Arapaima: diferència entre les revisions
m Retocs de format menors Etiqueta: editor de codi 2017 |
→Usos: ampl + ref/s |
||
| Línia 21: | Línia 21: | ||
== Usos == |
== Usos == |
||
Un arapaima de mida mitjana rendeix més de 50 kg de carn.<ref>{{Ref-publicació|article=CARACTERIZAÇÃO FÍSICA DE FILÉS DE SURUBIM (Pseudoplatystoma sp.), PACU (Piaractus mesopotamicus) E PIRARUCU (Arapaimas gigas)|url=http://www.revistas.unipar.br/index.php/veterinaria/article/view/5023|publicació=Arquivos de Ciências Veterinárias e Zoologia da UNIPAR|data=2015-04-22|issn=1982-1131|volum=17|exemplar=4|doi=10.25110/arqvet.v17i4.2014.5023|nom=Claucia Aparecida|cognom=Honorato|nom2=Andreia|cognom2=Caneppele|nom3=Jéssica Carmo|cognom3=Matoso|nom4=Mirelli|cognom4=Ribeiro Prado|nom5=Mayara|cognom5=Schueroff Siqueira}}</ref> La manera que els indígenes tenien de conservar el peix era [[Assecatge dels aliments|assecant-lo]], mentre que els [[Colonització portuguesa d'Amèrica|colons portuguesos]] el conservaven en [[salaó]], motiu pel qual l'anomenaven "[[bacallà]] de l'Amazones".<ref>{{Ref-web|títol=‘Bacalhau da Amazônia’: pirarucu é opção mais barata para almoço de Páscoa|url=https://g1.globo.com/ro/rondonia/rondonia-rural/noticia/2023/04/07/bacalhau-da-amazonia-pirarucu-e-opcao-mais-barata-para-almoco-de-pascoa.ghtml|data=2023-04-07|consulta=2024-01-11|llengua=pt-br|editor=Globo|obra=G1}}</ref> Avui en dia, el pirarucu continua sent un component principal de diversos plats típics de la gastronomia dels [[Estats del Brasil|estats brasilers]] d'[[Estat de l'Amazones (Brasil)|Amazones]] i [[Pará]], un d'aquests plats és el "Pirarucu à casaca", que sovint se serveix durant les festes de juny.{{Efn|referència=En l'arapaima "amb [[frac]]", un cop cuinat el peix, es deixa en una safata i es cobreix amb farina de [[mandioca]] barrejada amb fruita (plàtan, panses...), que s'enforna per crear una crostra (la jaqueta).<ref>{{Ref-web|títol=Pirarucu de Casaca|url=https://noamazonaseassim.com/pirarucu-de-casaca/|consulta=2024-01-11|llengua=pt-br|editor=No Amazonas é Assim|data=18/01/2014|nom=Marcus|cognom=Pessoa|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230516165555/https://noamazonaseassim.com/pirarucu-de-casaca/|arxiudata=2023-05-16}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Receita de Pirarucu de Casaca|url=https://cybercook.com.br/receitas/peixes-e-frutos-do-mar/receita-de-pirarucu-de-casaca-culinaria-regional-do-amazonas-34129|consulta=2024-01-11|llengua=pt-BR|nom=João|cognom=Sena|editor=CyberCook|data=22/04/2021}}</ref>}} |
Un arapaima de mida mitjana rendeix més de 50 kg de carn.<ref>{{Ref-publicació|article=CARACTERIZAÇÃO FÍSICA DE FILÉS DE SURUBIM (Pseudoplatystoma sp.), PACU (Piaractus mesopotamicus) E PIRARUCU (Arapaimas gigas)|url=http://www.revistas.unipar.br/index.php/veterinaria/article/view/5023|publicació=Arquivos de Ciências Veterinárias e Zoologia da UNIPAR|data=2015-04-22|issn=1982-1131|volum=17|exemplar=4|doi=10.25110/arqvet.v17i4.2014.5023|nom=Claucia Aparecida|cognom=Honorato|nom2=Andreia|cognom2=Caneppele|nom3=Jéssica Carmo|cognom3=Matoso|nom4=Mirelli|cognom4=Ribeiro Prado|nom5=Mayara|cognom5=Schueroff Siqueira}}</ref> La manera que els indígenes tenien de conservar el peix era [[Assecatge dels aliments|assecant-lo]], mentre que els [[Colonització portuguesa d'Amèrica|colons portuguesos]] el conservaven en [[salaó]], motiu pel qual l'anomenaven "[[bacallà]] de l'Amazones".<ref>{{Ref-web|títol=‘Bacalhau da Amazônia’: pirarucu é opção mais barata para almoço de Páscoa|url=https://g1.globo.com/ro/rondonia/rondonia-rural/noticia/2023/04/07/bacalhau-da-amazonia-pirarucu-e-opcao-mais-barata-para-almoco-de-pascoa.ghtml|data=2023-04-07|consulta=2024-01-11|llengua=pt-br|editor=Globo|obra=G1}}</ref> Avui en dia, el pirarucu continua sent un component principal de diversos plats típics de la gastronomia dels [[Estats del Brasil|estats brasilers]] d'[[Estat de l'Amazones (Brasil)|Amazones]] i [[Pará]], un d'aquests plats és el "Pirarucu à casaca", que sovint se serveix durant les festes de juny.{{Efn|referència=En l'arapaima "amb [[frac]]", un cop cuinat el peix, es deixa en una safata i es cobreix amb farina de [[mandioca]] barrejada amb fruita (plàtan, panses...), que s'enforna per crear una crostra (la jaqueta).<ref>{{Ref-web|títol=Pirarucu de Casaca|url=https://noamazonaseassim.com/pirarucu-de-casaca/|consulta=2024-01-11|llengua=pt-br|editor=No Amazonas é Assim|data=18/01/2014|nom=Marcus|cognom=Pessoa|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230516165555/https://noamazonaseassim.com/pirarucu-de-casaca/|arxiudata=2023-05-16}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Receita de Pirarucu de Casaca|url=https://cybercook.com.br/receitas/peixes-e-frutos-do-mar/receita-de-pirarucu-de-casaca-culinaria-regional-do-amazonas-34129|consulta=2024-01-11|llengua=pt-BR|nom=João|cognom=Sena|editor=CyberCook|data=22/04/2021}}</ref>}} |
||
La seva llengua òssia, un cop assecada, s'empra com a [[ratllador]], imprescindible per a preparar la beguda de guaranà, molt eficaç contra la disenteria.<ref>{{Ref-llibre|títol=O país das amazonas|url=https://www2.senado.leg.br/bdsf/bitstream/handle/id/574200/001132247_Pais_amazonas.pdf|edició=3a edició|llengua=pt|data=2018|editorial=Edições do Senado Federal|lloc=Brasília|isbn=978-85-7018-937-0|autor=Barão de Santa-Anna Nery|format={{pdf}}|volum=vol. 246|pàgines=125-126}}</ref> Les [[Escata|escates]] s'empraven com a [[llima d'ungles]] i per a la confecció de productes artesanals de decoració, com [[bijuteria]].<ref name=":1" /> Recentment, s'han realitzat diversos estudis de [[biotecnologia]] per cercar-ne usos alternatius. Es valora la flexibilitat i resistència del material, que aguanta intacte les mossegades de les [[Piranya|piranyes]].<ref>{{Ref-publicació|article=Pirarucu desenvolveu 'armadura excepcional' para escapar de piranhas|url=https://www.bbc.com/portuguese/geral-50077253|publicació=BBC News Brasil|llengua=pt-BR|cognom=Alvim|nom=Mariana|data=17/10/2019}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Escama de pirarucu pode servir para revestimento de implantes ósseos|url=https://revistagalileu.globo.com/Ciencia/Biologia/noticia/2021/12/escama-de-pirarucu-pode-servir-para-revestimento-de-implantes-osseos.html|data=2022-08-29|consulta=2024-01-11|llengua=pt-br|editor=Globo|obra=Galileu}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Síntese e caracterização de hidroxiapatita natural extraída de escamas de pirarucu (Arapaima gigas)|url=https://www.scielo.br/j/rmat/a/jWPp6BVCSKtQq3f8WnwkQYs/?lang=pt|publicació=Matéria (Rio de Janeiro)|data=2020-04-06|issn=1517-7076|pàgines=e|volum=25|doi=10.1590/S1517-707620200001.0917|llengua=pt|nom=Mateus|cognom=Oliveira de Amorim|nom2=Karyane|cognom2=Meazza|nom3=Ana Alice|cognom3=Oliveira|nom4=José Carlos|cognom4=Calado Sales Júnior|nom5=Yurimiler|cognom5=Leyet Ruiz}}</ref> |
|||
== En la mitologia indígena == |
== En la mitologia indígena == |
||
| Línia 34: | Línia 36: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
== Vegeu també == |
|||
* [[Manatí amazònic]] |
|||
* [[Tucuxi]] |
|||
* [[Dofí de l'Amazones]] |
|||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
Revisió del 21:24, 11 gen 2024
Arapaima gigas  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Estat de conservació | |
| Dades insuficients | |
| UICN | 1991 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Osteoglossiformes |
| Família | Arapaimidae |
| Gènere | Arapaima |
| Espècie | Arapaima gigas Schinz, 1822 |
L'arapaima (Arapaima gigas) o pirarucú és un peix clupeïforme de la família dels osteoglossiformes que viu als rius, llacs i pantans dels boscos tropicals de la conca de l'Amazones, a l'Amèrica del Sud.[1][2] És considerat un dels majors peixos d'aigua dolça.
Etimologia
Pirarucú prové de la llengua tupi, de la únió dels termes pira, "peix", i urucum, "vermell", donat el color de la seva cua. En portuguès, el mot no duu accent gràfic (pirarucu).[3] El registre més antic del nom arapaima data del 1840, descrit per Robert Schomburgk, però no té una etimologia clara.[4] Als països hispanoparlants on es troba aquesta espècie, rep el nom de paiche.[3]
Descripció
_(14780994814).jpg)
Aquests peixos gegants, que són una de les espècies d'aigua dolça més grans del món, poden arribar als 2,75 metres i arriben a pesar 200 quilos. Tenen un cos ample, escatós i gris, i el seu cap és estret. Encara que els arapaimes poden submergir-se durant 10 o 20 minuts, solen estar-se a prop de la superfície, on cacen, i emergeixen sovint per respirar, amb un característic so de tos. La seva dieta consisteix principalment en peixos, encara que se sap que, ocasionalment, atrapen aus que s'acosten a la superfície de l'aigua. Per capturar les seves preses, creen un buit tot obrint la boca, arrossegant els petits peixos que hi han a la vora.[5]
Les crescudes estacionals de l'Amazones modulen el cicle reproductiu de l'arapaima. Durant els mesos de baix cabal (entre febrer i abril), els arapaimes construeixen nius al llit, i les femelles ponen ous. Les cries neixen quan el nivell de l'aigua puja i els proporciona un hàbitat inundat propici. Els mascles adults tenen un peculiar paper en la reproducció, ja que incuben desenes de milers d'ous a la boca, els protegeixen agressivament i els traslladen quan cal.
Com que passa tant de temps a prop de la superfície, l'arapaima és vulnerable als caçadors, que fàcilment els poden encertar amb un arpó. Alguns pobles indígenes consumeixen la carn i la llengua del pirarucú, i fan servir les seves grosses escates per fabricar joies i altres objectes.
Estat de conservació
Encara que l'hàbitat d'aquest peix gegant no pateix gaires pertorbacions, la sobrepesca s'ha convertit en un seriós problema, i algunes autoritats sud-americanes han intentat establir certes mesures de protecció. Durant l'últim segle ha estat perseguit a un ritme alarmant. Tradicionalment es caçava amb l'ajuda d'un arpó però amb l'arribada de les xarxes de pesca, les possibilitats de captura per part dels humans s'han incrementat. D'altra banda, l'IBAMA -Institut Brasiler del Medi Ambient- va regular-ne la captura, establint una mida mínima i deixant uns mesos de pesca vedada.[3]
Tot i que la població s'ha reduït considerablement, els alts preus de la seva carn als mercats locals ha fet que segueixi sent un dels objectius preferits dels pescadors de la zona. Alguns aqüicultuors, amb l'autorització del govern de Brasil, van fer captura dels reproductors i van desenvolupar la seva reproducció en captivitat, a llacs i embassaments, fet que redueix la sobrepressió sobre els exemplars salvatges. Això ha permès la recuperació de l'espècie: al Brasil, l'any 1999 hi havia 2.500 individus, mentre que l'any 2017 la xifra s'havia disparat fins als 170.000 exemplars.[6]
Usos
Un arapaima de mida mitjana rendeix més de 50 kg de carn.[7] La manera que els indígenes tenien de conservar el peix era assecant-lo, mentre que els colons portuguesos el conservaven en salaó, motiu pel qual l'anomenaven "bacallà de l'Amazones".[8] Avui en dia, el pirarucu continua sent un component principal de diversos plats típics de la gastronomia dels estats brasilers d'Amazones i Pará, un d'aquests plats és el "Pirarucu à casaca", que sovint se serveix durant les festes de juny.[a]
La seva llengua òssia, un cop assecada, s'empra com a ratllador, imprescindible per a preparar la beguda de guaranà, molt eficaç contra la disenteria.[11] Les escates s'empraven com a llima d'ungles i per a la confecció de productes artesanals de decoració, com bijuteria.[3] Recentment, s'han realitzat diversos estudis de biotecnologia per cercar-ne usos alternatius. Es valora la flexibilitat i resistència del material, que aguanta intacte les mossegades de les piranyes.[12][13][14]
En la mitologia indígena
Segons la mitologia indígena, molt estesa a l'Amazones, Pirarucú havia sigut un indígena, fill de Pindarô, un home de bon cor i cap de la seva tribu.[b] Pirarucú era un guerrer valent, però malvat, ple de vanitat, egoisme i excessivament orgullós del seu poder. Un dia, mentre el seu pare feia una visita amistosa a les tribus veïnes, Pirarucú va aprofitar l'oportunitat per prendre indis del poble com a ostatges i executar-los sense cap motiu.[16]
Tupã, el déu dels déus, va observar Pirarucú durant molt de temps, fins que cansat d'aquest comportament va decidir castigar-lo. Tupã va cridar a Polo i li va ordenar que escampés el seu llamp més poderós per tota la regió. Va cridar a Iururaruaçu, la deessa dels torrents, i li va ordenar que propiciés una gran crescuda als rius, aprofitant que Pirarucú es trobava pescant, apartat del poble. Quan el jove es va adonar de les onades furibundes del riu i va sentir la veu enfadada de Tupã, va dedicar-li una rialla desafiadora i paraules de menyspreu. Llavors Tupã va manar a Chandoré que llancés llamps i trons sobre Pirarucú. El guerrer va intentar escapar, però mentre corria per la selva, un llamp va encertar-li al cor.[15]
Com Pirarucú encara va refusar demanar perdó, Tupã va arrossegar-lo a les profunditats del riu Tocantins, transformat en un peix gegant de color vermell fosc.[17]
Notes
- ↑ En l'arapaima "amb frac", un cop cuinat el peix, es deixa en una safata i es cobreix amb farina de mandioca barrejada amb fruita (plàtan, panses...), que s'enforna per crear una crostra (la jaqueta).[9][10]
- ↑ Algunes versions de la llegenda citen la tribu dels Uaiás, habitants de les planes amazòniques.[15]
Referències
- ↑ Graham, Jeffrey B. Air-Breathing Fishes: Evolution, Diversity, and Adaptation (en anglès). Academic Press, 1997, p. 27. ISBN 0080525490.
- ↑ «arapaima». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 7 gener 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Pirarucu: o gigante das águas doces» (en portuguès). WWF Brasil. Arxivat de l'original el 2023-05-13. [Consulta: 8 gener 2024].
- ↑ «Arapaima» (en anglès). Oxford English Dictionary. [Consulta: 8 gener 2024].
- ↑ «Arapaima» (en anglès). Smithsonian's National Zoo & Conservation Biology Institute. [Consulta: 8 gener 2024].
- ↑ Torres Gonçalves, Ana Cláudia; Chaves da Cunha, João Batista; da Silva Batista, Jonas. O gigante amazônico: manejo sustentável de pirarucu / The Amazonian Giant: Sustainable Management of Arapaima (Pirarucu) (
PDF) (en portuguès i anglès). Tefé, Amazonas: Mamirauá Institute for Sustainable Development, 2018. ISBN 978-85-88758-77-3 [Consulta: 5 maig 2020].Arxivat 2023-07-31 a Wayback Machine.
- ↑ Honorato, Claucia Aparecida; Caneppele, Andreia; Matoso, Jéssica Carmo; Ribeiro Prado, Mirelli; Schueroff Siqueira, Mayara «CARACTERIZAÇÃO FÍSICA DE FILÉS DE SURUBIM (Pseudoplatystoma sp.), PACU (Piaractus mesopotamicus) E PIRARUCU (Arapaimas gigas)». Arquivos de Ciências Veterinárias e Zoologia da UNIPAR, 17, 4, 22-04-2015. DOI: 10.25110/arqvet.v17i4.2014.5023. ISSN: 1982-1131.
- ↑ «‘Bacalhau da Amazônia’: pirarucu é opção mais barata para almoço de Páscoa» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 07-04-2023. [Consulta: 11 gener 2024].
- ↑ Pessoa, Marcus. «Pirarucu de Casaca» (en portuguès brasiler). No Amazonas é Assim, 18-01-2014. Arxivat de l'original el 2023-05-16. [Consulta: 11 gener 2024].
- ↑ Sena, João. «Receita de Pirarucu de Casaca» (en portuguès brasiler). CyberCook, 22-04-2021. [Consulta: 11 gener 2024].
- ↑ Barão de Santa-Anna Nery. O país das amazonas (PDF) (en portuguès). vol. 246. 3a edició. Brasília: Edições do Senado Federal, 2018, p. 125-126. ISBN 978-85-7018-937-0.
- ↑ Alvim, Mariana «Pirarucu desenvolveu 'armadura excepcional' para escapar de piranhas» (en portuguès brasiler). BBC News Brasil, 17-10-2019.
- ↑ «Escama de pirarucu pode servir para revestimento de implantes ósseos» (en portuguès brasiler). Galileu. Globo, 29-08-2022. [Consulta: 11 gener 2024].
- ↑ Oliveira de Amorim, Mateus; Meazza, Karyane; Oliveira, Ana Alice; Calado Sales Júnior, José Carlos; Leyet Ruiz, Yurimiler «Síntese e caracterização de hidroxiapatita natural extraída de escamas de pirarucu (Arapaima gigas)» (en portuguès). Matéria (Rio de Janeiro), 25, 06-04-2020, pàg. e. DOI: 10.1590/S1517-707620200001.0917. ISSN: 1517-7076.
- ↑ 15,0 15,1 «Conheça a lenda do pirarucu: um guerreiro indígena que virou peixe» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 16-08-2019. [Consulta: 8 gener 2024].
- ↑ «Lenda do Pirarucu» (en portuguès brasiler). Ministeri d'Agricultura i Ramaderia - Govern del Brasil, 25-08-2021. Arxivat de l'original el 2024-01-08. [Consulta: 8 gener 2024].
- ↑ «Pirarucu - Lendas e Mitos» (en portuguès brasiler). Só História. Arxivat de l'original el 2023-03-14. [Consulta: 8 gener 2024].
Vegeu també
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arapaima |
- Akifumi Ono, Eduardo; Halverson, Martin Richard; Kubitza, Fernando. «PIRARUCU - O gigante esquecido» (en portuguès brasiler). Panorama da Aqüicultura, 28-02-2004. Arxivat de l'original el 2022-12-28.