Fisiologia: diferència entre les revisions
m #viquiestirada |
m #viquiestirada |
||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
L' ''estat fisiològic'' és la condició que es produeix a partir de la funció normal del cos, mentre que l' ''estat patològic'' se centra en les anomalies que es produeixen en les malalties animals, inclosos els humans. <ref name="medicalnewstoday.com">{{cite web|url=http://www.medicalnewstoday.com/articles/248791.php|title=What is physiology?|work=Medical News Today}}</ref> |
L' ''estat fisiològic'' és la condició que es produeix a partir de la funció normal del cos, mentre que l' ''estat patològic'' se centra en les anomalies que es produeixen en les malalties animals, inclosos els humans. <ref name="medicalnewstoday.com">{{cite web|url=http://www.medicalnewstoday.com/articles/248791.php|title=What is physiology?|work=Medical News Today}}</ref> |
||
El [[Premi Nobel]] de Medicina o Fisiologia s'atorga per la [[ |
El [[Premi Nobel]] de Medicina o Fisiologia s'atorga per la [[Reial Acadèmia Sueca de Ciències|Reial Acadèmia de Ciències de Suècia]] a aquells que arriben èxits significatius en aquesta disciplina. |
||
Segons el tipus d'organismes investigats, el camp es pot dividir en [[fisiologia animal]] (inclosa la dels humans), [[fisiologia vegetal]], [[fisiologia cel·lular]] i fisiologia microbiana. |
Segons el tipus d'organismes investigats, el camp es pot dividir en [[fisiologia animal]] (inclosa la dels humans), [[fisiologia vegetal]], [[fisiologia cel·lular]] i fisiologia microbiana. |
||
== Fonaments de la fisiologia == |
|||
| ⚫ | |||
=== Animals === |
|||
{{Article principal | Zoologia | l1 = Zoologia}} |
|||
La ''fisiologia animal'' estudia els processos mecànics, físics i bioquímics dels organismes vius intentant comprendre com funcionen totes les estructures en conjunt. El camp de la fisiologia animal estén les eines i mètodes de la [[fisiologia humana]] a espècies no humanes. La fisiologia estudia com per exemple el [[sistema nerviós]], l'[[sistema immunitari|immune]], l'[[sistema endocrí|endocrí]], el [[sistema respiratori|respiratori]] i el [[sistema circulatori|circulatori]] funcionen i interaccionen entre ells. |
|||
==== Humans ==== |
|||
{{Article principal | Cos humà | l1 = Cos humà}} |
|||
La ''fisiologia humana'' busca comprendre els mecanismes que funcionen per mantenir viu i en funcionament el [[cos humà]] a través de la investigació científica sobre la naturalesa de les funcions mecàniques, físiques i bioquímiques dels éssers humans, els seus òrgans i les cèl·lules de les que estan compostos. El nivell principal d'enfocament de la fisiologia està en el nivell dels òrgans i sistemes dins dels sistemes. Els sistemes endocrí i nerviós exerceixen papers importants en la recepció i transmissió de senyals que integren la funció en els animals. L'homeòstasi és un aspecte important pel que fa a aquests interaccions tant en les plantes com en els animals. La base biològica de l'estudi de la fisiologia, la integració es refereix a la superposició de moltes funcions dels sistemes del cos humà, així com la seva forma acompanyada. S'aconsegueix a través de la comunicació que es produeix de diverses maneres, tant elèctriques com químiques. |
|||
Els canvis en la fisiologia poden afectar les funcions mentals dels individus. Exemples d'això serien els efectes de certs medicaments o nivells tòxics de substàncies. El canvi en el comportament com a resultat d'aquestes substàncies s'usa sovint per avaluar la salut de les persones. |
|||
Gran part de la base del coneixement en fisiologia humana va ser proporcionada per l'experimentació animal. A causa de la connexió freqüent entre forma i funció, la fisiologia i l'anatomia estan intrínsecament vinculades i s'estudien conjuntament com a part d'un pla d'estudis mèdic. <ref name="NIH2013">{{cite journal|last1=Bergman|first1=Esther M|last2=de Bruin|first2=Anique BH|last3=Herrler|first3=Andreas|last4=Verheijen|first4=Inge WH|last5=Scherpbier|first5=Albert JJA|last6=van der Vleuten|first6=Cees PM|title=Students' perceptions of anatomy across the undergraduate problem-based learning medical curriculum: a phenomenographical study|pmc=4225514|journal=BMC Medical Education|doi=10.1186/1472-6920-13-152|date=19 de novembre de 2013|quote=Together with physiology and biochemistry, anatomy is one of the basic sciences that are to be taught in the medical curriculum.|pmid=24252155|volume=13|page=152}}</ref> |
|||
=== Plantes === |
|||
{{Article principal | Fisiologia vegetal | l1 = Fisiologia vegetal}} |
|||
La ''fisiologia de les plantes'' és una subdisciplina de la [[botànica]] relacionada amb el funcionament de les plantes. Els camps estretament relacionats inclouen morfologia vegetal, ecologia vegetal, fitoquímica, biologia cel·lular, genètica, biofísica i biologia molecular. Els processos fonamentals de la fisiologia de les plantes inclouen la fotosíntesi, la respiració, la nutrició de les plantes, els tropismes, els moviments nastics, el fotoperiodisme, la fotomorfogènesi, els ritmes circadians, la germinació de les llavors, la latència i la funció i transpiració dels estomes. L'absorció d'aigua per les arrels, la producció d'aliments en les fulles i el creixement dels brots cap a la llum són exemples de la fisiologia de les plantes. |
|||
=== Cèl·lules === |
|||
{{Article principal | Fisiologia cel·lular | l1 = Fisiologia cel·lular}} |
|||
Encara que hi ha diferències entre les cèl·lules animals, vegetals i microbianes, les funcions fisiològiques bàsiques de les cèl·lules es poden dividir en processos de divisió cel·lular, senyalització cel·lular, creixement cel·lular i metabolisme cel·lular. |
|||
=== Microorganismes === |
|||
{{Article principal | Microorganisme | l1 = Microorganisme}} |
|||
Els microorganismes es poden trobar en gairebé tot arreu de la Terra. Els tipus de microorganismes inclouen arqueges, bacteris, eucariotes, protists, fongs i micro-plantes. Els microbis són importants en la cultura i la salut humanes de moltes maneres, serveixen per fermentar aliments, tractar aigües residuals, produir combustible, enzims i altres compostos bioactius. Són eines essencials en biologia com a organismes model i s'han utilitzat en la guerra biològica i el bioterrorisme. Són un component vital dels sòls fèrtils. En el cos humà, els microorganismes formen la microbiota humana, inclosa la flora intestinal essencial. Són els patògens responsables de moltes malalties infeccioses i, com a tals, són l'objectiu de les mesures d'higiene. La majoria dels microorganismes poden reproduir-se ràpidament, i els bacteris també poden intercanviar lliurement gens a través de la conjugació, la transformació i la transducció, fins i tot entre espècies àmpliament divergents. |
|||
=== Virus === |
|||
{{Article principal | Virus | l1 = Virus}} |
|||
== Referències == |
|||
<references/> |
|||
== Enllaços externs == |
|||
{{commonscat}} |
{{commonscat}} |
||
* [http://www.physiologyinfo.org/ physiologyINFO.org] Informació per la The American Physiological Society {{en}} |
|||
| ⚫ | |||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 09:52, 8 set 2019
 | |
Tipus d'ocupació | biologia  |
|---|---|
La fisiologia (del grec antic φύσις (physis), que significa 'naturalesa, origen', i -λογία (-logia), que significa 'estudi de'), és la ciència que estudia els processos físics i químics dels éssers vius, amb l'objectiu de conèixer els fonaments materials de les funcions biològiques (nutrició, relació, reproducció).[1][2][3]
Històricament, la fisiologia és un dels fonaments sobre els quals s'han construït totes les ciències biològiques i mèdiques. [4][5] Recentment, hi ha hagut intensos debats sobre la vitalitat de la fisiologia com a disciplina (Està viva o morta?). [6] Si la fisiologia és potser menys visible avui en dia que durant l'edat d'or del segle XIX, és en gran part perquè el camp ha donat lloc a alguns dels dominis més actius de les ciències biològiques i mèdiques actuals, com la neurociència, la endocrinologia i la immunologia. [7] A més, la fisiologia encara és vista com una disciplina integradora, que pot agrupar-se en un marc coherent de dades provinents de diversos dominis diferents. [8][9]
Com una branca de la biologia, l'enfocament de la fisiologia està en com els organismes, sistemes d'òrgans, òrgans, cèl·lules i biomolècules duen a terme les funcions químiques i físiques que existeixen en un sistema viu. [10]
És fonamental per a comprendre el funcionament fisiològic la investigació dels fenomens biofísics i bioquímics fonamentals, els mecanismes coordinats de control homeostàtic i la comunicació cel·lular. [11]
L' estat fisiològic és la condició que es produeix a partir de la funció normal del cos, mentre que l' estat patològic se centra en les anomalies que es produeixen en les malalties animals, inclosos els humans. [12]
El Premi Nobel de Medicina o Fisiologia s'atorga per la Reial Acadèmia de Ciències de Suècia a aquells que arriben èxits significatius en aquesta disciplina.
Segons el tipus d'organismes investigats, el camp es pot dividir en fisiologia animal (inclosa la dels humans), fisiologia vegetal, fisiologia cel·lular i fisiologia microbiana.
Fonaments de la fisiologia
Animals
La fisiologia animal estudia els processos mecànics, físics i bioquímics dels organismes vius intentant comprendre com funcionen totes les estructures en conjunt. El camp de la fisiologia animal estén les eines i mètodes de la fisiologia humana a espècies no humanes. La fisiologia estudia com per exemple el sistema nerviós, l'immune, l'endocrí, el respiratori i el circulatori funcionen i interaccionen entre ells.
Humans
La fisiologia humana busca comprendre els mecanismes que funcionen per mantenir viu i en funcionament el cos humà a través de la investigació científica sobre la naturalesa de les funcions mecàniques, físiques i bioquímiques dels éssers humans, els seus òrgans i les cèl·lules de les que estan compostos. El nivell principal d'enfocament de la fisiologia està en el nivell dels òrgans i sistemes dins dels sistemes. Els sistemes endocrí i nerviós exerceixen papers importants en la recepció i transmissió de senyals que integren la funció en els animals. L'homeòstasi és un aspecte important pel que fa a aquests interaccions tant en les plantes com en els animals. La base biològica de l'estudi de la fisiologia, la integració es refereix a la superposició de moltes funcions dels sistemes del cos humà, així com la seva forma acompanyada. S'aconsegueix a través de la comunicació que es produeix de diverses maneres, tant elèctriques com químiques.
Els canvis en la fisiologia poden afectar les funcions mentals dels individus. Exemples d'això serien els efectes de certs medicaments o nivells tòxics de substàncies. El canvi en el comportament com a resultat d'aquestes substàncies s'usa sovint per avaluar la salut de les persones.
Gran part de la base del coneixement en fisiologia humana va ser proporcionada per l'experimentació animal. A causa de la connexió freqüent entre forma i funció, la fisiologia i l'anatomia estan intrínsecament vinculades i s'estudien conjuntament com a part d'un pla d'estudis mèdic. [13]
Plantes
La fisiologia de les plantes és una subdisciplina de la botànica relacionada amb el funcionament de les plantes. Els camps estretament relacionats inclouen morfologia vegetal, ecologia vegetal, fitoquímica, biologia cel·lular, genètica, biofísica i biologia molecular. Els processos fonamentals de la fisiologia de les plantes inclouen la fotosíntesi, la respiració, la nutrició de les plantes, els tropismes, els moviments nastics, el fotoperiodisme, la fotomorfogènesi, els ritmes circadians, la germinació de les llavors, la latència i la funció i transpiració dels estomes. L'absorció d'aigua per les arrels, la producció d'aliments en les fulles i el creixement dels brots cap a la llum són exemples de la fisiologia de les plantes.
Cèl·lules
Encara que hi ha diferències entre les cèl·lules animals, vegetals i microbianes, les funcions fisiològiques bàsiques de les cèl·lules es poden dividir en processos de divisió cel·lular, senyalització cel·lular, creixement cel·lular i metabolisme cel·lular.
Microorganismes
Els microorganismes es poden trobar en gairebé tot arreu de la Terra. Els tipus de microorganismes inclouen arqueges, bacteris, eucariotes, protists, fongs i micro-plantes. Els microbis són importants en la cultura i la salut humanes de moltes maneres, serveixen per fermentar aliments, tractar aigües residuals, produir combustible, enzims i altres compostos bioactius. Són eines essencials en biologia com a organismes model i s'han utilitzat en la guerra biològica i el bioterrorisme. Són un component vital dels sòls fèrtils. En el cos humà, els microorganismes formen la microbiota humana, inclosa la flora intestinal essencial. Són els patògens responsables de moltes malalties infeccioses i, com a tals, són l'objectiu de les mesures d'higiene. La majoria dels microorganismes poden reproduir-se ràpidament, i els bacteris també poden intercanviar lliurement gens a través de la conjugació, la transformació i la transducció, fins i tot entre espècies àmpliament divergents.
Virus
Referències
- ↑ «physiology». Online Etymology Dictionary.
- ↑ hvs1001@cam.ac.uk. «What is physiology? — Faculty of Biology» (en anglès). www.biology.cam.ac.uk. [Consulta: 7 juliol 2018].
- ↑ Prosser, C. Ladd. Comparative Animal Physiology, Environmental and Metabolic Animal Physiology. 4th. Hoboken, NJ: Wiley-Liss, 1991, p. 1–12. ISBN 978-0-471-85767-9.
- ↑ Kremer, Richard L. «Physiology». A: The Cambridge History of the Modern Biological and Earth Science. Cambridge: Cambridge University Press, 2009, p. 342–366. DOI 10.1017/CHOL9780521572019.019. ISBN 9781139056007.
- ↑ Lemoine, Maël; Pradeu, Thomas «Dissecting the Meanings of "Physiology" to Assess the Vitality of the Discipline». Physiology (Bethesda, Md.), vol. 33, 4, 01-07-2018, pàg. 236–245. DOI: 10.1152/physiol.00015.2018. ISSN: 1548-9221. PMID: 29873600.
- ↑ Pinter, G. G.; Pinter, V. «Is Physiology a Dying Discipline?». Physiology, vol. 8, 2, 1993, pàg. 94–95. DOI: 10.1152/physiologyonline.1993.8.2.94.
- ↑ Noble, Denis «More on Physiology Without Borders». Physiology, vol. 28, 1, 2013, pàg. 2–3. DOI: 10.1152/physiol.00044.2012. ISSN: 1548-9213. PMID: 23280350.
- ↑ Neill, Jimmy D.; Benos, Dale J. «Relationship of Molecular Biology to Integrative Physiology». Physiology, vol. 8, 5, 1993, pàg. 233–235. DOI: 10.1152/physiologyonline.1993.8.5.233.
- ↑ Noble, Denis «Modeling the Heart--from Genes to Cells to the Whole Organ» (en anglès). Science, vol. 295, 5560, 01-03-2002, pàg. 1678–1682. DOI: 10.1126/science.1069881. ISSN: 0036-8075. PMID: 11872832.
- ↑ Hall, John. Guyton and Hall textbook of medical physiology. 12th. Philadelphia, Pa.: Saunders/Elsevier, 2011, p. 3. ISBN 978-1-4160-4574-8.
- ↑ Widmaier, Eric P.; Raff, Hershel; Strang, Kevin T. Vander's Human Physiology The Mechanisms of Body Function. New York, NY: McGraw-Hill Education, 2016, p. 14–15. ISBN 978-1-259-29409-9.
- ↑ «What is physiology?». Medical News Today.
- ↑ Bergman, Esther M; de Bruin, Anique BH; Herrler, Andreas; Verheijen, Inge WH; Scherpbier, Albert JJA; van der Vleuten, Cees PM «Students' perceptions of anatomy across the undergraduate problem-based learning medical curriculum: a phenomenographical study». BMC Medical Education, vol. 13, 19-11-2013, pàg. 152. DOI: 10.1186/1472-6920-13-152. PMC: 4225514. PMID: 24252155. «Together with physiology and biochemistry, anatomy is one of the basic sciences that are to be taught in the medical curriculum.»
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fisiologia |
- physiologyINFO.org Informació per la The American Physiological Society (anglès)
Branques principals de la biologia | |
|---|---|
Anatomia · Astrobiologia · Bioquímica · Bioinformàtica · Bioestadística · Botànica · Biologia cel·lular · Cronobiologia · Biologia del desenvolupament · Ecologia · Epidemiologia · Biologia evolutiva · Genètica · Genòmica · Biologia humana · Immunologia · Biologia marina · Microbiologia · Biologia molecular · Neurociència · Nutrició · Origen de la vida · Paleontologia · Parasitologia · Patologia · Fisiologia · Biologia sistemàtica · Taxonomia · Zoologia |
