Pardal roquer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pardal roquer
Il·lustració d'una parella de pardals roquers (circa 1905).
Il·lustració d'una parella de pardals roquers (circa 1905).
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Passeridae
Gènere: Petronia
Espècie: P. petronia
Nom binomial
Petronia petronia
(Linnaeus, 1766)
Subespècies


Petronia petronia - MHNT

El pardal roquer, gorrió berberisc o pardal torrogà[1] (Petronia petronia), anomenat també gorrió roquer a les Balears i teuladí al País Valencià, és un ocell de la família dels passèrids, l'únic del gènere Petronia. Es localitza al sud de França, a tota la península Ibèrica, a la Itàlia peninsular, al sud dels Balcans, a les illes mediterrànies i a l'Àfrica del Nord. Als Països Catalans es troba distribuït irregularment, amb un màxim al sud-oest del Principat de Catalunya. A Menorca és excepcional (no s'hi ha capturat cap exemplar per a anellament des de 1983 fins al 2004).

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Fa 14 cm. de llargària total. Sembla una femella de teuladí (Passer domesticus) però més rabassut i ratllat. Té la cua més curta i cap més voluminós que el pardal comú. És de color gris bru, ratllat de bru fosc amb les parts inferiors més pàl·lides. Té una pàl·lida taca groga difosa a la gola dels adults. A la punta de les plomes de la cua té unes taques blanques molt visibles en el moment d'aterrar. La cella és de color clar. Els sexes són similars i els joves són bastant semblant als adults.

Hàbitat i ecologia[modifica | modifica el codi]

Viu en indrets rocallosos, penya-segats marins o interiors, pedregars, runes, etc. No és present a l'alta muntanya ni a les planes més extenses del litoral i no cerca la proximitat dels humans amb tant delit com el pardal comú. Menja llavors, baies i insectes.[2] És sedentari, el seu vol és ràpid i una mica agressiu (les seues picades poden ésser doloroses). Fa els nius en forats de les roques o de construccions humanes fa un niu amb herba seca i l'entapissa amb plomes i llana. Al maig-juny pon 4 o 5 ous i els pollets que en surten deixen el nial al cap de 21 dies d'ésser alimentats pels dos pares. Fan dues postes i reutilitzen el mateix niu. A les Balears cria localitzat a Mallorca i, de manera abundant, a les Pitiüses.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Guixé Coromines, David. El medi natural del Solsonès. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008. ISBN 9788474533138.  pàg 453
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya, plana 106. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 843150434X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]