Espirulina: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
==== Paràmetres helicoïdals ==== |
==== Paràmetres helicoïdals ==== |
||
El gènere ''Limnospira'' és fàcilment reconegut degut a la seva recargolada forma filamentosa, és per aquest motiu que les espècies són determinades segons els paràmetres [[Helicoïdal|helicoïdals]] que presenten. En aquest cas, la seva disposició espacial ve donada gràcies al conjunt de cèl·lules cilíndriques distribuïdes en [[Tricoma|tricomes]] helicoïdals no ramificats que resemblen un cargol ample, obert i uniforme. La seva amplada natural oscil·la entre els 2.5-16 μm, el pas de rosca entre 0-80 μm i el diàmetre es troba entre els 15-60 μm. Tot i això, hi ha constància de variacions de tamany entre organismes de la mateixa espècie. Les cèl·lules que la conformen tenen una amplada de 3-12 μm i presenten [[parets cel·lulars]] transversals, denominades septes, que son visibles a la llum del microscòpi les quals els otorguen un color verd-blauós. |
El gènere ''Limnospira'' és fàcilment reconegut degut a la seva recargolada forma filamentosa, és per aquest motiu que les espècies són determinades segons els paràmetres [[Helicoïdal|helicoïdals]] que presenten. En aquest cas, la seva disposició espacial ve donada gràcies al conjunt de cèl·lules cilíndriques distribuïdes en [[Tricoma|tricomes]] helicoïdals no ramificats que resemblen un cargol ample, obert i uniforme. La seva amplada natural oscil·la entre els 2.5-16 μm, el pas de rosca entre 0-80 μm i el diàmetre es troba entre els 15-60 μm.<ref>{{Ref-llibre|títol=Arthrospira (Spirulina)|url=http://link.springer.com/10.1007/978-94-007-3855-3_25|editorial=Springer Netherlands|data=2012|lloc=Dordrecht|isbn=978-94-007-3854-6|pàgines=677–705|doi=10.1007/978-94-007-3855-3_25|llengua=en|nom=Claudio|cognom=Sili|nom2=Giuseppe|cognom2=Torzillo|nom3=Avigad|cognom3=Vonshak}}</ref> Tot i això, hi ha constància de variacions de tamany entre organismes de la mateixa espècie. Les cèl·lules que la conformen tenen una amplada de 3-12 μm i presenten [[parets cel·lulars]] transversals, denominades septes, que son visibles a la llum del microscòpi les quals els otorguen un color verd-blauós. |
||
==== Membrana cel·lular ==== |
==== Membrana cel·lular ==== |
||
Al ser un [[bacteri gramnegatiu]] poseeix un capa de [[peptidoglicà]] que presenta una alta densitat d'electrons juntament amb una [[membrana cel·lular]] multiestratificada de 4 capes caracteritzada per tenir una filera de pors al voltant del tricoma. Addicionalment, la paret esta envoltada per una càpsula o beïna composta de polisacàrids. La [[Tilacoide|membrana til·lacoidal]] i els [[Ficobilisoma|ficobilisomes]] estan disposats en feixos paralels i cada cèl·lula es troba separada de la seva contigua gràcies al septe, però totes elles segueixen interconnectades mitjançant varis [[Plasmodesma|plasmodesmes]]. Aquestes barreres són formades per creixement centríped tant del peptidoglicà com de les capes més centrals i internes de la cèl·lula. |
Al ser un [[bacteri gramnegatiu]] poseeix un capa de [[peptidoglicà]] que presenta una alta densitat d'electrons juntament amb una [[membrana cel·lular]] multiestratificada de 4 capes caracteritzada per tenir una filera de pors al voltant del tricoma.<ref>{{Ref-publicació|article=Spirulina, the edible microorganism|url=http://dx.doi.org/10.1128/mr.47.4.551-578.1983|publicació=Microbiological Reviews|data=1983-12|issn=0146-0749|pàgines=551–578|volum=47|exemplar=4|doi=10.1128/mr.47.4.551-578.1983|nom=O|cognom=Ciferri}}</ref> Addicionalment, la paret esta envoltada per una càpsula o beïna composta de polisacàrids. La [[Tilacoide|membrana til·lacoidal]] i els [[Ficobilisoma|ficobilisomes]] estan disposats en feixos paralels i cada cèl·lula es troba separada de la seva contigua gràcies al septe, però totes elles segueixen interconnectades mitjançant varis [[Plasmodesma|plasmodesmes]]. Aquestes barreres són formades per creixement centríped tant del peptidoglicà com de les capes més centrals i internes de la cèl·lula. |
||
==== Orgànuls cel·lulars ==== |
==== Orgànuls cel·lulars ==== |
||
En el [[citoplasma]] hi ha presència de diversos [[orgànuls cel·lulars]] com serien grànuls de glucogen, aporten una font de carboni i energia al organisme; granuls lipidics, emprats durant la síntesi de la membrana; [[Carboxisoma|carboxisomes]] i grànuls [[Polifosfat|polifosfats]], emmagatzemen l'enzim [[RuBisCO]] (ribulosa 1,5-bifosfat carboxilasa) el qual és molt important durant el [[cicle de Calvin]]; grànuls de cianoficina, relevants per a la conversió del nitrogen i formats per [[arginina]] i [[àcid aspàrtic]]. Per a la síntesi dels últims grànuls son necessàries unes condicions riques en [[nitrogen]] per tant, hi ha orgànuls depenents del estat nutricional en el que es trobi el tricoma. |
En el [[citoplasma]] hi ha presència de diversos [[orgànuls cel·lulars]] com serien grànuls de glucogen, aporten una font de carboni i energia al organisme; granuls lipidics, emprats durant la síntesi de la membrana; [[Carboxisoma|carboxisomes]] i grànuls [[Polifosfat|polifosfats]], emmagatzemen l'enzim [[RuBisCO]] (ribulosa 1,5-bifosfat carboxilasa) el qual és molt important durant el [[cicle de Calvin]]; grànuls de cianoficina, relevants per a la conversió del nitrogen i formats per [[arginina]] i [[àcid aspàrtic]].<ref>{{Ref-publicació|article=Uso tradicional y actual de spirulina sp. (arthrospira sp.)|url=http://ve.scielo.org/scielo.php?script=sci_abstract&pid=S0378-18442006000900008&lng=es&nrm=iso&tlng=es|publicació=Interciencia|data=2006-09|issn=0378-1844|pàgines=657–663|volum=31|exemplar=9|llengua=es|nom=Liliana|cognom=Ramírez-Moreno|nom2=Roxana|cognom2=Olvera-Ramírez}}</ref> Per a la síntesi dels últims grànuls son necessàries unes condicions riques en [[nitrogen]] per tant, hi ha orgànuls depenents del estat nutricional en el que es trobi el tricoma. |
||
Aquests microorganismes també presenten unes vesícules o [[Vacúol|vacúols]] de gas en els espais intertilacoïdals que els confereixen l'habilitat de flotar. Gràcies a aquest mecanisme, la [[Cianobacteris|cianobacteria]] es capaç de regular i optimitzar la seva posició en la columna d'aigua, quelcom que els permet mantenir-se sempre en una localització òptima de nutrients i llum per a conduir la [[fotosíntesi]]. |
Aquests microorganismes també presenten unes vesícules o [[Vacúol|vacúols]] de gas en els espais intertilacoïdals que els confereixen l'habilitat de flotar. Gràcies a aquest mecanisme, la [[Cianobacteris|cianobacteria]] es capaç de regular i optimitzar la seva posició en la columna d'aigua, quelcom que els permet mantenir-se sempre en una localització òptima de nutrients i llum per a conduir la [[fotosíntesi]]. |
||
Revisió del 09:52, 23 oct 2022
 | |
 |
Aquest article està inacabat. S'està elaborant per alguns alumnes i forma part del Viquiprojecte:Biotecnologia alimentària UAB. L'usuari Xavier Dengra és l'encarregat de la seva supervisió. Comenteu amb aquest usuari qualsevol canvi a l'article. Plantilla afegida en data: octubre de 2022. |
Spirulina és el nom comú per a aquells suplements alimentaris humans i animals produïts principalment de diverses espècies del fílum Cyanobacteria com Limnospira indica i Limnospira maxima (anteriorment es deian Arthrospira sp.)[1]. Aquests i altres espècies d'Limnospira es classificaven anteriorment dins el gènere Spirulina, malgrat que ara hi ha acord que són gèneres ben diferents, i que les espècies alimentàries pertanyen al gènere Limnospira. No obstant això, és comú seguir trobant escrit «Spirulina» o «Espirulina» perquè romanen com a noms populars.[2]
Característiques microbiològiques
Hàbitat
La Spirulina viu en un medi aquàtic alcalí i salat. Per al seu conreu es necessiten condicions de temperatura, il·luminació i agitació adequades.[3] S'utilitza com a suplement dietètic humà sovint disponible en pastilles o en forma de pólvores. És difícil trobar-la en un estat diferent. També s'utilitza com a suplement alimentari en l'aqüicultura i indústries d'aviram.
Morfologia
Paràmetres helicoïdals
El gènere Limnospira és fàcilment reconegut degut a la seva recargolada forma filamentosa, és per aquest motiu que les espècies són determinades segons els paràmetres helicoïdals que presenten. En aquest cas, la seva disposició espacial ve donada gràcies al conjunt de cèl·lules cilíndriques distribuïdes en tricomes helicoïdals no ramificats que resemblen un cargol ample, obert i uniforme. La seva amplada natural oscil·la entre els 2.5-16 μm, el pas de rosca entre 0-80 μm i el diàmetre es troba entre els 15-60 μm.[4] Tot i això, hi ha constància de variacions de tamany entre organismes de la mateixa espècie. Les cèl·lules que la conformen tenen una amplada de 3-12 μm i presenten parets cel·lulars transversals, denominades septes, que son visibles a la llum del microscòpi les quals els otorguen un color verd-blauós.
Membrana cel·lular
Al ser un bacteri gramnegatiu poseeix un capa de peptidoglicà que presenta una alta densitat d'electrons juntament amb una membrana cel·lular multiestratificada de 4 capes caracteritzada per tenir una filera de pors al voltant del tricoma.[5] Addicionalment, la paret esta envoltada per una càpsula o beïna composta de polisacàrids. La membrana til·lacoidal i els ficobilisomes estan disposats en feixos paralels i cada cèl·lula es troba separada de la seva contigua gràcies al septe, però totes elles segueixen interconnectades mitjançant varis plasmodesmes. Aquestes barreres són formades per creixement centríped tant del peptidoglicà com de les capes més centrals i internes de la cèl·lula.
Orgànuls cel·lulars
En el citoplasma hi ha presència de diversos orgànuls cel·lulars com serien grànuls de glucogen, aporten una font de carboni i energia al organisme; granuls lipidics, emprats durant la síntesi de la membrana; carboxisomes i grànuls polifosfats, emmagatzemen l'enzim RuBisCO (ribulosa 1,5-bifosfat carboxilasa) el qual és molt important durant el cicle de Calvin; grànuls de cianoficina, relevants per a la conversió del nitrogen i formats per arginina i àcid aspàrtic.[6] Per a la síntesi dels últims grànuls son necessàries unes condicions riques en nitrogen per tant, hi ha orgànuls depenents del estat nutricional en el que es trobi el tricoma.
Aquests microorganismes també presenten unes vesícules o vacúols de gas en els espais intertilacoïdals que els confereixen l'habilitat de flotar. Gràcies a aquest mecanisme, la cianobacteria es capaç de regular i optimitzar la seva posició en la columna d'aigua, quelcom que els permet mantenir-se sempre en una localització òptima de nutrients i llum per a conduir la fotosíntesi.
Metabolisme
-
Alimentació i nutrició
Es considera que la Spirulina ha estat una font alimentària per als asteques. La seva recol·lecció al Llac Texcoco i venda com a pastissos està documentada i descrita des del temps d'Hernán Cortés. Els asteques ho anomenaven "Tecuitlatl", que traduït significa "excrement de pedra". Amb posterioritat, investigadors francesos van trobar en el mateix llac molta quantitat de Spirulina, la qual cosa va portar que en la dècada dels 70 s'establís en el mateix lloc la primera planta de producció de Spirulina de l'empresa Sosa Texcoco per a la seva producció a gran escala.
Un altre indret on ja es coneixia la Spirulina d'antic, és el Txad. Es té coneixement que en aquestes contrades africanes la tribu Kanembu assecava la spirulina en forma de pastissos anomenats "Dihé" que s'utilitzen per fer brous per als àpats.[2]
Informació nutricional
-
| Valor energètic: | 1210kJ / 290 kcal | |
|---|---|---|
| Greixos/Lípids:
dels quals saturats: |
7.72 g
2.65 g | |
| Hidrats de carboni: | 23.9 g | |
| Fibra alimentària: | 3.6 g | |
| Proteïnes: | 57.5 g | |
| Altres: | Vitamina A | 29 μg |
| Tiamina (vit. B1) | 2.38 mg | |
| Riboflavina (vit. B2) | 3.67 mg | |
| Niacina (vit. B3) | 12.8 mg | |
| Àcid pantotènic (vit. B5) | 3.48 mg | |
| Vitamina B6 | 0.364 mg | |
| Vitamina E | 5 mg | |
Projectes innovadors que la involucren
MELiSSA Pilot Plant (UAB) - European Space Agency
MELiSSA (Micro-Ecological Life Support System Alternative) és una organització sense ànims de lucre creada per l'Agencia Espacial Europea (ESA) i composta per 15 socis juntament amb la participació addicional de 50 entitats (universitats, centres espacials, empreses terrestres,...) de Bèlgica, Espanya, França, Suïssa, Itàlia, Països Baixos i Canadà.
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) participa en la fase Ground Demonstration de MELiSSA en el Departament d'Enginyeria Química, Biòlogica i Ambiental (DEQBA) de la Escola d'Enginyeria denominada MELiSSA Pilot Plant (MPP). El projecte, liderat pel manager general Francesc Gòdia Casablancas, és una demostració en una planta pilot d'un sistema tancat de suport vital que permet la producció d'aliments, aigua i O2, a base de residus com orina, excrements i CO2.
Un d'aquests aliments són les plantes superiors (enciam, blat, remolatxa) que proporcionen O2 de forma paral·lela a una tripulació de rates de laboratori. Un altre dels ingeribles de la planta és la cianobacteria Limnospira, la qual és cultivada en un fotobioreactor de 83 litres que, alhora, es troba alimentat pel CO2 produït per la tripulació de rates.
INSPIRATION
INSPIRATION[8] és un projecte iniciat l'any 2015 en dos regions de la República Democràtica del Congo (Mooto y Mbandaka) i pel Centro de Investigació Nuclear Belga (Belgian Nuclear Research Centre (SCK CEN)). Aquesta organizació esta localitzada a Mol (Bèlgica), i ofereiz serveix de criopreservació de Limnosira per a linvestigació primària o per a cultius en bioreactors.
Al Congo, un 43% de nens menors de 5 anys pateix de malnutrició crónica, quelcom que fa que aquest projecte contempli l'instal·lació de basses impermeables en les quals seria possible cultivar la cianobacteria Limnospira. Aquest enfoc es degut a la seva gran contribució nutricional en la dieta de les persones.
Addicionalment, a l'any 2017 es va iniciar una col·laboració amb la Universitat Pedagògica Nacional (UPN) amb l'objectiu d'expandir el coneixement sobre el cultiu d'aquest microorganisme, així com també sensibilitzar i formar a la població local.
XTU Biofaçade
XTU architects es una pareja de arquitectos franceses, Anouk Legendre y Nicolas Desmazieres, que tiene como lema rehumanizar el entorno de la vida a través de la naturaleza.
Esta organización posee un proyecto denominado Biofaçade[9] cuya finalidad es crear edificios sostenibles que contengan sistemas de cultivo de la cianobacteria Limnospira u otros microorganismos como Elysia Chlorotica en las fachadas.
Estos cultivos permitirían tener una fachada activa y productiva que aportase una especie de cortina en las paredes poco sombrías, una ventilación pasiva que permitiese una regulación de la temperatura de la facha y del propio cultivo, y un incremento de la absorción del CO2 atmosférico.
Referències
- ↑ Nowicka-Krawczyk, Paulina; Mühlsteinová, Radka; Hauer, Tomáš «Detailed characterization of the Arthrospira type species separating commercially grown taxa into the new genus Limnospira (Cyanobacteria)» (en anglès). Scientific Reports, 9, 1, 24-01-2019, pàg. 694. DOI: 10.1038/s41598-018-36831-0. ISSN: 2045-2322.
- ↑ 2,0 2,1 Ciferri, O. «Spirulina, the edible microorganism». Microbiological Reviews, 47, 4, 1983-12, pàg. 551–578. DOI: 10.1128/mr.47.4.551-578.1983. ISSN: 0146-0749. PMID: 6420655.
- ↑ «Manual (molt resumit) de cultiu de l'espirulina» (PDF). xarxaespirulina. [Consulta: 26 juliol 2016].
- ↑ Sili, Claudio; Torzillo, Giuseppe; Vonshak, Avigad. Arthrospira (Spirulina) (en anglès). Dordrecht: Springer Netherlands, 2012, p. 677–705. DOI 10.1007/978-94-007-3855-3_25. ISBN 978-94-007-3854-6.
- ↑ Ciferri, O «Spirulina, the edible microorganism». Microbiological Reviews, 47, 4, 1983-12, pàg. 551–578. DOI: 10.1128/mr.47.4.551-578.1983. ISSN: 0146-0749.
- ↑ Ramírez-Moreno, Liliana; Olvera-Ramírez, Roxana «Uso tradicional y actual de spirulina sp. (arthrospira sp.)» (en castellà). Interciencia, 31, 9, 2006-09, pàg. 657–663. ISSN: 0378-1844.
- ↑ «FoodData Central» (en anglès). U.S. Department of agriculture, 04-01-2019. [Consulta: 15 octubre 2022].
- ↑ «INSPIRATION: spirulina to combat hunger in the South | SCK CEN» (en anglès). [Consulta: 21 octubre 2022].
- ↑ «BIO-FACADES» (en francès). [Consulta: 21 octubre 2022].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Espirulina |