Lamberto Cesari: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona |conjuge = Isotta Hornauer }} {{iniciBio}} va ser un matemàtic italià emigrat als Estats Units. Cesari es va doctorar a Pisa l'any 1933 amb una tesi sobre la sèrie de Fourier, dirigida per Leonida Tonelli.{{sfn | Hale | 1992 | p=201 }} El curs següent va anar a perfeccionar-se a la universitat de Munic sota la direcció de Constantin Carathéodory. Va tornar a Pisa durant un any i posteriorme...».
(Cap diferència)

Revisió del 13:16, 17 març 2022

Infotaula de personaLamberto Cesari
Biografia
Naixement23 setembre 1910 Modifica el valor a Wikidata
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 març 1990 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Ann Arbor (Michigan) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Forest Hill, Lot 49 Num. 23 42° 16′ 35″ N, 83° 43′ 36″ O / 42.276452°N,83.726659°O / 42.276452; -83.726659 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióScuola Normale Superiore. Classe di Scienze (en) Tradueix - diploma di perfezionamento della Scuola Normale Superiore (en) Tradueix (1934–1935)
Scuola Normale Superiore. Classe di Scienze (en) Tradueix - Diploma de Llicenciatura de l'SNS (1929–1933)
Universitat de Pisa (–1933) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaSulle condizioni sufficienti per le successioni di Fourier  (1933 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiLeonida Tonelli Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Michigan (1960–1980)
Universitat Purdue (1952–1960)
Universitat de Wisconsin-Madison (1950–1952)
Universitat de Califòrnia a Berkeley (1949–1950)
Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1948–1948)
Universitat de Bolonya (1942–1948)
Universitat de Pisa (1938–1942)
Istituto per le applicazioni del calcolo (1936–1938)
Scuola Normale Superiore de Pisa (1935–1936)
Universitat de Múnic (1934–1935) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralJack K. Hale, George Roger Sell, Garth Warner, Thomas Angell, Michael Smiley, David Alan Sánchez, Arthur Stoddart, George Votruba, Carlos Alberto De Buarque Borges, Raymond Lewkowicz, Richard Nagle, Howard Shaw, Paul Kaiser, Charles Stocking, Robert Goor, Jorge Angel Diaz-Lopez, David Cowles, Richard Baum, John Breckenridge, Manda Suryanarayana, Abraham Naparstek, James La Palm, Leonard Lipkin, John Locker, Togo Nishiura, Mohammad-Ali Kazemi-Dehkordi, Michael Grost, Danny Ku, Patrick McKenna, Anthony Lauria, Robert Gambill, Lincoln Turner, William Richard Fuller, William Edward Thompson, Herbert Bailey i Patrizia Pucci Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeIsotta Hornauer

Find a Grave: 31649513 Modifica el valor a Wikidata

Lamberto Cesari (Bolonya, 23 de setembre de 1910 - Ann Arbor, 12 de març de 1990) va ser un matemàtic italià emigrat als Estats Units.

Cesari es va doctorar a Pisa l'any 1933 amb una tesi sobre la sèrie de Fourier, dirigida per Leonida Tonelli.[1] El curs següent va anar a perfeccionar-se a la universitat de Munic sota la direcció de Constantin Carathéodory. Va tornar a Pisa durant un any i posteriorment va anar a treballar a Roma, amb Mauro Picone, a l'Institut Nacional d'Aplicacions de Càlcul.[2] Des de 1938 va ser professor a la universitat de Pisa. A partir de 1942 ho va ser a la universitat de Bolonya. El 1948 va ser convidat com a professor visitant en algunes universitats nord-americanes i, després d'una estada a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, va ser professor a la universitat de Wisconsin a Madison (1950-1952), a la universitat Purdue a West Lafayette (Indiana) (1952-1960) , finalment, a la universitat de Michigan a Ann Arbor, en la qual es va jubilar el 1980.[3]

Cesari va publicar tres tractats importants: Surface area (1956), Asymptotic Behavior and Stability Problems in Ordinary Differential Equations (1959) i Optimization - Theory and Applications: Problems with Ordinary Differential Equations (1983) que és el més complet i actualitzat sobre la recerca en càlcul de variacions unidimensionals i en teoria de control.[4] A més, va publicar uns 250 articles científics, sobre càlcul de variacions, oscil·lacions no lineals,[5] equacions diferencials parcials[6] i anàlisi funcional.

Referències

  1. Hale, 1992, p. 201.
  2. Guerraggio i Nastasi, 2012, p. 299.
  3. Hale, 1992, p. 202.
  4. Warga, 1983, p. 396-401.
  5. Graffi, 1984, p. 1.
  6. Graffi, 1984, p. 11.

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Lamberto Cesari» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Varesi, Valerio. «Lamberto Cesari matematico dimenticato». La Reppublica, 2004. [Consulta: 17 març 2022]. (italià)
  • «Cesari, Lamberto». Treccani. Enciclopedia on line. [Consulta: 17 març 2022]. (italià)
  • «Lamberto Cesari». MATEPristem. [Consulta: 17 març 2022]. (italià)