Aldarull: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
Cap resum de modificació Etiquetes: editor visual Disambiguation links |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
Fer front als disturbis és sovint una tasca difícil per a les forces policials. En alguns casos utilitzen [[Gas lacrimogen|gasos lacrimògens]] o [[gas CS]] per controlar els amotinats. La policia antiavalots en alguns estats pot fer servir mètodes de control no letals, com ara escopetes que disparen boles d'escuma per ferir o incapacitar els amotinats per facilitar la detenció.<ref>{{Citation|last=Davison|first=Neil|title=The Early History of 'Non-Lethal' Weapons|date=2009|pages=12–39|publisher=Palgrave Macmillan UK|doi=10.1057/9780230233980_2|isbn=978-1-349-30656-5}}</ref> |
Fer front als disturbis és sovint una tasca difícil per a les forces policials. En alguns casos utilitzen [[Gas lacrimogen|gasos lacrimògens]] o [[gas CS]] per controlar els amotinats. La policia antiavalots en alguns estats pot fer servir mètodes de control no letals, com ara escopetes que disparen boles d'escuma per ferir o incapacitar els amotinats per facilitar la detenció.<ref>{{Citation|last=Davison|first=Neil|title=The Early History of 'Non-Lethal' Weapons|date=2009|pages=12–39|publisher=Palgrave Macmillan UK|doi=10.1057/9780230233980_2|isbn=978-1-349-30656-5}}</ref> |
||
== Classificació == |
|||
[[Fitxer:Tompkins_square_riot_1874.jpg|miniatura|La policia de Nova York ataca els treballadors aturats a [[Motí de Tompkins Square (1874)|Tompkins Square Park]], 1874.]] |
|||
[[Fitxer:March_for_Alternative_-_25.jpg|miniatura|Motí estudiantil [[Anarquisme|anarquista]] contra l' [[Fons Monetari Internacional|FMI]].]] |
|||
[[Fitxer:Starbucks_Barcelona.jpg|miniatura|Un [[Starbucks]] després de les protestes [[Protestes d'Espanya de 2011–2012|contra l'austeritat]] i els disturbis a Barcelona.]] |
|||
Els disturbis pels aliments són causats per problemes amb [[Collita|la collita]], un mal emmagatzematge d'aliments, acumulació, enverinament d'aliments o atacs de plagues com [[acrídid|les llagostes]]. Quan el poble es desespera per aquestes condicions, els grups poden atacar botigues, granges, cases o edificis governamentals per obtenir pa o altres aliments bàsics com ara gra o sal. [[Thomas Southcliffe Ashton|Thomas Ashton]], en el seu estudi sobre els disturbis alimentaris a les [[Mineria de carbó|mines]] de carbó, va assenyalar que "els disturbis a les mines s'han d'explicar, per descomptat, per alguna cosa més elemental que la política: va ser la reacció instintiva de la virilitat davant la fam".<ref>Ashton, T. S., and Joseph Sykes. 1967. ''The Coal Industry of the Eighteenth Century''. 2d ed. New York: A. M. Kelley. p. 131.</ref> [[Charles Wilson]] va assenyalar: "Els augments espasmòdics dels preus dels aliments van provocar que els manifestants del [[Tyne]] es revoltessin l'any 1709, els miners d'estany saquegessin els graners de [[Falmouth (Cornualla)|Falmouth]] el 1727".<ref>{{Ref-publicació|cognom=E.P. Thompson|publicació=Past and Present|volum=50|exemplar=50|data=Feb 1971|pàgines=77|jstor=650244|doi=10.1093/past/50.1.76}}</ref> A les [[1977 Revoltes del pa egipci|revoltes del pa del 1977 a Egipte]], centenars de milers de persones es van amotinar després que [[subsidi|els subsidis]] alimentaris s'aturessin i els preus augmentessin.<ref>{{Citation|title=A Political Economy of the Food Riot|isbn=978-1-137-30552-7|doi=10.1007/978-1-137-30553-4_13}}</ref> |
|||
El motí policial és un terme per a l'ús desproporcionat i il·legal de la força per part d'un grup de policies contra un grup de civils. Aquest terme s'utilitza habitualment per descriure un atac policial contra civils o la provocació intencionada de violència.<ref>Summary of the ''Walker Report'', http://www.fjc.gov/history/home.nsf/page/tu_chicago7_doc_13.html</ref> |
|||
Un motí polític és un motí amb finalitats [[Política|polítiques]] o que es desenvolupa a partir d'una [[protesta]] política. |
|||
Un motí en una presó és un acte temporal i a gran escala de desafiament o desordre concertat per part d'un grup de presos contra els administradors de la presó, els funcionaris de la presó o altres grups de presos. |
|||
En un [[avalot ètnic]], la raça o l'ètnia és el factor clau. El terme havia entrat a la llengua anglesa als Estats Units a la dècada de 1890. |
|||
En un [[Violència religiosa|motí religiós]], el factor clau és la [[religió]]. La turba amotinada té com a objectiu persones i propietats d'una religió específica, o aquelles que es creu que pertanyen a aquesta religió.<ref>{{Ref-notícia|url=http://www.cnn.com/2009/WORLD/asiapcf/07/03/india.pig.religious.riot/index.html|access-date=May 22, 2010|date=July 3, 2009}}</ref> |
|||
[[aldarulls esportius|Els aldarulls esportius]] com la [[Revolta de la Nika]] es poden desencadenar per la pèrdua o la victòria d'un equip o esportista específic. Els aficionats dels dos equips també poden barallar-se. Els disturbis esportius poden ocórrer com a resultat d'equips que lluiten per un campionat, una sèrie llarga de partits o puntuacions pròximes. Els esports són la causa més freqüent de disturbis als Estats Units. Gairebé tots els disturbis esportius als Estats Units es produeixen a la ciutat de l'equip guanyador.<ref name="ballard20111226">{{Cite magazine}}</ref> |
|||
== Efectes == |
|||
[[Fitxer:Riots1844staugestine.jpg|miniatura|L'església de Sant Agustí es va incendiar durant els [[Revoltes nativistes de Filadèlfia|disturbis nativistes de Filadèlfia]] el 1844]] |
|||
Els efectes econòmics i polítics dels disturbis poden ser tan complexos com els seus orígens. La destrucció de la propietat i el dany a les persones sovint es poden mesurar de seguida. Durant els [[aldarulls de Los Angeles de 1992|disturbis de Los Angeles de 1992]], 2.383 persones van resultar ferides, més de 12.000 van ser arrestades, 63 persones van morir i més de 700 negocis van cremar. Els danys a la propietat es van estimar en més de 1.000 milions de dòlars. Almenys deu dels morts van ser afusellats per la policia o les forces de la Guàrdia Nacional.<ref>{{Ref-notícia|url=http://www.laweekly.com/2002-05-02/news/the-l-a-53/|title=The L.A. 53|last=Jim Crogan|data=Apr 24, 2002}}</ref> |
|||
De la mateixa manera, els [[Disturbis del 2005 a França|disturbis civils del 2005 a França]] van durar més de tres setmanes i es van estendre a prop de 300 pobles. Al final de l'incident, més de 10.000 vehicles van ser destruïts i més de 300 edificis cremats. Més de 2.800 sospitosos d'avalots van ser detinguts i 126 policies i bombers van resultar ferits. Els danys estimats van ser de més de 200 milions d'euros. |
|||
== Aldarulls destacats == |
== Aldarulls destacats == |
||
Revisió del 16:05, 29 set 2023
Un aldarull és una mena de revolta popular caracteritzada per la violència efímera i no organitzada d'un grup de persones[1][2] contra l'autoritat, la propietat o la gent. Els disturbis sovint es produeixen com a reacció a un greuge o per dissidència. Històricament, els disturbis s'han produït a causa de la pobresa, l'atur, les males condicions de vida, l'opressió governamental, els impostos o el reclutament militar, els conflictes entre ètnies (motí racial) o les religions, el resultat d'un esdeveniment esportiu (p. ex., disturbis esportius, hooliganisme al futbol) o frustració amb els canals legals per transmetre les queixes.[3]
Implica sovint vandalisme (destrucció del mobiliari urbà o comerços) i baralles entre els congregats o entre aquests i les forces enviades a reprimir-los. Els objectius poden incloure botigues, cotxes, restaurants, institucions de propietat estatal i edificis religiosos.[4] Usualment, és dissolt per la policia o l'exèrcit a ordres del govern.
Tot i que els individus poden intentar liderar o controlar un disturbi, els disturbis solen consistir en grups desorganitzats que sovint són "caòtics i presenten un comportament gregari".[5] Hi ha un nombre creixent d'evidències que suggereixen que estan més a prop de seguir normes socials invertides que no pas un comportament gregari.[6]
Fer front als disturbis és sovint una tasca difícil per a les forces policials. En alguns casos utilitzen gasos lacrimògens o gas CS per controlar els amotinats. La policia antiavalots en alguns estats pot fer servir mètodes de control no letals, com ara escopetes que disparen boles d'escuma per ferir o incapacitar els amotinats per facilitar la detenció.[7]
Classificació
Els disturbis pels aliments són causats per problemes amb la collita, un mal emmagatzematge d'aliments, acumulació, enverinament d'aliments o atacs de plagues com les llagostes. Quan el poble es desespera per aquestes condicions, els grups poden atacar botigues, granges, cases o edificis governamentals per obtenir pa o altres aliments bàsics com ara gra o sal. Thomas Ashton, en el seu estudi sobre els disturbis alimentaris a les mines de carbó, va assenyalar que "els disturbis a les mines s'han d'explicar, per descomptat, per alguna cosa més elemental que la política: va ser la reacció instintiva de la virilitat davant la fam".[8] Charles Wilson va assenyalar: "Els augments espasmòdics dels preus dels aliments van provocar que els manifestants del Tyne es revoltessin l'any 1709, els miners d'estany saquegessin els graners de Falmouth el 1727".[9] A les revoltes del pa del 1977 a Egipte, centenars de milers de persones es van amotinar després que els subsidis alimentaris s'aturessin i els preus augmentessin.[10]
El motí policial és un terme per a l'ús desproporcionat i il·legal de la força per part d'un grup de policies contra un grup de civils. Aquest terme s'utilitza habitualment per descriure un atac policial contra civils o la provocació intencionada de violència.[11]
Un motí polític és un motí amb finalitats polítiques o que es desenvolupa a partir d'una protesta política.
Un motí en una presó és un acte temporal i a gran escala de desafiament o desordre concertat per part d'un grup de presos contra els administradors de la presó, els funcionaris de la presó o altres grups de presos.
En un avalot ètnic, la raça o l'ètnia és el factor clau. El terme havia entrat a la llengua anglesa als Estats Units a la dècada de 1890.
En un motí religiós, el factor clau és la religió. La turba amotinada té com a objectiu persones i propietats d'una religió específica, o aquelles que es creu que pertanyen a aquesta religió.[12]
Els aldarulls esportius com la Revolta de la Nika es poden desencadenar per la pèrdua o la victòria d'un equip o esportista específic. Els aficionats dels dos equips també poden barallar-se. Els disturbis esportius poden ocórrer com a resultat d'equips que lluiten per un campionat, una sèrie llarga de partits o puntuacions pròximes. Els esports són la causa més freqüent de disturbis als Estats Units. Gairebé tots els disturbis esportius als Estats Units es produeixen a la ciutat de l'equip guanyador.[13]
Efectes
Els efectes econòmics i polítics dels disturbis poden ser tan complexos com els seus orígens. La destrucció de la propietat i el dany a les persones sovint es poden mesurar de seguida. Durant els disturbis de Los Angeles de 1992, 2.383 persones van resultar ferides, més de 12.000 van ser arrestades, 63 persones van morir i més de 700 negocis van cremar. Els danys a la propietat es van estimar en més de 1.000 milions de dòlars. Almenys deu dels morts van ser afusellats per la policia o les forces de la Guàrdia Nacional.[14]
De la mateixa manera, els disturbis civils del 2005 a França van durar més de tres setmanes i es van estendre a prop de 300 pobles. Al final de l'incident, més de 10.000 vehicles van ser destruïts i més de 300 edificis cremats. Més de 2.800 sospitosos d'avalots van ser detinguts i 126 policies i bombers van resultar ferits. Els danys estimats van ser de més de 200 milions d'euros.
Aldarulls destacats
- Aldarulls de la Nika (532): iniciats per un enfrontament entre seguidors esportius, van provocar més de 30.000 morts
- Vaga de la Universitat de París del 1299
- Evil May Day (1517): protestes contra els immigrants a Londres
- Els aldarulls de la sal (1648) a Moscou
- Motí de Squillace
- Aldarulls de Spitafield (1769), un dels primers del moviment obrer
- Massacre de Boston
- Diumenge Sagnant (1905), inici de l'enderrocament del tsar rus
- Aldarulls de Jaffa (1921), un dels primers enfrontaments massius entre jueus i àrabs
- Batalla de Cable Street 1936) a Londres
- Els aldarulls de Stonewall (1969) a Nova York van ser una sèrie de conflictes violents entre els gais i la policia, considerat el punt d'inflexió per als moderns moviments pro drets dels homosexuals.
- Diversos aldarulls durant el maig francès
- Diumenge Sagnant (1972), un dels episodis de la violència entre protestants irlandesos i catòlics
- Protestes de Soweto
- Massacre antisikh de 1984 a Delhi
- Protestes de la Plaça de Tian'anmen de 1989
- Disturbis del 2005 a França
Referències
- ↑ «Aldarull». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Riot | criminal law | Britannica» (en anglès). [Consulta: 4 juliol 2023].
- ↑ Smead, Howard; Tager, Jack The New England Quarterly, 74, 4, December 2001, pàg. 669. DOI: 10.2307/3185445. ISSN: 0028-4866. JSTOR: 3185445.
- ↑ Braha, D. PLOS ONE, 7, 10, 2012, pàg. e48596. Bibcode: 2012PLoSO...748596B. DOI: 10.1371/journal.pone.0048596. PMC: 3485346. PMID: 23119067 [Consulta: free].
- ↑ Braha, D. PLOS ONE, 7, 10, 2012, pàg. e48596. Bibcode: 2012PLoSO...748596B. DOI: 10.1371/journal.pone.0048596. PMC: 3485346. PMID: 23119067 [Consulta: free].
- ↑ «You won't prevent future riots by disregarding the psychology of crowds». , Aug 19, 2011.
- ↑ Davison, Neil (2009), The Early History of 'Non-Lethal' Weapons, Palgrave Macmillan UK, pàg. 12–39, ISBN 978-1-349-30656-5, DOI 10.1057/9780230233980_2
- ↑ Ashton, T. S., and Joseph Sykes. 1967. The Coal Industry of the Eighteenth Century. 2d ed. New York: A. M. Kelley. p. 131.
- ↑ E.P. Thompson Past and Present, 50, 50, Feb 1971, pàg. 77. DOI: 10.1093/past/50.1.76. JSTOR: 650244.
- ↑ A Political Economy of the Food Riot, ISBN 978-1-137-30552-7, DOI 10.1007/978-1-137-30553-4_13
- ↑ Summary of the Walker Report, http://www.fjc.gov/history/home.nsf/page/tu_chicago7_doc_13.html
- ↑ , July 3, 2009.
- ↑ Citació buida (ajuda)
- ↑ Jim Crogan «The L.A. 53». , Apr 24, 2002.
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aldarull |