Unió de Lublin: diferència entre les revisions
Els 10000 |
Els 10000 |
||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
El [[1561]], l'últim mestre de l'[[Orde de Livònia]], [[Gotthard Kettler]], pel [[Tractat de Vílnius]] va secularitzar i dissoldre l'orde i es convertí al [[luteranisme]], i Rússia i Polònia-Lituània van signar una treva d'un any.{{sfn|Frost|2000|p=26}} El [[Ducat de Livònia]] es va lligar a Lituània en unió real des de la [[Unió de Grodno]] de [[1566]] convertit en un condomini polonès-lituà.<ref>{{ref-llibre|títol=World and Its Peoples|url=http://books.google.cat/books?id=aMEnNczUZLsC&pg=PA1047|consulta= 13 agost 2012|data= setembre 2009|editorial=Marshall Cavendish|isbn=978-0-7614-7896-6|pàgines=1047–}}</ref> |
El [[1561]], l'últim mestre de l'[[Orde de Livònia]], [[Gotthard Kettler]], pel [[Tractat de Vílnius]] va secularitzar i dissoldre l'orde i es convertí al [[luteranisme]], i Rússia i Polònia-Lituània van signar una treva d'un any.{{sfn|Frost|2000|p=26}} El [[Ducat de Livònia]] es va lligar a Lituània en unió real des de la [[Unió de Grodno]] de [[1566]] convertit en un condomini polonès-lituà.<ref>{{ref-llibre|títol=World and Its Peoples|url=http://books.google.cat/books?id=aMEnNczUZLsC&pg=PA1047|consulta= 13 agost 2012|data= setembre 2009|editorial=Marshall Cavendish|isbn=978-0-7614-7896-6|pàgines=1047–}}</ref> |
||
La Unió constituí un esdeveniment crucial en la història d'aquestes nacions però ha estat vista de manera molt diferent per diversos historiadors. Els historiadors polonesos es concentren en els aspectes positius, posant l'accent en la seva creació pacífica, voluntària i el seu paper en la difusió de la cultura polonesa. Els historiadors lituans, en canvi, són més crítics amb la Unió, assenyalant que estava dominada pel [[Regne de Polònia]]. |
La Unió constituí un esdeveniment crucial en la història d'aquestes nacions però ha estat vista de manera molt diferent per diversos historiadors. Els historiadors polonesos es concentren en els aspectes positius, posant l'accent en la seva creació pacífica, voluntària i el seu paper en la difusió de la cultura polonesa. Els historiadors lituans, en canvi, són més crítics amb la Unió, assenyalant que estava dominada pel [[Regne de Polònia]]. La ''[[Llibertat daurada]]'' és el nom que va rebre el sistema polític de la Confederació des de 1569, articulat entorn al poder dels ''szlachta'' o nobles locals que tenien dret a escollir el rei que liderés el país i a establir els límits del seu domini.<ref>{{ref-llibre |nom=Bruno |cognoms=Aguilera-Barchet |títol=History of Western Public Law: Between Nation and State |data=2014 |isbn=331911803X |llengua=anglès}}</ref> El monarca havia de retre comptes a un parlament oligàrquic de nobles que podien vetar mesures que els afectessin directament com canvis en el règim fiscal o fins i tot deposar el rei si aquest persistia a aplicar-les. El sistema també garantia la [[llibertat religiosa]] i una àmplia autonomia regional (tot i que amb una clara hegemonia dels territoris polonesos). El règim s'oposava al [[centralisme]] dels països europeus de l'època i va ser àmpliament contestat, tant pels veïns com per les classes populars, sense gairebé drets, però va servir de model per a iniciatives democràtiques i confederals posteriors. El poder reial va anar minvant, i mentre els estats veïns van continuar evolucionant cap a monarquies absolutes fortes i centralitzades, la mancomunitat va evolucionar cap a una anarquia política que finalment li va costar la seva mateixa existència.<ref>{{Cite book |title=A Union for Empire: Political Thought and the British Union of 1707 |first1=John |last1=Robertson |first2=Robertson |last2=John |date=20 abril 1995 |publisher=Cambridge University Press |isbn=9780521431132 |llengua=anglès |pàgines=24}}</ref> |
||
La Unió de Lublin va ser substituïda per la [[Constitució de Maig de Polònia]] de 1791, en virtut de la qual la mancomunitat federal havia de ser transformada en un estat unitari pel rei [[Estanislau August Poniatowski]]. L'estatus d'estat semifederal va ser restaurat per la Garantia Recíproca de Dues Nacions. La constitució no es va implementar completament, però, i la mancomunitat es va acabar amb les [[Repartiment de Polònia|particions de Polònia]] el 1772, 1793 i 1795 entre l'[[Imperi Austrohongarès]], el [[Regne de Prússia]] i l'[[Imperi Rus]].<ref>{{Ref-llibre |títol=Disorderly Liberty: The Political Culture of the Polish-Lithuanian Commonwealth in the Eighteenth Century |url=https://books.google.cat/books?id=kAgRHvulnnUC&pg=PA226 |editorial=Bloomsbury Academic |data=2010 |isbn=978-1-4411-4812-4 |llengua=anglès |nom=Jerzy |cognom=Lukowski |pàgines=226}}</ref> Després del motí de Żeligowski després del qual es va ocupar la regió de Vílnius, la capital de Lituània, i que finalment va portar a l'annexió d'aquesta a la República de Polònia el 1922, els lituans van renunciar formalment a la Unió de Lublin de 1569.<ref>{{cite web |last1=Wesolowsky |first1=Tony |title=A Century Ago, The Treaty Of Riga Redrew The Map. It Still Reverberates Today. |url=https://www.rferl.org/a/treaty-of-riga-1921-disaster-poland-ukraine-belarus-lithuania/31156317.html |website=Radio Free Europe/Radio Liberty |access-date=5 febrer 2023 |language=anglès |date=18 març 2021}}</ref> |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 17:31, 4 març 2023
| ||||
| ||||
| Tipus | unió reial tractat internacional  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 1r juliol 1569 | |||
| Localització | Lublin (Polònia) | |||
| Participant | ||||
| Signatari | ||||
| Format per | ||||
La Unió de Lublin (En polonès: Unia lubelska; en lituà: Liublino unija; en ucraïnès: Люблінська унія; en bielorús: Люблінская унія) Es va signar l'1 de juliol de 1569, a Lublin, Polònia, i va crear un sol estat, la Mancomunitat de Polònia-Lituània.[1]
.png)
La Mancomunitat va ser governada per un monarca únic escollit per portar a terme les funcions de rei de Polònia i Gran Duc de Lituània, i va governar amb un senat comú i un parlament, (el Sejm). La Unió va ser una etapa d'evolució en l'aliança poloneso-lituana i la unió personal, necessària també per la posició perillosa del Lituània a les guerres amb el Tsarat Rus. La Unió consolidà la unió personal del Regne de Polònia amb el Gran Ducat de Lituània, en una unió real dels dos estats sota una sola monarquia electiva, ja que Segimon II August, l'últim dels Jagelló, no va tenir fills després de tres matrimonis. A més, l'autonomia de la Prússia Reial va ser en gran part abandonada.
El Sejm es va reunir el gener de 1569, prop de Lublin, però no va arribar a un acord. Un dels punts de discussió era el dret dels polonesos a establir-se i a posseir terres al Gran Ducat. Després que la major part de la delegació lituana liderada per Mikołaj Radziwiłł el Vermell del voivodat de Vílnius abandonés Lublin l'1 de març, Segimon II August va respondre annexionant el 6 de juny Podlàquia i Volínia a la Corona, amb una àmplia aprovació de la noblesa local.[2] Aquestes terres històriques de Rus són més de la meitat de l'Ucraïna moderna i aleshores eren una part substancial del territori del Gran Ducat de Lituània. Els nobles rus d'allà estaven ansiosos per aprofitar les oportunitats econòmiques i polítiques que oferia l'esfera polonesa i, en general, volien que les seves terres esdevinguessin part de la Corona polonesa.
El 1561, l'últim mestre de l'Orde de Livònia, Gotthard Kettler, pel Tractat de Vílnius va secularitzar i dissoldre l'orde i es convertí al luteranisme, i Rússia i Polònia-Lituània van signar una treva d'un any.[3] El Ducat de Livònia es va lligar a Lituània en unió real des de la Unió de Grodno de 1566 convertit en un condomini polonès-lituà.[4]
La Unió constituí un esdeveniment crucial en la història d'aquestes nacions però ha estat vista de manera molt diferent per diversos historiadors. Els historiadors polonesos es concentren en els aspectes positius, posant l'accent en la seva creació pacífica, voluntària i el seu paper en la difusió de la cultura polonesa. Els historiadors lituans, en canvi, són més crítics amb la Unió, assenyalant que estava dominada pel Regne de Polònia. La Llibertat daurada és el nom que va rebre el sistema polític de la Confederació des de 1569, articulat entorn al poder dels szlachta o nobles locals que tenien dret a escollir el rei que liderés el país i a establir els límits del seu domini.[5] El monarca havia de retre comptes a un parlament oligàrquic de nobles que podien vetar mesures que els afectessin directament com canvis en el règim fiscal o fins i tot deposar el rei si aquest persistia a aplicar-les. El sistema també garantia la llibertat religiosa i una àmplia autonomia regional (tot i que amb una clara hegemonia dels territoris polonesos). El règim s'oposava al centralisme dels països europeus de l'època i va ser àmpliament contestat, tant pels veïns com per les classes populars, sense gairebé drets, però va servir de model per a iniciatives democràtiques i confederals posteriors. El poder reial va anar minvant, i mentre els estats veïns van continuar evolucionant cap a monarquies absolutes fortes i centralitzades, la mancomunitat va evolucionar cap a una anarquia política que finalment li va costar la seva mateixa existència.[6]
La Unió de Lublin va ser substituïda per la Constitució de Maig de Polònia de 1791, en virtut de la qual la mancomunitat federal havia de ser transformada en un estat unitari pel rei Estanislau August Poniatowski. L'estatus d'estat semifederal va ser restaurat per la Garantia Recíproca de Dues Nacions. La constitució no es va implementar completament, però, i la mancomunitat es va acabar amb les particions de Polònia el 1772, 1793 i 1795 entre l'Imperi Austrohongarès, el Regne de Prússia i l'Imperi Rus.[7] Després del motí de Żeligowski després del qual es va ocupar la regió de Vílnius, la capital de Lituània, i que finalment va portar a l'annexió d'aquesta a la República de Polònia el 1922, els lituans van renunciar formalment a la Unió de Lublin de 1569.[8]
Referències
- ↑ von Rotteck, Carl. History of the World from the Creation to the Present Time (en anglès). vol.3-4. 28a ed.. Philadelphia: Leary&Getz, 1858, p. 171-172.
- ↑ Jerzy Lukowski, Hubert Zawadzki. A Concise History of Poland (en anglès). 3a ed.. Cambridge University Press, 2019, p. 102. ISBN 9781108341455.
- ↑ Frost, 2000, p. 26.
- ↑ World and Its Peoples. Marshall Cavendish, setembre 2009, p. 1047–. ISBN 978-0-7614-7896-6 [Consulta: 13 agost 2012].
- ↑ History of Western Public Law: Between Nation and State (en anglès), 2014. ISBN 331911803X.
- ↑ Robertson, John; John, Robertson. A Union for Empire: Political Thought and the British Union of 1707 (en anglès). Cambridge University Press, 20 abril 1995, p. 24. ISBN 9780521431132.
- ↑ Lukowski, Jerzy. Disorderly Liberty: The Political Culture of the Polish-Lithuanian Commonwealth in the Eighteenth Century (en anglès). Bloomsbury Academic, 2010, p. 226. ISBN 978-1-4411-4812-4.
- ↑ Wesolowsky, Tony. «A Century Ago, The Treaty Of Riga Redrew The Map. It Still Reverberates Today.» (en anglès). Radio Free Europe/Radio Liberty, 18-03-2021. [Consulta: 5 febrer 2023].
Bibliografia
- Frost, Robert I. The Northern Wars: War, State, and Society in Northeastern Europe, 1558–1721 (en anglès). Upper Saddle River, New Jersey: Pearson Education, 2000. ISBN 0-582-06429-5.
Enllaços externs
- http://www.wilno.pl/UniaLubelska.htm Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine. (polonès)
- http://www.commonwealth.pl
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unió de Lublin |