Vés al contingut

Cymbopogon: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 27: Línia 27:
Un estudi va trobar que el te pot exercir un efecte de reforç [[Eritropoesi|de l'eritropoesi]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ekpenyong|nom=Christopher E.|cognom2=Daniel|nom2=Nyebuk E.|cognom3=Antai|nom3=Atim B.|data=January 2015|publicació=Journal of Medicinal Food|volum=18|exemplar=1|pàgines=118–127|doi=10.1089/jmf.2013.0184|issn=1557-7600|pmid=25162916}}</ref>
Un estudi va trobar que el te pot exercir un efecte de reforç [[Eritropoesi|de l'eritropoesi]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ekpenyong|nom=Christopher E.|cognom2=Daniel|nom2=Nyebuk E.|cognom3=Antai|nom3=Atim B.|data=January 2015|publicació=Journal of Medicinal Food|volum=18|exemplar=1|pàgines=118–127|doi=10.1089/jmf.2013.0184|issn=1557-7600|pmid=25162916}}</ref>


Per exemple, l'[[herba llimona]] és òptima per a tractaments de bellesa, però també per combatre malalties com la malària, la pneumonia, diarrea, febre, mal de cap, flatulències o altres.<ref name=":1" />
Per exemple, l'[[herba llimona]] és òptima per a tractaments de bellesa, però també per combatre malalties com la malària, la pneumonia, diarrea, problemes digestius,<ref>{{Ref-llibre|títol=Popular Medicinal Plants in Portland and Kingston, Jamaica|url=https://books.google.es/books?id=EQYNEAAAQBAJ&pg=PA118&dq=Cymbopogon&hl=ca&newbks=1&newbks_redir=0&sa=X&ved=2ahUKEwjs8ey6_v6AAxWmVqQEHRhiA7E4MhDoAXoECDEQAg|editorial=Springer Nature|data=2020-12-05|isbn=978-3-030-48927-4|llengua=en|nom=Ina|cognom=Vandebroek|nom2=David|cognom2=Picking|pàgines=118}}</ref> febre, mal de cap, flatulències o altres.<ref name=":1" />


==== Màgia popular ====
==== Màgia popular ====

Revisió del 11:00, 28 ago 2023

Infotaula d'ésser viuCymbopogon Modifica el valor a Wikidata

herba llimona Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deoli d'herba llimona i oli de citronel·la Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaPoaceae
SubfamíliaPanicoideae
GènereCymbopogon Modifica el valor a Wikidata
Spreng., 1815
Cymbopogon preparat per cuinar; és un ingredient comú a la cuina tailandesa

Cymbopogon o citronel·la és un gènere de plantes de la família de les poàcies, ordre de les poals, subclasse de les commelínides, classe de les liliòpsides, divisió dels magnoliofitins.[1][2][3][4] Algunes espècies són conegudes popularment per les seves propietats culinàries i medicinals, a causa de la seva olor, semblant a la de les llimones (Citrus limon), en particular l'herba llimona (Cymbopogon citratus). Es creu que la llimona i el seu oli posseeixen propietats terapèutiques.[5][6] La citronel·la fa fins a 2 metres d'alçària i té les fulles llargues i estretes.[7][8][9][10][11]

El terme deriva de les paraules gregues kymbe (κύμβη, 'vaixell') i pogon (πώγων, 'barba') "la qual cosa significa [que] en la majoria de les espècies, les espiguetes peludes es projecten a partir d'estructures en forma de vaixell".[12]

Taxonomia

Usos

Culinari

C. citratus de les Filipines, on es coneix localment com a tanglad
Plat tailandès consistent en una amanida amb gambes i llimona fresca a rodanxes fines

L'herba de citronella (Cymbopogon nardus i Cymbopogon winterianus) creix aproximadament 2 m i té tiges de base de color magenta. Aquestes espècies s'utilitzen per a la producció d’oli de citronel·la, que s'utilitza en sabons, com a repel·lent d'insectes (especialment mosquits i mosques domèstiques) en aerosols d'insectes i espelmes, i aromateràpia.[7][13] Els principals constituents químics de la citronel·la, el geraniol i el citronel·lol, són els antisèptics, d'aquí el seu ús en desinfectants i sabons domèstics. A més de la producció d'oli, l'herba de citronella també s'utilitza amb finalitats culinàries com a aromatitzant.

La llimona de les Índies Orientals (Cymbopogon flexuosus), també anomenada herba Cochin o herba Malabar, és originària de Cambodja, Vietnam, Laos, Índia, Sri Lanka, Birmània i Tailàndia, mentre que la llimona de les Índies Occidentals (Cymbopogon citratus) és nativa del sud-est asiàtic marítim. Tot i que tots dos es poden utilitzar indistintament, C. citratus és més adequat per cuinar.

A l'Índia, C. citratus s'utilitza com a herba medicinal i en perfums. C. citratus es consumeix com a te per a l'ansietat a la medicina popular brasilera,[14] però un estudi en humans no va trobar cap efecte.[15] El te va provocar una recurrència de dermatitis de contacte en un cas.[16] Al Carib, el te també s'elabora i es consumeix per augmentar la immunitat. Es diu Tanglad a les Filipines, on es creu que té beneficis per a la salut per al fetge i els ronyons.

Medicina

Oli essencial de llimona (Cymbopogon flexuosus) en un vial de vidre transparent

Medicinal

Un estudi va trobar que el te pot exercir un efecte de reforç de l'eritropoesi.[17]

Per exemple, l'herba llimona és òptima per a tractaments de bellesa, però també per combatre malalties com la malària, la pneumonia, diarrea, problemes digestius,[18] febre, mal de cap, flatulències o altres.[19]

Màgia popular

A Hoodoo, la llimona és l'ingredient principal de l'oli de van van, un dels olis més populars que s'utilitzen en conjur.[20] L'herba de llimona s'utilitza en aquesta preparació i sola en hoodoo per protegir-se del mal, netejar espiritualment una casa i per portar bona sort en els afers amorosos.[21]

Insectes

En apicultura, l'oli de llimona imita la feromona emesa per la glàndula Nasonov d'una abella per atreure les abelles cap a un rusc o un eixam.

Espècies

El gènere cymbopogon comprèn 180 espècies, subespècies, varietats i subvarietats.[19] Les espècies del gènere inclouen:[22]

Antigament incloses[22]

Actualment es considera que algunes espècies s'han d'incloure en altres gèneres, comAndropogon, Exotheca, Hyparrhenia, Iseilema, Schizachyrium, i Themeda.

Referències

  1. ↑ Soenarko, S. 1977. The genus Cymbopogon Sprengel (Gramineae). Reinwardtia 9(3): 225–375
  2. ↑ «Cymbopogon in Flora of China @ efloras.org». [Consulta: 19 agost 2023].
  3. ↑ «Atlas of Living Australia, Cymbopogon Spreng., Lemon Grass». Arxivat de l'original el 2016-04-06. [Consulta: 21 març 2015].
  4. ↑ Bor, N. L. 1960. Grass. Burma, Ceylon, India & Pakistan i–767. Pergamon Press, Oxford
  5. ↑ Khalifah, Ayman M.; Abdalla, Sara A.; Dosoky, Waleed M.; Shehata, Mohamed G.; Khalifah, Mohamed M. (en anglès) Annals of Agricultural Sciences, 66, 2, 01-12-2021, pàg. 169–175. DOI: 10.1016/j.aoas.2021.12.001. ISSN: 0570-1783 [Consulta: free].
  6. ↑ Do, Dinh Nhat; Nguyen, Dinh Phuc; Phung, Viet-Duc; Le, Xuan-Tien; Le, Tuan Minh (en anglès) Processes, 9, 4, 29-03-2021, pàg. 593. DOI: 10.3390/pr9040593. ISSN: 2227-9717 [Consulta: free].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Neoloteca». TERMCAT.
  8. ↑ «Cymbopogon citratus (Lemon Grass)». [Consulta: 28 juliol 2021].
  9. ↑ «Lemon grass | Diseases and Pests, Description, Uses, Propagation». [Consulta: 31 agost 2021].
  10. ↑ «citronella nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 19 novembre 2022].
  11. ↑ de Souza, Matheus Chiaradia; Vieira, Ana Júlia; Beserra, Fernando Pereira; Pellizzon, Cláudia Helena; Nóbrega, Rafael Henrique (en anglès) Phytomedicine, 53, 04-09-2019, pàg. 37–42. DOI: 10.1016/j.phymed.2018.09.027. PMID: 30668410.
  12. ↑ Cymbopogon caesius South African National Biodiversity Institute (SANBI), PlantZAfrica
  13. ↑ «oil grass | plant | Britannica» (en anglès). [Consulta: 16 novembre 2022].
  14. ↑ Phytomedicine, 16, 2–3, March 2009, pàg. 265–70. DOI: 10.1016/j.phymed.2007.04.007. PMID: 17561386.
  15. ↑ J Ethnopharmacol, 17, 1, July 1986, pàg. 75–83. DOI: 10.1016/0378-8741(86)90074-7. PMID: 2429120.
  16. ↑ Australas. J. Dermatol., 43, 3, August 2002, pàg. 211–3. DOI: 10.1046/j.1440-0960.2002.00598.x. PMID: 12121401.
  17. ↑ Ekpenyong, Christopher E.; Daniel, Nyebuk E.; Antai, Atim B. Journal of Medicinal Food, 18, 1, January 2015, pàg. 118–127. DOI: 10.1089/jmf.2013.0184. ISSN: 1557-7600. PMID: 25162916.
  18. ↑ Vandebroek, Ina; Picking, David. Popular Medicinal Plants in Portland and Kingston, Jamaica (en anglès). Springer Nature, 2020-12-05, p. 118. ISBN 978-3-030-48927-4. 
  19. ↑ 19,0 19,1 Akhila, Anand. Essential Oil-Bearing Grasses: The genus Cymbopogon (en anglès). CRC Press, 2009-08-26, p. 1,191. ISBN 978-0-8493-7858-4. 
  20. ↑ Greer, John Michael. The New Encyclopedia of the Occult. First. Woodbury, MN: Llewellyn Publications, 2016, p. 500. ISBN 978-1-56718-336-8. 
  21. ↑ Yronwode, Catherine. Hoodoo Herb and Root Magic: A Materia Magica of African-American Conjure. Forestville, California: Lucky Mojo Curio Company, 2002, p. 123. ISBN 978-0-9719612-0-3. 
  22. ↑ 22,0 22,1 Kew World Checklist of Selected Plant Families

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cymbopogon
  • Akhila, Anand. CRC Press. Essential Oil-Bearing Grasses - The genus Cymbopogon, 2010. ISBN 978-0-8493-7857-7. 
  • Soreng, Robert J.; Peterson, Paul M.; Romschenko, Konstantin; Davidse, Gerrit; Zuloaga, Fernando O.; Judziewicz, Emmet J.; Filgueiras, Tarciso S.; Davis, Jerrold I.; Morrone, Osvaldo «A worldwide phylogenetic classification of the Poaceae (Gramineae)». Journal of Systematics and Evolution, 2015, pàg. 117–137. DOI: 10.1111/jse.12150. ISSN: 1674-4918.
  • Skendzic, Elizabeth; Columbus, J. Travis; Rosa, Cerros-Tlatilpa «Phylogenetics of Andropogoneae (Poaceae: Panicoideae) Based on Nuclear Ribosomal Internal Transcribed Spacer and Chloropcognom trnL–F Sequences». Aliso: A Journal of Systematic and Evolutionary Botany, 2007, pàg. 530-544. DOI: 10.5642/aliso.20072301.40 [Consulta: 14 abril 2020].publicació d'accés obert
  • Soreng, Robert J.; Peterson, Paul M.; Romaschenko, Konstantin; Davidse, Gerrit; Teisher, Jordan K.; Clark, Lynn G.; Barberá, Patricia; Gillespie, Lynn J.; Zuloaga, Fernando O. «A worldwide phylogenetic classification of the Poaceae (Gramineae) II: An update and a comparison of two 2015 classifications». Journal of Systematics and Evolution, 2017, pàg. 259–290. DOI: 10.1111/jse.12262. ISSN: 16744918.
  • Koekemoer, Marinda. Guide to plant families of southern Africa, 2014. ISBN 978-1-919976-92-1. OCLC 890117816. 
  • Besnard, G.; Christin, P.-A.; Male, P.-J. G.; Coissac, E.; Ralimanana, H.; Vorontsova, M. S. «Phylogenomics and taxonomy of Lecomtelleae (Poaceae), an isolated panicoid lineage from Madagascar». Annals of Botany, 2013, pàg. 1057–1066. DOI: 10.1093/aob/mct174. ISSN: 0305-7364. PMC: 3783238. PMID: 23985988. publicació d'accés obert
  • Grass Phylogeny Working Group II «New grass phylogeny resolves deep evolutionary relationships and discovers C4 origins». New Phytologist, 2012, pàg. 304–312. DOI: 10.1111/j.1469-8137.2011.03972.x. ISSN: 0028-646X. PMID: 22115274. publicació d'accés obert
  • Morrone, Osvaldo; Aagesen, Lone; Scataglini, Maria A.; Salariato, Diego L.; Denham, Silvia S.; Chemisquy, Maria A.; Sede, Silvana M.; Giussani, Liliana M.; Kellogg, Elizabeth A.; Zuloaga, Fernando O. «Phylogeny of the Paniceae (Poaceae: Panicoideae): integrating pcognomid DNA sequences and morphology into a new classification». Cladistics, 2012, pàg. 333–356. DOI: 10.1111/j.1096-0031.2011.00384.x. ISSN: 0748-3007.
  • Soreng, Robert J.; Peterson, Paul M.; Romschenko, Konstantin; Davidse, Gerrit; Zuloaga, Fernando O.; Judziewicz, Emmet J.; Filgueiras, Tarciso S.; Davis, Jerrold I.; Morrone, Osvaldo «A worldwide phylogenetic classification of the Poaceae (Gramineae)». Journal of Systematics and Evolution, 2015, pàg. 117–137. DOI: 10.1111/jse.12150. ISSN: 1674-4918. publicació d'accés obert

Vegeu també

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cymbopogon&oldid=32397860»