Biosemiòtica: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Creada per traducció de la pàgina «Biosemiotics»
Creada per traducció de la pàgina «Biosemiotics»
Línia 23: Línia 23:
== Història ==
== Història ==
A part de [[Charles Sanders Peirce]] (1839–1914) i [[Charles William Morris|Charles W. Morris]] (1903–1979), els primers pioners de la biosemiòtica van ser [[Jakob von Uexküll]] (1864–1944), Heini Hediger (1908–1992), Giorgio Prodi (1928–1987), Marcel Florkin (1900–1979) i Friedrich S. Rothschild (1899–1995); els pares fundadors de la interdisciplina contemporània van ser Thomas Sebeok (1920–2001) i Thure von Uexküll (1908–2004). <ref>Favareau, D. (ed.) (2010). [https://www.springer.com/life+sciences/book/978-1-4020-9649-5 Essential Readings in Biosemiotics: Anthology and Commentary.] Berlin: Springer.</ref>
A part de [[Charles Sanders Peirce]] (1839–1914) i [[Charles William Morris|Charles W. Morris]] (1903–1979), els primers pioners de la biosemiòtica van ser [[Jakob von Uexküll]] (1864–1944), Heini Hediger (1908–1992), Giorgio Prodi (1928–1987), Marcel Florkin (1900–1979) i Friedrich S. Rothschild (1899–1995); els pares fundadors de la interdisciplina contemporània van ser Thomas Sebeok (1920–2001) i Thure von Uexküll (1908–2004). <ref>Favareau, D. (ed.) (2010). [https://www.springer.com/life+sciences/book/978-1-4020-9649-5 Essential Readings in Biosemiotics: Anthology and Commentary.] Berlin: Springer.</ref>

A la dècada de 1980 un cercle de matemàtics actius en biologia teòrica, [[René Thom]] ( [[Institut des hautes études scientifiques|Institut des Hautes Etudes Scientifiques]] ), Yannick Kergosien ( Dalhousie University i [[Institut des hautes études scientifiques|Institut des Hautes Etudes Scientifiques]] ) i Robert Rosen ( Dalhousie University, també antic membre del grup Buffalo). amb Howard H. Pattee ), va explorar les relacions entre la semiòtica i la biologia utilitzant títols com "Semiòtica de la natura", <ref>Kergosien, Y. (1985) Sémiotique de la Nature, IVe séminaire de l'Ecole d'automne de Biologie Théorique (Solignac, juin 1984), G. BENCHETRIT éd., C.N.R.S.</ref> <ref>Kergosien, Y. (1992) Nature Semiotics : The Icons of Nature. Biosemiotics : The Semiotic Web 1991, T. Sebeok et J. Umiker -Sebeok (eds), Berlin : Mouton de Gruyter, pp. 145-170</ref> "Semiofísica", <ref>Thom, R., (1989) Semio physics: a sketch. Redwood City, Calif. : Addison-Wesley Pub. Co.</ref> o "Sistemes anticipats" <ref>Rosen, R. (1985) Anticipatory systems, Pergamon Press</ref> i adoptant un enfocament de modelització.

El període contemporani (iniciat per l'escola de Copenhaguen-Tartu ) <ref>See an account of recent history in: Petrilli, Susan (2011). ''Expression and Interpretation in Language''. Transaction Publishers, pp. 85–92.</ref> inclou els biòlegs Jesper Hoffmeyer, Kalevi Kull, Claus Emmeche, Terrence Deacon, els semiòtics Martin Krampen, Paul Cobley, els filòsofs Donald Favareau, John Deely, John Collier i els sistemes complexos de Howard . H. Pattee, Michael Conrad, Luis M. Rocha, Cliff Joslyn i [[Léon Camille Marius Croizat|León Croizat]] .

L'any 2001 es va inaugurar una conferència internacional anual per a la investigació biosemiòtica coneguda com a ''Gatherings in Biosemiotics'' <ref>Rattasepp, Silver; Bennett, Tyler (eds.) 2012. [https://www.academia.edu/19524232/Tartu_Semiotics_Library_11_Gatherings_in_Biosemiotics ''Gatherings in Biosemiotics'']. (Tartu Semiotics Library 11.) Tartu: University of Tartu Press.</ref>, que ha tingut lloc cada any des de llavors.

El 2004, un grup de biosemiòtics –Marcello Barbieri, Claus Emmeche, Jesper Hoffmeyer, Kalevi Kull i Anton Markos– van decidir establir una revista internacional de biosemiòtica. Sota la seva direcció, Nova Science Publishers va llançar el ''Journal of Biosemiotics'' el 2005 (dos números publicats), i amb els mateixos cinc editors, [[Springer Science+Business Media|Springer]] va llançar ''Biosemiotics'' el 2008. La sèrie de llibres ''Biosemiotics'' (Springer), editada per Claus Emmeche, Donald Favareau, Kalevi Kull i Alexei Sharov, va començar el 2007 i des de llavors va publicar 23 volums.

La Societat Internacional d'Estudis Biosemiòtics va ser fundada el 2005 per Donald Favareau i els cinc editors esmentats anteriorment. <ref>Favareau, Donald 2005. Founding a world biosemiotics institution: The International Society for Biosemiotic Studies. ''[[Sign Systems Studies]]'' 33(2): 481–485.</ref> El 2009 va aparèixer un article programàtic col·lectiu sobre les tesis bàsiques de la biosemiòtica. <ref>[[Kalevi Kull|Kull, Kalevi]]; [[Terrence Deacon|Deacon, Terrence]]; [[Claus Emmeche|Emmeche, Claus]]; [[Jesper Hoffmeyer|Hoffmeyer, Jesper]]; Stjernfelt, Frederik 2009. [http://www.zbi.ee/~kalevi/Saka.pdf Theses on biosemiotics: Prolegomena to a theoretical biology.] ''[[Biological Theory]]'' 4(2): 167–173,</ref> i el 2010 es va publicar un llibre de text i antologia de 800 pàgines, ''Essential Readings in Biosemiotics'', amb bibliografies i comentaris de Donald Favareau. <ref name="DF">Favareau, Donald (ed.) 2010. ''Essential Readings in Biosemiotics: Anthology and Commentary''. (Biosemiotics 3.) Berlin: Springer.</ref>

El 2016, Springer va publicar ''Biosemiotic Medicine: Healing in the World of Meaning,'' editat per Farzad Goli com a part d'Estudis en Neurociència, Consciència i Espiritualitat. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Goli|nom=Farzad|url=https://link.springer.com/book/10.1007/978-3-319-35092-9|títol=Biosemiotic Medicine: Healing in the World of Meaning|editorial=Springer International Publishing|any=2016|isbn=978-3-319-35092-9|edició=}}</ref>

=== En humanitats ===
A partir del treball de'n Jakob von Uexküll i [[Martin Heidegger]], diversos estudiosos de les humanitats s'han implicat o s'han apropiat d'idees de la biosemiòtica en els seus propis projectes; per contra, els biosemiòtics s'han implicat críticament o han reformulat les teories humanístiques utilitzant idees de la biosemiòtica i la teoria de la complexitat. Per exemple, Andreas Weber ha reformulat algunes de [[Hans Jonas|les idees de Hans Jonas]] utilitzant conceptes de la biosemiòtica, <ref>{{Ref-publicació|doi=10.1007/s12304-018-9345-8|issn=1875-1350|volum=11|exemplar=3|pàgines=324|cognom=Tønnessen|nom=Morten|cognom2=Maran|nom2=Timo|cognom3=Sharov|nom3=Alexei|publicació=Biosemiotics|consulta=2022-01-05|data=2018-12-01|url=https://doi.org/10.1007/s12304-018-9345-8}}</ref> i la biosemiòtica s'ha utilitzat per interpretar la poesia de John Burnside . <ref>{{Ref-publicació|doi=10.1080/14688417.2010.10589071|issn=1468-8417|volum=13|exemplar=1|pàgines=74–94|cognom=Bristow|nom=Tom|publicació=Green Letters|consulta=2022-01-05|data=2010|url=https://doi.org/10.1080/14688417.2010.10589071}}</ref>

El 2021, el filòsof nord-americà Jason Josephson Storm s'ha basat en la biosemiòtica i la investigació empírica sobre [[Comunicació animal|la comunicació animal]] per proposar ''la hilosemiòtica'', una teoria de l'ontologia i la comunicació que Storm creu que podria permetre a les humanitats anar més enllà del [[gir lingüístic]] . <ref name="Storm">{{Ref-llibre|editorial=University of Chicago Press|isbn=978-0-226-78665-0|cognom=Storm|nom=Jason Ananda Josephson|títol=Metamodernism: The Future of Theory|lloc=Chicago|pàgines=152|data=2021|url=https://www.google.com/books/edition/Metamodernism/pEQ6EAAAQBAJ}}</ref>

El treball de John Deely també representa un compromís entre els enfocaments humanístics i biosemiòtics. Deely es va formar com a historiador i no com a biòleg, però va discutir àmpliament la biosemiòtica i la zoosemiòtica en els seus treballs d'introducció a la semiòtica i va aclarir termes que són rellevants per a la biosemiòtica. <ref>{{Ref-publicació|doi=10.1007/s12304-017-9291-x|volum=10|pàgines=2–3|cognom=Cobley|nom=Paul|cognom2=Favareau|nom2=Donald|cognom3=Kull|nom3=Kalevi|publicació=Biosemiotics|data=2017}}</ref> Tot i que la seva idea de fisiosemiòtica va ser criticada pels biosemiòtics en exercici, Paul Cobley, Donald Favareau i Kalevi Kull van escriure que "els debats sobre aquest punt conceptual entre Deely i la comunitat de biosemiòtica van ser sempre civils i marcats per una admiració mútua per les contribucions dels altres. cap a l'avenç de la nostra comprensió de les relacions de signes". <ref>{{Ref-publicació|doi=10.1007/s12304-017-9291-x|volum=10|pàgines=3|cognom=Cobley|nom=Paul|cognom2=Favareau|nom2=Donald|cognom3=Kull|nom3=Kalevi|publicació=Biosemiotics|data=2017}}</ref>
 
 


Línia 44: Línia 63:
[[Categoria:Semiòtica]]
[[Categoria:Semiòtica]]
[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Pàgines amb traduccions sense revisar]]

Revisió del 12:20, 21 oct 2022

La biosemiòtica (del grec βίος bios, "vida" i σημειωτικός sēmeiōtikos, "observador dels signes") és un camp de la semiòtica i la biologia que estudia la creació de significats prelingüístics, els processos d'interpretació biològica, la producció de signes i codis i els processos de comunicació dins de l'àmbit biològic. [1]

La biosemiòtica integra les troballes de la biologia i la semiòtica, i proposa un canvi paradigmàtic en la visió científica de la vida, en la qual la semiosi (procés de signes, incloent significat i interpretació) és una de les seves característiques immanents i intrínseques. [2] El terme biosemiòtica va ser utilitzat per primera vegada per Friedrich S. Rothschild el 1962, [3] però Thomas Sebeok i Thure von Uexküll han implementat el terme i el camp. [4] El camp, que desafia les visions normatives de la biologia, es divideix generalment entre biosemiòtica teòrica i aplicada.

També s'han adoptat coneixements de la biosemiòtica en humanitats i ciències socials, com ara els estudis humans-animals, els estudis entre humans-plantes [5] [6] i la cibersemiòtica. [7]

Definició

La biosemiòtica és la biologia interpretada com un estudi de sistemes de signes, o, resumint, un estudi de:

  • la significació, comunicació i formació d'hàbits dels processos vius
  • la semiosi (creació i canvi de relacions de signes) en la naturalesa viva
  • la base biològica de tots els signes i la interpretació de signes

Branques principals

Segons els tipus bàsics de semiosi objecte d'estudi, la biosemiòtica es pot dividir en

  • la semiòtica vegetativa (també endosemiótica, o fitosemiòtica ), [8] l'estudi de la semiosi a nivell cel·lular i molecular (inclosos els processos de traducció relacionats amb el genoma i la forma orgànica o fenotip); [9] la semiosi vegetativa es produeix en tots els organismes a nivell cel·lular i tissular; La semiòtica vegetativa inclou la semiòtica procariota, les interaccions mediades per signes en comunitats de bacteris com la detecció de quòrum i la extinció de quòrum.
  • la zoosemiòtica o semiòtica animal, [10] o l'estudi de les formes animals de coneixement; [11] La semiosi animal es produeix en els organismes amb sistema neuromuscular, i també inclou l'antropomiòtica, l'estudi del comportament semiòtic en humans.

Segons l'aspecte dominant de la semiosi en estudi, s'han utilitzat les etiquetes següents: biopragmàtica, biosemàntica i biosintàctica.

Història

A part de Charles Sanders Peirce (1839–1914) i Charles W. Morris (1903–1979), els primers pioners de la biosemiòtica van ser Jakob von Uexküll (1864–1944), Heini Hediger (1908–1992), Giorgio Prodi (1928–1987), Marcel Florkin (1900–1979) i Friedrich S. Rothschild (1899–1995); els pares fundadors de la interdisciplina contemporània van ser Thomas Sebeok (1920–2001) i Thure von Uexküll (1908–2004). [12]

A la dècada de 1980 un cercle de matemàtics actius en biologia teòrica, René Thom ( Institut des Hautes Etudes Scientifiques ), Yannick Kergosien ( Dalhousie University i Institut des Hautes Etudes Scientifiques ) i Robert Rosen ( Dalhousie University, també antic membre del grup Buffalo). amb Howard H. Pattee ), va explorar les relacions entre la semiòtica i la biologia utilitzant títols com "Semiòtica de la natura", [13] [14] "Semiofísica", [15] o "Sistemes anticipats" [16] i adoptant un enfocament de modelització.

El període contemporani (iniciat per l'escola de Copenhaguen-Tartu ) [17] inclou els biòlegs Jesper Hoffmeyer, Kalevi Kull, Claus Emmeche, Terrence Deacon, els semiòtics Martin Krampen, Paul Cobley, els filòsofs Donald Favareau, John Deely, John Collier i els sistemes complexos de Howard . H. Pattee, Michael Conrad, Luis M. Rocha, Cliff Joslyn i León Croizat .

L'any 2001 es va inaugurar una conferència internacional anual per a la investigació biosemiòtica coneguda com a Gatherings in Biosemiotics [18], que ha tingut lloc cada any des de llavors.

El 2004, un grup de biosemiòtics –Marcello Barbieri, Claus Emmeche, Jesper Hoffmeyer, Kalevi Kull i Anton Markos– van decidir establir una revista internacional de biosemiòtica. Sota la seva direcció, Nova Science Publishers va llançar el Journal of Biosemiotics el 2005 (dos números publicats), i amb els mateixos cinc editors, Springer va llançar Biosemiotics el 2008. La sèrie de llibres Biosemiotics (Springer), editada per Claus Emmeche, Donald Favareau, Kalevi Kull i Alexei Sharov, va començar el 2007 i des de llavors va publicar 23 volums.

La Societat Internacional d'Estudis Biosemiòtics va ser fundada el 2005 per Donald Favareau i els cinc editors esmentats anteriorment. [19] El 2009 va aparèixer un article programàtic col·lectiu sobre les tesis bàsiques de la biosemiòtica. [20] i el 2010 es va publicar un llibre de text i antologia de 800 pàgines, Essential Readings in Biosemiotics, amb bibliografies i comentaris de Donald Favareau. [1]

El 2016, Springer va publicar Biosemiotic Medicine: Healing in the World of Meaning, editat per Farzad Goli com a part d'Estudis en Neurociència, Consciència i Espiritualitat. [21]

En humanitats

A partir del treball de'n Jakob von Uexküll i Martin Heidegger, diversos estudiosos de les humanitats s'han implicat o s'han apropiat d'idees de la biosemiòtica en els seus propis projectes; per contra, els biosemiòtics s'han implicat críticament o han reformulat les teories humanístiques utilitzant idees de la biosemiòtica i la teoria de la complexitat. Per exemple, Andreas Weber ha reformulat algunes de les idees de Hans Jonas utilitzant conceptes de la biosemiòtica, [22] i la biosemiòtica s'ha utilitzat per interpretar la poesia de John Burnside . [23]

El 2021, el filòsof nord-americà Jason Josephson Storm s'ha basat en la biosemiòtica i la investigació empírica sobre la comunicació animal per proposar la hilosemiòtica, una teoria de l'ontologia i la comunicació que Storm creu que podria permetre a les humanitats anar més enllà del gir lingüístic . [24]

El treball de John Deely també representa un compromís entre els enfocaments humanístics i biosemiòtics. Deely es va formar com a historiador i no com a biòleg, però va discutir àmpliament la biosemiòtica i la zoosemiòtica en els seus treballs d'introducció a la semiòtica i va aclarir termes que són rellevants per a la biosemiòtica. [25] Tot i que la seva idea de fisiosemiòtica va ser criticada pels biosemiòtics en exercici, Paul Cobley, Donald Favareau i Kalevi Kull van escriure que "els debats sobre aquest punt conceptual entre Deely i la comunitat de biosemiòtica van ser sempre civils i marcats per una admiració mútua per les contribucions dels altres. cap a l'avenç de la nostra comprensió de les relacions de signes". [26]  

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Favareau, Donald (ed.) 2010. Essential Readings in Biosemiotics: Anthology and Commentary. (Biosemiotics 3.) Berlin: Springer.
  2. ↑ Alexandrov, Vladimir E. Comparative Literature, 52, 4, 2000, pàg. 339–362. DOI: 10.2307/1771352. JSTOR: 1771352 [Consulta: 11 maig 2021]. «'Biosemiotics.' This discipline focuses on the manifold possible connections between biology and semiotics, such as studying biological processes from a semiotic perspective and communication from a biological perspective, or searching for a way to theorize biological phenomena (Laubichler 'Introduction').»
  3. ↑ On the early use of the term, see: Kull, Kalevi 2022. The term ‘Biosemiotik’ in the 19th century. Sign Systems Studies 50(1): 173–178.
  4. ↑ Kull, Kalevi 1999. Biosemiotics in the twentieth century: A view from biology. Semiotica 127(1/4): 385–414.
  5. ↑ Brentari, Carlo Biosemiotics, 11, 3, 01-12-2018, pàg. 331–345. DOI: 10.1007/s12304-018-9329-8. ISSN: 1875-1350 [Consulta: 5 gener 2022].
  6. ↑ Ryan, John Charles Societies, 2, 3, 2012, pàg. 101–121. DOI: 10.3390/soc2030101 [Consulta: free].
  7. ↑ Hayles, N. Katherine (en anglès) Critical Inquiry, 46, 1, 2019, pàg. 32–55. DOI: 10.1086/705303. ISSN: 0093-1896.
  8. ↑ Witzany, G. 2006. Plant Communication from Biosemiotic Perspective. Plant Signaling & Behavior 1(4): 169-178.
  9. ↑ Kull, Kalevi 2000. An introduction to phytosemiotics: Semiotic botany and vegetative sign systems. Sign Systems Studies 28: 326–350.
  10. ↑ Maran, Timo; Martinelli, Dario; Turovski, Aleksei (eds.), 2011. Readings in Zoosemiotics. (Semiotics, Communication and Cognition 8.). Berlin: De Gruyter Mouton.
  11. ↑ Kull, Kalevi 2014. Zoosemiotics is the study of animal forms of knowing. Semiotica 198: 47–60.
  12. ↑ Favareau, D. (ed.) (2010). Essential Readings in Biosemiotics: Anthology and Commentary. Berlin: Springer.
  13. ↑ Kergosien, Y. (1985) Sémiotique de la Nature, IVe séminaire de l'Ecole d'automne de Biologie Théorique (Solignac, juin 1984), G. BENCHETRIT éd., C.N.R.S.
  14. ↑ Kergosien, Y. (1992) Nature Semiotics : The Icons of Nature. Biosemiotics : The Semiotic Web 1991, T. Sebeok et J. Umiker -Sebeok (eds), Berlin : Mouton de Gruyter, pp. 145-170
  15. ↑ Thom, R., (1989) Semio physics: a sketch. Redwood City, Calif. : Addison-Wesley Pub. Co.
  16. ↑ Rosen, R. (1985) Anticipatory systems, Pergamon Press
  17. ↑ See an account of recent history in: Petrilli, Susan (2011). Expression and Interpretation in Language. Transaction Publishers, pp. 85–92.
  18. ↑ Rattasepp, Silver; Bennett, Tyler (eds.) 2012. Gatherings in Biosemiotics. (Tartu Semiotics Library 11.) Tartu: University of Tartu Press.
  19. ↑ Favareau, Donald 2005. Founding a world biosemiotics institution: The International Society for Biosemiotic Studies. Sign Systems Studies 33(2): 481–485.
  20. ↑ Kull, Kalevi; Deacon, Terrence; Emmeche, Claus; Hoffmeyer, Jesper; Stjernfelt, Frederik 2009. Theses on biosemiotics: Prolegomena to a theoretical biology. Biological Theory 4(2): 167–173,
  21. ↑ Goli, Farzad. Biosemiotic Medicine: Healing in the World of Meaning. Springer International Publishing, 2016. ISBN 978-3-319-35092-9. 
  22. ↑ Tønnessen, Morten; Maran, Timo; Sharov, Alexei Biosemiotics, 11, 3, 01-12-2018, pàg. 324. DOI: 10.1007/s12304-018-9345-8. ISSN: 1875-1350 [Consulta: 5 gener 2022].
  23. ↑ Bristow, Tom Green Letters, 13, 1, 2010, pàg. 74–94. DOI: 10.1080/14688417.2010.10589071. ISSN: 1468-8417 [Consulta: 5 gener 2022].
  24. ↑ Storm, Jason Ananda Josephson. Metamodernism: The Future of Theory. Chicago: University of Chicago Press, 2021, p. 152. ISBN 978-0-226-78665-0. 
  25. ↑ Cobley, Paul; Favareau, Donald; Kull, Kalevi Biosemiotics, 10, 2017, pàg. 2–3. DOI: 10.1007/s12304-017-9291-x.
  26. ↑ Cobley, Paul; Favareau, Donald; Kull, Kalevi Biosemiotics, 10, 2017, pàg. 3. DOI: 10.1007/s12304-017-9291-x.

Bibliografia

 

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Biosemiòtica&oldid=30802408»