set 13 (rev), pàgs: 18 [Consulta: 6 desembre 2018].
  12. ↑ MeSH Descriptor Data «Colony-Stimulating Factors» (en anglès). National Institutes of Health. US National Library of Medicine, 2019, pàgs: 2 [Consulta: 6 desembre 2018].
  13. ↑ Cohen MC, Cohen S «Cytokine function: a study in biologic diversity» (en anglés). Am J Clin Pathol, 1996 Maig; 105 (5), pp: 589-598. ISSN: 0002-9173. PMID: 8623768 [Consulta: 19 novembre 2018].
  14. ↑ Xue Q, Lu Y, Eisele MR, Sulistijo ES, et al «Analysis of single-cell cytokine secretion reveals a role for paracrine signaling in coordinating macrophage responses to TLR4 stimulation» (en anglés). Sci Signal, 2015 Jun 16; 8 (381), pp: ra59. DOI: 10.1126/scisignal.aaa2155. PMC: 5735825. PMID: 26082435 [Consulta: 19 novembre 2018].
  15. ↑ Lotem J, Sachs L «Cytokine control of developmental programs in normal hematopoiesis and leukemia» (en anglés). Oncogene, 2002 Maig 13; 21 (21), pp: 3284-3294. DOI: 10.1038/sj.onc.1205319. ISSN: 1476-5594. PMID: 12032770 [Consulta: 4 desembre 2018].
  16. ↑ Efron PA, Moldawer LL «Cytokines and Wound Healing: The Role of Cytokine and Anticytokine Therapy in the Repair Response» (en anglés). J Burn Care Rehabil, 2004 Mar-Abr; 25 (2), pp: 149-160. DOI: 10.1097/01.BCR.0000111766.97335.34. ISSN: 0273-8481. PMID: 15091141 [Consulta: 4 desembre 2018].
  17. ↑ Finnson KW, McLean S, Di Guglielmo GM, Philip A «Dynamics of Transforming Growth Factor Beta Signaling in Wound Healing and Scarring» (en anglés). Adv Wound Care (New Rochelle), 2013 Jun; 2 (5), pp: 195-214. DOI: 10.1089/wound.2013.0429. PMC: 3857355. PMID: 24527343 [Consulta: 5 desembre 2018].
  18. ↑ Guzeloglu-Kayisli O, Kayisli UA, Taylor HS «The Role of Growth Factors and Cytokines during Implantation: Endocrine and Paracrine Interactions» (en anglés). Semin Reprod Med, 2009 Gen; 27 (1), pp: 62-79. DOI: 10.1055/s-0028-1108011. PMC: 3107839. PMID: 19197806 [Consulta: 4 desembre 2018].
  19. ↑ Sivarajasingam SP, Imami N, Johnson MR «Myometrial cytokines and their role in the onset of labour» (en anglés). J Endocrinol, 2016 Des; 231 (3), pp: R101-R119. DOI: 10.1530/JOE-16-0157. ISSN: 1479-6805. PMID: 27647860 [Consulta: 4 desembre 2018].
  20. ↑ Raba G, Tabarkiewicz J «Cytokines in Preterm Delivery: Proposal of a New Diagnostic Algorithm» (en anglés). J Immunol Res, 2018 Abr 8; 2018, pp: 8073476. DOI: 10.1155/2018/8073476. PMC: 5911331. PMID: 29850638 [Consulta: 5 desembre 2018].
  21. ↑ Dowlati Y, Herrmann N, Swardfager W, Liu H, et al «A meta-analysis of cytokines in major depression» (en anglés). Biol Psychiatry, 2010 Mar 1; 67 (5), pp: 446-457. DOI: 10.1016/j.biopsych.2009.09.033. ISSN: 0006-3223. PMID: 20015486 [Consulta: 4 desembre 2018].
  22. ↑ Becerril Villanueva, LE; Hernández Gutiérrez, ME; Granados Camacho, I; Álvarez García, L; et al «Los efectos conductuales modulados por las citocines» (en castellà). Salud Ment, 2012 Set-Oct; 35 (5), pp: 411-418. ISSN: 0185-3325 [Consulta: 4 desembre 2018].

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Citocina
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Citocina&oldid=20563089»