Vés al contingut

Sit de Lincoln: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Bot estandarditza crida a plantilla per facilitar-ne el manteniment.
Afegida informació general, taxonomia i referències.
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula ésser viu}}
{{Infotaula ésser viu
|mapa_distribucio = Melospiza_lincolnii_map.svg
⚫
El '''sit de Lincoln'''<ref>{{TERMCAT|sit de Lincoln}} Rev. 10/02/2023{{ca}}</ref> (''Melospiza lincolnii'') és un [[ocell]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[passerèl·lids]] (Passerellidae). Nia a [[Alaska]], [[Canadà]] i [[Estats Units]], i a l'hivern migra al sud, arribant fins a [[Amèrica Central]].
|peu_mapa_distribucio = Distribució
{{leftlegend|#FF7F2A|Zona de reproducció|outline=gray}}{{leftlegend|#FFDD55|Migració|outline=gray}}{{leftlegend|#7137C8|Tot l'any|outline=gray}}{{leftlegend|#5F8DD3|Zona d'hivernada|outline=gray}}
}}
⚫
El '''sit de Lincoln'''<ref>{{TERMCAT|sit de Lincoln}} Rev. 10/02/2023{{ca}}</ref> (''Melospiza lincolnii'') és un petit [[ocell]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[passerèl·lids]] (Passerellidae) originari d'Amèrica del Nord. Nia a [[Alaska]], [[Canadà]] i [[Estats Units]], i a l'hivern migra al sud, arribant fins a [[Amèrica Central]].


Aquest ocell està poc documentat per la seva naturalesa amagadissa i per tenir uns hàbits de reproducció només a les regions boreals.<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Lincoln's Sparrow (Melospiza lincolnii)|url=https://birdsoftheworld.org/bow/species/linspa/1.0/introduction|editorial=Cornell Lab of Ornithology|data=2020-03-04|doi=10.2173/bow.linspa.01|llengua=en|nom=Elisabeth M.|cognom=Ammon}}</ref>
⚫
L'espècie va ser nomenada per [[John James Audubon]] durant un viatge a [[Nova Escòcia]] en [[1834]], en honor del seu amic [[Thomas Lincoln]], de [[Dennysville]], [[Maine]].


== Referències ==
== Descripció ==
Els adults tenen les parts superiors de color marró oliva amb ratlles fosques i un pit marró clar amb vetes fines, el ventre blanc i la gola blanca. Tenen un casquet marró amb una franja grisa al mig, ales de color marró oliva i una cua estreta. La cara és grisa amb les galtes marrons, bigoti marró clar i una [[Llista superciliar|línia ocular]] marró a través de l'ull amb un anell ocular estret.<ref name=":1">{{Ref-web|url=https://www.worldcat.org/title/1311053621?oclcNum=1311053621|títol=Peterson field guide to birds of eastern and central North America|consulta=13/10/2023|llengua=en|editor=Houghton Mifflin Harcourt, Boston|data=2010|nom=Roger Tory|cognom=Peterson}}</ref> Els mascles i les femelles són iguals en plomatge.<ref name=":0" /> Són una mica semblants en aparença al [[sit cantaire]], encara que més petits amb ratlles del pit més fines.<ref name=":1" />
{{referències}}


Els juvenils s'assemblen molt als juvenils dels [[Sit d'aiguamoll|sits d'aiguamolls]] amb el pit ratllat i sense el pit marró clar, però els '''sits de Lincoln''' rarament tenen un casquet unicolor com el '''sit d'aiguamolls'''.<ref name=":0" />
{{esborrany de passeriforme}}

Els adults mesuren<ref>{{Ref-web|títol=Lincoln's Sparrow Identification, All About Birds, Cornell Lab of Ornithology|url=https://www.allaboutbirds.org/guide/Lincolns_Sparrow/id|consulta=2023-10-13|llengua=en}}</ref> entre 13 i 15 cm de longitud, pesen entre 17 i 19 g i d'envergadura fan entre 19 i 22 cm.

== Hàbitat i distribució ==
L'hàbitat de reproducció és les zones subalpines i muntanyoses del Canadà, Alaska i el nord-est i l'oest dels Estats Units tot i que són menys comuns a les parts orientals d'aquesta àrea. Es troben principalment en matolls humits, pantans arbustius i hàbitats dominats per [[Molses|molsa]]. Prefereixen ser a prop d'una coberta arbustiva densa i els nius són en forma de copa oberta i poc profunda ben amagats a terra sota la vegetació. A cotes més baixes, també es poden trobar en arbredes [[Caducifoli|caducifolies]] mixtes, arbustos i salzes mixts i aiguamolls de [[pícea negra americana]] i [[Larix laricina|tamarack]]<ref name=":0" />. Utilitzen principalment el sòl i la base dels salzes per buscar menjar, mentre que utilitzen arbres alts i branques de salze per cantar.<ref name=":0" />

Durant la migració, viuen en [[Bardissa|bardisses]] i [[Mata (botànica)|matolls]], especialment a les [[Zona riberenca|zones riberenques]].<ref name=":1" /><ref name=":2">{{Ref-web|títol=Lincoln's Sparrow - Montana Field Guide|url=https://fieldguide.mt.gov/speciesDetail.aspx?elcode=abpbxa3020|consulta=2023-10-13|llengua=en|editor=Montana Natural Heritage Program and Montana Fish, Wildlife and Parks}}</ref> Utilitzen terres baixes com les [[Grans Planes]] i la [[Gran Conca]], així com hàbitats urbans i suburbans a la part est.<ref name=":0" /> El període de migració comença la segona quinzena de maig i dura fins a passat mig agost i mig setembre.<ref name=":2" /> Durant l'hivern els hàbitats meridionals inclouen boscos tropicals [[Perenne|perennes]] i caducifolis, boscos àrids i humits de [[Pi (arbre)|pins]] i [[Roure|roures]], boscos pantanosos del [[Oceà Pacífic|Pacífic]] i matolls subtropicals àrids.<ref name=":0" />

L'àrea d'hivernada s'estén des del sud dels Estats Units fins a Mèxic i el nord d'Amèrica Central; són [[Migració|migrants]] de pas per gran part dels Estats Units, excepte a l'oest. L'any 2010, es va observar per primera vegada un '''sit de Lincoln''' a la [[República Dominicana]] i també hi ha hagut diversos registres d'aquesta espècie a les regions muntanyoses d'[[Haití|Hait]]<nowiki/>í.<ref name=":3">{{Ref-publicació|article=Lincoln’s Sparrow (Melospiza lincolnii): New record for the Dominican Republic|url=https://jco.birdscaribbean.org/|publicació=Journal of Caribbean Ornithology|data=2012-12-27|issn=1544-4953|pàgines=89–91|volum=25|exemplar=2|llengua=es|nom=Robert|cognom=Ortiz|nom2=Christopher C.|cognom2=Rimmer|nom3=Hubert|cognom3=Askansas|nom4=Ivan|cognom4=Mota}}</ref> No obstant això, el comportament amagadís d'aquest ocell i la seva preferència pels hàbitats densament coberts fa que sigui difícil descriure amb precisió la distribució completa d'aquesta espècie.<ref name=":3" />

== Comportament ==

=== [https://www.xeno-canto.org/species/Melospiza-lincolnii Vocalitzacions] ===
El '''sit de Lincoln''' és una espècie molt difícil d'observar; sovint no es veuen ni s'escolten fins i tot on són habituals. Gairebé només se sap que hi són quan els mascles canten i és un cant únic i dolç entre el gènere Melospiza<ref name=":0" /> amb freqüències variades<ref name=":1" /> i consisteix sovint en primer lloc en diverses notes introductòries ràpides i agudes que després entren en un [[trinat]] que comença baix, puja bruscament i després baixa.<ref name=":0" /><ref name=":1" /> Similar al '''sit dels aiguamolls''', el '''sit de Lincoln''' té un repertori de cants relativament curt amb una mitjana de 3,7 tipus de cants diferents per individu.<ref name=":4">{{Ref-publicació|article=Song Types and Variation in Insular Populations of Lincoln's Sparrow (Melospiza Lincolnii), and Comparisons With Other Melospiza|url=https://academic.oup.com/auk/article/117/1/52/5561614|publicació=The Auk|data=2000-01-01|issn=1938-4254|pàgines=52–64|volum=117|exemplar=1|doi=10.1093/auk/117.1.52|llengua=en|nom=Carla|cognom=Cicero|nom2=Morgan|cognom2=Benowitz-Fredericks}}</ref> No obstant això, el patró de cant és complex i multisíl·lab és comparable al d'un '''[[sit cantaire]]''', mentre que el '''sit dels aiguamolls''' té un cant senzill i [[monosíl·lab]].<ref name=":4" /> Canten amb més freqüència al matí i només al començament de l'època de reproducció abans de la [[incubació]].<ref name=":0" /> Sovint canten mentre estan aturats a les perxes, així com durant el vol.<ref name=":0" />

Aquest ocell té dos sons de crida: un és un agressiu i pla «''tup»'' o «''xip''», mentre que l'altre és un brunzit suau i agut «''zeet»''<ref name=":0" /><ref name=":1" />. En els mascles, aquest últim és sovint seguit pel cant.<ref name=":0" /> La crida «''zeet»'' s'utilitza generalment sota una coberta densa, mentre que la crida «''xip»'' s'utilitza mentre està aturat a les perxes per cridar l'atenció o durant trobades hostils.<ref name=":0" /> Ambdós crits s'utilitzen en la defensa del niu.<ref name=":0" /> També tenen una seqüència distinta, ronca i brunzida de crits «''zrrr-zrrr-zrrr»'' que s'utilitza per a l'aparellament, durant les disputes territorials i quan té cura de la parella.<ref name=":0" /> Aquest últim comportament està molt més estudiat en el [[pardal roquer]]. <ref>{{Ref-publicació|article=Rock Sparrow Song Reflects Male Age and Reproductive Success|url=https://dx.plos.org/10.1371/journal.pone.0043259|publicació=PLoS ONE|data=2012-08-23|issn=1932-6203|pmc=PMC3426517|pmid=22927955|pàgines=e43259|volum=7|exemplar=8|doi=10.1371/journal.pone.0043259|llengua=en|nom=Erwin|cognom=Nemeth|nom2=Bart|cognom2=Kempenaers|nom3=Giuliano|cognom3=Matessi|nom4=Henrik|cognom4=Brumm}}</ref>

=== Dieta ===
A l'hivern, la majoria de la dieta consisteix en petites llavors de males herbes i herbes i també mengen vertebrats terrestres si en tenen a l'abast.<ref name=":0" /> Durant l'època de reproducció, s'alimenten principalment d'[[artròpodes]], com ara [[Larva|larves]] d'[[insectes]], [[formigues]], [[aranyes]], [[Cicindelins|escarabats]], [[Mosca (nom comú)|mosques]], [[Arna (insecte)|arnes]], [[Eruga|erugues]], [[efímeres]] i altres.<ref name=":0" /><ref name=":5">{{Ref-web|títol=Lincoln's Sparrow {{!}} Audubon Field Guide|url=https://www.audubon.org/field-guide/bird/lincolns-sparrow|consulta=2023-10-14|llengua=en}}</ref> Els adults normalment mengen preses de [[Nivell tròfic|nivells tròfics]] més alts com les aranyes, mentre que alimenten els seus pollets amb majors proporcions de material vegetal i preses de nivell tròfic inferior com [[Celífers|llagostes]].<ref>{{Ref-publicació|article=Comparison of optimal foraging versus life‐history decisions during nestling care in L incoln's S parrows M elospiza lincolnii through stable isotope analysis|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/ibi.12146|publicació=Ibis|data=2014-04|issn=0019-1019|pàgines=424–432|volum=156|exemplar=2|doi=10.1111/ibi.12146|llengua=en|nom=Michael|cognom=Beaulieu|nom2=Keith W.|cognom2=Sockman}}</ref> Principalment s'alimenten a terra si disposen d'una vegetació densa i, a l'hivern, de tant en tant poden utilitzar menjadores per a ocells.<ref name=":0" /> Agafen preses amb el bec mentre salten a terra<ref name=":5" /> i normalment s'empassen les preses senceres.<ref name=":0" />

== Reproducció ==
Els mascles arriben al lloc de cria a mitjans o finals de maig i comencen a cantar per atreure una parella.<ref name=":0" /> A principis de juny, les femelles construeixen els nius a terra sota herba densa o coberta arbustiva, generalment dins d'un arbust de salze baix, [[Bedoll|bedoll de muntanya]],<ref name=":2" /> o enfonsades en una depressió de molsa esfagna.[8] El seu niu és una copa ben coberta i poc profunda d'herbes o de carinyes.<ref name=":5" /> La mida de la [[Posta d'ous|posta]] és típicament de 3-5 ous<ref name=":0" /> que són de forma ovalada i de color entre verd pàl·lid i blanc verdós i marró vermellós tacat.<ref name=":5" /> Es posa un ou al dia i les femelles comencen a incubar els ous abans que s'acabi la posta, mentre que els mascles no coben.<ref>{{Ref-publicació|article=Ovulation Order Mediates a Trade-Off between Pre-Hatching and Post-Hatching Viability in an Altricial Bird|url=https://dx.plos.org/10.1371/journal.pone.0001785|publicació=PLoS ONE|data=2008-03-12|issn=1932-6203|pàgines=e1785|volum=3|exemplar=3|doi=10.1371/journal.pone.0001785|llengua=en|nom=Keith W.|cognom=Sockman}}</ref> La [[incubació]] dura entre 12 i 14 dies.<ref name=":5" /> Les cries neixen [[Espècie altricial|altricials]] i abandonen el niu entre 9 i 12 dies després de l'eclosió, tot i que els seus pares els cuiden durant 2 o 3 setmanes més.<ref name=":5" /> Els pollss majoritàriament no volen el primer dia, però les seves habilitats de vol milloren ràpidament i als sis dies poden volar més de 10 metres d'una sola volada.<ref name=":0" />

En el '''sit de Lincoln''', la forma del bec del mascle es correlaciona amb la qualitat dels seus cants, amb una qualitat decreixent a mesura que disminueix la relació entre l'alçada del bec i l'amplada del bec.<ref name=":6">{{Ref-publicació|article=Change in offspring sex ratio over a very short season in Lincoln's Sparrows: the potential role of bill development: Seasonal Change in Offspring Sex Ratio|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1557-9263.2010.00306.x|publicació=Journal of Field Ornithology|data=2011-03|pàgines=44–51|volum=82|exemplar=1|doi=10.1111/j.1557-9263.2010.00306.x|llengua=en|nom=Emily B.|cognom=Graham|nom2=Samuel P.|cognom2=Caro|nom3=Keith W.|cognom3=Sockman}}</ref> Això afecta l'èxit reproductiu perquè la qualitat del cant influeix en les preferències d'aparellament femení.<ref name=":6" /> Els mascles que eclosionen més tard en l'època de reproducció, tendeixen a tenir formes de bec que són menys adequades per produir cants que atreguin les femelles i, per tant, tenen un èxit reproductiu més baix.<ref name=":6" />

== Taxonomia ==
⚫
L'espècie va ser nomenada per [[John James Audubon]] durant un viatge a [[Nova Escòcia]] en [[1834]], en honor del seu amic [[Thomas Lincoln]], de [[Dennysville]], [[Maine]]. Lincoln va disparar l'ocell en una expedició amb Audubon a Nova Escòcia l'any 1834 i Audubon li va posar el nom en honor al seu company de viatge.

=== Subespècies ===
Hi ha tres subespècies conegudes de '''sit de Lincoln'''<ref>{{Ref-web|títol=New World sparrows, bush tanagers|url=https://www.worldbirdnames.org/new/bow/sparrows/|consulta=2023-10-13|llengua=en|editor=IOC World Bird List v13.1|nom=Frank|cognom=Gill|nom2=David|cognom2=Donsker}}</ref>. Tanmateix, alguns autors suggereixen que ''M. l. lincolni''i i ''M. l. alticola'' s'hauria de considerar una subespècie a causa de la seva similitud morfològica.<ref name=":0" />

* ''M. l. lincolnii'' ([[John James Audubon|Audubon]], 1834) des de nord-oest d'Alaska i centre i nord-est de Canada fins el nord dels [[Estats Units d'Amèrica|USA]]; és generalment més gros, amb un color marró més vermellós o marró grisenc i menys vores grogues a les plomes dorsals.<ref name=":0" />
* ''M. l. gracilis'' ([[Friedrich Heinrich Von Kittlitz|von Kittlitz]], 1858) sud d'Alaska i oest de Canada; és més petit, amb les plomes dorsals més grogues i ratlles fosques més amples que formen majors contrastos en la coloració dorsal.<ref name=":0" /> L'hàbitat de reproducció s'estén des del sud de l'arxipèlag d'Alaska fins al centre de la Colúmbia Britànica.<ref name=":0" />
* ''M. l. alticola'' ([[Alden Holmes Miller|Miller]] i [[Thomas Tonkin McCabe|McCabe]], 1935) oest d'USA; és la subespècie més grossa i de color més uniforme, amb un dors majoritàriament marró i ratlles estretes a les plomes dorsals.<ref name=":0" /> Viu a les [[Muntanyes Rocoses]] centrals del Canadà i les muntanyes de Califòrnia i Oregon i es reprodueix fins al sud (Nou Mèxic i Arizona).<ref name=":0" />

== Referències ==
{{Referències}}


{{Projectes germans}}
{{Commonscat}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}


[[Categoria:Passerèl·lids]]
[[Categoria:Passerèl·lids]]
[[Categoria:Llistes d'ocells d'Amèrica]]

Revisió del 16:58, 14 oct 2023

Infotaula d'ésser viuSit de Lincoln
Melospiza lincolnii Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes18,8 g Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,5 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22721064 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaPasserellidae
GènereMelospiza
EspècieMelospiza lincolnii Modifica el valor a Wikidata
(Audubon, 1834)
Nomenclatura
ProtònimFringilla lincolnii Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Distribució

     Zona de reproducció     Migració     Tot l'any     Zona d'hivernada

El sit de Lincoln[1] (Melospiza lincolnii) és un petit ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae) originari d'Amèrica del Nord. Nia a Alaska, Canadà i Estats Units, i a l'hivern migra al sud, arribant fins a Amèrica Central.

Aquest ocell està poc documentat per la seva naturalesa amagadissa i per tenir uns hàbits de reproducció només a les regions boreals.[2]

Descripció

Els adults tenen les parts superiors de color marró oliva amb ratlles fosques i un pit marró clar amb vetes fines, el ventre blanc i la gola blanca. Tenen un casquet marró amb una franja grisa al mig, ales de color marró oliva i una cua estreta. La cara és grisa amb les galtes marrons, bigoti marró clar i una línia ocular marró a través de l'ull amb un anell ocular estret.[3] Els mascles i les femelles són iguals en plomatge.[2] Són una mica semblants en aparença al sit cantaire, encara que més petits amb ratlles del pit més fines.[3]

Els juvenils s'assemblen molt als juvenils dels sits d'aiguamolls amb el pit ratllat i sense el pit marró clar, però els sits de Lincoln rarament tenen un casquet unicolor com el sit d'aiguamolls.[2]

Els adults mesuren[4] entre 13 i 15 cm de longitud, pesen entre 17 i 19 g i d'envergadura fan entre 19 i 22 cm.

Hàbitat i distribució

L'hàbitat de reproducció és les zones subalpines i muntanyoses del Canadà, Alaska i el nord-est i l'oest dels Estats Units tot i que són menys comuns a les parts orientals d'aquesta àrea. Es troben principalment en matolls humits, pantans arbustius i hàbitats dominats per molsa. Prefereixen ser a prop d'una coberta arbustiva densa i els nius són en forma de copa oberta i poc profunda ben amagats a terra sota la vegetació. A cotes més baixes, també es poden trobar en arbredes caducifolies mixtes, arbustos i salzes mixts i aiguamolls de pícea negra americana i tamarack[2]. Utilitzen principalment el sòl i la base dels salzes per buscar menjar, mentre que utilitzen arbres alts i branques de salze per cantar.[2]

Durant la migració, viuen en bardisses i matolls, especialment a les zones riberenques.[3][5] Utilitzen terres baixes com les Grans Planes i la Gran Conca, així com hàbitats urbans i suburbans a la part est.[2] El període de migració comença la segona quinzena de maig i dura fins a passat mig agost i mig setembre.[5] Durant l'hivern els hàbitats meridionals inclouen boscos tropicals perennes i caducifolis, boscos àrids i humits de pins i roures, boscos pantanosos del Pacífic i matolls subtropicals àrids.[2]

L'àrea d'hivernada s'estén des del sud dels Estats Units fins a Mèxic i el nord d'Amèrica Central; són migrants de pas per gran part dels Estats Units, excepte a l'oest. L'any 2010, es va observar per primera vegada un sit de Lincoln a la República Dominicana i també hi ha hagut diversos registres d'aquesta espècie a les regions muntanyoses d'Haití.[6] No obstant això, el comportament amagadís d'aquest ocell i la seva preferència pels hàbitats densament coberts fa que sigui difícil descriure amb precisió la distribució completa d'aquesta espècie.[6]

Comportament

Vocalitzacions

El sit de Lincoln és una espècie molt difícil d'observar; sovint no es veuen ni s'escolten fins i tot on són habituals. Gairebé només se sap que hi són quan els mascles canten i és un cant únic i dolç entre el gènere Melospiza[2] amb freqüències variades[3] i consisteix sovint en primer lloc en diverses notes introductòries ràpides i agudes que després entren en un trinat que comença baix, puja bruscament i després baixa.[2][3] Similar al sit dels aiguamolls, el sit de Lincoln té un repertori de cants relativament curt amb una mitjana de 3,7 tipus de cants diferents per individu.[7] No obstant això, el patró de cant és complex i multisíl·lab és comparable al d'un sit cantaire, mentre que el sit dels aiguamolls té un cant senzill i monosíl·lab.[7] Canten amb més freqüència al matí i només al començament de l'època de reproducció abans de la incubació.[2] Sovint canten mentre estan aturats a les perxes, així com durant el vol.[2]

Aquest ocell té dos sons de crida: un és un agressiu i pla «tup» o «xip», mentre que l'altre és un brunzit suau i agut «zeet»[2][3]. En els mascles, aquest últim és sovint seguit pel cant.[2] La crida «zeet» s'utilitza generalment sota una coberta densa, mentre que la crida «xip» s'utilitza mentre està aturat a les perxes per cridar l'atenció o durant trobades hostils.[2] Ambdós crits s'utilitzen en la defensa del niu.[2] També tenen una seqüència distinta, ronca i brunzida de crits «zrrr-zrrr-zrrr» que s'utilitza per a l'aparellament, durant les disputes territorials i quan té cura de la parella.[2] Aquest últim comportament està molt més estudiat en el pardal roquer. [8]

Dieta

A l'hivern, la majoria de la dieta consisteix en petites llavors de males herbes i herbes i també mengen vertebrats terrestres si en tenen a l'abast.[2] Durant l'època de reproducció, s'alimenten principalment d'artròpodes, com ara larves d'insectes, formigues, aranyes, escarabats, mosques, arnes, erugues, efímeres i altres.[2][9] Els adults normalment mengen preses de nivells tròfics més alts com les aranyes, mentre que alimenten els seus pollets amb majors proporcions de material vegetal i preses de nivell tròfic inferior com llagostes.[10] Principalment s'alimenten a terra si disposen d'una vegetació densa i, a l'hivern, de tant en tant poden utilitzar menjadores per a ocells.[2] Agafen preses amb el bec mentre salten a terra[9] i normalment s'empassen les preses senceres.[2]

Reproducció

Els mascles arriben al lloc de cria a mitjans o finals de maig i comencen a cantar per atreure una parella.[2] A principis de juny, les femelles construeixen els nius a terra sota herba densa o coberta arbustiva, generalment dins d'un arbust de salze baix, bedoll de muntanya,[5] o enfonsades en una depressió de molsa esfagna.[8] El seu niu és una copa ben coberta i poc profunda d'herbes o de carinyes.[9] La mida de la posta és típicament de 3-5 ous[2] que són de forma ovalada i de color entre verd pàl·lid i blanc verdós i marró vermellós tacat.[9] Es posa un ou al dia i les femelles comencen a incubar els ous abans que s'acabi la posta, mentre que els mascles no coben.[11] La incubació dura entre 12 i 14 dies.[9] Les cries neixen altricials i abandonen el niu entre 9 i 12 dies després de l'eclosió, tot i que els seus pares els cuiden durant 2 o 3 setmanes més.[9] Els pollss majoritàriament no volen el primer dia, però les seves habilitats de vol milloren ràpidament i als sis dies poden volar més de 10 metres d'una sola volada.[2]

En el sit de Lincoln, la forma del bec del mascle es correlaciona amb la qualitat dels seus cants, amb una qualitat decreixent a mesura que disminueix la relació entre l'alçada del bec i l'amplada del bec.[12] Això afecta l'èxit reproductiu perquè la qualitat del cant influeix en les preferències d'aparellament femení.[12] Els mascles que eclosionen més tard en l'època de reproducció, tendeixen a tenir formes de bec que són menys adequades per produir cants que atreguin les femelles i, per tant, tenen un èxit reproductiu més baix.[12]

Taxonomia

L'espècie va ser nomenada per John James Audubon durant un viatge a Nova Escòcia en 1834, en honor del seu amic Thomas Lincoln, de Dennysville, Maine. Lincoln va disparar l'ocell en una expedició amb Audubon a Nova Escòcia l'any 1834 i Audubon li va posar el nom en honor al seu company de viatge.

Subespècies

Hi ha tres subespècies conegudes de sit de Lincoln[13]. Tanmateix, alguns autors suggereixen que M. l. lincolnii i M. l. alticola s'hauria de considerar una subespècie a causa de la seva similitud morfològica.[2]

  • M. l. lincolnii (Audubon, 1834) des de nord-oest d'Alaska i centre i nord-est de Canada fins el nord dels USA; és generalment més gros, amb un color marró més vermellós o marró grisenc i menys vores grogues a les plomes dorsals.[2]
  • M. l. gracilis (von Kittlitz, 1858) sud d'Alaska i oest de Canada; és més petit, amb les plomes dorsals més grogues i ratlles fosques més amples que formen majors contrastos en la coloració dorsal.[2] L'hàbitat de reproducció s'estén des del sud de l'arxipèlag d'Alaska fins al centre de la Colúmbia Britànica.[2]
  • M. l. alticola (Miller i McCabe, 1935) oest d'USA; és la subespècie més grossa i de color més uniforme, amb un dors majoritàriament marró i ratlles estretes a les plomes dorsals.[2] Viu a les Muntanyes Rocoses centrals del Canadà i les muntanyes de Califòrnia i Oregon i es reprodueix fins al sud (Nou Mèxic i Arizona).[2]

Referències

  1. ↑ «Sit de Lincoln». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/02/2023(català)
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 Ammon, Elisabeth M. Lincoln's Sparrow (Melospiza lincolnii) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.linspa.01. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Peterson, Roger Tory. «Peterson field guide to birds of eastern and central North America» (en anglès). Houghton Mifflin Harcourt, Boston, 2010. [Consulta: 13 octubre 2023].
  4. ↑ «Lincoln's Sparrow Identification, All About Birds, Cornell Lab of Ornithology» (en anglès). [Consulta: 13 octubre 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Lincoln's Sparrow - Montana Field Guide» (en anglès). Montana Natural Heritage Program and Montana Fish, Wildlife and Parks. [Consulta: 13 octubre 2023].
  6. ↑ 6,0 6,1 Ortiz, Robert; Rimmer, Christopher C.; Askansas, Hubert; Mota, Ivan «Lincoln’s Sparrow (Melospiza lincolnii): New record for the Dominican Republic» (en castellà). Journal of Caribbean Ornithology, 25, 2, 27-12-2012, pàg. 89–91. ISSN: 1544-4953.
  7. ↑ 7,0 7,1 Cicero, Carla; Benowitz-Fredericks, Morgan «Song Types and Variation in Insular Populations of Lincoln's Sparrow (Melospiza Lincolnii), and Comparisons With Other Melospiza» (en anglès). The Auk, 117, 1, 01-01-2000, pàg. 52–64. DOI: 10.1093/auk/117.1.52. ISSN: 1938-4254.
  8. ↑ Nemeth, Erwin; Kempenaers, Bart; Matessi, Giuliano; Brumm, Henrik «Rock Sparrow Song Reflects Male Age and Reproductive Success» (en anglès). PLoS ONE, 7, 8, 23-08-2012, pàg. e43259. DOI: 10.1371/journal.pone.0043259. ISSN: 1932-6203. PMC: PMC3426517. PMID: 22927955.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 «Lincoln's Sparrow | Audubon Field Guide» (en anglès). [Consulta: 14 octubre 2023].
  10. ↑ Beaulieu, Michael; Sockman, Keith W. «Comparison of optimal foraging versus life‐history decisions during nestling care in L incoln's S parrows M elospiza lincolnii through stable isotope analysis» (en anglès). Ibis, 156, 2, 4-2014, pàg. 424–432. DOI: 10.1111/ibi.12146. ISSN: 0019-1019.
  11. ↑ Sockman, Keith W. «Ovulation Order Mediates a Trade-Off between Pre-Hatching and Post-Hatching Viability in an Altricial Bird» (en anglès). PLoS ONE, 3, 3, 12-03-2008, pàg. e1785. DOI: 10.1371/journal.pone.0001785. ISSN: 1932-6203.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Graham, Emily B.; Caro, Samuel P.; Sockman, Keith W. «Change in offspring sex ratio over a very short season in Lincoln's Sparrows: the potential role of bill development: Seasonal Change in Offspring Sex Ratio» (en anglès). Journal of Field Ornithology, 82, 1, 3-2011, pàg. 44–51. DOI: 10.1111/j.1557-9263.2010.00306.x.
  13. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «New World sparrows, bush tanagers» (en anglès). IOC World Bird List v13.1. [Consulta: 13 octubre 2023].
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sit_de_Lincoln&oldid=32558123»