Vés al contingut

Loess: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Ampliació continguts i bibliografia
Millora continguts i bibliografia
Línia 2: Línia 2:
'''''Loess''''' (paraula d'origen alemany en la variant de [[Suïssa]]) és un tipus de [[sòl]] [[Llim|llimós]]. Les partícules que formen el ''loess'' són de gra molt fi (diàmetre inferior a 0,05 mm)<ref>{{Ref-publicació|article=Loess in Europe: Guest Editorial|url=https://egqsj.copernicus.org/articles/60/1/2011/|publicació=E&G Quaternary Science Journal|data=2011-06-03|issn=0424-7116|pàgines=3–5|volum=60|exemplar=1|doi=10.3285/eg.60.1.00|llengua=English|nom=Manfred|cognom=Frechen}}</ref>, anguloses i formades de [[quars]], [[feldespat]], [[hornblenda]], [[mica]], [[carbonat de calci]] i de vegades també [[argila]]. El deu per cent de la superfície terrestre de la Terra està coberta per loess o dipòsits similars.<ref>{{Ref-publicació|article=Loess towards (geo) tourism – proposed application on loess in Vojvodina region (north Serbia)|cognom=Vasiljević|nom5=Ken|cognom4=Smalley|nom4=Ian|cognom3=Hose|nom3=Thomas A.|cognom2=Marković|nom2=Slobodan B.|nom=Djordjije A.|url=https://ojs.zrc-sazu.si/ags/article/view/1328|llengua=en|doi=10.3986/AGS51305|exemplar=2|volum=51|pàgines=391–406|issn=1581-8314|data=2011-12-15|publicació=Acta geographica Slovenica|cognom5=O’Hara-Dhand}}</ref>
'''''Loess''''' (paraula d'origen alemany en la variant de [[Suïssa]]) és un tipus de [[sòl]] [[Llim|llimós]]. Les partícules que formen el ''loess'' són de gra molt fi (diàmetre inferior a 0,05 mm)<ref>{{Ref-publicació|article=Loess in Europe: Guest Editorial|url=https://egqsj.copernicus.org/articles/60/1/2011/|publicació=E&G Quaternary Science Journal|data=2011-06-03|issn=0424-7116|pàgines=3–5|volum=60|exemplar=1|doi=10.3285/eg.60.1.00|llengua=English|nom=Manfred|cognom=Frechen}}</ref>, anguloses i formades de [[quars]], [[feldespat]], [[hornblenda]], [[mica]], [[carbonat de calci]] i de vegades també [[argila]]. El deu per cent de la superfície terrestre de la Terra està coberta per loess o dipòsits similars.<ref>{{Ref-publicació|article=Loess towards (geo) tourism – proposed application on loess in Vojvodina region (north Serbia)|cognom=Vasiljević|nom5=Ken|cognom4=Smalley|nom4=Ian|cognom3=Hose|nom3=Thomas A.|cognom2=Marković|nom2=Slobodan B.|nom=Djordjije A.|url=https://ojs.zrc-sazu.si/ags/article/view/1328|llengua=en|doi=10.3986/AGS51305|exemplar=2|volum=51|pàgines=391–406|issn=1581-8314|data=2011-12-15|publicació=Acta geographica Slovenica|cognom5=O’Hara-Dhand}}</ref>


El loess és un [[Erosió eòlica|sediment eòlic]] (transmès pel vent) que acumula un vint per cent o menys d'argila i l'equilibri és principalment de parts iguals de sorra i llim típicament de 20 a 50 micròmetres per partícula<ref>{{Ref-publicació|article=Loess genesis and worldwide distribution|nom2=Wenhui|nom5=Guohong|cognom4=Beroya-Eitner|nom4=Mary Antonette|cognom3=Aydin|nom3=Adnan|cognom2=Shi|cognom=Li|url=https://doi-org.are.uab.cat/10.1016/j.earscirev.2019.102947|nom=Yanrong|doi=10.1016/j.earscirev.2019.102947|volum=201|pàgines=102947|issn=0012-8252|data=2020-02|publicació=Earth-Science Reviews|cognom5=Gao}}</ref> sovint cimentada de manera fluida pel [[Carbonat de calci|carbonat càlcic]]. Normalment és homogeni i altament [[Porositat|porós]] i està travessat per capil·lars verticals que permeten el sediment fracturar-se i formar esclats verticals.<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Soils: An Introduction to Soils and Plant Growth|url=https://archive.org/details/soilsintroductio00dona|editorial=Prentice-Hall|data=1977|isbn=978-0-13-821918-5|llengua=en|nom=Roy Luther|cognom=Donahue|nom2=Raymond W.|cognom2=Miller|nom3=John C.|cognom3=Shickluna}}</ref>


== Propietats ==
Es va formar al [[Plistocè]] en les regions properes a una [[glacera]] el [[llim]] del front de les quals va ser transportat pels vents del sud i de l'est. A la [[Xina]] l'origen és diferent, ja que el ''loess'' va ser transportat pel vent des de les regions desèrtiques de l'interior i dipositat més a l'est. Els dipòsits de ''loess'' són de color groguenc sense estratificar. El gruix n'és variable, des d'1 metre en alguns llocs dels Estats Units a 90 metres com a màxim a la Xina. També es troben dipòsits de ''loess'' de menor extensió a l'Europa central, l'[[estepa russa]] i Argentina. Tenen fama de ser terres fèrtils, però a la vegada estan molt subjectes a l'erosió eòlica i hídrica. Sembla que la fertilitat és deguda a la gran [[capacitat de bescanvi catiònic]] i a la gran facilitat a disposar d'aigua per part de les arrels. A les praderies dels Estats Units, estan recobertes per una lleugera capa rica en matèria orgànica que fa les terres fèrtils, però si desapareix aquest estrat perden la fertilitat. Moltes terres ''loèssiques'' d'Europa s'han dedicat tradicionalment al conreu de cereals.
[[Fitxer:Löss 1.jpg|miniatura|Loess de les terres baixes del [[Rin]] a prop de [[Mannheim]] amb concrecions calcàries]]
El loess és [[Homogeneïtat|homogeni]], porós, [[Friabilitat|friable]], de color groc pàl·lid o [[Camussa (color)|càlid,]] lleugerament coherent, típicament no [[Estrat|estratificat]] i sovint [[Pedra calcària|calcari]]. Els grans de loess són [[Angular|angulars]] amb poc polit o arrodoniment i es componen de cristalls de diferents minerals El loess es pot descriure com un sòl ric i semblant a la pols.<ref name=":0" />

Els dipòsits de loess poden arribar a ser molt gruixuts, més de cent metres a les zones del [[Xina del Nordoest|nord-oest de la Xina]] i desenes de metres a parts del mig oest dels Estats Units. Generalment es presenta com una [[Coberta (geologia)|coberta]] que cobreix àrees de centenars de quilòmetres quadrats i desenes de metres de gruix.

El loess sol estar en cares inclinades o verticals.<ref>{{Ref-llibre|títol=Glossary of Geology|url=https://books.google.es/books?id=yD79FqfECCYC&dq=3540279512&source=gbs_book_other_versions|editorial=Springer Science & Business Media|data=2005|isbn=978-0-922152-76-6|llengua=en|nom=Klaus K. E.|cognom=Neuendorf|nom2=American Geological|cognom2=Institute}}</ref> Com que els grans són angulars, el loess sovint es manté als bancs durant molts anys sense [[Assentament (geologia)|assentaments]]. Aquest sòl té una característica anomenada escissió vertical que el fa excavar fàcilment per formar habitatges rupestres, un mètode popular per fer habitatges humans en algunes [[Yaodong|parts de la Xina]]. El loess s’erosionarà molt fàcilment.

Es va formar al [[Plistocè]] en les regions properes a una [[glacera]] el [[llim]] del front de les quals va ser transportat pels vents del sud i de l'est. A la [[Xina]] l'origen és diferent, ja que el ''loess'' va ser transportat pel vent des de les regions desèrtiques de l'interior i dipositat més a l'est.<ref>{{Ref-llibre|títol=Restoration and Development of the Degraded Loess Plateau, China|url=https://books.google.es/books?id=IRB_AAAAQBAJ&dq=loess+agriculture&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|editorial=Springer Science & Business Media|data=2013-08-23|isbn=978-4-431-54481-4|llengua=en|nom=Atsushi|cognom=Tsunekawa|nom2=Guobin|cognom2=Liu|nom3=Norikazu|cognom3=Yamanaka|nom4=Sheng|cognom4=Du}}</ref> Els dipòsits de ''loess'' són de color groguenc sense estratificar. El gruix n'és variable, des d'1 metre en alguns llocs dels Estats Units a 90 metres com a màxim a la Xina. També es troben dipòsits de ''loess'' de menor extensió a l'Europa central, l'[[estepa russa]] i Argentina.

Tenen fama de ser terres fèrtils, però a la vegada estan molt subjectes a l'erosió eòlica i hídrica. Sembla que la fertilitat és deguda a la gran [[capacitat de bescanvi catiònic]] i a la gran facilitat a disposar d'aigua per part de les arrels.<ref>{{Ref-llibre|títol=Handbook of Soil Analysis: Mineralogical, Organic and Inorganic Methods|url=https://books.google.es/books?id=W7K7xZx7N3YC&printsec=frontcover&dq=Handbook+of+Soil+Analysis.&hl=en&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=Handbook%20of%20Soil%20Analysis.&f=false|editorial=Springer Science & Business Media|data=2007-04-18|isbn=978-3-540-31211-6|llengua=en|nom=Marc|cognom=Pansu|nom2=Jacques|cognom2=Gautheyrou|pàgines=709–754}}</ref> A les [[Grans Planes|praderies]] dels Estats Units, estan recobertes per una lleugera capa rica en matèria orgànica que fa les terres fèrtils, però si desapareix aquest estrat perden la fertilitat. Moltes terres ''loèssiques'' d'Europa s'han dedicat tradicionalment al conreu de cereals.<ref>{{Ref-llibre|títol=The Western European Loess Belt: Agrarian History, 5300 BC - AD 1000|url=https://books.google.es/books?id=N0cFIoLjZaUC&dq=loess+agriculture&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|editorial=Springer Science & Business Media|data=2009-07-29|isbn=978-1-4020-9840-6|llengua=en|nom=Corrie C.|cognom=Bakels}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Precision Agriculture Basics|url=https://books.google.es/books?id=iSLNDwAAQBAJ&pg=PA80&dq=loess+agriculture&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiO7M_DxZDyAhXHUMAKHbEdCJMQ6AEwBXoECAoQAg#v=onepage&q=loess%20agriculture&f=false|editorial=John Wiley & Sons|data=2020-01-22|isbn=978-0-89118-366-2|llengua=en|nom=D. Kent|cognom=Shannon|nom2=David E.|cognom2=Clay|nom3=Newell R.|cognom3=Kitchen|pàgines=80}}</ref>

En diverses zones del món, s’han format carenes de loess alineades amb els vents dominants durant l’[[Últim màxim glacial|últim màxim glacia]]<nowiki/>l. S’anomenen "[[crestes paha"]] a Amèrica i "crestes greda" a Europa. La forma d’aquestes [[Duna|dunes]] de loess s’ha explicat per una combinació de condicions de [[vent]] i [[tundra]].


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 21:27, 1 ago 2021

Infotaula de rocaLoess
Tipustipus de sòl Modifica el valor a Wikidata

Loess (paraula d'origen alemany en la variant de Suïssa) és un tipus de sòl llimós. Les partícules que formen el loess són de gra molt fi (diàmetre inferior a 0,05 mm)[1], anguloses i formades de quars, feldespat, hornblenda, mica, carbonat de calci i de vegades també argila. El deu per cent de la superfície terrestre de la Terra està coberta per loess o dipòsits similars.[2]

El loess és un sediment eòlic (transmès pel vent) que acumula un vint per cent o menys d'argila i l'equilibri és principalment de parts iguals de sorra i llim típicament de 20 a 50 micròmetres per partícula[3] sovint cimentada de manera fluida pel carbonat càlcic. Normalment és homogeni i altament porós i està travessat per capil·lars verticals que permeten el sediment fracturar-se i formar esclats verticals.[4]

Propietats

Loess de les terres baixes del Rin a prop de Mannheim amb concrecions calcàries

El loess és homogeni, porós, friable, de color groc pàl·lid o càlid, lleugerament coherent, típicament no estratificat i sovint calcari. Els grans de loess són angulars amb poc polit o arrodoniment i es componen de cristalls de diferents minerals El loess es pot descriure com un sòl ric i semblant a la pols.[4]

Els dipòsits de loess poden arribar a ser molt gruixuts, més de cent metres a les zones del nord-oest de la Xina i desenes de metres a parts del mig oest dels Estats Units. Generalment es presenta com una coberta que cobreix àrees de centenars de quilòmetres quadrats i desenes de metres de gruix.

El loess sol estar en cares inclinades o verticals.[5] Com que els grans són angulars, el loess sovint es manté als bancs durant molts anys sense assentaments. Aquest sòl té una característica anomenada escissió vertical que el fa excavar fàcilment per formar habitatges rupestres, un mètode popular per fer habitatges humans en algunes parts de la Xina. El loess s’erosionarà molt fàcilment.

Es va formar al Plistocè en les regions properes a una glacera el llim del front de les quals va ser transportat pels vents del sud i de l'est. A la Xina l'origen és diferent, ja que el loess va ser transportat pel vent des de les regions desèrtiques de l'interior i dipositat més a l'est.[6] Els dipòsits de loess són de color groguenc sense estratificar. El gruix n'és variable, des d'1 metre en alguns llocs dels Estats Units a 90 metres com a màxim a la Xina. També es troben dipòsits de loess de menor extensió a l'Europa central, l'estepa russa i Argentina.

Tenen fama de ser terres fèrtils, però a la vegada estan molt subjectes a l'erosió eòlica i hídrica. Sembla que la fertilitat és deguda a la gran capacitat de bescanvi catiònic i a la gran facilitat a disposar d'aigua per part de les arrels.[7] A les praderies dels Estats Units, estan recobertes per una lleugera capa rica en matèria orgànica que fa les terres fèrtils, però si desapareix aquest estrat perden la fertilitat. Moltes terres loèssiques d'Europa s'han dedicat tradicionalment al conreu de cereals.[8][9]

En diverses zones del món, s’han format carenes de loess alineades amb els vents dominants durant l’últim màxim glacial. S’anomenen "crestes paha" a Amèrica i "crestes greda" a Europa. La forma d’aquestes dunes de loess s’ha explicat per una combinació de condicions de vent i tundra.

Referències

  1. ↑ Frechen, Manfred «Loess in Europe: Guest Editorial» (en english). E&G Quaternary Science Journal, 60, 1, 03-06-2011, pàg. 3–5. DOI: 10.3285/eg.60.1.00. ISSN: 0424-7116.
  2. ↑ Vasiljević, Djordjije A.; Marković, Slobodan B.; Hose, Thomas A.; Smalley, Ian; O’Hara-Dhand, Ken «Loess towards (geo) tourism – proposed application on loess in Vojvodina region (north Serbia)» (en anglès). Acta geographica Slovenica, 51, 2, 15-12-2011, pàg. 391–406. DOI: 10.3986/AGS51305. ISSN: 1581-8314.
  3. ↑ Li, Yanrong; Shi, Wenhui; Aydin, Adnan; Beroya-Eitner, Mary Antonette; Gao, Guohong «Loess genesis and worldwide distribution». Earth-Science Reviews, 201, 2020-02, pàg. 102947. DOI: 10.1016/j.earscirev.2019.102947. ISSN: 0012-8252.
  4. ↑ 4,0 4,1 Donahue, Roy Luther; Miller, Raymond W.; Shickluna, John C. Soils: An Introduction to Soils and Plant Growth (en anglès). Prentice-Hall, 1977. ISBN 978-0-13-821918-5. 
  5. ↑ Neuendorf, Klaus K. E.; Institute, American Geological. Glossary of Geology (en anglès). Springer Science & Business Media, 2005. ISBN 978-0-922152-76-6. 
  6. ↑ Tsunekawa, Atsushi; Liu, Guobin; Yamanaka, Norikazu; Du, Sheng. Restoration and Development of the Degraded Loess Plateau, China (en anglès). Springer Science & Business Media, 2013-08-23. ISBN 978-4-431-54481-4. 
  7. ↑ Pansu, Marc; Gautheyrou, Jacques. Handbook of Soil Analysis: Mineralogical, Organic and Inorganic Methods (en anglès). Springer Science & Business Media, 2007-04-18, p. 709–754. ISBN 978-3-540-31211-6. 
  8. ↑ Bakels, Corrie C. The Western European Loess Belt: Agrarian History, 5300 BC - AD 1000 (en anglès). Springer Science & Business Media, 2009-07-29. ISBN 978-1-4020-9840-6. 
  9. ↑ Shannon, D. Kent; Clay, David E.; Kitchen, Newell R. Precision Agriculture Basics (en anglès). John Wiley & Sons, 2020-01-22, p. 80. ISBN 978-0-89118-366-2. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Loess

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Loess&oldid=27937741»