John Edensor Littlewood: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona |pares = Edward Thornton Littlewood i Sylvia Maud Ackland }} {{iniciBio}} va ser un matemàtic anglès. == Vida i Obr...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 11:35, 15 juny 2020
John Edensor Littlewood (Rochester, 9 de juny de 1885 - Cambridge, 6 de setembre de 1977) va ser un matemàtic anglès.
Vida i Obra
Tan el pare com l'avi patern ja havien estudiat a la universitat de Cambridge. El 1892 el seu pare va ser nomenat director d'una escola recentment creada a Wynberg (Ciutat del Cap, Sudàfrica) i s'hi va traslladar amb tota la família.[1] Tot i que els seus pares es van quedar a Wynberg fins que es van jubilar el 1920, Littlewood va estudiar a partir de 1900 a la St. Paul's School de Londres, on va rebre una sòlida formació a càrrec del matemàtic i notable pedagog Francis Sowerby Macaulay.[2] El 1903 va ingressar al Trinity College (Cambridge), en el qual va acabar els seus estudis de matemàtiques el 1907.[3]
Des de 1907 fins a 1910 va ser professor a la universitat de Manchester (en aquella època universitat Victòria)[4] i el 1908 va guanyar el Premi Smith i va ser escollit fellow del Trinity College.[5] El 1911 es va traslladar a la universitat de Cambridge i va començar la seva llarga i fruitosa col·laboració amb Godfrey Harold Hardy.[6]
El 1928 va ser nomenat primer Rouse Ball Professor of Mathematics,[7] una nova càtedra de matemàtiques creada a Cambridge en honor del professor Walter William Rouse Ball. Va mantenir aquest càrrec fins la seva jubilació el 1950, data en la qual va passar a ser professor emèrit.[8] Tot i que després de la seva jubilació va patir algun episodi de depressió, va continuar la seva activitat de recerca publicant articles i llibres notables com A Mathematician's Miscellany (1953) i The Mathematician's Art of Work (1967).[9]
Col·laboració amb Hardy
A partir de la seva arribada a Cambridge va iniciar una fructífera col·laboració amb el seu col·lega Godfrey Harold Hardy que es basava en els quatre axiomes que ells mateixos es van establir:[10]
- Quan un escrigui a l'altre, és absolutament indiferent si el que diu és correcte o incorrecte
- Quan un rep una carta de l'altre, no té cap obligació de llegir-la, ni molt menys de contestar-la
- Tot i que no importa si tots dos pensem en el mateix detall, és preferible que no sigui així
- És irrellevant que un dels dos no hagi contribuït el més mínim en qualsevol article signat per tots dos conjuntament.
Un matemàtic contemporani va afirmar que semblava mentida que s'hagués aconseguit una col·laboració tan important i harmoniosa basada en uns principis aparentment tan negatius. El matemàtic danès Harald Bohr va fer l'acudit de dir que només hi havia tres grans matemàtics anglesos: Hardy, Littlewood i Hardy-Littlewood.[11] La realitat és que la col·laboració va durar fins a la mort de Hardy el 1947 i el seu resultat van ser un centenar d'articles científics de gran influència.[12] La majoria d'aquests treballs van ser en teoria analítica de nombres i en teoria de les particions.[13] També van ser els mestres d'un notable grup d'estudiants que van esdevenir figures importants de les matemàtiques de les seves generacions.[14]
Referències
- ↑ Burkill, 1978, p. 324.
- ↑ Cartwright, 1978, p. 193.
- ↑ Burkill, 1978, p. 325.
- ↑ Rassias, 2017, p. 108.
- ↑ Burkill, 1978, p. 326.
- ↑ Chang, 2011, p. 203.
- ↑ Yan, 2002, p. 8.
- ↑ Burkill, 1978, p. 330.
- ↑ Burkill, 1978, p. 331.
- ↑ Wilson, 2002, p. 204.
- ↑ Rice i Wilson, 2003, p. 182.
- ↑ Wilson, 2002, p. 202.
- ↑ Rice i Wilson, 2003, p. 180.
- ↑ Grattan-Guinness, 2001, p. 411.
Bibliografia
- Burkill, John Charles «John Edensor Littlewood, 9 June 1885 - 6 September 1977» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 24, 1978, pàg. 323-367. DOI: 10.1098/rsbm.1978.0010. ISSN: 0080-4606.
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Cartwright, Mary L. «J. E. Littlewood» (en anglès). Nature, Vol. 271, Num. 5641, 1978, pàg. 193. DOI: 10.1038/271193a00. ISSN: 0028-0836.
- Grattan-Guinness, Ivo «The interest of G. H. Hardy, F.R.S., in the philosophy and the history of mathematics» (en anglès). Notes & Records of the Royal Society, Vol. 55, Num. 3, 2001, pàg. 411-424. DOI: 10.1098/rsnr.2001.0155. ISSN: 1743-0178.
- Rassias, Michael Th. Goldbach’s Problem (en anglès). Springer, 2017. ISBN 978-3-319-57912-2.
- Rice, Adrian C.; Wilson, Robin J. «The rise of British analysis in the early 20th century: the role of G.H. Hardy and the London Mathematical Society» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 30, Num. 2, 2003, pàg. 173-194. DOI: 10.1016/S0315-0860(03)00002-8. ISSN: 0315-0860.
- Wilson, Robin J. «Hardy and Littlewood». A: Michael Harman, Peter Harman, Simon Mitton (eds.). Cambridge Scientific Minds (en anglès). Cambridge University Press, 2002, p. 202-219. ISBN 978-0-521-78612-6.
- Yan, Song Y. Number Theory for Computing (en anglès). Springer, 2002. ISBN 3-540-43072-5.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Edensor Littlewood» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Offord, A.C. «Littlewood, John Edensor». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 14 juny 2020]. (anglès)
- «John E. Littlewood». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 14 juny 2020]. (anglès)
- «John Edensor Littlewood». Biografias.es. [Consulta: 14 juny 2020]. (castellà)
- «John Edensor Littlewood». Trinity College Chapel. [Consulta: 14 juny 2020]. (anglès)
- «Col·lecció d'articles sobre John Edensor Littlewood». Number Theory Web. [Consulta: 14 juny 2020]. (anglès)