Vés al contingut

Desenvolupament i recerca de medicaments contra la Covid-19: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 6: Línia 6:


El desenvolupament de fàrmacs és un procés de diversos passos, que normalment requereix més de cinc anys per garantir la seguretat i l'eficàcia del nou compost.<ref name="fda-ddp">{{cite web|title=The Drug Development Process|url=https://www.fda.gov/patients/learn-about-drug-and-device-approvals/drug-development-process|publisher=U.S. [[Food and Drug Administration]] (FDA)|access-date=21 March 2020|date=4 January 2018}}</ref> Diverses agències reguladores nacionals, com l'AEM i l'FDA, van aprovar procediments per agilitzar les proves clíniques.<ref name="fda-covid" /><ref name="ema-call">{{cite web|title=Call to pool research resources into large multi-centre, multi-arm clinical trials to generate sound evidence on COVID-19 treatments|url=https://www.ema.europa.eu/en/news/call-pool-research-resources-large-multi-centre-multi-arm-clinical-trials-generate-sound-evidence|publisher=European Medicines Agency|access-date=21 March 2020|date=19 March 2020}}</ref> Al novembre, dotzenes de possibles teràpies postinfecció es trobaven a l'etapa final de les proves humanes<ref name="milken" /><ref name="kai" /><ref name="Dong" /> - Assajos clínics de fase [[Assaig clínic fase III|III]]-[[Assaig clínic fase IV|IV]] - i 13 vacunes candidates havien entrat a la segona o tercera etapa de seguretat humana, dosificació i avaluació de l'eficàcia, [[Assaig clínic fase II|fase II]] i [[Assaig clínic fase III|fase III]].<ref name="london">{{cite web|url=https://vac-lshtm.shinyapps.io/ncov_vaccine_landscape/|title=COVID-19 vaccine development pipeline (Refresh URL to update)|publisher=Vaccine Centre, London School of Hygiene and Tropical Medicine|date=2020-11-02|access-date=2020-11-03}}</ref>
El desenvolupament de fàrmacs és un procés de diversos passos, que normalment requereix més de cinc anys per garantir la seguretat i l'eficàcia del nou compost.<ref name="fda-ddp">{{cite web|title=The Drug Development Process|url=https://www.fda.gov/patients/learn-about-drug-and-device-approvals/drug-development-process|publisher=U.S. [[Food and Drug Administration]] (FDA)|access-date=21 March 2020|date=4 January 2018}}</ref> Diverses agències reguladores nacionals, com l'AEM i l'FDA, van aprovar procediments per agilitzar les proves clíniques.<ref name="fda-covid" /><ref name="ema-call">{{cite web|title=Call to pool research resources into large multi-centre, multi-arm clinical trials to generate sound evidence on COVID-19 treatments|url=https://www.ema.europa.eu/en/news/call-pool-research-resources-large-multi-centre-multi-arm-clinical-trials-generate-sound-evidence|publisher=European Medicines Agency|access-date=21 March 2020|date=19 March 2020}}</ref> Al novembre, dotzenes de possibles teràpies postinfecció es trobaven a l'etapa final de les proves humanes<ref name="milken" /><ref name="kai" /><ref name="Dong" /> - Assajos clínics de fase [[Assaig clínic fase III|III]]-[[Assaig clínic fase IV|IV]] - i 13 vacunes candidates havien entrat a la segona o tercera etapa de seguretat humana, dosificació i avaluació de l'eficàcia, [[Assaig clínic fase II|fase II]] i [[Assaig clínic fase III|fase III]].<ref name="london">{{cite web|url=https://vac-lshtm.shinyapps.io/ncov_vaccine_landscape/|title=COVID-19 vaccine development pipeline (Refresh URL to update)|publisher=Vaccine Centre, London School of Hygiene and Tropical Medicine|date=2020-11-02|access-date=2020-11-03}}</ref>

=== Tractaments en investigació ===
==== Fàrmacs ====
Durant les primeres setmanes posteriors a l'inici de la pandèmia es desenvoluparen uns 30 estudis clínics per valorar l'efectivitat de diversos fàrmacs ja existents,<ref name="milken2">{{ref-web|autor= Milken Institute |títol= COVID-19 treatment and vaccine tracker |url= https://milkeninstitute.org/sites/default/files/2020-04/Covid19%20Tracker%20NEW4-2-20-final.pdf |consulta= 2 abril 2020 |data= 2 abril 2020 |url= https://milkeninstitute.org/covid-19-tracker}}</ref><ref name="koch">{{ref-web|autor= Koch, Selina |autor2= Pong, Winnie |títol= First up for COVID-19: nearly 30 clinical readouts before end of April |url= https://www.biocentury.com/article/304658 |editor= BioCentury Inc. |consulta= 1 abril 2020 |data= 13 març 2020}}</ref> mentre que pocs mesos després la xifra era de molts centenars, la major part d'ells centrats en la determinació dels efectes de 15 medicaments contra la infecció:<ref>{{ref-publicació|cognom= Shaffer, L |títol= 15 drugs being tested to treat COVID-19 and how they would work |pàgines=pàgs: 8. {{ISSN|1546-170X}} |publicació= Nat Med |volum= 2020; Maig 15 |doi= 10.1038/d41591-020-00019-9 |pmid= 32415251 |url= https://www.nature.com/articles/d41591-020-00019-9 | llengua= anglès | consulta= 19 maig 2020|}}</ref>

===== [[Antivírics]] =====
* [[Remdesivir]]:<ref name= "pmid32020029">{{ref-publicació|display-authors=6|autor= Wang M, Cao R, Zhang L, Yang X, Liu J, Xu M, Shi Z, Hu Z, Zhong W, Xiao G |data= febrer 2020 |títol= Remdesivir and chloroquine effectively inhibit the recently emerged novel coronavirus (2019-nCoV) in vitro |publicació= Cell Research |volum= 30 |exemplar= 3 |pàgines=pp: 269–271 |doi= 10.1038/s41422-020-0282-0 |pmc= 7054408 |pmid= 32020029 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7054408/ |doi-access=free|name-list-format=vanc}}</ref><ref name="LiDeClerq">{{ref-publicació| autor = Li G, De Clercq E |títol= Therapeutic options for the 2019&nbsp;novel coronavirus (2019-nCoV) |publicació= Nature Reviews. Drug Discovery |volum= 19 |exemplar= 3 |pàgines= 149–150. {{ISSN|1474-1784}} |data= març 2020 | pmid = 32127666 | doi = 10.1038/d41573-020-00016-0 | url = https://www.nature.com/articles/d41573-020-00016-0 | doi-access = free}}</ref><ref name=milken2/><ref>{{ref-publicació|cognom= Beeching |nom= Nicholas J. |cognom2= Fletcher |nom2= Tom E. |cognom3= Fowler |nom3= Robert |name-list-format=vanc |data= 2020; Abr 14 (rev), pàgs: 111 |títol= BMJ Best Practices: COVID-19 |url= https://bestpractice.bmj.com/topics/en-gb/3000168/pdf/3000168/COVID-19.pdf |url-status=live |publicació= BMJ |access-date= 14 abril 2020 |archive-url= https://bestpractice.bmj.com/topics/en-gb/3000168/pdf/3000168/COVID-19.pdf |archive-date= 22 febrer 2020}}</ref> s'ha trobat millora clínica en pacients tractats amb remdesivir d'ús compassiu;<ref>{{ref-publicació|autor= Grein J, Ohmagari N, Shin D, Diaz G, Asperges E, Castagna A, Feldt T, Green G, Green ML, Lescure FX, Nicastri E, Oda R, Yo K, Quiros-Roldan E, Studemeister A, Redinski J, Ahmed S, Bernett J, Chelliah D, Chen D, Chihara S, Cohen SH, Cunningham J, D'Arminio Monforte A, Ismail S, Kato H, Lapadula G, L'Her E, Maeno T, Majumder S, Massari M, Mora-Rillo M, Mutoh Y, Nguyen D, Verweij E, Zoufaly A, Osinusi AO, DeZure A, Zhao Y, Zhong L, Chokkalingam A, Elboudwarej E, Telep L, Timbs L, Henne I, Sellers S, Cao H, Tan SK, Winterbourne L, Desai P, Mera R, Gaggar A, Myers RP, Brainard DM, Childs R, Flanigan T | display-authors=8 |títol= Compassionate Use of Remdesivir for Patients with Severe Covid-19 |publicació= N Engl J Med |volum= 2020 Abr; 10 |pàgines=pàgs: 19. {{ISSN|1533-4406}} |pmid= 32275812 |doi= 10.1056/NEJMoa2007016 |url= https://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMoa2007016?url_ver=Z39.88-2003&rfr_id=ori:rid:crossref.org&rfr_dat=cr_pub%3dpubmed}}</ref> encara que aparentment els resultats de la primera [[prova controlada aleatòria]] no demostren l'eficàcia del compost contra aquesta infecció.<ref>{{ref-publicació|cognom= Mancini, DP; Kuchler, H |títol= Gilead antiviral drug remdesivir flops in first trial |publicació= Financial Times |pàgines=págs: 3|volum= 2020; Abr 23 |url= https://www.ft.com/content/0a4872d1-4cac-4040-846f-ce32daa09d99 | llengua= anglès | consulta= 24 abril 2020|}}</ref> Per contra, un altre assaig promogut pel ''National Institute of Allergy and Infectious Diseases'' estatunidenc, realitzat en un grup de 1063 malalts i en el qual han participat hospitals catalans, entre ells el [[Hospital Germans Trias i Pujol|Germans Trias i Pujol]],<ref>{{ref-publicació|cognom= ACN |títol= Un assaig clínic demostra que un antiviral és el primer fàrmac eficaç contra el coronavirus |publicació= Públic |pàgines=pàgs: 2|volum= 2020, Abr 30 |url= https://www.publico.es/public/assaig-clinic-demostra-antiviral-primer-farmac-eficac-coronavirus.html | consulta= 14 maig 2020|}}</ref> indica que l'ús del fàrmac accelera de forma significativa la curació dels pacients i redueix lleugerament la mortalitat.<ref>{{ref-publicació|cognom= Beigel, JH; Tomashek, KM; Dodd, LE; Mehta, AK; ''et al'' |títol= Remdesivir for the Treatment of Covid-19 - Preliminary Report |pàgines=pp: NEJMoa2007764. {{PMID|32445440}} |publicació= N Engl J Med |volum= 2020; Maig 22 |doi= 10.1056/NEJMoa2007764 |pmc= 7262788 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7262788/ | llengua= anglès | consulta= 3 juliol 2020|}}</ref> La [[Comissió Europea]] aprovà, tot i que sota determinades condicions, el seu ús en els països de la [[UE]] el 3 de juliol de 2020.<ref>{{ref-publicació|cognom= Mason, J; Blenkinsop, P |títol= Gilead's COVID-19 antiviral remdesivir gets conditional EU clearance |publicació= Reuters |pàgines=págs: |volum= 2020; Juliol 3 |url= https://www.reuters.com/article/us-health-coronavirus-eu-remdesivir/gileads-covid-19-antiviral-remdesivir-gets-conditional-eu-clearance-idUSKBN2441GK | llengua= anglès | consulta= 4 juliol 2020|}}</ref>
* [[Favipiravir]], en experimentació a la Xina.<ref name="LiDeClerq"/><ref>{{ref-publicació|cognom= Hogue, T |títol= Zhejiang Hisun Pharma gets approval for clinical trial to test flu drug Favipiravir for pneumonia caused by new coronavirus |publicació= Healthcare, Reuters |pàgines=pàgs: 1|volum= 2020; Feb 16 (rev) |url= https://www.reuters.com/article/brief-corrected-zhejiang-hisun-pharma-ge/brief-corrected-zhejiang-hisun-pharma-gets-approval-for-clinical-trial-to-test-flu-drug-favipiravir-for-pneumonia-caused-by-new-coronavirus-idUSL4N2AH0C8 | llengua= anglès | consulta= 30 abril 2020|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= McCurry, J |títol= Japanese flu drug 'clearly effective' in treating coronavirus, says China |publicació= The Guardian |pàgines=pàgs: 3|volum= 2020; Mar 18 |url= https://www.theguardian.com/world/2020/mar/18/japanese-flu-drug-clearly-effective-in-treating-coronavirus-says-china | llengua= anglès | consulta= 19 abril 2020|}}</ref><ref>[http://www.xinhuanet.com/english/2020-03/17/c_138887971.htm Huaxia. "Favipiravir shows good clinical efficacy in treating COVID-19: official." Xinhuanet.com, 17 març 2020]</ref>
* [[Antiretroviral]]s:
**[[Lopinavir/ritonavir]] (Kaletra®),<ref>{{ref-web|títol= Coronavirus Disease 2019 (COVID-19) |url= https://www.cdc.gov/coronavirus/2019-ncov/hcp/faq.html |editor= Centers for Disease Control and Prevention |consulta= 11 març 2020 |llengua= anglès |data= 11 febrer 2020}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Gregoire, M; Le Turnier, P; Gaborit, BJ; Veyrac, G; ''et al'' |títol= Lopinavir pharmacokinetics in COVID-19 patients |publicació= J Antimicrob Chemother |pàgines=pp: dkaa195. {{ISSN|1460-2091}} |volum= 2020; Maig 22 |pmid= 32443151 |doi= 10.1093/jac/dkaa195 |url= https://academic.oup.com/jac/advance-article/doi/10.1093/jac/dkaa195/5842229 | llengua= anglès | consulta= 23 maig 2020|}}</ref> Un assaig clínic xinés va no va apreciar una associació estadísticament significativa pel que fa a la seva eficàcia en pacients que patien una COVID greu.<ref>{{ref-publicació| autor = Cao B, Wang Y, Wen D, Liu W, ''et al'' |títol= A Trial of Lopinavir-Ritonavir in Adults Hospitalized with Severe Covid-19 |publicació= The New England Journal of Medicine |volum= 382 |exemplar= 19 |pàgines=pp: 1787–1799 |data= 7 maig 2020 | pmid = 32187464 | pmc = 7121492 | doi = 10.1056/NEJMoa2001282 |url= https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/32187464/}}</ref> A hores d'ara, però, les evidències sobre els beneficis de l'ús d'aquest fàrmac per tractar la malaltia no són concloents i s'esperen els resultats d'altres assajos en curs.<ref>{{ref-publicació|cognom= Meini, S; Pagotto, A; Longo, B; Vendramin, I; ''et al'' |títol= Role of Lopinavir/Ritonavir in the Treatment of Covid-19: A Review of Current Evidence, Guideline Recommendations, and Perspectives |publicació= J Clin Med |pàgines=pp: 2050. {{PMID|32629768}} |volum= 2020 Jun 30; 9 (7) |pmc= 7408758 |doi= 10.3390/jcm9072050 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7408758/ | llengua= anglès | consulta= 26 setembre 2020|}}</ref>
**[[Darunavir/cobicistat]] (Prezcobix,<ref>{{ref-publicació|cognom= PubChem |títol= Prezcobix |publicació= NCBI, US National Library of Medicine |pàgines=pàgs: 16|volum= 2020 Mar 28; Compound Summary CID 57327017 (rev) |url= https://pubchem.ncbi.nlm.nih.gov/compound/57327017 | llengua= anglès | consulta= 6 abril 2020|}}</ref> Rezolsta®),<ref name="infoanoia">{{ref-web|cognom= Redacció |títol= L'assaig clínic pel coronavirus es farà a Igualada i al nord de l'àrea metropolitana de Barcelona |obra= Infoanoia |consulta= 2020-03-16 |data= 2020-03-16 | url = http://infoanoia.cat/lassaig-clinic-pel-coronavirus-fara-igualada-nord-larea-metropolitana-barcelona/}}</ref> els resultats d'un estudi retrospectiu efectuat en un petit nombre de malalts molt greus sud-coreans tractats amb aquesta combinació d'antivírics indiquen que aconsegueix un considerable increment de la seva supervivència.<ref>{{ref-publicació|cognom= Kim, EJ; Choi, SH; Park, SJ; Kwon, YS; ''et al'' |títol= Use of Darunavir-Cobicistat as a Treatment Option for Critically Ill Patients with SARS-CoV-2 Infection |publicació= Yonsei Med J |pàgines=pp: 826-830. {{PMID|32882767}} |volum= 2020 Set; 61 (9) |pmc= 7471078 |doi= 10.3349/ymj.2020.61.9.826 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7471078/ | llengua= anglès | consulta= 27 setembre 2020|}}</ref>
* [[Camostat]],<ref>{{ref-publicació|cognom= DrugBank |títol= Camostat |publicació= Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre |pàgines=pàgs: 6|volum= 2020 Abr 5; DB13729 (rev) |url= https://www.drugbank.ca/drugs/DB13729 | llengua= anglès | consulta= 6 abril 2020|}}</ref> que actua per inhibició de la [[proteasa serina]] [[Proteïna transmembrana|transmembrana]] 2 (TMPRSS2).<ref>{{ref-publicació|cognom= UniProt |títol= Transmembrane protease serine 2 |publicació= Protein knowledgebase. UniProt Consortium |pàgines=pàgs: 15|volum= 2019 Feb 26; O15393 -TMPS2_HUMAN- (rev) |url= https://www.uniprot.org/uniprot/O15393 | llengua= anglès | consulta= 6 abril 2020|}}</ref> Aquest [[enzim]], que interactua amb el receptor [[Enzim conversiu de l'angiotensina 2|ECA2]], és essencial per l'entrada del SARS-CoV-2.<ref>{{ref-publicació|cognom= Iwata-Yoshikawa N, Okamura T, Shimizu Y, Hasegawa H, ''et al'' |títol= TMPRSS2 Contributes to Virus Spread and Immunopathology in the Airways of Murine Models after Coronavirus Infection |publicació= J Virol |pàgines=pii: e01815-18. {{PMID|30626688}} |volum= 2020 Mar 5; 93 (6) |pmc= 6401451 |doi= 10.1128/JVI.01815-18 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6401451/ | llengua= anglès | consulta= 6 abril 2020|}}</ref>
* Umifenovir (Arbidol),<ref>{{ref-publicació|cognom= DrugBank |títol= Umifenovir |publicació= Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre |pàgines=pàgs: 11|volum= 2020 Mar 19; DB13609 (rev) |url= https://www.drugbank.ca/drugs/DB13609 | llengua= anglès | consulta= 18 maig 2020|}}</ref> fàrmac aprovat a Rússia i a la Xina com a profilaxi i tractament de la grip i altres infeccions víriques respiratòries. L'únic assaig monoteràpic efectuat en una [[Cohort (estadística)|cohort]] retrospectiva<ref>{{ref-publicació|cognom= Zhu Z, Lu Z, Xu T, Chen C, ''et al'' |títol= Arbidol monotherapy is superior to lopinavir/ritonavir in treating COVID-19 |publicació= J Infect |pàgines=pii: S0163-4453(20)30188-2. {{PMID|32283143}} |volum= 2020; Abr 10 |pmc= 7195393 |doi= 10.1016/j.jinf.2020.03.060 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7195393/ | llengua= anglès | consulta= 18 maig 2020|}}</ref> no mostra resultats definitius que demostrin la seva major eficàcia en relació al lopinavir/ritonavir.
* Amb activitat [[Antiparasitari|antiparasitària]]: [[cloroquina]],<ref name="JianjunZhXu_chloroquine">{{ref-publicació| autor= Gao J, Tian Z, Yang X |títol= Breakthrough: Chloroquine phosphate has shown apparent efficacy in treatment of COVID-19 associated pneumonia in clinical studies |publicació= Bioscience Trends |volum= 14 |pàgines=pp: 72–73 |data= 19 febrer 2020 |exemplar= 1 |pmid = 32074550 |issn= 1881-7823 |doi= 10.5582/bst.2020.01047 |url= https://www.jstage.jst.go.jp/article/bst/14/1/14_2020.01047/_pdf/-char/en |llengua= anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Touret F, de Lamballerie X |títol= Of chloroquine and COVID-19 |publicació= Antiviral Research |pàgines=pp: 104762. {{PMID|32147496}} |volum= 2020 Mar 15; 177 |pmc= 7132364 |doi= 10.1016/j.antiviral.2020.104762 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7132364 /| llengua= anglès | consulta= 19 abril 2020|}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor= Multicenter collaboration group of Department of Science Technology of Guangdong Province Health Commission of Guangdong Province for chloroquine in the treatment of novel coronavirus pneumonia |títol= Expert consensus on chloroquine phosphate for the treatment of novel coronavirus pneumonia |publicació= Chinese Journal of Tuberculosis and Respiratory Diseases (Zhonghua Jie He He Hu Xi Za Zhi) |volum= 43 |pàgines= E019 |data= febrer 2020 | pmid = 32075365 | doi = 10.3760/cma.j.issn.1001-0939.2020.0019 |llengua= xinés |url= https://informa.airicerca.org/en/2020/05/03/expert-consensus-on-chloroquine-phosphate-for-the-treatment-of-novel-coronavirus-pneumonia/}}</ref> [[hidroxicloroquina]], [[nitazoxanida]]<ref name="pmid32020029"/> i [[ivermectina]] (Soolontra®).<ref>Caly, L., Druce, J.D., Catton, M.G., Jans, D.A. and Wagstaff, K.M. (2020). The FDA-approved Drug Ivermectin inhibits the replication of SARS-CoV-2 in vitro. Antiviral Research, [online] p.104787. Available at: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0166354220302011# [Accessed 5 Apr. 2020].</ref><ref>Monash Biomedicine Discovery Institute. (n.d.). Possible coronavirus drug identified by Monash University scientists. [online] Available at: https://www.monash.edu/discovery-institute/news-and-events/news/2020-articles/possible-coronavirus-drug-identified-by-monash-university-scientists [Accessed 5 Apr. 2020].</ref>

===== Contra la tempesta de citocines =====
La [[tempesta de citocines]], un trastorn que pot posar en perill la vida, pot ser una complicació en les etapes avançades de la COVID-19 greu. Les persones amb condiciones preexistents causants d'un estat d'inflamació crònica són proclius a desenvolupar-la.<ref>{{ref-publicació|cognom= Miossec, P |títol= Understanding the cytokine storm during COVID-19: Contribution of preexisting chronic inflammation |publicació= Eur J Rheumatol |pàgines=pàgs: 2. {{ISSN|2148-4279}} |volum= 2020; Maig 11 |pmid= 32412405 |doi= 10.5152/eurjrheum.2020.2062 |url= https://eurjrheumatol.org/en/understanding-the-cytokine-storm-during-covid-19-contribution-of-preexisting-chronic-inflammation-1618529 | llengua= anglès | consulta= 18 maig 2020|}}</ref> Contra aquesta reacció immunitària hi ha:
* [[Cloroquina]] (EFG, Resochin®) i [[hidroxicloroquina]] (EFG, Dolquine®), uns [[Paludisme#Tractament|antipalúdics]]<ref name="JianjunZhXu_chloroquine"/><ref name="infoanoia"/> amb els quals ja s'havien fet experiments en el camp de la recerca antivírica abans de la pandèmia.<ref>{{ref-publicació|cognom= Touret, F; de Lamballerie, X |títol= Of chloroquine and COVID-19 |publicació= Antiviral Res |pàgines=pp: 104762. {{PMID|32147496}} |volum= 2020 Maig; 177 |pmc= 7132364 |doi= 10.1016/j.antiviral.2020.104762 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7132364/ |llengua= anglès | consulta= 6 setembre 2020|}}</ref> Al 3 d'abril de 2020 uns estudis sobre l'eficàcia de la [[hidroxicloroquina]] mostraren poca millora o nul·la millora,<ref>{{ref-notícia|cognom= Seley-Radtke |nom= Katherine |títol= A small trial finds that hydroxychloroquine is not effective for treating coronavirus |url= https://theconversation.com/a-small-trial-finds-that-hydroxychloroquine-is-not-effective-for-treating-coronavirus-135484 |editor= The Conversation |data= 3 abril 2020 |consulta= 28 abril 2020}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Molina |nom= Jean Michel |cognom2= Delaugerre |nom2= Constance |cognom3= Goff |nom3= Jerome Le |cognom4= Mela-Lima |nom4= Breno |cognom5= Ponscarme |nom5= Diane |cognom6= Goldwirt |nom6= Lauriane |cognom7= de Castro |nom7= Nathalie |data= 2020-03 |títol= No Evidence of Rapid Antiviral Clearance or Clinical Benefit with the Combination of Hydroxychloroquine and Azithromycin in Patients with Severe COVID-19 Infection |url= https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0399077X20300858 |publicació= Médecine et Maladies Infectieuses |llengua= frànces |pàgines=pp: S0399077X20300858 |doi= 10.1016/j.medmal.2020.03.006}}</ref> altra que seria efectiva en les fases avançades,.<ref name="pmid32150618">{{ref-publicació| cognom = Yao X, Ye F, Zhang M, Cui C, Huang B, Niu P, Liu X, Zhao L, Dong E, Song C, Zhan S, Lu R, Li H, Tan W, Liu D | display-authors = 8 |títol= In Vitro Antiviral Activity and Projection of Optimized Dosing Design of Hydroxychloroquine for the Treatment of Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus 2 (SARS-CoV-2) |publicació= Clinical Infectious Diseases |volum= 2020; Mar 9 | pmid = 32150618 | pmc = 7108130 | doi = 10.1093/cid/ciaa237 |pàgines= pp: ciaa237| url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7108130/}}</ref> Un ampli estudi analític del seu ús durant aquesta pandèmia mostrà un augment de la mortalitat i la morbiditat, juntament amb efectes secundaris, associat a macròlids o no.<ref>{{ref-publicació|cognom= Mehra |nom= Mandeep R. |cognom2= Desai |nom2= Sapan S. |cognom3= Ruschitzka |nom3= Frank |cognom4= Patel |nom4= Amit N. |data= 2020-05-22 |títol= Hydroxychloroquine or chloroquine with or without a macrolide for treatment of COVID-19: a multinational registry analysis |url= https://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(20)31180-6/fulltext |publicació= The Lancet (Epub AoP) |llengua= anglès |doi= 10.1016/S0140-6736(20)31180-6 |issn= 0140-6736 |pmid= 32450107}}</ref> Basant-se en les seves dades, l'OMS va anunciar la retirada temporal de la hidroxicloroquina dels seus assaigs globals de tractaments contra la COVID-19 el 25 de maig de 2020 per problemes de seguretat,<ref>{{ref-publicació|cognom= WHO |títol= WHO Director-General's opening remarks at the media briefing on COVID-19 |publicació= DG Speeches |pàgines=pàgs: 4|volum= 2020; Maig 25 |url= https://www.who.int/dg/speeches/detail/who-director-general-s-opening-remarks-at-the-media-briefing-on-covid-19---25-may-2020 | llengua= anglès | consulta= 29 abril 2020|}}</ref><ref name=20200526nytimes>{{ref-web| url= https://www.nytimes.com/2020/05/26/world/coronavirus-news.html |títol= Citing safety concerns, the W.H.O. paused tests of a drug Trump said he had taken |data= 26 maig 2020 |editor= The New York Times}}</ref> una mesura rectificada pocs dies més tard<ref>{{ref-publicació|cognom= Shields, M; Farge, E |títol= WHO set to resume hydroxychloroquine trial in battle against COVID-19 |publicació= Health News, Reuters |pàgines=pàgs: 3|volum= 2020; Juny 3 |url= https://www.reuters.com/article/us-health-coronavirus-who/who-set-to-resume-hydroxychloroquine-trial-in-battle-on-covid-19-idUSKBN23A2LT | llengua= anglès | consulta= 3 juny 2020|}}</ref> davant de la sospita de falsedat de l'estudi.<ref>{{ref-notícia| issn= 0261-3077 |cognom= Davey |nom= Melissa |cognom2= Kirchgaessner |nom2= Stephanie |cognom3= Boseley |nom3= Sara |títol= Governments and WHO changed Covid-19 policy based on suspect data from tiny US company |obra= The Guardian |consulta= 2020-06-04 |data= 2020-06-03 | url = https://www.theguardian.com/world/2020/jun/03/covid-19-surgisphere-who-world-health-organization-hydroxychloroquine}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Editors |títol= Expression of concern: Hydroxychloroquine or chloroquine with or without a macrolide for treatment of COVID-19: a multinational registry analysis |publicació= The Lancet |pàgines=pàgs: 1|volum= 2020; Jun 3 |doi= 10.1016/S0140-6736(20)31290-3 |url= https://www.thelancet.com/journals/lanpub/article/PIIS0140-6736(20)31290-3/fulltext | llengua= anglès | consulta= 4 juny 2020|}}</ref> El 22 de juny, l'[[AEMPS]] va anunciar l'adopció de mesures restrictives respecte als assajos amb aquest medicament autoritzats a l'Estat espanyol arrel de la pandèmia.<ref>{{ref-publicació|cognom= AEMPS |títol= La AEMPS toma medidas con respecto a los ensayos clínicos para la COVID-19 con hidroxicloroquina |publicació= Acciones informativas |pàgines=pàgs: 2|volum= 2020; Juny 22, MUH 15/2020 |url= https://www.aemps.gob.es/informa/notasinformativas/medicamentosusohumano-3/2020-medicamentosusohumano-3/la-aemps-toma-medidas-con-respecto-a-los-ensayos-clinicos-para-la-covid-19-con-hidroxicloroquina/ | llengua= castellà | consulta= 23 juny 2020|}}</ref> Un estudi fet a Catalunya no va mostrar efectivitat en els casos de COVID lleuger.<ref>{{Ref-publicació|article= Hydroxychloroquine for Early Treatment of Adults with Mild Covid-19: A Randomized-Controlled Trial |nom2= Marc |nom5= Judith |cognom4= Tebe |nom4= Cristian |cognom3= Ubals |nom3= Maria| cognom2= Corbacho-Monné |cognom= Mitjà |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7454406/ |nom= Oriol |doi= 10.1093/cid/ciaa1009 |pmid= 32674126 |pmc= 7454406 |issn= 1537-6591 |data= 2020-07-16 |publicació= Clinical Infectious Diseases: An Official Publication of the Infectious Diseases Society of America |cognom5= Peñafiel}}</ref> Al novembre de 2020, els [[Instituts Nacionals de Salut dels EUA]] manifestaven formalment que el medicament no proporciona cap benefici clínic als pacients hospitalitzats.<ref>{{ref-notícia|cognom= National Institutes of Health (NIH) |data= 9 novembre 2020 |títol= Hydroxychloroquine does not benefit adults hospitalized with COVID-19 |obra= News Releases |url= https://www.nih.gov/news-events/news-releases/hydroxychloroquine-does-not-benefit-adults-hospitalized-covid-19 |consulta= 9 novembre 2020}}</ref>
* [[Interferó tipus III]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Andreakos E, Tsiodras S |títol= COVID-19: lambda interferon against viral load and hyperinflammation |publicació= EMBO Mol Med |pàgines=pp: e12465. {{ISSN|1757-4684}} |volum= 2020; Maig 25 |pmid= 32333818 |doi= 10.15252/emmm.202012465 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7267110/ | llengua= anglès | consulta= 9 juny 2020|}}</ref>
* [[Interferó tipus I]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Mantlo, E; Bukreyeva, N; Maruyama, J; Paessler, S; Huang, C |títol= Antiviral activities of type I interferons to SARS-CoV-2 infection |publicació= Antiviral Res |pàgines=pp: 104811. {{PMID|32360182}} |volum= 2020 Jul; 179 |pmc= 7188648 |doi= 10.1016/j.antiviral.2020.104811 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7188648/ | llengua= anglès | consulta= 26 juny 2020|}}</ref>
* [[Dexametasona]]. El 16 de juny de 2020 es van anunciar els resultats preliminars (no publicats) d'un estudi de la [[Universitat d'Oxford]] indicant que millora les taxes de supervivència dels pacients hospitalitzats amb COVID-19, però només per als que [[Oxigenoteràpia|reben oxigen]] o precisen un [[Ventilador mecànic|respirador]].<ref>{{ref-web|autor= Chief Investigators Team |títol= Low-cost dexamethasone reduces death by up to one third in hospitalised patients with severe respiratory complications of COVID-19 — RECOVERY Trial |url= https://www.recoverytrial.net/news/low-cost-dexamethasone-reduces-death-by-up-to-one-third-in-hospitalised-patients-with-severe-respiratory-complications-of-covid-19 |data= 2020-06-16 |consulta= 2020-06-17 |editor= www.recoverytrial.net}}</ref> L'administració de dexametasona de forma precoç i durant un curt període a una sèrie de 21 malalts estatunidencs amb pneumònia, [[Proteïna C reactiva|PCR]] elevada i hipoxèmia important fou beneficiosa per a la majoria d'ells (71%).<ref>{{ref-publicació|cognom= Selvaraj, V; Kwame Dapaah-Afriyie, K; Finn, A; Flanigan, TP |títol= Short-Term Dexamethasone in Sars-CoV-2 Patients |publicació= R I Med J (2013) |pàgines=pp: 39-43. {{ISSN|2327-2228}} |volum= 2020 Jun 19; 103 (6) |pmid= 32570995 |url= http://rimed.org/rimedicaljournal/2020/08/2020-08-39-extra-case-selvaraj.pdf | llengua= anglès | consulta= 26 juny 2020|}}</ref> Un estudi xinés anterior sobre els resultats de l'ús de monodosis controlades de metilprednisolona (un altre esteroide del mateix [[grup farmacològic]], però amb un temps d'acció més breu), també obtinguts d'una cohort de pocs pacients sotmesos a ventilació mecànica pel seu estat crític, sembla confirmar l'eficàcia dels glucocorticoides sistèmics per tractar en un entorn hospitalari a algunes de les persones que tenen un pronòstic dolent.<ref>{{ref-publicació|cognom= Yang, JW; Yang, L; Luo, RG; Xu, JF |títol= Successful use of methylprednisolone for treating severe COVID-19 |publicació= Clin Microbiol Infect |pàgines=pàgs: 5. {{PMID|32479759}} |volum= 2020; Maig 29 (Epub Aop) |pmc= 7256545 |doi= 10.1016/j.jaci.2020.05.021 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7256545/ | llengua= anglès | consulta= 3 juliol 2020|}}</ref>
* [[Blocador d'adrenoreceptors alfa|Antagonistes dels receptors adrenèrgics alfa-1]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Konig MF, Powell MA, Staedtke V, Bai RY, ''et al'' |títol= Preventing cytokine storm syndrome in COVID-19 using α-1 adrenergic receptor antagonists |publicació= J Clin Invest |pàgines=pii: 139642. {{ISSN|1558-8238}} |volum= 2020; Maig 26 |pmid= 32352407 |doi= 10.1172/JCI139642 |url= https://www.jci.org/articles/view/139642 | llengua= anglès | consulta= 26 juny 2020|}}</ref>
* [[Anticossos monoclonals]]:
** [[Tocilizumab]] (Roactembra®), un [[immunosupressor]].<ref name="tocil-1">{{ref-web|url= https://www.reuters.com/article/us-health-coronavirus-china-roche-hldg/china-approves-use-of-roche-arthritis-drug-for-coronavirus-patients-idUSKBN20R0LF |títol= China approves use of Roche drug in battle against coronavirus complications|cognom= Liu |nom= Roxanne |cognom2= Miller |nom2= Josh |data= 3 març 2020 |editor= [[Reuters]] |access-date= 14 març 2020}}</ref><ref name="tocil-2">{{ref-web|url= http://chinaxiv.org/abs/202003.00026 |títol= Effective Treatment of Severe COVID-19 Patients with Tocilizumab |data= 5 març 2020 |editor= ChinaXiv.org |doi= 10.12074/202003.00026 |consulta= 14 març 2020}}</ref><ref name="tocil-3">{{ref-web|url= http://www.ansa.it/english/news/general_news/2020/03/13/3-patients-get-better-on-arthritis-drug_90d4764d-d93f-463e-ab07-168b34b084d0.html |títol= 3 patients get better on arthritis drug |autor= Redacció |editor= ANSA |llengua= anglès |data= 5 març 2020 |consulta= 14 març 2020}}</ref> Fins a la data, no hi ha proves controlades aleatòries que indiquin que sigui un tractament eficaç per a la tempesta. Però hi ha un estudi que assenyala que podria ser útil.<ref>{{ref-publicació|autor= Rodríguez-Baño, J; Pachón, J; Carratalà, J; Ryan, P; ''et al'' |títol= Treatment with tocilizumab or corticosteroids for COVID-19 patients with hyperinflammatory state: a multicentre cohort study (SAM-COVID-19) |publicació= Clin Microbiol Infect |pàgines=pp: S1198-743X(20)30492-4|volum= 2020; Ag 26 |pmid= 32860964 |doi= 10.1016/j.cmi.2020.08.010 |pmc= 7449935 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7449935/ |consulta= 1 setembre 2020}}</ref>
** [[Lenzilumab]],<ref>{{ref-publicació|cognom= NCI Thesaurus |títol= Lenzilumab |publicació= National Cancer Institute, NIH. US Department of Health and Human Services |pàgines=pàgs: 2|volum= 2020 Maig 26; C125081 (rev) |url= https://ncit.nci.nih.gov/ncitbrowser/pages/concept_details.jsf?dictionary=NCI_Thesaurus&version=20.05d&code=C125081&ns=ncit&type=all&key=null&b=1&n=0&vse=null | llengua= anglès | consulta= 25 juny 2020|}}</ref> que actuaria contra el [[factor estimulant de colònies de granulòcits i macròfags]] 2, factor que es veu incrementat en els pacients hospitalitzats per COVID.<ref>{{ref-publicació|autor= Mehta, P; Porter, JC; Manson, JJ; Isaacs, JD; Openshaw, PJM; McInnes, IB; Summers, C; Chambers, RC | títol= Therapeutic blockade of granulocyte macrophage colony-stimulating factor in COVID-19-associated hyperinflammation: challenges and opportunities |publicació= Lancet Respir Med |data= 16 juny 2020 | pmid = 32559419 | doi = 10.1016/S2213-2600(20)30267-8 | issn = 2213-2619 |pàgines=pp: S2213-2600(20)30267-8 | url= https://www.thelancet.com/journals/lanres/article/PIIS2213-2600(20)30267-8/fulltext |consulta= 25 juny 2020}}</ref>
** [[Infliximab]],<ref>{{ref-publicació|cognom= PubChem |títol= Infliximab |publicació= NCBI, US National Library of Medicine |pàgines=pàgs: 6|volum= 2020 Mar 14; Substance Record SID 178101701 (rev) |url= https://pubchem.ncbi.nlm.nih.gov/substance/178101701 | llengua= anglès | consulta= 21 juliol 2020|}}</ref> tot i que ara per ara hi ha molt poca experiència d'ús d'aquest anticós monoclonal quimèric anti-TNF en malalts de COVID-19, els resultats del tractament experimental endovenós amb una única dosi del fàrmac (5 mg/kg de [[pes corporal]]) en una curta sèrie de pacients crítics ha obtingut la millora clínica de quasi tots ells.<ref>{{ref-publicació|autor= Stallmach, A; Kortgen, A; Gonnert, F; Coldewey, SM; ''et al'' |títol= Infliximab against severe COVID-19-induced cytokine storm syndrome with organ failure-a cautionary case series |publicació= Crit Care |pàgines=pp: 444|volum= 2020 Jul 17; 24 (1) |pmid= 32680535 |doi= 10.1186/s13054-020-03158-0 |issn= 1466-609X |url= https://ccforum.biomedcentral.com/articles/10.1186/s13054-020-03158-0 |consulta= 21 juliol 2020}}</ref>
** [[Anakinra]], diversos estudis indiquen que l'administració endovenosa o subcutània d'aquest [[biofàrmac]] a dosis altes en pacients greus és beneficiosa, ja que augmenta la seva supervivència i disminueix el temps d'ús de ventilació mecànica sense provocar efectes secundaris d'importància.<ref>{{ref-publicació|autor= Cavalli, G; De Luca, G; Campochiaro, C; Della-Torre, E; ''et al'' |títol= Interleukin-1 blockade with high-dose anakinra in patients with COVID-19, acute respiratory distress syndrome, and hyperinflammation: a retrospective cohort study |publicació= Lancet Rheumatol |pàgines=pp: e325-e331|volum= 2020 Jun; 2 (6) |pmid= 32501454 |doi= 10.1016/S2665-9913(20)30127-2 |pmc= 7252085 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7252085/|consulta= 1 setembre 2020}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor= Huet, T; Beaussier, H; Voisin, O; Jouveshomme, S; ''et al'' |títol= Anakinra for severe forms of COVID-19: a cohort study |publicació= Lancet Rheumatol |pàgines=pp: e393-e400|volum= 2020 Jul; 2 (7) |pmid= 32835245 |doi= 10.1016/S2665-9913(20)30164-8 |pmc= 7259909 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7259909/ |consulta= 1 setembre 2020}}</ref>
** [[Bamlanivimab]] (LY-CoV555):<ref>{{ref-publicació|cognom= DrugBank |títol= Bamlanivimab |publicació= Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre |pàgines=pàgs: 3|volum= 2020 Oct 12; DB15718 (rev) |url= https://go.drugbank.com/drugs/DB15718 | llengua= anglès | consulta= 10 novembre 2020|}}</ref> Aquest anticòs dirigit a neutralitzar funcionalment la proteïna S del virus,<ref>{{ref-publicació|cognom= Chen, P; Nirula, A; Heller, B; Gottlieb, RL; ''et al'' |títol= SARS-CoV-2 Neutralizing Antibody LY-CoV555 in Outpatients with Covid-19 |publicació=|pàgines=pàgs: 18. {{PMID|33113295}} |volum= 2020; Oct 28 |issn= 1533-4406 |doi= 10.1056/NEJMoa2029849 |url= https://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMoa2029849 | llengua= anglès | consulta= 10 novembre 2020|}}</ref> ha estat aprovat als EUA amb caràcter d'urgència per administrar-lo a individus diagnosticats de COVID-19 que tenen dotze anys o més i pesen com a mínim 40&nbsp;Kg i que presenten un risc elevat de progressar cap a COVID-19 greu o hospitalització.<ref name="FDA bamlanivimab EUA">{{ref-notícia| autor= U.S. [[Food and Drug Administration]] (FDA) |títol= Coronavirus (COVID-19) Update: FDA Authorizes Monoclonal Antibody for Treatment of COVID-19 | editor = Press Announcements | data= 9 novembre 2020 | url= https://www.fda.gov/news-events/press-announcements/coronavirus-covid-19-update-fda-authorizes-monoclonal-antibody-treatment-covid-19 | consulta= 11 novembre 2020 |llengua= anglès}}</ref> Això inclou aquells que tinguin 65 anys o més o que tinguin certes malalties cròniques.<ref name="FDA bamlanivimab EUA" />

==== Teràpia amb immunoglobulines ====
S'està investigant la transferència d'[[Immunoglobulina|immunoglobulines]] (=anticossos) purificades i concentrades produïdes pels sistemes immunitaris dels que s'han recuperat de COVID-19 a pacients amb la COVID-19 com a mètode d'[[Immunitat passiva|immunització passiva]].<ref name="pmid-32167489">{{ref-publicació|autor= Casadevall A, Pirofski LA |títol= The convalescent sera option for containing COVID-19 |publicació= The Journal of Clinical Investigation |volum= 130 |exemplar= 4 |pàgines=pp: 1545–1548 |data= 13 març 2020 | pmid = 32167489 | pmc = 7108922 | doi = 10.1172/JCI138003 | url= https://www.jci.org/articles/view/138003}}</ref><ref name=":6">{{ref-publicació|cognom= Piechotta |nom= Vanessa |cognom2= Chai |nom2= Khai Li |cognom3= Valk |nom3= Sarah J. |cognom4= Doree |nom4= Carolyn |cognom5= Monsef |nom5= Ina |cognom6= Wood |nom6= Erica M. |cognom7= Lamikanra |nom7= Abigail |cognom8= Kimber |nom8= Catherine |cognom9= McQuilten |nom9= Zoe |cognom10= So-Osman |nom10= Cynthia |cognom11= Estcourt |nom11= Lise J. |data= 2020-07-10 |títol= Convalescent plasma or hyperimmune immunoglobulin for people with COVID-19: a living systematic review |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/32648959 |publicació= The Cochrane Database of Systematic Reviews |volum= 7 |pàgines= CD013600 |doi= 10.1002/14651858.CD013600.pub2 |issn= 1469-493X |pmid= 32648959}}</ref> Aquesta estratègia es va provar per a la SARS amb resultats no concloents.<ref name="pmid-32167489" /> La [[neutralització (immunologia)|neutralització viral]] és el mecanisme d'acció previst pel qual la teràpia amb anticossos passius pot mediar en la defensa contra el SARS-CoV-2.<ref>{{ref-publicació|cognom= AminJafari, A; Ghasemi, S |títol= The possible of immunotherapy for COVID-19: A systematic review |publicació= Int Immunopharmacol |pàgines=pp: 106455. {{PMID|32272396}} |volum= 2020 Jun; 83 |pmc= 7128194 |doi= 10.1016/j.intimp.2020.106455 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7128194/ | llengua= anglès | consulta= 15 juliol 2020|}}</ref> Tanmateix, poden ser possibles altres mecanismes, com la [[citotoxicitat mediada per cèl·lules dependents dels anticossos]] i/o la [[fagocitosi]].<ref name="pmid-32167489" /> Altres formes de teràpia amb anticossos passius, per exemple amb anticossos monoclonals fabricats en laboratori, estan en desenvolupament.<ref name="pmid-32167489" /> Seguint aquesta línia de recerca, s'ha comprovat que un anticòs monoclonal de nom 47D11 dirigit als receptors [[ACE2]] i conegut anteriorment pels seus efectes contra el SARS-CoV, també té la capacitat de bloquejar l'activitat del SARS-Cov-2 en [[Cultiu cel·lular|cultius cel·lulars]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Wang, C; Li, W; Drabek, D; Okba, NMA; ''et al'' |títol= A human monoclonal antibody blocking SARS-CoV-2 infection |publicació= Nature Communications |pàgines=pàgs: 25. {{ISSN|2041-1723}} |volum= 2020 Maig 4; 11 (2251) |url= https://www.nature.com/articles/s41467-020-16256-y | llengua= anglès | consulta= 5 maig 2020|}}</ref> Es podria augmentar la producció de [[Seroteràpia|sèrum convalescent]], que consisteix en la part líquida de la sang procedent de pacients recuperats i que conté anticossos específics d'aquest virus,<ref name="Pearce-2020-03-13">{{ref-web|cognom= Pearce |nom= Katie |data= 13 març 2020 |títol= Antibodies from COVID-19 survivors could be used to treat patients, protect those at risk: Infusions of antibody-laden blood have been used with reported success in prior outbreaks, including the SARS epidemic and the 1918 flu pandemic |editor= The Hub at Johns Hopkins University |url= https://hub.jhu.edu/2020/03/13/covid-19-antibody-sera-arturo-casadevall/ |consulta= 14 març 2020 |llengua= anglès|}}</ref> almenys per aconseguir una immunització a curt termini contra la malaltia.<ref>{{ref-publicació|cognom= Montelongo-Jauregui, D; Vila, T; Sultan, AS; Jabra-Rizk, MA |títol= Convalescent serum therapy for COVID-19: A 19th century remedy for a 21st century disease |publicació= PLoS Pathog |pàgines=pp: e1008735. {{PMID|32785259}} |volum= 2020 Ag 12; 16 (8) |pmc= 7423094 |doi= 10.1371/journal.ppat.1008735 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7423094/ | llengua= anglès | consulta= 15 desembre 2020|}}</ref> A 19 d'agost de 2020, vuit anticossos neutralitzants dirigits a la proteïna S (anomenada en anglès -per la seva morfologia [[Ultraestructura|ultrestructural]]- '''''S'''pike'': espiga, punxa) del SARS-CoV-2<ref>{{ref-web|autor= Howell, L |url= https://cen.acs.org/analytical-chemistry/structural-biology/Structure-novel-coronavirus-spike-protein/98/i8| títol= Structure of novel coronavirus spike protein solved in just weeks |editor= Chemical & Engineering News |data= 2020; Feb 19 | consulta= 10 novembre 2020|}}</ref> han entrat en estudis clínics.<ref>{{ref-publicació|cognom= Yang L, Liu W, Yu X, Wu M, Reichert JM, Ho M |títol= COVID-19 antibody therapeutics tracker: a global online database of antibody therapeutics for the prevention and treatment of COVID-19 |publicació= Antibody Therapeutics |volum= 2020 Ag 19; 3 (3) |pàgines=pp: 204–211|doi= 10.1093/abt/tbaa020 |issn= 2516-4236 |pmc= 7454247 |url= https://academic.oup.com/abt/article/3/3/204/5894417 |llengua= anglès}}</ref>

==== Vacuna BCG ====
Els investigadors han estudiat la [[vacuna BCG]] per a una possible [[Efecte no específic de les vacunes|protecció inespecífica]] contra la COVID-19 després d'observar que la mortalitat i la gravetat de la malaltia han estat menors als països en desenvolupament. L'OMS adverteix que hi ha molts factors que poden afectar aquestes observacions.<ref>{{ref-publicació|url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7413058/ |títol= BCG vaccination induced protection from COVID-19 |nom= Prasanta Raghab |cognom= Mohapatra |nom2= Baijayantimala |cognom2= Mishra |nom3= Bijayini |cognom3= Behera |data= 7 agost 2020 |pàgines=pàgs: 11. {{ISSN|0019-5707}} |publicació= The Indian Journal of Tuberculosis |doi= 10.1016/j.ijtb.2020.08.004 |pmc= 7413058 |llengua= anglès}}</ref> En assaigs controlats aleatoris, aquesta vacuna si ha demostrat protecció inespecífica contra altres infeccions respiratòries.<ref>{{ref-publicació|cognom= Curtis, N; Sparrow, A; Ghebreyesus, TA; Netea, MG |títol= Considering BCG vaccination to reduce the impact of COVID-19 |publicació= Lancet |volum= 2020 Maig 16; 395 (10236) |pàgines=pp: 1545-1546|doi= 10.1016/S0140-6736(20)31025-4 |pmid= 32359402 |pmc= 7252177 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7252177/ |llengua= anglès |consulta= 11 novembre 2020}}</ref> S'ha observat que els treballadors sanitaris prèviament vacunats presenten una seroprevalença d'IgG anti-SARS-CoV-2 significativament menor i menys símptomes clínics associats a la COVID-19 en comparació amb els no vacunats.<ref>{{ref-publicació|cognom= Noval Rivas, M; Ebinger, JE; Wu, M; Sun, N; ''et al'' |títol= BCG vaccination history associates with decreased SARS-CoV-2 seroprevalence across a diverse cohort of healthcare workers |publicació= J Clin Invest |volum= 2020; Nov 19 |pàgines=pp: 145157|doi= 10.1172/JCI145157 |pmid= 33211672 |issn= 1558-8238 |url= https://www.jci.org/articles/view/145157/pdf |llengua= anglès |consulta= 20 desembre 2020}}</ref>

Actualment no hi ha prou evidència que permeti concloure que la vacuna BCG és eficaç per protegir-se contra el COVID-19.<ref>{{ref-publicació|url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7448767/ |títol= Role of latent tuberculosis infections in reduced COVID-19 mortality: Evidence from an instrumental variable method analysis |nom= Harutaka |cognom= Takahashi |data= 4 novembre 2020 |publicació= Medical Hypotheses |volum= 144 |pàgines=pp: 110214. {{ISSN|0306-9877}} |doi= 10.1016/j.mehy.2020.110214 |pmc= 7448767 |llengua= anglès}}</ref> Hi ha estudis en marxa.<ref>{{ref-web|autor= Gallagher, J |url= https://www.bbc.com/news/health-54465733 |títol= BCG: Can a vaccine from 1921 save lives from Covid-19? |data= 11 octubre 2020 |editor= Health, BBC News |llengua= anglès}}</ref><ref>{{ref-web|autor= Primary Care Team |url= https://medicine.exeter.ac.uk/research/healthresearch/primarycare/brace/ |títol= BCG vaccination to reduce the impact of COVID-19 in healthcare workers (The BRACE Trial) |data= 12 octubre 2020 |editor= College of Medicine and Health, University of Exeter |llengua= anglès}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 22:29, 20 des 2020

El desenvolupament i recerca de fàrmacs contra la COVID-19 té per objectiu desenvolupar medicaments terapèutics preventius de la COVID-19 o que n'alleugerien la gravetat. A nivell internacional fins al novembre de 2020, diversos centenars de companyies farmacèutiques, empreses de biotecnologia, grups de recerca universitaris i organitzacions sanitàries estaven desenvolupant més de 500 teràpies potencials per a la COVID-19 en diverses etapes de la investigació preclínica o clínica.[1][2][3][4]

L'Organització Mundial de la Salut (OMS),[5] Agència Europea de Medicaments (AEM),[6] l'FDA dels Estats Units,[7] i el govern xinès i fabricants de medicaments[8][9] es coordinaven amb acadèmics i investigadors de la indústria per accelerar el desenvolupament de vacunes, fàrmacs antivírics i teràpies postinfecció.[10][11][12][13] La plataforma de registre clínic internacional d'assaigs clínics de l'OMS va registrar 536 estudis clínics per desenvolupar teràpies postinfecció per a infeccions per COVID-19,[14][15] amb nombrosos compostos antivirals establerts per al tractament d'altres infeccions en investigacions clíniques a reutilitzar.[10][16][17][18][19]

Al març, l'OMS va iniciar l'assaig clínic Solidaritat a 10 països, on va inscriure milers de persones infectades amb COVID-19 per avaluar els efectes del tractament de quatre compostos antivirals existents amb la major promesa d'eficàcia.[5][20] Es va establir una revisió dinàmica i sistemàtica a l'abril de 2020 per fer un seguiment del progrés dels assaigs clínics registrats per a vacunes COVID-19 i medicaments terapèutics candidats.[15]

El desenvolupament de fàrmacs és un procés de diversos passos, que normalment requereix més de cinc anys per garantir la seguretat i l'eficàcia del nou compost.[21] Diverses agències reguladores nacionals, com l'AEM i l'FDA, van aprovar procediments per agilitzar les proves clíniques.[7][22] Al novembre, dotzenes de possibles teràpies postinfecció es trobaven a l'etapa final de les proves humanes[1][5][18] - Assajos clínics de fase III-IV - i 13 vacunes candidates havien entrat a la segona o tercera etapa de seguretat humana, dosificació i avaluació de l'eficàcia, fase II i fase III.[23]

Tractaments en investigació

Fàrmacs

Durant les primeres setmanes posteriors a l'inici de la pandèmia es desenvoluparen uns 30 estudis clínics per valorar l'efectivitat de diversos fàrmacs ja existents,[24][25] mentre que pocs mesos després la xifra era de molts centenars, la major part d'ells centrats en la determinació dels efectes de 15 medicaments contra la infecció:[26]

Antivírics
  • Remdesivir:[27][28][24][29] s'ha trobat millora clínica en pacients tractats amb remdesivir d'ús compassiu;[30] encara que aparentment els resultats de la primera prova controlada aleatòria no demostren l'eficàcia del compost contra aquesta infecció.[31] Per contra, un altre assaig promogut pel National Institute of Allergy and Infectious Diseases estatunidenc, realitzat en un grup de 1063 malalts i en el qual han participat hospitals catalans, entre ells el Germans Trias i Pujol,[32] indica que l'ús del fàrmac accelera de forma significativa la curació dels pacients i redueix lleugerament la mortalitat.[33] La Comissió Europea aprovà, tot i que sota determinades condicions, el seu ús en els països de la UE el 3 de juliol de 2020.[34]
  • Favipiravir, en experimentació a la Xina.[28][35][36][37]
  • Antiretrovirals:
    • Lopinavir/ritonavir (Kaletra®),[38][39] Un assaig clínic xinés va no va apreciar una associació estadísticament significativa pel que fa a la seva eficàcia en pacients que patien una COVID greu.[40] A hores d'ara, però, les evidències sobre els beneficis de l'ús d'aquest fàrmac per tractar la malaltia no són concloents i s'esperen els resultats d'altres assajos en curs.[41]
    • Darunavir/cobicistat (Prezcobix,[42] Rezolsta®),[43] els resultats d'un estudi retrospectiu efectuat en un petit nombre de malalts molt greus sud-coreans tractats amb aquesta combinació d'antivírics indiquen que aconsegueix un considerable increment de la seva supervivència.[44]
  • Camostat,[45] que actua per inhibició de la proteasa serina transmembrana 2 (TMPRSS2).[46] Aquest enzim, que interactua amb el receptor ECA2, és essencial per l'entrada del SARS-CoV-2.[47]
  • Umifenovir (Arbidol),[48] fàrmac aprovat a Rússia i a la Xina com a profilaxi i tractament de la grip i altres infeccions víriques respiratòries. L'únic assaig monoteràpic efectuat en una cohort retrospectiva[49] no mostra resultats definitius que demostrin la seva major eficàcia en relació al lopinavir/ritonavir.
  • Amb activitat antiparasitària: cloroquina,[50][51][52] hidroxicloroquina, nitazoxanida[27] i ivermectina (Soolontra®).[53][54]
Contra la tempesta de citocines

La tempesta de citocines, un trastorn que pot posar en perill la vida, pot ser una complicació en les etapes avançades de la COVID-19 greu. Les persones amb condiciones preexistents causants d'un estat d'inflamació crònica són proclius a desenvolupar-la.[55] Contra aquesta reacció immunitària hi ha:

  • Cloroquina (EFG, Resochin®) i hidroxicloroquina (EFG, Dolquine®), uns antipalúdics[50][43] amb els quals ja s'havien fet experiments en el camp de la recerca antivírica abans de la pandèmia.[56] Al 3 d'abril de 2020 uns estudis sobre l'eficàcia de la hidroxicloroquina mostraren poca millora o nul·la millora,[57][58] altra que seria efectiva en les fases avançades,.[59] Un ampli estudi analític del seu ús durant aquesta pandèmia mostrà un augment de la mortalitat i la morbiditat, juntament amb efectes secundaris, associat a macròlids o no.[60] Basant-se en les seves dades, l'OMS va anunciar la retirada temporal de la hidroxicloroquina dels seus assaigs globals de tractaments contra la COVID-19 el 25 de maig de 2020 per problemes de seguretat,[61][62] una mesura rectificada pocs dies més tard[63] davant de la sospita de falsedat de l'estudi.[64][65] El 22 de juny, l'AEMPS va anunciar l'adopció de mesures restrictives respecte als assajos amb aquest medicament autoritzats a l'Estat espanyol arrel de la pandèmia.[66] Un estudi fet a Catalunya no va mostrar efectivitat en els casos de COVID lleuger.[67] Al novembre de 2020, els Instituts Nacionals de Salut dels EUA manifestaven formalment que el medicament no proporciona cap benefici clínic als pacients hospitalitzats.[68]
  • Interferó tipus III.[69]
  • Interferó tipus I.[70]
  • Dexametasona. El 16 de juny de 2020 es van anunciar els resultats preliminars (no publicats) d'un estudi de la Universitat d'Oxford indicant que millora les taxes de supervivència dels pacients hospitalitzats amb COVID-19, però només per als que reben oxigen o precisen un respirador.[71] L'administració de dexametasona de forma precoç i durant un curt període a una sèrie de 21 malalts estatunidencs amb pneumònia, PCR elevada i hipoxèmia important fou beneficiosa per a la majoria d'ells (71%).[72] Un estudi xinés anterior sobre els resultats de l'ús de monodosis controlades de metilprednisolona (un altre esteroide del mateix grup farmacològic, però amb un temps d'acció més breu), també obtinguts d'una cohort de pocs pacients sotmesos a ventilació mecànica pel seu estat crític, sembla confirmar l'eficàcia dels glucocorticoides sistèmics per tractar en un entorn hospitalari a algunes de les persones que tenen un pronòstic dolent.[73]
  • Antagonistes dels receptors adrenèrgics alfa-1.[74]
  • Anticossos monoclonals:
    • Tocilizumab (Roactembra®), un immunosupressor.[75][76][77] Fins a la data, no hi ha proves controlades aleatòries que indiquin que sigui un tractament eficaç per a la tempesta. Però hi ha un estudi que assenyala que podria ser útil.[78]
    • Lenzilumab,[79] que actuaria contra el factor estimulant de colònies de granulòcits i macròfags 2, factor que es veu incrementat en els pacients hospitalitzats per COVID.[80]
    • Infliximab,[81] tot i que ara per ara hi ha molt poca experiència d'ús d'aquest anticós monoclonal quimèric anti-TNF en malalts de COVID-19, els resultats del tractament experimental endovenós amb una única dosi del fàrmac (5 mg/kg de pes corporal) en una curta sèrie de pacients crítics ha obtingut la millora clínica de quasi tots ells.[82]
    • Anakinra, diversos estudis indiquen que l'administració endovenosa o subcutània d'aquest biofàrmac a dosis altes en pacients greus és beneficiosa, ja que augmenta la seva supervivència i disminueix el temps d'ús de ventilació mecànica sense provocar efectes secundaris d'importància.[83][84]
    • Bamlanivimab (LY-CoV555):[85] Aquest anticòs dirigit a neutralitzar funcionalment la proteïna S del virus,[86] ha estat aprovat als EUA amb caràcter d'urgència per administrar-lo a individus diagnosticats de COVID-19 que tenen dotze anys o més i pesen com a mínim 40 Kg i que presenten un risc elevat de progressar cap a COVID-19 greu o hospitalització.[87] Això inclou aquells que tinguin 65 anys o més o que tinguin certes malalties cròniques.[87]

Teràpia amb immunoglobulines

S'està investigant la transferència d'immunoglobulines (=anticossos) purificades i concentrades produïdes pels sistemes immunitaris dels que s'han recuperat de COVID-19 a pacients amb la COVID-19 com a mètode d'immunització passiva.[88][89] Aquesta estratègia es va provar per a la SARS amb resultats no concloents.[88] La neutralització viral és el mecanisme d'acció previst pel qual la teràpia amb anticossos passius pot mediar en la defensa contra el SARS-CoV-2.[90] Tanmateix, poden ser possibles altres mecanismes, com la citotoxicitat mediada per cèl·lules dependents dels anticossos i/o la fagocitosi.[88] Altres formes de teràpia amb anticossos passius, per exemple amb anticossos monoclonals fabricats en laboratori, estan en desenvolupament.[88] Seguint aquesta línia de recerca, s'ha comprovat que un anticòs monoclonal de nom 47D11 dirigit als receptors ACE2 i conegut anteriorment pels seus efectes contra el SARS-CoV, també té la capacitat de bloquejar l'activitat del SARS-Cov-2 en cultius cel·lulars.[91] Es podria augmentar la producció de sèrum convalescent, que consisteix en la part líquida de la sang procedent de pacients recuperats i que conté anticossos específics d'aquest virus,[92] almenys per aconseguir una immunització a curt termini contra la malaltia.[93] A 19 d'agost de 2020, vuit anticossos neutralitzants dirigits a la proteïna S (anomenada en anglès -per la seva morfologia ultrestructural- Spike: espiga, punxa) del SARS-CoV-2[94] han entrat en estudis clínics.[95]

Vacuna BCG

Els investigadors han estudiat la vacuna BCG per a una possible protecció inespecífica contra la COVID-19 després d'observar que la mortalitat i la gravetat de la malaltia han estat menors als països en desenvolupament. L'OMS adverteix que hi ha molts factors que poden afectar aquestes observacions.[96] En assaigs controlats aleatoris, aquesta vacuna si ha demostrat protecció inespecífica contra altres infeccions respiratòries.[97] S'ha observat que els treballadors sanitaris prèviament vacunats presenten una seroprevalença d'IgG anti-SARS-CoV-2 significativament menor i menys símptomes clínics associats a la COVID-19 en comparació amb els no vacunats.[98]

Actualment no hi ha prou evidència que permeti concloure que la vacuna BCG és eficaç per protegir-se contra el COVID-19.[99] Hi ha estudis en marxa.[100][101]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «COVID-19 vaccine and treatments tracker (Choose vaccines or treatments tab, apply filters to view select data)». Milken Institute, 03-11-2020. [Consulta: 3 novembre 2020].
  2. ↑ «Biopharma products in development for COVID-19». BioWorld, 02-11-2020. [Consulta: 3 novembre 2020].
  3. ↑ «COVID-19 vaccine and therapeutics tracker». BioRender, 30-10-2020. [Consulta: 3 novembre 2020].
  4. ↑ «Flooded by the torrent: the COVID-19 drug pipeline». Lancet, vol. 395, 10232, 4-2020, pàg. 1245–1246. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)30894-1. PMC: 7162641. PMID: 32305088.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Kupferschmidt, Kai; Cohen, Jon «WHO launches global megatrial of the four most promising coronavirus treatments». Science Magazine, 22-03-2020. DOI: 10.1126/science.abb8497.
  6. ↑ «First regulatory workshop on COVID-19 facilitates global collaboration on vaccine development». European Medicines Agency, 18-03-2020. [Consulta: 21 març 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 U.S. Food and Drug Administration (FDA) (19 March 2020). "Coronavirus (COVID-19) Update: FDA Continues to Facilitate Development of Treatments". Nota de premsa.
  8. ↑ «China approves first anti-viral drug against coronavirus Covid-19». Clinical Trials Arena, 18-02-2020. [Consulta: 21 març 2020].
  9. ↑ «Chinese Vaccine Approved for Human Testing at Virus Epicenter». Bloomberg News, 19-03-2020.
  10. ↑ 10,0 10,1 «COVID-19, an emerging coronavirus infection: advances and prospects in designing and developing vaccines, immunotherapeutics, and therapeutics». Human Vaccines & Immunotherapeutics, vol. 16, 6, 3-2020, pàg. 1232–1238. DOI: 10.1080/21645515.2020.1735227. PMC: 7103671. PMID: 32186952.
  11. ↑ «Potential interventions for novel coronavirus in China: A systematic review». Journal of Medical Virology, vol. 92, 5, 5-2020, pàg. 479–490. DOI: 10.1002/jmv.25707. PMC: 7166986. PMID: 32052466.
  12. ↑ Fox, Maggie «Drug makers are racing to develop immune therapies for Covid-19. Will they be ready in time?». Stat, 19-03-2020.
  13. ↑ «Chinese military scientists ordered to win global race to develop coronavirus vaccine». South China Morning Post, 19-03-2020.
  14. ↑ COVID-19 Clinical Research Coalition «Global coalition to accelerate COVID-19 clinical research in resource-limited settings». Lancet, vol. 395, 10233, 4-2020, pàg. 1322–1325. DOI: 10.1016/s0140-6736(20)30798-4. PMC: 7270833. PMID: 32247324.
  15. ↑ 15,0 15,1 Maguire, Brittany J.; Guérin, Philippe J. «A living systematic review protocol for COVID-19 clinical trial registrations». Wellcome Open Research, vol. 5, 02-04-2020, pàg. 60. DOI: 10.12688/wellcomeopenres.15821.1. ISSN: 2398-502X. PMC: 7141164. PMID: 32292826.
  16. ↑ «Therapeutic options for the 2019 novel coronavirus (2019-nCoV)». Nature Reviews. Drug Discovery, vol. 19, 3, 3-2020, pàg. 149–150. DOI: 10.1038/d41573-020-00016-0. PMID: 32127666.
  17. ↑ «Therapeutic options for the 2019 novel coronavirus (2019-nCoV)». Nature Reviews. Drug Discovery, vol. 19, 3, 3-2020, pàg. 149–150. DOI: 10.1038/d41573-020-00016-0. PMID: 32127666.
  18. ↑ 18,0 18,1 «Discovering drugs to treat coronavirus disease 2019 (COVID-19)». Drug Discoveries & Therapeutics, vol. 14, 1, 29-02-2020, pàg. 58–60. DOI: 10.5582/ddt.2020.01012. PMID: 32147628.
  19. ↑ «Coronavirus puts drug repurposing on the fast track». Nature Biotechnology, vol. 38, 4, 2-2020, pàg. 379–381. DOI: 10.1038/d41587-020-00003-1. PMID: 32205870.
  20. ↑ «Generating randomized trial evidence to optimize treatment in the COVID-19 pandemic». Canadian Medical Association Journal, vol. 192, 15, 26-03-2020, pàg. E405–E407. DOI: 10.1503/cmaj.200438. ISSN: 0820-3946. PMC: 7162442. PMID: 32336678.
  21. ↑ «The Drug Development Process». U.S. Food and Drug Administration (FDA), 04-01-2018. [Consulta: 21 març 2020].
  22. ↑ «Call to pool research resources into large multi-centre, multi-arm clinical trials to generate sound evidence on COVID-19 treatments». European Medicines Agency, 19-03-2020. [Consulta: 21 març 2020].
  23. ↑ «COVID-19 vaccine development pipeline (Refresh URL to update)». Vaccine Centre, London School of Hygiene and Tropical Medicine, 02-11-2020. [Consulta: 3 novembre 2020].
  24. ↑ 24,0 24,1 Milken Institute. «COVID-19 treatment and vaccine tracker», 02-04-2020. [Consulta: 2 abril 2020].
  25. ↑ Koch, Selina; Pong, Winnie. «First up for COVID-19: nearly 30 clinical readouts before end of April». BioCentury Inc., 13-03-2020. [Consulta: 1r abril 2020].
  26. ↑ Shaffer, L «15 drugs being tested to treat COVID-19 and how they would work» (en anglès). Nat Med, 2020; Maig 15, pàgs: 8. ISSN 1546-170X. DOI: 10.1038/d41591-020-00019-9. PMID: 32415251 [Consulta: 19 maig 2020].
  27. ↑ 27,0 27,1 Wang M, Cao R, Zhang L, Yang X, Liu J, Xu M, Shi Z, Hu Z, Zhong W, Xiao G; 6 «Remdesivir and chloroquine effectively inhibit the recently emerged novel coronavirus (2019-nCoV) in vitro». Cell Research, 30, 3, 2-2020, pp: 269–271. DOI: 10.1038/s41422-020-0282-0. PMC: 7054408. PMID: 32020029.
  28. ↑ 28,0 28,1 Li G, De Clercq E «Therapeutic options for the 2019 novel coronavirus (2019-nCoV)». Nature Reviews. Drug Discovery, 19, 3, 3-2020, pàg. 149–150. ISSN 1474-1784. DOI: 10.1038/d41573-020-00016-0. PMID: 32127666.
  29. ↑ Beeching, Nicholas J.; Fletcher, Tom E.; Fowler, Robert «BMJ Best Practices: COVID-19». BMJ, 2020; Abr 14 (rev), pàgs: 111. Arxivat de l'original el 22 febrer 2020.
  30. ↑ Grein J, Ohmagari N, Shin D, Diaz G, Asperges E, Castagna A, Feldt T, Green G, Green ML, Lescure FX, Nicastri E, Oda R, Yo K, Quiros-Roldan E, Studemeister A, Redinski J, Ahmed S, Bernett J, Chelliah D, Chen D, Chihara S, Cohen SH, Cunningham J, D'Arminio Monforte A, Ismail S, Kato H, Lapadula G, L'Her E, Maeno T, Majumder S, Massari M, Mora-Rillo M, Mutoh Y, Nguyen D, Verweij E, Zoufaly A, Osinusi AO, DeZure A, Zhao Y, Zhong L, Chokkalingam A, Elboudwarej E, Telep L, Timbs L, Henne I, Sellers S, Cao H, Tan SK, Winterbourne L, Desai P, Mera R, Gaggar A, Myers RP, Brainard DM, Childs R, Flanigan T; 8 «Compassionate Use of Remdesivir for Patients with Severe Covid-19». N Engl J Med, 2020 Abr; 10, pàgs: 19. ISSN 1533-4406. DOI: 10.1056/NEJMoa2007016. PMID: 32275812.
  31. ↑ Mancini, DP; Kuchler, H «Gilead antiviral drug remdesivir flops in first trial» (en anglès). Financial Times, 2020; Abr 23, págs: 3 [Consulta: 24 abril 2020].
  32. ↑ ACN «Un assaig clínic demostra que un antiviral és el primer fàrmac eficaç contra el coronavirus». Públic, 2020, Abr 30, pàgs: 2 [Consulta: 14 maig 2020].
  33. ↑ Beigel, JH; Tomashek, KM; Dodd, LE; Mehta, AK; et al «Remdesivir for the Treatment of Covid-19 - Preliminary Report» (en anglès). N Engl J Med, 2020; Maig 22, pp: NEJMoa2007764. PMID: 32445440. DOI: 10.1056/NEJMoa2007764. PMC: 7262788 [Consulta: 3 juliol 2020].
  34. ↑ Mason, J; Blenkinsop, P «Gilead's COVID-19 antiviral remdesivir gets conditional EU clearance» (en anglès). Reuters, 2020; Juliol 3, págs: [Consulta: 4 juliol 2020].
  35. ↑ Hogue, T «Zhejiang Hisun Pharma gets approval for clinical trial to test flu drug Favipiravir for pneumonia caused by new coronavirus» (en anglès). Healthcare, Reuters, 2020; Feb 16 (rev), pàgs: 1 [Consulta: 30 abril 2020].
  36. ↑ McCurry, J «Japanese flu drug 'clearly effective' in treating coronavirus, says China» (en anglès). The Guardian, 2020; Mar 18, pàgs: 3 [Consulta: 19 abril 2020].
  37. ↑ Huaxia. "Favipiravir shows good clinical efficacy in treating COVID-19: official." Xinhuanet.com, 17 març 2020
  38. ↑ «Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)» (en anglès). Centers for Disease Control and Prevention, 11-02-2020. [Consulta: 11 març 2020].
  39. ↑ Gregoire, M; Le Turnier, P; Gaborit, BJ; Veyrac, G; et al «Lopinavir pharmacokinetics in COVID-19 patients» (en anglès). J Antimicrob Chemother, 2020; Maig 22, pp: dkaa195. ISSN 1460-2091. DOI: 10.1093/jac/dkaa195. PMID: 32443151 [Consulta: 23 maig 2020].
  40. ↑ Cao B, Wang Y, Wen D, Liu W, et al «A Trial of Lopinavir-Ritonavir in Adults Hospitalized with Severe Covid-19». The New England Journal of Medicine, 382, 19, 07-05-2020, pp: 1787–1799. DOI: 10.1056/NEJMoa2001282. PMC: 7121492. PMID: 32187464.
  41. ↑ Meini, S; Pagotto, A; Longo, B; Vendramin, I; et al «Role of Lopinavir/Ritonavir in the Treatment of Covid-19: A Review of Current Evidence, Guideline Recommendations, and Perspectives» (en anglès). J Clin Med, 2020 Jun 30; 9 (7), pp: 2050. PMID: 32629768. DOI: 10.3390/jcm9072050. PMC: 7408758 [Consulta: 26 setembre 2020].
  42. ↑ PubChem «Prezcobix» (en anglès). NCBI, US National Library of Medicine, 2020 Mar 28; Compound Summary CID 57327017 (rev), pàgs: 16 [Consulta: 6 abril 2020].
  43. ↑ 43,0 43,1 Redacció. «L'assaig clínic pel coronavirus es farà a Igualada i al nord de l'àrea metropolitana de Barcelona». Infoanoia, 16-03-2020. [Consulta: 16 març 2020].
  44. ↑ Kim, EJ; Choi, SH; Park, SJ; Kwon, YS; et al «Use of Darunavir-Cobicistat as a Treatment Option for Critically Ill Patients with SARS-CoV-2 Infection» (en anglès). Yonsei Med J, 2020 Set; 61 (9), pp: 826-830. PMID: 32882767. DOI: 10.3349/ymj.2020.61.9.826. PMC: 7471078 [Consulta: 27 setembre 2020].
  45. ↑ DrugBank «Camostat» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Abr 5; DB13729 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 6 abril 2020].
  46. ↑ UniProt «Transmembrane protease serine 2» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Feb 26; O15393 -TMPS2_HUMAN- (rev), pàgs: 15 [Consulta: 6 abril 2020].
  47. ↑ Iwata-Yoshikawa N, Okamura T, Shimizu Y, Hasegawa H, et al «TMPRSS2 Contributes to Virus Spread and Immunopathology in the Airways of Murine Models after Coronavirus Infection» (en anglès). J Virol, 2020 Mar 5; 93 (6), pii: e01815-18. PMID: 30626688. DOI: 10.1128/JVI.01815-18. PMC: 6401451 [Consulta: 6 abril 2020].
  48. ↑ DrugBank «Umifenovir» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Mar 19; DB13609 (rev), pàgs: 11 [Consulta: 18 maig 2020].
  49. ↑ Zhu Z, Lu Z, Xu T, Chen C, et al «Arbidol monotherapy is superior to lopinavir/ritonavir in treating COVID-19» (en anglès). J Infect, 2020; Abr 10, pii: S0163-4453(20)30188-2. PMID: 32283143. DOI: 10.1016/j.jinf.2020.03.060. PMC: 7195393 [Consulta: 18 maig 2020].
  50. ↑ 50,0 50,1 Gao J, Tian Z, Yang X «Breakthrough: Chloroquine phosphate has shown apparent efficacy in treatment of COVID-19 associated pneumonia in clinical studies» (en anglès). Bioscience Trends, 14, 1, 19-02-2020, pp: 72–73. DOI: 10.5582/bst.2020.01047. ISSN: 1881-7823. PMID: 32074550.
  51. ↑ Touret F, de Lamballerie X «/ Of chloroquine and COVID-19» (en anglès). Antiviral Research, 2020 Mar 15; 177, pp: 104762. PMID: 32147496. DOI: 10.1016/j.antiviral.2020.104762. PMC: 7132364 [Consulta: 19 abril 2020].
  52. ↑ Multicenter collaboration group of Department of Science Technology of Guangdong Province Health Commission of Guangdong Province for chloroquine in the treatment of novel coronavirus pneumonia «Expert consensus on chloroquine phosphate for the treatment of novel coronavirus pneumonia» (en xinés). Chinese Journal of Tuberculosis and Respiratory Diseases (Zhonghua Jie He He Hu Xi Za Zhi), 43, 2-2020, pàg. E019. DOI: 10.3760/cma.j.issn.1001-0939.2020.0019. PMID: 32075365.
  53. ↑ Caly, L., Druce, J.D., Catton, M.G., Jans, D.A. and Wagstaff, K.M. (2020). The FDA-approved Drug Ivermectin inhibits the replication of SARS-CoV-2 in vitro. Antiviral Research, [online] p.104787. Available at: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0166354220302011# [Accessed 5 Apr. 2020].
  54. ↑ Monash Biomedicine Discovery Institute. (n.d.). Possible coronavirus drug identified by Monash University scientists. [online] Available at: https://www.monash.edu/discovery-institute/news-and-events/news/2020-articles/possible-coronavirus-drug-identified-by-monash-university-scientists [Accessed 5 Apr. 2020].
  55. ↑ Miossec, P «Understanding the cytokine storm during COVID-19: Contribution of preexisting chronic inflammation» (en anglès). Eur J Rheumatol, 2020; Maig 11, pàgs: 2. ISSN 2148-4279. DOI: 10.5152/eurjrheum.2020.2062. PMID: 32412405 [Consulta: 18 maig 2020].
  56. ↑ Touret, F; de Lamballerie, X «Of chloroquine and COVID-19» (en anglès). Antiviral Res, 2020 Maig; 177, pp: 104762. PMID: 32147496. DOI: 10.1016/j.antiviral.2020.104762. PMC: 7132364 [Consulta: 6 setembre 2020].
  57. ↑ Seley-Radtke, Katherine «A small trial finds that hydroxychloroquine is not effective for treating coronavirus». The Conversation, 03-04-2020 [Consulta: 28 abril 2020].
  58. ↑ Molina, Jean Michel; Delaugerre, Constance; Goff, Jerome Le; Mela-Lima, Breno; Ponscarme, Diane; Goldwirt, Lauriane; de Castro, Nathalie «No Evidence of Rapid Antiviral Clearance or Clinical Benefit with the Combination of Hydroxychloroquine and Azithromycin in Patients with Severe COVID-19 Infection» (en frànces). Médecine et Maladies Infectieuses, 3-2020, pp: S0399077X20300858. DOI: 10.1016/j.medmal.2020.03.006.
  59. ↑ Yao X, Ye F, Zhang M, Cui C, Huang B, Niu P, Liu X, Zhao L, Dong E, Song C, Zhan S, Lu R, Li H, Tan W, Liu D; 8 «In Vitro Antiviral Activity and Projection of Optimized Dosing Design of Hydroxychloroquine for the Treatment of Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus 2 (SARS-CoV-2)». Clinical Infectious Diseases, 2020; Mar 9, pp: ciaa237. DOI: 10.1093/cid/ciaa237. PMC: 7108130. PMID: 32150618.
  60. ↑ Mehra, Mandeep R.; Desai, Sapan S.; Ruschitzka, Frank; Patel, Amit N. «Hydroxychloroquine or chloroquine with or without a macrolide for treatment of COVID-19: a multinational registry analysis» (en anglès). The Lancet (Epub AoP), 22-05-2020. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)31180-6. ISSN: 0140-6736. PMID: 32450107.
  61. ↑ WHO «WHO Director-General's opening remarks at the media briefing on COVID-19» (en anglès). DG Speeches, 2020; Maig 25, pàgs: 4 [Consulta: 29 abril 2020].
  62. ↑ «Citing safety concerns, the W.H.O. paused tests of a drug Trump said he had taken». The New York Times, 26-05-2020.
  63. ↑ Shields, M; Farge, E «WHO set to resume hydroxychloroquine trial in battle against COVID-19» (en anglès). Health News, Reuters, 2020; Juny 3, pàgs: 3 [Consulta: 3 juny 2020].
  64. ↑ Davey, Melissa; Kirchgaessner, Stephanie; Boseley, Sara «Governments and WHO changed Covid-19 policy based on suspect data from tiny US company». The Guardian, 03-06-2020 [Consulta: 4 juny 2020].
  65. ↑ Editors «Expression of concern: Hydroxychloroquine or chloroquine with or without a macrolide for treatment of COVID-19: a multinational registry analysis» (en anglès). The Lancet, 2020; Jun 3, pàgs: 1. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)31290-3 [Consulta: 4 juny 2020].
  66. ↑ AEMPS «La AEMPS toma medidas con respecto a los ensayos clínicos para la COVID-19 con hidroxicloroquina» (en castellà). Acciones informativas, 2020; Juny 22, MUH 15/2020, pàgs: 2 [Consulta: 23 juny 2020].
  67. ↑ Mitjà, Oriol; Corbacho-Monné, Marc; Ubals, Maria; Tebe, Cristian; Peñafiel, Judith «Hydroxychloroquine for Early Treatment of Adults with Mild Covid-19: A Randomized-Controlled Trial». Clinical Infectious Diseases: An Official Publication of the Infectious Diseases Society of America, 16-07-2020. DOI: 10.1093/cid/ciaa1009. ISSN: 1537-6591. PMC: 7454406. PMID: 32674126.
  68. ↑ National Institutes of Health (NIH) «Hydroxychloroquine does not benefit adults hospitalized with COVID-19». News Releases, 09-11-2020 [Consulta: 9 novembre 2020].
  69. ↑ Andreakos E, Tsiodras S «COVID-19: lambda interferon against viral load and hyperinflammation» (en anglès). EMBO Mol Med, 2020; Maig 25, pp: e12465. ISSN 1757-4684. DOI: 10.15252/emmm.202012465. PMID: 32333818 [Consulta: 9 juny 2020].
  70. ↑ Mantlo, E; Bukreyeva, N; Maruyama, J; Paessler, S; Huang, C «Antiviral activities of type I interferons to SARS-CoV-2 infection» (en anglès). Antiviral Res, 2020 Jul; 179, pp: 104811. PMID: 32360182. DOI: 10.1016/j.antiviral.2020.104811. PMC: 7188648 [Consulta: 26 juny 2020].
  71. ↑ Chief Investigators Team. «Low-cost dexamethasone reduces death by up to one third in hospitalised patients with severe respiratory complications of COVID-19 — RECOVERY Trial». www.recoverytrial.net, 16-06-2020. [Consulta: 17 juny 2020].
  72. ↑ Selvaraj, V; Kwame Dapaah-Afriyie, K; Finn, A; Flanigan, TP «Short-Term Dexamethasone in Sars-CoV-2 Patients» (en anglès). R I Med J (2013), 2020 Jun 19; 103 (6), pp: 39-43. ISSN 2327-2228. PMID: 32570995 [Consulta: 26 juny 2020].
  73. ↑ Yang, JW; Yang, L; Luo, RG; Xu, JF «Successful use of methylprednisolone for treating severe COVID-19» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2020; Maig 29 (Epub Aop), pàgs: 5. PMID: 32479759. DOI: 10.1016/j.jaci.2020.05.021. PMC: 7256545 [Consulta: 3 juliol 2020].
  74. ↑ Konig MF, Powell MA, Staedtke V, Bai RY, et al «Preventing cytokine storm syndrome in COVID-19 using α-1 adrenergic receptor antagonists» (en anglès). J Clin Invest, 2020; Maig 26, pii: 139642. ISSN 1558-8238. DOI: 10.1172/JCI139642. PMID: 32352407 [Consulta: 26 juny 2020].
  75. ↑ Liu, Roxanne; Miller, Josh. «China approves use of Roche drug in battle against coronavirus complications». Reuters, 03-03-2020.
  76. ↑ «Effective Treatment of Severe COVID-19 Patients with Tocilizumab». ChinaXiv.org, 05-03-2020. DOI: 10.12074/202003.00026. [Consulta: 14 març 2020].
  77. ↑ Redacció. «3 patients get better on arthritis drug» (en anglès). ANSA, 05-03-2020. [Consulta: 14 març 2020].
  78. ↑ Rodríguez-Baño, J; Pachón, J; Carratalà, J; Ryan, P; et al «Treatment with tocilizumab or corticosteroids for COVID-19 patients with hyperinflammatory state: a multicentre cohort study (SAM-COVID-19)». Clin Microbiol Infect, 2020; Ag 26, pp: S1198-743X(20)30492-4. DOI: 10.1016/j.cmi.2020.08.010. PMC: 7449935. PMID: 32860964 [Consulta: 1r setembre 2020].
  79. ↑ NCI Thesaurus «Lenzilumab» (en anglès). National Cancer Institute, NIH. US Department of Health and Human Services, 2020 Maig 26; C125081 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 25 juny 2020].
  80. ↑ Mehta, P; Porter, JC; Manson, JJ; Isaacs, JD; Openshaw, PJM; McInnes, IB; Summers, C; Chambers, RC «Therapeutic blockade of granulocyte macrophage colony-stimulating factor in COVID-19-associated hyperinflammation: challenges and opportunities». Lancet Respir Med, 16-06-2020, pp: S2213-2600(20)30267-8. DOI: 10.1016/S2213-2600(20)30267-8. ISSN: 2213-2619. PMID: 32559419 [Consulta: 25 juny 2020].
  81. ↑ PubChem «Infliximab» (en anglès). NCBI, US National Library of Medicine, 2020 Mar 14; Substance Record SID 178101701 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 21 juliol 2020].
  82. ↑ Stallmach, A; Kortgen, A; Gonnert, F; Coldewey, SM; et al «Infliximab against severe COVID-19-induced cytokine storm syndrome with organ failure-a cautionary case series». Crit Care, 2020 Jul 17; 24 (1), pp: 444. DOI: 10.1186/s13054-020-03158-0. ISSN: 1466-609X. PMID: 32680535 [Consulta: 21 juliol 2020].
  83. ↑ Cavalli, G; De Luca, G; Campochiaro, C; Della-Torre, E; et al «Interleukin-1 blockade with high-dose anakinra in patients with COVID-19, acute respiratory distress syndrome, and hyperinflammation: a retrospective cohort study». Lancet Rheumatol, 2020 Jun; 2 (6), pp: e325-e331. DOI: 10.1016/S2665-9913(20)30127-2. PMC: 7252085. PMID: 32501454 [Consulta: 1r setembre 2020].
  84. ↑ Huet, T; Beaussier, H; Voisin, O; Jouveshomme, S; et al «Anakinra for severe forms of COVID-19: a cohort study». Lancet Rheumatol, 2020 Jul; 2 (7), pp: e393-e400. DOI: 10.1016/S2665-9913(20)30164-8. PMC: 7259909. PMID: 32835245 [Consulta: 1r setembre 2020].
  85. ↑ DrugBank «Bamlanivimab» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Oct 12; DB15718 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 10 novembre 2020].
  86. ↑ Chen, P; Nirula, A; Heller, B; Gottlieb, RL; et al «SARS-CoV-2 Neutralizing Antibody LY-CoV555 in Outpatients with Covid-19» (en anglès). , 2020; Oct 28, pàgs: 18. PMID: 33113295. DOI: 10.1056/NEJMoa2029849. ISSN: 1533-4406 [Consulta: 10 novembre 2020].
  87. ↑ 87,0 87,1 U.S. Food and Drug Administration (FDA) «Coronavirus (COVID-19) Update: FDA Authorizes Monoclonal Antibody for Treatment of COVID-19» (en anglès). Press Announcements, 09-11-2020 [Consulta: 11 novembre 2020].
  88. ↑ 88,0 88,1 88,2 88,3 Casadevall A, Pirofski LA «The convalescent sera option for containing COVID-19». The Journal of Clinical Investigation, 130, 4, 13-03-2020, pp: 1545–1548. DOI: 10.1172/JCI138003. PMC: 7108922. PMID: 32167489.
  89. ↑ Piechotta, Vanessa; Chai, Khai Li; Valk, Sarah J.; Doree, Carolyn; Monsef, Ina; Wood, Erica M.; Lamikanra, Abigail; Kimber, Catherine; McQuilten, Zoe; So-Osman, Cynthia; Estcourt, Lise J. «Convalescent plasma or hyperimmune immunoglobulin for people with COVID-19: a living systematic review». The Cochrane Database of Systematic Reviews, 7, 10-07-2020, pàg. CD013600. DOI: 10.1002/14651858.CD013600.pub2. ISSN: 1469-493X. PMID: 32648959.
  90. ↑ AminJafari, A; Ghasemi, S «The possible of immunotherapy for COVID-19: A systematic review» (en anglès). Int Immunopharmacol, 2020 Jun; 83, pp: 106455. PMID: 32272396. DOI: 10.1016/j.intimp.2020.106455. PMC: 7128194 [Consulta: 15 juliol 2020].
  91. ↑ Wang, C; Li, W; Drabek, D; Okba, NMA; et al «A human monoclonal antibody blocking SARS-CoV-2 infection» (en anglès). Nature Communications, 2020 Maig 4; 11 (2251), pàgs: 25. ISSN 2041-1723 [Consulta: 5 maig 2020].
  92. ↑ Pearce, Katie. «Antibodies from COVID-19 survivors could be used to treat patients, protect those at risk: Infusions of antibody-laden blood have been used with reported success in prior outbreaks, including the SARS epidemic and the 1918 flu pandemic» (en anglès). The Hub at Johns Hopkins University, 13-03-2020. [Consulta: 14 març 2020].
  93. ↑ Montelongo-Jauregui, D; Vila, T; Sultan, AS; Jabra-Rizk, MA «Convalescent serum therapy for COVID-19: A 19th century remedy for a 21st century disease» (en anglès). PLoS Pathog, 2020 Ag 12; 16 (8), pp: e1008735. PMID: 32785259. DOI: 10.1371/journal.ppat.1008735. PMC: 7423094 [Consulta: 15 desembre 2020].
  94. ↑ Howell, L. «Structure of novel coronavirus spike protein solved in just weeks». Chemical & Engineering News, 2020; Feb 19. [Consulta: 10 novembre 2020].
  95. ↑ Yang L, Liu W, Yu X, Wu M, Reichert JM, Ho M «COVID-19 antibody therapeutics tracker: a global online database of antibody therapeutics for the prevention and treatment of COVID-19» (en anglès). Antibody Therapeutics, 2020 Ag 19; 3 (3), pp: 204–211. DOI: 10.1093/abt/tbaa020. ISSN: 2516-4236. PMC: 7454247.
  96. ↑ Mohapatra, Prasanta Raghab; Mishra, Baijayantimala; Behera, Bijayini «BCG vaccination induced protection from COVID-19» (en anglès). The Indian Journal of Tuberculosis, 07-08-2020, pàgs: 11. ISSN 0019-5707. DOI: 10.1016/j.ijtb.2020.08.004. PMC: 7413058.
  97. ↑ Curtis, N; Sparrow, A; Ghebreyesus, TA; Netea, MG «Considering BCG vaccination to reduce the impact of COVID-19» (en anglès). Lancet, 2020 Maig 16; 395 (10236), pp: 1545-1546. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)31025-4. PMC: 7252177. PMID: 32359402 [Consulta: 11 novembre 2020].
  98. ↑ Noval Rivas, M; Ebinger, JE; Wu, M; Sun, N; et al «BCG vaccination history associates with decreased SARS-CoV-2 seroprevalence across a diverse cohort of healthcare workers» (en anglès). J Clin Invest, 2020; Nov 19, pp: 145157. DOI: 10.1172/JCI145157. ISSN: 1558-8238. PMID: 33211672 [Consulta: 20 desembre 2020].
  99. ↑ Takahashi, Harutaka «Role of latent tuberculosis infections in reduced COVID-19 mortality: Evidence from an instrumental variable method analysis» (en anglès). Medical Hypotheses, 144, 04-11-2020, pp: 110214. ISSN 0306-9877. DOI: 10.1016/j.mehy.2020.110214. PMC: 7448767.
  100. ↑ Gallagher, J. «BCG: Can a vaccine from 1921 save lives from Covid-19?» (en anglès). Health, BBC News, 11-10-2020.
  101. ↑ Primary Care Team. «BCG vaccination to reduce the impact of COVID-19 in healthcare workers (The BRACE Trial)» (en anglès). College of Medicine and Health, University of Exeter, 12-10-2020.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Desenvolupament_i_recerca_de_medicaments_contra_la_Covid-19&oldid=25751901»