Hispanocentrisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m desenvolupament |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{editant|flamenc|2022}} |
{{editant|flamenc|2022}} |
||
'''Hispanocentrisme''' és una actitud [[Etnocentrisme|etnocèntrica]] que descriu, estudia o avalua qualsevol fenomen des de l'òptica de l'estat [[Espanya|espanyol]] o de terra i parla castellanes, en sentit estricte, o del món [[Amèrica Llatina|llatinoamericà]], hispànic en sentit ample. És una forma d'[[eurocentrisme]] |
'''Hispanocentrisme''' és una actitud [[Etnocentrisme|etnocèntrica]] que descriu, estudia o avalua qualsevol fenomen des de l'òptica de l'estat [[Espanya|espanyol]] o de terra i parla castellanes («castellanocentrisme»), en sentit estricte, o del món [[Amèrica Llatina|llatinoamericà]], hispànic en sentit ample. És una forma d'[[eurocentrisme]],<ref name="Perreira">{{Ref-llibre|títol=Encyclopedia of geography|url=https://www.worldcat.org/oclc/593463529|data=2010|lloc=Thousand Oaks, California|isbn=978-1-4522-6517-9|cognom=Perreira|nom=Clifford|llengua=anglès|pàgines=1028-103|capítol=Eurocentrism|editorial=Sage Publications}}</ref> que fa trobar una nova envolada sota el [[franquisme]].<ref>{{Ref-publicació|article=Aragón en el mundo|url=https://www.elperiodicodearagon.com/opinion/2006/05/06/aragon-mundo-48107692.html|data=2006-05-06|consulta=2022-02-12|llengua=es| publicació = El Periódico}}</ref> |
||
Hispanocentrisme, com l'eurocentrisma arrela en el [[Renaixement]], quan es va tornar a venerar la cultura grecollatina, tot ignorant l'aport africà (Egipte, Cartago) o asià ([[Sumer|Sumèria]], [[Assíria]], [[Persia]], [[Índia]] o [[Xina]]).<ref name="Perreira" /> A la península ibèrica, l'eurocentrisme va tenir la seva apogeu als segles {{Romanes|XVII}} i {{Romanes|XVIII}}, part d'una doctrina de superioritat religiosa i racial.<ref name="Perreira" /> Més recentment, es veu la mateixa tendència per exemple en la historiografia de països com les [[Filipines]], que sovint és una barreig d'[[anglocentrisme]] i hispanocentrisme |
Hispanocentrisme, com l'eurocentrisma arrela en el [[Renaixement]], quan es va tornar a venerar la cultura grecollatina, tot ignorant l'aport africà (Egipte, Cartago) o asià ([[Sumer|Sumèria]], [[Assíria]], [[Persia]], [[Índia]] o [[Xina]]).<ref name="Perreira" /> A la península ibèrica, l'eurocentrisme va tenir la seva apogeu als segles {{Romanes|XVII}} i {{Romanes|XVIII}}, part d'una doctrina de superioritat religiosa i racial.<ref name="Perreira" /> Més recentment, es veu la mateixa tendència per exemple en la historiografia de països com les [[Filipines]], que sovint és una barreig d'[[anglocentrisme]] i hispanocentrisme,{{sfn|de la Costa|1961|pp=350-351}} un fenomen que es repeteix en la historiografia de l'[[Amèrica Llatina|Amèrica llatina]].<ref>{{Ref-publicació|article=José Enrique Rodó: "Iberoamérica," the "Magna Patria," and the Question of Brazil|url=https://www.jstor.org/stable/25758208|publicació=Hispania|data=2010|issn=0018-2133|pàgines=368–379|volum=93|exemplar=3|nom=Robert Patrick|cognom=Newcomb}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
* {{Ref-publicació|article=La filología románica en la España actual: ¿disolución o transversalidad?|url=https://www.degruyter.com/document/doi/10.1515/zrp-2016-0074/html|publicació=Zeitschrift für romanische Philologie|data=2016-01-01|issn=1865-9063|volum=132|exemplar=4|doi=10.1515/zrp-2016-0074|nom=María|cognom=de las Nieves Muñiz Muñiz}} |
* {{Ref-publicació|article=La filología románica en la España actual: ¿disolución o transversalidad?|url=https://www.degruyter.com/document/doi/10.1515/zrp-2016-0074/html|publicació=Zeitschrift für romanische Philologie|data=2016-01-01|issn=1865-9063|volum=132|exemplar=4|doi=10.1515/zrp-2016-0074|nom=María|cognom=de las Nieves Muñiz Muñiz}} |
||
* {{Ref-publicació|article=La diversidad de las lenguas en España en los últimos 25 años. Perspectivas desde el territorio monolingüe.|url=http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3284/12846|publicació=Llengua Societat i Comunicació|data=2019|doi=10.1344/LSC-2004.2.3}} |
* {{Ref-publicació|article=La diversidad de las lenguas en España en los últimos 25 años. Perspectivas desde el territorio monolingüe.|url=http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3284/12846|publicació=Llengua Societat i Comunicació|data=2019|doi=10.1344/LSC-2004.2.3}} |
||
* {{Ref-llibre|títol=El Cantar de Mio Cid (um 1200) Reconquista und Castellanocentrismo|url=http://link.springer.com/10.1007/978-3-476-05277-3_1|editorial=J.B. Metzler|data=2011|lloc=Stuttgart|isbn=978-3-476-02397-1|pàgines=1–9|doi=10.1007/978-3-476-05277-3_1|llengua=de|nom=Hans-Jörg|cognom=Neuschäfer}} |
|||
{{autoritat}} |
{{autoritat}} |
||
Revisió del 23:32, 12 feb 2022
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari flamenc hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. Fou afegit el 2022. |
Hispanocentrisme és una actitud etnocèntrica que descriu, estudia o avalua qualsevol fenomen des de l'òptica de l'estat espanyol o de terra i parla castellanes («castellanocentrisme»), en sentit estricte, o del món llatinoamericà, hispànic en sentit ample. És una forma d'eurocentrisme,[1] que fa trobar una nova envolada sota el franquisme.[2]
Hispanocentrisme, com l'eurocentrisma arrela en el Renaixement, quan es va tornar a venerar la cultura grecollatina, tot ignorant l'aport africà (Egipte, Cartago) o asià (Sumèria, Assíria, Persia, Índia o Xina).[1] A la península ibèrica, l'eurocentrisme va tenir la seva apogeu als segles xvii i xviii, part d'una doctrina de superioritat religiosa i racial.[1] Més recentment, es veu la mateixa tendència per exemple en la historiografia de països com les Filipines, que sovint és una barreig d'anglocentrisme i hispanocentrisme,[3] un fenomen que es repeteix en la historiografia de l'Amèrica llatina.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Perreira, Clifford. «Eurocentrism». A: Encyclopedia of geography (en anglès). Thousand Oaks, California: Sage Publications, 2010, p. 1028-103. ISBN 978-1-4522-6517-9.
- ↑ «Aragón en el mundo» (en castellà). El Periódico, 06-05-2006 [Consulta: 12 febrer 2022].
- ↑ de la Costa, 1961, p. 350-351.
- ↑ Newcomb, Robert Patrick «José Enrique Rodó: "Iberoamérica," the "Magna Patria," and the Question of Brazil». Hispania, 93, 3, 2010, pàg. 368–379. ISSN: 0018-2133.
Bibliografia
- de la Costa, H. «History and Philippine Culture». Philippine Studies, 9, 2, 1961, pàg. 346–354. ISSN: 0031-7837.
- de las Nieves Muñiz Muñiz, María «La filología románica en la España actual: ¿disolución o transversalidad?». Zeitschrift für romanische Philologie, 132, 4, 01-01-2016. DOI: 10.1515/zrp-2016-0074. ISSN: 1865-9063.
- «La diversidad de las lenguas en España en los últimos 25 años. Perspectivas desde el territorio monolingüe.». Llengua Societat i Comunicació, 2019. DOI: 10.1344/LSC-2004.2.3.
- Neuschäfer, Hans-Jörg. El Cantar de Mio Cid (um 1200) Reconquista und Castellanocentrismo (en alemany). Stuttgart: J.B. Metzler, 2011, p. 1–9. DOI 10.1007/978-3-476-05277-3_1. ISBN 978-3-476-02397-1.