Vés al contingut

Ginecomàstia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 3: Línia 3:
|peu= Home amb greus ginecomàstia i pseudoginecomàstia
|peu= Home amb greus ginecomàstia i pseudoginecomàstia
}}
}}
La '''ginecomàstia''' és el desenvolupament anormal dels dos pits per creixement de les [[glàndules mamàries]] en els homes, a causa d’un desequilibri hormonal entre [[estrògens]] i [[andrògens]].<ref name=MedlinePlus2018>{{Cite web|date=2018|title=Breast enlargement in males: MedlinePlus Medical Encyclopedia|url=https://medlineplus.gov/ency/article/003165.htm|access-date=25 November 2020|website=medlineplus.gov|language=en}} Updated by Brent Wisse (10 November 2018)</ref><ref name=Thiruchelvam2016>{{cite journal |last1=Thiruchelvam |first1=Paul |last2=Walker |first2=Jonathan Neil |last3=Rose |first3=Katy |last4=Lewis |first4=Jacqueline |last5=Al-Mufti |first5=Ragheed |title=Gynaecomastia |journal=BMJ |date=22 September 2016 |volume=354 |pages=i4833 |doi=10.1136/bmj.i4833 |pmid=27659195 |s2cid=220098795 }}</ref> El terme prové del [[grec]] γυνή ''gyné'' que significa "dona" i μαστός ''mastós'' que significa "mama".
La '''ginecomàstia''' és el desenvolupament anormal de grans glàndules mamàries en els homes. El terme prové del [[grec]] γυνή ''gyné'' que significa "dona" i μαστός ''mastós'' que significa "mama". Aquest signe pot ocórrer fisiològicament en els [[nadó|nadons]] (a causa de les hormones femenines de la mare). En els nois adolescents la malaltia és sovint una font d'angoixa, però per a la gran majoria d'ells, la ginecomàstia no es deu a l'[[obesitat]], es redueix el desenvolupament dels pits o desapareix en un parell d'anys.<ref>{{Ref-web |url=http://www.keepkidshealthy.com/adolescent/adolescentproblems/gynecomastia.html |títol=Adolescent gynecomastia |consulta=2011-09-21 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100210023757/http://www.keepkidshealthy.com/adolescent/adolescentproblems/gynecomastia.html |arxiudata=2010-02-10 }}</ref>


Aquest signe pot ocórrer fisiològicament en els [[nadó|nadons]] (a causa de les hormones femenines de la mare). En els nois [[adolescents]] la malaltia és sovint una font d'angoixa, però per a la gran majoria d'ells, la ginecomàstia no es deu a l'[[obesitat]], es redueix el desenvolupament dels pits o desapareix en un parell d'anys.<ref name="pediatrics">{{cite journal |last1=Shulman |first1=D. I. |last2=Francis |first2=G. L. |last3=Palmert |first3=M. R. |last4=Eugster |first4=E. A. |last5=Lawson Wilkins Pediatric Endocrine Society Drug and Therapeutics |first5=Committee. |title=Use of Aromatase Inhibitors in Children and Adolescents With Disorders of Growth and Adolescent Development |journal=Pediatrics |date=1 April 2008 |volume=121 |issue=4 |pages=e975–e983 |doi=10.1542/peds.2007-2081 |pmid=18381525 |s2cid=39852740 }}</ref>
Les causes de la ginecomàstia habitual segueixen sent incertes, encara que en general ha estat atribuïda a un desequilibri de les [[hormona sexual|hormones sexuals]], o la capacitat de resposta del teixit a elles, la causa rares vegades s'aclareix pels casos en concret. L'afecció també pot ser causada per un desequilibri dels efectes estrogènics i androgènics al pit, el que ocasiona un augment de l'acció de l'estrogen sense oposició o en el teixit mamari. Aproximadament el 4-10% dels casos de ginecomàstia es deu als fàrmacs. L'[[espironolactona]] (EFG, Aldactone®) és una causa comuna, la inducció de ginecomàstia apareix el 10% dels que el reben com a tractament per a la insuficiència cardíaca.<ref>{{ref-web|cognom= Pitt

Les causes de la ginecomàstia habitual segueixen sent incertes, encara que en general ha estat atribuïda a un desequilibri de les [[hormona sexual|hormones sexuals]], o la capacitat de resposta del teixit a elles, la causa rares vegades s'aclareix pels casos en concret. L'afecció també pot ser causada per un desequilibri dels efectes estrogènics i androgènics al pit, el que ocasiona un augment de l'acció de l'estrogen sense oposició o en el teixit mamari. Aproximadament el 4-10% dels casos de ginecomàstia es deu als fàrmacs. L'[[espironolactona]] és una causa comuna, la inducció de ginecomàstia apareix el 10% dels que el reben com a tractament per a la insuficiència cardíaca.<ref>{{ref-web|cognom= Pitt
|nom= Bertram
|nom= Bertram
|títol= The Effect of Spironolactone on Morbidity and Mortality in Patients with Severe Heart Failure
|títol= The Effect of Spironolactone on Morbidity and Mortality in Patients with Severe Heart Failure
Línia 25: Línia 27:
| doi = 10.4065/84.8.672
| doi = 10.4065/84.8.672
|publicació= Mayo Clinic proceedings. Mayo Clinic
|publicació= Mayo Clinic proceedings. Mayo Clinic
}}</ref> S'han notificat casos amb la presa de [[digoxina]] i [[furosemida]], i és més probable la ginecomàstia si es prenen tots dos.<ref>{{ref-publicació| doi=10.4103/0253-7613.59929|cognom=Aiman|nom=Umme|cognom2=Haseeen|nom2=MA|cognom3=Rahman|nom3=SZ|títol= Gynecomastia: An ADR due to drug interaction |publicació= Indian J Pharmacol. |any=2009|mes=Dec|volum=41|exemplar=6|pàgines= 286–7 | pmid= 20407562| pmc=2846505}}</ref> La prominència de la mama pot ser conseqüència de la hipertròfia del teixit glandular, del teixit adipós (greix) i de la pell, i sol ser una combinació. Quan la importància del creixement de la mama es deu únicament a excés de teixit adipós se sol anomenar [[pseudoginecomastia]]<ref name=Braunstein>{{ref-publicació|cognom=Braunstein|nom=Glenn D.|títol=Gynecomastia|publicació=New England Journal of Medicine|any=1993|mes=Feb 18|volum=328|exemplar=7|pàgines=490–5| pmid=8421478| doi=10.1056/NEJM199302183280708|cognom2=Braunstein|nom2=Glenn D.}}</ref> o, de vegades, [[adipomàstia]].<ref>{{ref-web|cognom= Allee
}}</ref> S'han notificat casos amb la presa de [[digoxina]] i [[furosemida]], i és més probable la ginecomàstia si es prenen tots dos.<ref>{{ref-publicació| doi=10.4103/0253-7613.59929|cognom=Aiman|nom=Umme|cognom2=Haseeen|nom2=MA|cognom3=Rahman|nom3=SZ|títol= Gynecomastia: An ADR due to drug interaction |publicació= Indian J Pharmacol. |any=2009|mes=Dec|volum=41|exemplar=6|pàgines= 286–7 | pmid= 20407562| pmc=2846505}}</ref>
La prominència de la mama pot ser conseqüència de la hipertròfia del teixit glandular, del teixit adipós (greix) i de la pell, i sol ser una combinació.<ref name="Concept">{{cite journal |vauthors = Devalia HL, Layer GT |title = Current concepts in gynaecomastia |journal = Surgeon |date = April 2009 |volume = 7 |issue = 2 |pages = 114–19 |pmid = 19408804 |doi = 10.1016/s1479-666x(09)80026-7 }}</ref> Quan la importància del creixement de la mama es deu únicament a excés de teixit adipós se sol anomenar [[pseudoginecomastia]]<ref name="Braunstein">{{ref-publicació|cognom=Braunstein|nom=Glenn D.|títol=Gynecomastia|publicació=New England Journal of Medicine|any=1993|mes=Feb 18|volum=328|exemplar=7|pàgines=490–5| pmid=8421478| doi=10.1056/NEJM199302183280708|cognom2=Braunstein|nom2=Glenn D.}}</ref> o, de vegades, [[adipomàstia]].<ref>{{ref-web|cognom= Allee
|nom= Mark R
|nom= Mark R
|títol= Gynecomastia
|títol= Gynecomastia
Línia 32: Línia 36:
| url = http://www.emedicine.com/med/topic934.htm
| url = http://www.emedicine.com/med/topic934.htm
|consulta= 2007-05-20}}</ref>
|consulta= 2007-05-20}}</ref>

<!-- Treatment -->
S'ha trobat que medicaments com els [[inhibidors de l'aromatasa]] són eficaços.<ref>de Ronde, W., de Jong, F.H. Aromatase inhibitors in men: effects and therapeutic options. Reprod Biol Endocrinol 9, 93 (2011). https://doi.org/10.1186/1477-7827-9-93</ref>


== Causes ==
== Causes ==
Línia 39: Línia 46:


=== Patològiques ===
=== Patològiques ===
==== Fàrmacs ====
Principalment:
S'estima que aproximadament el 10-25% dels casos resulten de l'ús de medicaments, coneguts com a ginecomàstia no fisiològica.<ref name="Drugs" /><ref name="American" /> Entre els medicaments que se sap que causen ginecomàstia s'inclouen [[cimetidina]], [[ketoconazol]], [[anàlegs hormonals alliberadors de gonadotropines]], [[hormona del creixement]], [[gonadotropina coriònica humana]], [[Inhibidor de la 5α-reductasa|inhibidors de la 5α-reductasa]] com [[finasterida]] i [[dutasterida]], alguns estrògens que s'utilitzen per al [[càncer de pròstata]] i antiandrògens com la [[bicalutamida]] i la flutamida, i l'[[espironolactona]].<ref name="Narula2014" /><ref name="Drugs">{{Cite journal |vauthors = Deepinder F, Braunstein GD |title = Drug-induced gynecomastia: an evidence-based review. |journal = Expert Opinion on Drug Safety |volume = 11 |issue = 5 |pages = 779–795 |year = 2012 |pmid = 22862307 |doi = 10.1517/14740338.2012.712109 |s2cid = 22938364 }}</ref><ref>{{cite journal |last1=Chung |first1=Edmund YM |last2=Ruospo |first2=Marinella |last3=Natale |first3=Patrizia |last4=Bolignano |first4=Davide |last5=Navaneethan |first5=Sankar D |last6=Palmer |first6=Suetonia C |last7=Strippoli |first7=Giovanni FM |title=Aldosterone antagonists in addition to renin angiotensin system antagonists for preventing the progression of chronic kidney disease |journal=Cochrane Database of Systematic Reviews |date=27 October 2020 |volume=10 |pages=CD007004 |doi=10.1002/14651858.CD007004.pub4 |pmid=33107592 |pmc=8094274 |pmc-embargo-date=October 27, 2021 }}</ref><ref>{{cite journal |doi = 10.4103/0253-7613.59929 |last1 = Aiman |first1 = U |last2 = Haseen |first2 = MA |last3 = Rahman |first3 = SZ |title = Gynecomastia: An ADR due to drug interaction. |journal = Indian Journal of Pharmacology |date = December 2009 |volume = 41 |issue = 6 |pages = 286–287 |pmid = 20407562 |pmc = 2846505 }}</ref>
* Dèficit de testosterona. Hipogonadismes Primari i Secundari. Dins dels Hipogonadismes secundaris inclourem les causes que poden generar Hiperprolactinèmia (Prolactinoma, hipotiroïdisme, fàrmacs).

* Resistència als andrògens. (Alteracions del receptor d'andrògens).
Els medicaments que probablement s'associen a la ginecomàstia inclouen [[Blocador dels canals de calci|blocadors dels canals de calci]] com el [[verapamil]], l'[[amlodipina]] i la [[nifedipina]]; [[risperidona]], [[olanzapina]], [[Esteroide anabòlic|esteroides anabòlics]],<ref name="Drugs" /><ref name=Nieschlag2015>{{cite journal |last1=Nieschlag |first1=Eberhard |last2=Vorona |first2=Elena |title=MECHANISMS IN ENDOCRINOLOGY: Medical consequences of doping with anabolic androgenic steroids: effects on reproductive functions |journal=European Journal of Endocrinology |date=August 2015 |volume=173 |issue=2 |pages=R47–R58 |doi=10.1530/EJE-15-0080 |pmid=25805894 |doi-access=free }}</ref> [[Etanol|alcohol]], [[opioides]], [[efavirenz]], [[agents alquilants]] i [[omeprazole]].<ref name="Drugs" /><ref name="Barros2012">{{cite journal |last1=Barros |first1=Alfredo Carlos Simões Dornellas de |last2=Sampaio |first2=Marcelo de Castro Moura |title=Gynecomastia: physiopathology, evaluation and treatment |journal=Sao Paulo Medical Journal |date=2012 |volume=130 |issue=3 |pages=187–197 |doi=10.1590/s1516-31802012000300009 |pmid=22790552 |doi-access=free }}</ref> Alguns components dels productes per a la cura de la pell personal, com ara l'oli essencial d'espígol<ref>{{cite journal |vauthors=Diaz A, Luque L, Badar Z, Kornic S, Danon M |title=Prepubertal gynecomastia and chronic lavender exposure: report of three cases |journal=J. Pediatr. Endocrinol. Metab. |volume=29 |issue=1 |pages=103–107 |date=2016 |pmid=26353172 |doi=10.1515/jpem-2015-0248 |s2cid=19454282 }}</ref> o l'oli d'arbre de te.<ref name="American" />
* Increment en la producció d'estrògens i / o balanç andrògens / estrògens disminuït. com principals causes tenim als ''tumors productors de β HCG'', ''tumors productors d'estrògens'', ''augment de síntesi perifèrica d'estrògens'', ''augment de la SHBG'' i ''disminució de l'aclariment metabòlic d'estrògens'' (Hepatopatia, insuficiència renal).

* Estrògens exògens. Medicació. Contaminació alimentària.
====Malalties cròniques====
* Fàrmacs que afavoreixen la síntesi d'estrògens o que disminueixen la síntesi de testosterona o la seva acció (Ketokonazole, flutamina, etc.)
Les persones amb [[Insuficiència renal crònica|insuficiència renal]] solen estar desnodrides, cosa que pot contribuir al desenvolupament de la ginecomàstia. La [[Hemodiàlisi|diàlisi]] pot atenuar la desnutrició de la insuficiència renal. A més, molts pacients amb insuficiència renal experimenten un desequilibri hormonal a causa de la supressió de la producció de testosterona i el dany testicular causat per alts nivells d'[[Urèmia|urea]], també conegut com a hipogonadisme associat a la urèmia.<ref name="American" /><ref>{{cite journal |last1=Iglesias |first1=P |last2=Carrero |first2=JJ |last3=Díez |first3=JJ |title=Gonadal dysfunction in men with chronic kidney disease: clinical features, prognostic implications and therapeutic options. |journal=Journal of Nephrology |date=January 2012 |volume=25 |issue=1 |pages=31–42 |doi=10.5301/JN.2011.8481 |pmid=21748720 }}</ref>
* Tumors: Els testiculars com el [[tumor de cèl·lules de Leydig]] o [[tumor de cèl·lules de Sertoli]]<ref>{{Cite journal |last1 = Gourgari |first1 = E |last2 = Saloustros |first2 = E |last3 = Stratakis |first3 = CA |title = Large-cell calcifying Sertoli cell tumors of the testes in pediatrics. |journal = Current Opinion in Pediatrics |volume = 24 |issue = 4 |pages = 518–522 |date = August 2012 |pmid = 22732638 |doi = 10.1097/MOP.0b013e328355a279 |pmc = 4132931 }}</ref> (com en la [[síndrome de Peutz-Jeghers]])<ref name="pediatrics" /> o el [[coriocarcinoma]] que segrega [[hCG]]<ref name="Barros2012" /> poden provocar ginecomàstia. Altres tumors, com ara [[tumor suprarenal|tumors suprarenals]], [[tumor hipofisari|tumors hipofisaris]] (com un [[prolactinoma]]) o [[càncer de pulmó]], poden produir hormones que alteren l'equilibri hormonal masculí-femení i causen ginecomàstia.<ref name="Concept" /> Les persones amb [[càncer de pròstata]] tractades amb [[teràpia de privació androgènica|privació androgènica]] poden presentar ginecomàstia.<ref>{{Cite journal |last1 = Saylor |first1 = PJ |last2 = Smith |first2 = MR |title = Metabolic complications of androgen deprivation therapy for prostate cancer. |journal = The Journal of Urology |volume = 181 |issue = 5 |pages = 1998–2006 |date = May 2009 |pmid = 19286225 |doi = 10.1016/j.juro.2009.01.047 |pmc = 2900631 }}</ref>

En individus amb [[insuficiència hepàtica]] o [[cirrosi]], la capacitat del fetge per metabolitzar adequadament hormones com els estrògens es pot veure afectada. A més, les persones amb malaltia hepàtica alcohòlica es posen en risc de desenvolupar ginecomàstia; l'[[etanol]] pot alterar directament la síntesi de testosterona i la presència de [[fitoestrògens]] en begudes alcohòliques també pot contribuir a una proporció més alta d'estrògens a testosterona.<ref name="American">{{cite journal |last1=Dickson |first1=G |title=Gynecomastia. |journal=American Family Physician |date=1 April 2012 |volume=85 |issue=7 |pages=716–22 |pmid=22534349 }}</ref> Condicions que poden causar [[malabsorció]], com ara [[fibrosi quística]] o [[colitis ulcerosa]], també poden produir ginecomàstia.<ref name="American" />

Es pot observar una petita proporció de casos de ginecomàstia masculina amb trastorns hereditaris rars com l'[[atròfia muscular espinal i bulbar]] i la [[síndrome d'excés d'aromatasa]] molt rara.<ref name="Grunseich2015">{{cite journal|last1=Grunseich|first1=C|last2=Fischbeck|first2=KH|title=Spinal and Bulbar Muscular Atrophy|journal=Neurologic Clinics|date=November 2015|volume=33|issue=4|pages=847–54|doi=10.1016/j.ncl.2015.07.002|pmid=26515625|pmc=4628725}}</ref><ref name="Fukami2014">{{cite journal|last1=Fukami|first1=M|last2=Miyado|first2=M|last3=Nagasaki|first3=K|last4=Shozu|first4=M|last5=Ogata|first5=T|title=Aromatase excess syndrome: a rare autosomal dominant disorder leading to pre- or peri-pubertal onset gynecomastia|journal=Pediatric Endocrinology Reviews|date=March 2014|volume=11|issue=3|pages=298–305|pmid=24716396}}</ref>

====Tumors====
Els testiculars com el [[tumor de cèl·lules de Leydig]] o [[tumor de cèl·lules de Sertoli]]<ref>{{Cite journal |last1 = Gourgari |first1 = E |last2 = Saloustros |first2 = E |last3 = Stratakis |first3 = CA |title = Large-cell calcifying Sertoli cell tumors of the testes in pediatrics. |journal = Current Opinion in Pediatrics |volume = 24 |issue = 4 |pages = 518–522 |date = August 2012 |pmid = 22732638 |doi = 10.1097/MOP.0b013e328355a279 |pmc = 4132931 }}</ref> (com en la [[síndrome de Peutz-Jeghers]])<ref name="pediatrics" /> o el [[coriocarcinoma]] que segrega [[hCG]]<ref name="Barros2012" /> poden provocar ginecomàstia. Altres tumors, com ara [[tumor suprarenal|tumors suprarenals]], [[tumor hipofisari|tumors hipofisaris]] (com un [[prolactinoma]]) o [[càncer de pulmó]], poden produir hormones que alteren l'equilibri hormonal masculí-femení i causen ginecomàstia.<ref name="Concept" /> Les persones amb [[càncer de pròstata]] tractades amb [[teràpia de privació androgènica|privació androgènica]] poden presentar ginecomàstia.<ref>{{Cite journal |last1 = Saylor |first1 = PJ |last2 = Smith |first2 = MR |title = Metabolic complications of androgen deprivation therapy for prostate cancer. |journal = The Journal of Urology |volume = 181 |issue = 5 |pages = 1998–2006 |date = May 2009 |pmid = 19286225 |doi = 10.1016/j.juro.2009.01.047 |pmc = 2900631 }}</ref>


== Diagnòstic ==
== Diagnòstic ==
La majoria dels casos de ginecomàstia no requereixen proves diagnòstiques.<ref name=MedlinePlus2018/><ref name=Thiruchelvam2016/>
En totes aquestes circumstàncies interessa descartar patologia tumoral productora d'estrògens o β HCG, valorar l'activitat de l'eix gonadal masculí i considerar el balanç andrògens/estrògens: β HCG, testosterona, proteïna enllaçant d'esteroides sexuals (SHBG), estradiol, LH, FSH.

Se sol diagnosticar per una història exhaustiva i un examen físic. Entre els aspectes importants de l'examen físic s'inclouen l'avaluació del teixit mamari masculí amb palpació per avaluar la possibilitat de [[càncer de mama]] i la [[pseudoginecomàstia]], l'avaluació de la mida i el desenvolupament del [[penis]], l'avaluació del desenvolupament [[testicle|testicular]] i una avaluació de masses que susciten sospita de [[càncer testicular]] i desenvolupament adequat de característiques sexuals secundàries com la quantitat i distribució de [[pèl púbic]] i de les [[pel axil·lar|aixelles]].<ref name="Narula2014">{{cite journal |last1=Narula |first1=Harmeet S. |last2=Carlson |first2=Harold E. |title=Gynaecomastia—pathophysiology, diagnosis and treatment |journal=Nature Reviews Endocrinology |date=November 2014 |volume=10 |issue=11 |pages=684–698 |doi=10.1038/nrendo.2014.139 |pmid=25112235 |s2cid=40159424 }}</ref>

Pot haver-se de descartar patologia tumoral productora d'estrògens o β HCG, valorar l'activitat de l'eix gonadal masculí i considerar el balanç andrògens/estrògens: β HCG, testosterona, proteïna enllaçant d'esteroides sexuals (SHBG), estradiol, LH, FSH.


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 19:27, 9 ago 2021

Plantilla:Infotaula malaltiaGinecomàstia
Home amb greus ginecomàstia i pseudoginecomàstia
Tipusmalaltia de la diferenciació sexual Modifica el valor a Wikidata
Especialitatendocrinologia i cirurgia plàstica Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Patogènesi
Causat perinsuficiència renal crònica, obesitat, cirrosi hepàtica, malnutrició i medicament Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10N6262. Modifica el valor a Wikidata
CIM-9N62 i 611.1 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB19601 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003165 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine120858 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKGynaecomastia Modifica el valor a Wikidata
MeSHD006177 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0018418 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:12698 Modifica el valor a Wikidata

La ginecomàstia és el desenvolupament anormal dels dos pits per creixement de les glàndules mamàries en els homes, a causa d’un desequilibri hormonal entre estrògens i andrògens.[1][2] El terme prové del grec γυνή gyné que significa "dona" i μαστός mastós que significa "mama".

Aquest signe pot ocórrer fisiològicament en els nadons (a causa de les hormones femenines de la mare). En els nois adolescents la malaltia és sovint una font d'angoixa, però per a la gran majoria d'ells, la ginecomàstia no es deu a l'obesitat, es redueix el desenvolupament dels pits o desapareix en un parell d'anys.[3]

Les causes de la ginecomàstia habitual segueixen sent incertes, encara que en general ha estat atribuïda a un desequilibri de les hormones sexuals, o la capacitat de resposta del teixit a elles, la causa rares vegades s'aclareix pels casos en concret. L'afecció també pot ser causada per un desequilibri dels efectes estrogènics i androgènics al pit, el que ocasiona un augment de l'acció de l'estrogen sense oposició o en el teixit mamari. Aproximadament el 4-10% dels casos de ginecomàstia es deu als fàrmacs. L'espironolactona és una causa comuna, la inducció de ginecomàstia apareix el 10% dels que el reben com a tractament per a la insuficiència cardíaca.[4][5] S'han notificat casos amb la presa de digoxina i furosemida, i és més probable la ginecomàstia si es prenen tots dos.[6]

La prominència de la mama pot ser conseqüència de la hipertròfia del teixit glandular, del teixit adipós (greix) i de la pell, i sol ser una combinació.[7] Quan la importància del creixement de la mama es deu únicament a excés de teixit adipós se sol anomenar pseudoginecomastia[8] o, de vegades, adipomàstia.[9]

S'ha trobat que medicaments com els inhibidors de l'aromatasa són eficaços.[10]

Causes

Fisiològiques

En l'home, la ginecomàstia és freqüent durant tres fases de la vida: en el nounat, adolescència i senectut i en la majoria de casos es correspon a una situació que podríem considerar "fisiològica" i secundària a un nivell de estrògens important. En el cas del nadó i de l'adolescència és transitori i en el cas de la senectut és proporcional al declivi nivell androgènic.

Patològiques

Fàrmacs

S'estima que aproximadament el 10-25% dels casos resulten de l'ús de medicaments, coneguts com a ginecomàstia no fisiològica.[11][12] Entre els medicaments que se sap que causen ginecomàstia s'inclouen cimetidina, ketoconazol, anàlegs hormonals alliberadors de gonadotropines, hormona del creixement, gonadotropina coriònica humana, inhibidors de la 5α-reductasa com finasterida i dutasterida, alguns estrògens que s'utilitzen per al càncer de pròstata i antiandrògens com la bicalutamida i la flutamida, i l'espironolactona.[13][11][14][15]

Els medicaments que probablement s'associen a la ginecomàstia inclouen blocadors dels canals de calci com el verapamil, l'amlodipina i la nifedipina; risperidona, olanzapina, esteroides anabòlics,[11][16] alcohol, opioides, efavirenz, agents alquilants i omeprazole.[11][17] Alguns components dels productes per a la cura de la pell personal, com ara l'oli essencial d'espígol[18] o l'oli d'arbre de te.[12]

Malalties cròniques

Les persones amb insuficiència renal solen estar desnodrides, cosa que pot contribuir al desenvolupament de la ginecomàstia. La diàlisi pot atenuar la desnutrició de la insuficiència renal. A més, molts pacients amb insuficiència renal experimenten un desequilibri hormonal a causa de la supressió de la producció de testosterona i el dany testicular causat per alts nivells d'urea, també conegut com a hipogonadisme associat a la urèmia.[12][19]

En individus amb insuficiència hepàtica o cirrosi, la capacitat del fetge per metabolitzar adequadament hormones com els estrògens es pot veure afectada. A més, les persones amb malaltia hepàtica alcohòlica es posen en risc de desenvolupar ginecomàstia; l'etanol pot alterar directament la síntesi de testosterona i la presència de fitoestrògens en begudes alcohòliques també pot contribuir a una proporció més alta d'estrògens a testosterona.[12] Condicions que poden causar malabsorció, com ara fibrosi quística o colitis ulcerosa, també poden produir ginecomàstia.[12]

Es pot observar una petita proporció de casos de ginecomàstia masculina amb trastorns hereditaris rars com l'atròfia muscular espinal i bulbar i la síndrome d'excés d'aromatasa molt rara.[20][21]

Tumors

Els testiculars com el tumor de cèl·lules de Leydig o tumor de cèl·lules de Sertoli[22] (com en la síndrome de Peutz-Jeghers)[3] o el coriocarcinoma que segrega hCG[17] poden provocar ginecomàstia. Altres tumors, com ara tumors suprarenals, tumors hipofisaris (com un prolactinoma) o càncer de pulmó, poden produir hormones que alteren l'equilibri hormonal masculí-femení i causen ginecomàstia.[7] Les persones amb càncer de pròstata tractades amb privació androgènica poden presentar ginecomàstia.[23]

Diagnòstic

La majoria dels casos de ginecomàstia no requereixen proves diagnòstiques.[1][2]

Se sol diagnosticar per una història exhaustiva i un examen físic. Entre els aspectes importants de l'examen físic s'inclouen l'avaluació del teixit mamari masculí amb palpació per avaluar la possibilitat de càncer de mama i la pseudoginecomàstia, l'avaluació de la mida i el desenvolupament del penis, l'avaluació del desenvolupament testicular i una avaluació de masses que susciten sospita de càncer testicular i desenvolupament adequat de característiques sexuals secundàries com la quantitat i distribució de pèl púbic i de les aixelles.[13]

Pot haver-se de descartar patologia tumoral productora d'estrògens o β HCG, valorar l'activitat de l'eix gonadal masculí i considerar el balanç andrògens/estrògens: β HCG, testosterona, proteïna enllaçant d'esteroides sexuals (SHBG), estradiol, LH, FSH.

Referències

  1. 1,0 1,1 «Breast enlargement in males: MedlinePlus Medical Encyclopedia» (en anglès). medlineplus.gov, 2018. [Consulta: 25 novembre 2020]. Updated by Brent Wisse (10 November 2018)
  2. 2,0 2,1 Thiruchelvam, Paul; Walker, Jonathan Neil; Rose, Katy; Lewis, Jacqueline; Al-Mufti, Ragheed «Gynaecomastia». BMJ, vol. 354, 22-09-2016, pàg. i4833. DOI: 10.1136/bmj.i4833. PMID: 27659195.
  3. 3,0 3,1 Shulman, D. I.; Francis, G. L.; Palmert, M. R.; Eugster, E. A.; Lawson Wilkins Pediatric Endocrine Society Drug and Therapeutics, Committee. «Use of Aromatase Inhibitors in Children and Adolescents With Disorders of Growth and Adolescent Development». Pediatrics, vol. 121, 4, 01-04-2008, pàg. e975–e983. DOI: 10.1542/peds.2007-2081. PMID: 18381525.
  4. Pitt, Bertram. «The Effect of Spironolactone on Morbidity and Mortality in Patients with Severe Heart Failure». N Engl J Med, 02-09-1999. [Consulta: 1r agost 2011].
  5. Haynes, Bridgett; Mookadam, F «Male Gynecomastia». Mayo Clinic proceedings. Mayo Clinic. Mayo Clin Proc., 84, 8, 01-08-2009, pàg. 672. DOI: 10.4065/84.8.672. PMC: 2719518. PMID: 19648382.
  6. Aiman, Umme; Haseeen, MA; Rahman, SZ «Gynecomastia: An ADR due to drug interaction». Indian J Pharmacol., 41, 6, Dec 2009, pàg. 286–7. DOI: 10.4103/0253-7613.59929. PMC: 2846505. PMID: 20407562.
  7. 7,0 7,1 «Current concepts in gynaecomastia». Surgeon, vol. 7, 2, April 2009, pàg. 114–19. DOI: 10.1016/s1479-666x(09)80026-7. PMID: 19408804.
  8. Braunstein, Glenn D.; Braunstein, Glenn D. «Gynecomastia». New England Journal of Medicine, 328, 7, Feb 18 1993, pàg. 490–5. DOI: 10.1056/NEJM199302183280708. PMID: 8421478.
  9. Allee, Mark R. «Gynecomastia». WebMD, Inc. (emedicine.com), 15-11-2006. [Consulta: 20 maig 2007].
  10. de Ronde, W., de Jong, F.H. Aromatase inhibitors in men: effects and therapeutic options. Reprod Biol Endocrinol 9, 93 (2011). https://doi.org/10.1186/1477-7827-9-93
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 «Drug-induced gynecomastia: an evidence-based review.». Expert Opinion on Drug Safety, vol. 11, 5, 2012, pàg. 779–795. DOI: 10.1517/14740338.2012.712109. PMID: 22862307.
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Dickson, G «Gynecomastia.». American Family Physician, vol. 85, 7, 01-04-2012, pàg. 716–22. PMID: 22534349.
  13. 13,0 13,1 Narula, Harmeet S.; Carlson, Harold E. «Gynaecomastia—pathophysiology, diagnosis and treatment». Nature Reviews Endocrinology, vol. 10, 11, November 2014, pàg. 684–698. DOI: 10.1038/nrendo.2014.139. PMID: 25112235.
  14. Chung, Edmund YM; Ruospo, Marinella; Natale, Patrizia; Bolignano, Davide; Navaneethan, Sankar D; Palmer, Suetonia C; Strippoli, Giovanni FM «Aldosterone antagonists in addition to renin angiotensin system antagonists for preventing the progression of chronic kidney disease». Cochrane Database of Systematic Reviews, vol. 10, 27-10-2020, pàg. CD007004. DOI: 10.1002/14651858.CD007004.pub4. PMC: 8094274. PMID: 33107592.
  15. Aiman, U; Haseen, MA; Rahman, SZ «Gynecomastia: An ADR due to drug interaction.». Indian Journal of Pharmacology, vol. 41, 6, December 2009, pàg. 286–287. DOI: 10.4103/0253-7613.59929. PMC: 2846505. PMID: 20407562.
  16. Nieschlag, Eberhard; Vorona, Elena «MECHANISMS IN ENDOCRINOLOGY: Medical consequences of doping with anabolic androgenic steroids: effects on reproductive functions». European Journal of Endocrinology, vol. 173, 2, August 2015, pàg. R47–R58. DOI: 10.1530/EJE-15-0080. PMID: 25805894.
  17. 17,0 17,1 Barros, Alfredo Carlos Simões Dornellas de; Sampaio, Marcelo de Castro Moura «Gynecomastia: physiopathology, evaluation and treatment». Sao Paulo Medical Journal, vol. 130, 3, 2012, pàg. 187–197. DOI: 10.1590/s1516-31802012000300009. PMID: 22790552.
  18. «Prepubertal gynecomastia and chronic lavender exposure: report of three cases». J. Pediatr. Endocrinol. Metab., vol. 29, 1, 2016, pàg. 103–107. DOI: 10.1515/jpem-2015-0248. PMID: 26353172.
  19. Iglesias, P; Carrero, JJ; Díez, JJ «Gonadal dysfunction in men with chronic kidney disease: clinical features, prognostic implications and therapeutic options.». Journal of Nephrology, vol. 25, 1, January 2012, pàg. 31–42. DOI: 10.5301/JN.2011.8481. PMID: 21748720.
  20. Grunseich, C; Fischbeck, KH «Spinal and Bulbar Muscular Atrophy». Neurologic Clinics, vol. 33, 4, November 2015, pàg. 847–54. DOI: 10.1016/j.ncl.2015.07.002. PMC: 4628725. PMID: 26515625.
  21. Fukami, M; Miyado, M; Nagasaki, K; Shozu, M; Ogata, T «Aromatase excess syndrome: a rare autosomal dominant disorder leading to pre- or peri-pubertal onset gynecomastia». Pediatric Endocrinology Reviews, vol. 11, 3, March 2014, pàg. 298–305. PMID: 24716396.
  22. Gourgari, E; Saloustros, E; Stratakis, CA «Large-cell calcifying Sertoli cell tumors of the testes in pediatrics.». Current Opinion in Pediatrics, vol. 24, 4, August 2012, pàg. 518–522. DOI: 10.1097/MOP.0b013e328355a279. PMC: 4132931. PMID: 22732638.
  23. Saylor, PJ; Smith, MR «Metabolic complications of androgen deprivation therapy for prostate cancer.». The Journal of Urology, vol. 181, 5, May 2009, pàg. 1998–2006. DOI: 10.1016/j.juro.2009.01.047. PMC: 2900631. PMID: 19286225.