Vés al contingut

Síndria: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Redirecció a Sindriera
S'ha suprimit la redirecció a Sindriera
Etiqueta: Redirecció suprimida
Línia 1: Línia 1:
La '''síndria''' és un [[Fruit|fruita]] comestible que prové de la [[sindriera]]. És una [[baia]] amb escorça dura i sense divisions internes, i es diu [[Botànica|botànicament]] [[Glossari de botànica|''pepo'']]. La carn dolça i sucosa sol ser de color vermell intens, amb moltes llavors negres, tot i que existeixen varietats sense llavors. La fruita es pot menjar crua o en escabetx, i la pela és comestible després de la cocció. També es pot consumir com a suc o com a ingredient en begudes combinades. La [[millora vegetal]] ha desenvolupat varietats resistents a les malalties i molts cultius produeixen fruits madurs abans de 100 dies de la plantació. El 2017, la Xina va produir aproximadament dos terços del total mundial de síndries.
#REDIRECT [[Sindriera]]

== Descripció ==
El fruit gran és una mena de baia modificada anomenada ''pepo'' amb [[Closca (fruit)|escorça]] gruixuda (exocarpi) i centre carnós (mesocarpi i endocarpi).<ref>{{Ref-web|url=http://www.worldbotanical.com/fruit_types.htm|títol=A Systematic Treatment of Fruit Types|editor=Worldbotanical.com|consulta=7 October 2014}}</ref> Les plantes silvestres tenen fruits de fins a 20 cm de diàmetre, mentre que les varietats cultivades poden superar els 60 cm. La pell de la fruita és de color verd fosc i sol ser homogènia o ratllada, i la carn, que conté nombroses [[Llavor|llavors]] repartides per l'interior, pot ser de color vermell (més freqüentment), taronja, groc, verd o blanc.<ref name="Maynard">{{Ref-llibre|cognom=Maynard|nom=David|editor=Kiple|editor4-last=Ornelas|títol=The Cambridge World History of Food, Part 2|volum=46|editorial=Cambridge University Press|any=2012|pàgines=267–270|capítol=6: Cucumbers, melons and watermelons|isbn=978-0-521-40215-6|doi=10.1017/CHOL9780521402156|pmid=16562324}}</ref> <ref name="SANBI">{{Ref-web|títol=''Citrullus lanatus'' (Thunb.) Matsum. & Nakai|editor=South Africa National Biodiversity Institute|url=http://www.plantzafrica.com/plantcd/citrullanat.htm|consulta=4 October 2014}}</ref> La síndria amarga ''C. amarus'' s'ha naturalitzat en regions semiàrides de diversos continents i es designa com una plaga en parts d'[[Austràlia Occidental]] on s'anomenen "meló de porc".<ref>{{Ref-llibre|cognom=Parsons|nom=William Thomas|data=2001|títol=Noxious Weeds of Australia|edició=2nd|url=https://books.google.com/books?id=sRCrNAQQrpwC&q=wild%20melon%20australia&pg=PA408|lloc=Collingwood, Victoria|editorial=CSIRO Publishing|pàgines=407–408|isbn=978-0643065147}}</ref>

== Alimentació ==
La síndria és una fruita dolça que es consumeix habitualment a l'estiu, generalment amb rodanxes fresques, tallades a daus en [[Macedònia de fruita|amanides de fruites]] mixtes o com a suc.<ref>{{Ref-web|títol=Watermelon|url=http://www.agmrc.org/commodities-products/vegetables/watermelon/|editor=g Marketing Resource Center, US Department of Agriculture, Iowa State University|consulta=9 May 2017|data=2017}}</ref> <ref>{{Ref-web|títol=Top 10 ways to enjoy watermelon|url=http://www.fruitsandveggiesmorematters.org/top-10-ways-to-enjoy-watermelon|editor=Produce for Better Health Foundation, Centers for Disease Control, US National Institutes of Health|consulta=9 May 2017|data=2017}}</ref> El suc de síndria es pot barrejar amb altres sucs de fruita o convertir-lo en [[vi]].<ref>{{Ref-publicació|pmc=4639538|any=2015|cognom=Ogodo|nom=A. C.|publicació=SpringerPlus|volum=4|pàgines=683|cognom2=Ugbogu|nom2=O. C.|cognom3=Ugbogu|nom3=A. E.|cognom4=Ezeonu|nom4=C. S.|doi=10.1186/s40064-015-1475-8|pmid=26576326}}</ref>

Les llavors tenen un sabor a fruits secs i es poden assecar i torrar, o moldre-les en farina.<ref name="SANBI">{{Ref-web|títol=''Citrullus lanatus'' (Thunb.) Matsum. & Nakai|editor=South Africa National Biodiversity Institute|url=http://www.plantzafrica.com/plantcd/citrullanat.htm|consulta=4 October 2014}}<cite class="citation web cs1" data-ve-ignore="true">[http://www.plantzafrica.com/plantcd/citrullanat.htm "''Citrullus lanatus'' (Thunb.]</cite></ref> A la Xina, les llavors es mengen a les celebracions de l’[[Any nou xinès|Any Nou xinès.]] <ref>{{Ref-llibre|cognom=Shiu-ying Hu|títol=Food Plants of China|url=https://books.google.com/books?id=2OiYydyrsygC&pg=PA125|any=2005|editorial=Chinese University Press|isbn=978-962-996-229-6|pàgines=125}}</ref> A [[Vietnam|la]] cultura vietnamita, les llavors de síndria es consumeixen durant les vacances d’any nou vietnamita, ''[[Any Nou Vietnamita|Tết]]'', com a berenar. <ref>[https://books.google.com/books?id=uEH7gZ-9qh0C&pg=PA104&dq=watermelon+new+year+vietnamese&lr= The Asian Texans] By Marilyn Dell Brady, Texas A&M University Press</ref> Les llavors de síndria són un aliment popular a Israel. <ref name="yediot">{{Ref-notícia|title=בסוף הקיץ: מחסור בגרעיני אבטיח}}</ref> Les síndries es conreen localment i les llavors es torren i se solen salar.

Es poden menjar escorces de síndria, però el seu sabor poc atractiu es pot superar mitjançant l' [[Confitat|escabetx]], <ref name="Wehner2008">{{Ref-llibre|títol=Handbook of plant breeding. Volume 1, Vegetables. I, Asteraceae, Brassicaceae, Chenopodicaceae, and Cucurbitaceae|volum=1|capítol=12. Watermelon|cognom=Todd C. Wehner|editorial=Springer|any=2008|pàgines=381–418|editor=Jaime Prohens and Fernando Nuez|doi=10.1007/978-0-387-30443-4_12|col·lecció=Handbook of Plant Breeding|isbn=978-0-387-72291-7}}</ref> vegades menjat com a [[verdura]], [[Stir frying|sofregit]] o [[Estofat|guisat]] . <ref name="SANBI">{{Ref-web|títol=''Citrullus lanatus'' (Thunb.) Matsum. & Nakai|editor=South Africa National Biodiversity Institute|url=http://www.plantzafrica.com/plantcd/citrullanat.htm|consulta=4 October 2014}}<cite class="citation web cs1" data-ve-ignore="true">[http://www.plantzafrica.com/plantcd/citrullanat.htm "''Citrullus lanatus'' (Thunb.]</cite></ref> <ref>{{Ref-llibre|cognom=Bryant Terry|títol=Vegan Soul Kitchen: Fresh, Healthy, and Creative African-American Cuisine|url=https://archive.org/details/vegansoulkitchen00terr|any=2009|editorial=Da Capo Press|isbn=978-0-7867-4503-6|pàgines=[https://archive.org/details/vegansoulkitchen00terr/page/46 46]}}</ref>

== Nutrients ==
La fruita de la síndria té un 91% d’[[aigua]], conté un 6% de sucres i és baixa en [[Greix|greixos]].<ref>{{Ref-web|url=http://nutritiondata.self.com/facts/fruits-and-fruit-juices/2072/2|títol=Watermelon, raw|obra=Nutritional data|editor=Self|consulta=5 October 2014}}</ref>

100 grams de fruita de síndria subministren 125 kcal d’energia alimentària i una quantitat baixa de [[Nutrient|nutrients essencials]]. Només la [[vitamina C]] és present en un contingut apreciable al 10% de la [[quantitat d'ingestió diària recomanada]]. La polpa de síndria conté [[Carotenoide|carotenoides]], inclòs el [[licopè]].<ref>{{Ref-publicació|publicació=J Agric Food Chem|any=2006|volum=54|exemplar=7|pàgines=2593–7|cognom=Perkins-Veazie P, Collins JK, Davis AR, Roberts W|pmid=16569049|doi=10.1021/jf052066p}}</ref>

L’[[aminoàcid]] [[citrul·lina]] es produeix a la [[Closca (fruit)|pell]] de la síndria.<ref>{{Ref-publicació|publicació=J Chromatogr A|any=2005|volum=1078|exemplar=1–2|pàgines=196–200|cognom=Rimando AM, Perkins-Veazie PM|pmid=16007998|doi=10.1016/j.chroma.2005.05.009|url=https://naldc-legacy.nal.usda.gov/naldc/download.xhtml?id=37397&content=PDF}}</ref> <ref>{{Ref-notícia|autor=The Associated Press|url=http://www.cbc.ca/news/technology/watermelon-the-real-passion-fruit-1.764863|date=3 July 2008|access-date=3 August 2014}}</ref>

== Referències ==
{{Referències}}

Revisió del 15:55, 30 maig 2021

La síndria és un fruita comestible que prové de la sindriera. És una baia amb escorça dura i sense divisions internes, i es diu botànicament pepo. La carn dolça i sucosa sol ser de color vermell intens, amb moltes llavors negres, tot i que existeixen varietats sense llavors. La fruita es pot menjar crua o en escabetx, i la pela és comestible després de la cocció. També es pot consumir com a suc o com a ingredient en begudes combinades. La millora vegetal ha desenvolupat varietats resistents a les malalties i molts cultius produeixen fruits madurs abans de 100 dies de la plantació. El 2017, la Xina va produir aproximadament dos terços del total mundial de síndries.

Descripció

El fruit gran és una mena de baia modificada anomenada pepo amb escorça gruixuda (exocarpi) i centre carnós (mesocarpi i endocarpi).[1] Les plantes silvestres tenen fruits de fins a 20 cm de diàmetre, mentre que les varietats cultivades poden superar els 60 cm. La pell de la fruita és de color verd fosc i sol ser homogènia o ratllada, i la carn, que conté nombroses llavors repartides per l'interior, pot ser de color vermell (més freqüentment), taronja, groc, verd o blanc.[2] [3] La síndria amarga C. amarus s'ha naturalitzat en regions semiàrides de diversos continents i es designa com una plaga en parts d'Austràlia Occidental on s'anomenen "meló de porc".[4]

Alimentació

La síndria és una fruita dolça que es consumeix habitualment a l'estiu, generalment amb rodanxes fresques, tallades a daus en amanides de fruites mixtes o com a suc.[5] [6] El suc de síndria es pot barrejar amb altres sucs de fruita o convertir-lo en vi.[7]

Les llavors tenen un sabor a fruits secs i es poden assecar i torrar, o moldre-les en farina.[3] A la Xina, les llavors es mengen a les celebracions de l’Any Nou xinès. [8] A la cultura vietnamita, les llavors de síndria es consumeixen durant les vacances d’any nou vietnamita, Tết, com a berenar. [9] Les llavors de síndria són un aliment popular a Israel. [10] Les síndries es conreen localment i les llavors es torren i se solen salar.

Es poden menjar escorces de síndria, però el seu sabor poc atractiu es pot superar mitjançant l' escabetx, [11] vegades menjat com a verdura, sofregit o guisat . [3] [12]

Nutrients

La fruita de la síndria té un 91% d’aigua, conté un 6% de sucres i és baixa en greixos.[13]

100 grams de fruita de síndria subministren 125 kcal d’energia alimentària i una quantitat baixa de nutrients essencials. Només la vitamina C és present en un contingut apreciable al 10% de la quantitat d'ingestió diària recomanada. La polpa de síndria conté carotenoides, inclòs el licopè.[14]

L’aminoàcid citrul·lina es produeix a la pell de la síndria.[15] [16]

Referències

  1. «A Systematic Treatment of Fruit Types». Worldbotanical.com. [Consulta: 7 octubre 2014].
  2. Maynard, David. «6: Cucumbers, melons and watermelons». A: Kiple. The Cambridge World History of Food, Part 2. 46. Cambridge University Press, 2012, p. 267–270. DOI 10.1017/CHOL9780521402156. ISBN 978-0-521-40215-6. 
  3. 3,0 3,1 3,2 «Citrullus lanatus (Thunb.) Matsum. & Nakai». South Africa National Biodiversity Institute. [Consulta: 4 octubre 2014]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «SANBI» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  4. Parsons, William Thomas. Noxious Weeds of Australia. 2nd. Collingwood, Victoria: CSIRO Publishing, 2001, p. 407–408. ISBN 978-0643065147. 
  5. «Watermelon». g Marketing Resource Center, US Department of Agriculture, Iowa State University, 2017. [Consulta: 9 maig 2017].
  6. «Top 10 ways to enjoy watermelon». Produce for Better Health Foundation, Centers for Disease Control, US National Institutes of Health, 2017. [Consulta: 9 maig 2017].
  7. Ogodo, A. C.; Ugbogu, O. C.; Ugbogu, A. E.; Ezeonu, C. S. SpringerPlus, 4, 2015, pàg. 683. DOI: 10.1186/s40064-015-1475-8. PMC: 4639538. PMID: 26576326.
  8. Shiu-ying Hu. Food Plants of China. Chinese University Press, 2005, p. 125. ISBN 978-962-996-229-6. 
  9. The Asian Texans By Marilyn Dell Brady, Texas A&M University Press
  10. «בסוף הקיץ: מחסור בגרעיני אבטיח». .
  11. Todd C. Wehner. «12. Watermelon». A: Jaime Prohens and Fernando Nuez. Handbook of plant breeding. Volume 1, Vegetables. I, Asteraceae, Brassicaceae, Chenopodicaceae, and Cucurbitaceae. 1. Springer, 2008, p. 381–418 (Handbook of Plant Breeding). DOI 10.1007/978-0-387-30443-4_12. ISBN 978-0-387-72291-7. 
  12. Bryant Terry. Vegan Soul Kitchen: Fresh, Healthy, and Creative African-American Cuisine. Da Capo Press, 2009, p. 46. ISBN 978-0-7867-4503-6. 
  13. «Watermelon, raw». Nutritional data. Self. [Consulta: 5 octubre 2014].
  14. Perkins-Veazie P, Collins JK, Davis AR, Roberts W J Agric Food Chem, 54, 7, 2006, pàg. 2593–7. DOI: 10.1021/jf052066p. PMID: 16569049.
  15. Rimando AM, Perkins-Veazie PM J Chromatogr A, 1078, 1–2, 2005, pàg. 196–200. DOI: 10.1016/j.chroma.2005.05.009. PMID: 16007998.
  16. The Associated Press , 03-07-2008.