Trichuris trichiura: diferència entre les revisions
m Bot estandarditza crida a plantilla per facilitar-ne el manteniment. |
addició informació Etiquetes: editor visual Disambiguation links |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Falten referències|data=2016}} |
|||
{{Infotaula ésser viu |
{{Infotaula ésser viu |
||
| imatge = Trichurisspmale.jpg |
| imatge = Trichurisspmale.jpg |
||
| Línia 5: | Línia 4: | ||
}} |
}} |
||
'''''Trichuris trichiura''''' (també conegut com a tricocèfal) |
'''''Trichuris trichiura''''' (també conegut com a '''tricocèfal''') és una [[espècie]] paràsita de [[nematode]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Trichuridae]] que produeix una malaltia coneguda com a [[tricuriosi|tricuriasi]] que afecta a l'intestí gros humà. |
||
El tricocèfal presenta una distribució a nivell mundial i es poden observar més comunament en el sud de [[Nord-amèrica]] i [[Centreamèrica]]. |
El tricocèfal presenta una distribució a nivell mundial i es poden observar més comunament en el sud de [[Nord-amèrica]] i [[Centreamèrica]]<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Trichuris trichiura|url=http://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_abstract&pid=S0716-10182021000600791&lng=en&nrm=iso&tlng=en|publicació=Revista chilena de infectología|data=2021-12|issn=0716-1018|pàgines=791–792|volum=38|exemplar=6|doi=10.4067/s0716-10182021000600791|nom=William|cognom=Cauich-Echeverria|nom2=Manuel|cognom2=Franco-Zetina|nom3=William|cognom3=Cauich-Echeverria|nom4=Manuel|cognom4=Franco-Zetina}}</ref>. |
||
== |
== Cicle biològic == |
||
La femella de ''T. trichiura'' produeix entre 2.000 i 10.000 [[ous]] al dia. Aquests són alliberats amb les [[Excrement|femtes]] humanes cap al [[sòl]] on, després de dues o tres setmanes, s'embrionen i esdevenen infectius<ref name=":1">{{Ref-llibre|edició=4. ed|títol=Medical microbiology|editorial=Univ. of Texas Medical Branch|data=1996|lloc=Galveston, Tex|isbn=978-0-9631172-1-2}}</ref>. |
|||
L'humà s'infecta amb el tricocèfal a l'ingerir ouets provinents del sòl contaminat amb [[femta]] humana. Els ouets s'incuban en l'[[intestí]] prim on les [[Larva|larves]] donen origen a adults immadurs els quals emigren al [[colon]] on completen la seva maduració. |
|||
Aquests ous infecciosos embrionats són ingerits i eclosionen a l'[[intestí prim]] humà, aprofitant la [[microbiota intestinal]] com a estímul per l'eclosió. Aquest és el lloc de creixement i [[muda]]<ref>{{Ref-publicació|article=Exploitation of the Intestinal Microflora by the Parasitic Nematode Trichuris muris|url=https://www.science.org/doi/10.1126/science.1187703|publicació=Science|data=2010-06-11|issn=0036-8075|pmc=PMC3428897|pmid=20538949|pàgines=1391–1394|volum=328|exemplar=5984|doi=10.1126/science.1187703|llengua=en|nom=K. S.|cognom=Hayes|nom2=A. J.|cognom2=Bancroft|nom3=M.|cognom3=Goldrick|nom4=C.|cognom4=Portsmouth|nom5=I. S.|cognom5=Roberts}}</ref>. Les larves infeccives penetren a les [[Vellositat intestinal|vellositats]] i conteninuen desenvolupant-se a l'intestí prim. Els cucs joves es desplacen al [[Cec (intestí)|cec]] i penetren a la [[mucosa]], completant el desenvolupament cap a cucs adults a l'[[intestí gros]]<ref name=":2">{{Ref-web|títol=CDC - Trichuriasis|url=https://www.cdc.gov/parasites/whipworm/index.html|data=2023-06-09|consulta=2024-01-25|llengua=en-us}}</ref>. |
|||
En el colon el mascle i la femella de tricocèfal s'aparean produint (la femella) milers d'ouets fertilitzats els quals són excretats en la femta. |
|||
[[Fitxer:Trichuris lifecycle.gif|miniatura|Cicle biològic de ''Trichuris trichiura'']] |
|||
El cicle de vida des del moment de la ingestió dels ous fins al desenvolupament de cucs madurs dura uns tres mesos. Durant aquest temps hi ha limitats signes d'infecció a les femtes a causa de la manca de producció i eliminació d'ous. La femella ''T. trichiura'' comença a pondre ous després de tres mesos de maduresa. Els cucs viuen habitualment un any, durant el qual les femelles poden pondre fins a 20.000 ous al dia<ref name=":1" /><ref name=":2" />. |
|||
== Morfologia == |
|||
''Trichuris trichiura'' té un extrem [[Esofàgica|esofàgic]] anterior estret i un extrem posterior més curt i gruixut. Són cucs de color blanc rosat que s'uneixen a l'hora pel seu extrem anterior i s'alimenten de [[Secreció|secrecions]] de teixits enlloc de sang<ref name=":0" />. |
|||
[[Fitxer:Eggs of Trichuris trichiura and Trichuris vulpis 06G0018 jpg lores.jpg|miniatura|Ous de ''Trichuris trichiura'']] |
|||
Les femelles són més grans que els mascles; aproximadament 35-50 mm de llarg en comparació amb 30-45 mm. Les femelles tenen un extrem posterior rodó en comparació amb els seus homòlegs masculins que tenen un extrem posterior enrotllat<ref>{{Ref-publicació|article=Trichuris trichiura (Linnaeus, 1771) From Human and Non-human Primates: Morphology, Biometry, Host Specificity, Molecular Characterization, and Phylogeny|url=https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fvets.2020.626120|publicació=Frontiers in Veterinary Science|data=2021|issn=2297-1769|pmc=PMC7934208|pmid=33681315|volum=7|doi=10.3389/fvets.2020.626120|nom=Julia|cognom=Rivero|nom2=Cristina|cognom2=Cutillas|nom3=Rocío|cognom3=Callejón}}</ref>. |
|||
Els seus ous característics tenen forma de barril marró, amb unes protuberàncies polars<ref name=":0" />. |
|||
== Infecció == |
|||
La [[Tricuriosi|tricuriasi]] es produeix per la ingestió dels ous de ''T. trichiura'' i és més freqüent en climes més càlids. Els ous del cuc s'alliberen per les femtes de les persones infectades, i si una persona infectada defeca a l'aire lliure o si s'usen els excrements no tractats com a [[Adob|fertilitzants]], els ous es dipositen al sòl on poden madurar fins una fase infecciosa<ref name=":2" />. |
|||
La ingestió d'aquests ous pot passar quan les mans o els dits contaminats es posen a la boca, o consumint verdures o fruites que no s'han cuinat, rentat o pelat amb cura. Els ous eclosionen a l'intestí prim, migren fins l'intestí gruixut i allà s'acaba de desenvolupar. En arribar a l'edat adulta, l'extrem més prim (anterior del cuc) s'enterra a l'intestí gros, i l'extrem més gruixut (posterior) es projecta a la llum intestinal, on s'aparella amb els cucs propers<ref name=":2" />. |
|||
La mucosa intestinal s'inflama i queda [[Edema|edematosa]]. Càrregues molt altes d'aquest paràsit poden produir una forta [[anèmia]], ja que arriben a alimentar-se de la sang. L'[[hemorràgia]] als llocs on els paràsits estan units també contribueix a l'anèmia en casos greus<ref>{{Ref-publicació|article=The public health significance of Trichuris trichiura|url=https://www.cambridge.org/core/journals/parasitology/article/abs/public-health-significance-of-trichuris-trichiura/5654C62D7D9F4A136EE4DA0428365669|publicació=Parasitology|data=2000-10|issn=1469-8161|pàgines=S73–S95|volum=121|exemplar=S1|doi=10.1017/S0031182000006867|llengua=en|nom=L. S.|cognom=Stephenson|nom2=C. V.|cognom2=Holland|nom3=E. S.|cognom3=Cooper}}</ref>. |
|||
Quan el recte queda edematós, la pujada durant la defecació pot causar [[prolapse]] rectal. De vegades, alguns paràsits adults envaeixen l'[[Apèndix vermiforme|apèndix]] i causen [[apendicitis]]. En certs casos es produeix diarrea secundària a invasió bacteriana quan hi ha molts tricocèfals<ref>{{Ref-publicació|article=The public health significance of Trichuris trichiura|url=https://www.cambridge.org/core/journals/parasitology/article/abs/public-health-significance-of-trichuris-trichiura/5654C62D7D9F4A136EE4DA0428365669|publicació=Parasitology|data=2000-10|issn=1469-8161|pàgines=S73–S95|volum=121|exemplar=S1|doi=10.1017/S0031182000006867|llengua=en|nom=L. S.|cognom=Stephenson|nom2=C. V.|cognom2=Holland|nom3=E. S.|cognom3=Cooper}}</ref>. |
|||
== Tractament == |
|||
''Trichuris trichiura'' es pot tractar amb una sola [[dosi]] d'[[Albendazole|albendazol]] o [[Mebendazole|mebendazol]], a més de tractar a tota la família per prevenir el possible [[contagi]]. El medicament interfereix amb la ingesta de [[Nutrient|nutrients]] del paràsit, que finalment condueix a la mort<ref name=":2" />. |
|||
Els ouets que es dipositen en el sòl humit i tebi es desclouen en larvas, les quals poden ser ingerides per l'humà a través d'algun objecte, aliments i aigües contaminades. |
|||
{{Commonscat}} |
{{Commonscat}} |
||
Revisió del 11:06, 25 gen 2024
 Mascle de T. trichiura | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Nematoda |
| Classe | Enoplea |
| Ordre | Trichocephalida |
| Família | Trichuridae |
| Gènere | Trichuris |
| Espècie | Trichuris trichiura  Linnaeus, 1771 |
Trichuris trichiura (també conegut com a tricocèfal) és una espècie paràsita de nematode de la família Trichuridae que produeix una malaltia coneguda com a tricuriasi que afecta a l'intestí gros humà.
El tricocèfal presenta una distribució a nivell mundial i es poden observar més comunament en el sud de Nord-amèrica i Centreamèrica[1].
Cicle biològic
La femella de T. trichiura produeix entre 2.000 i 10.000 ous al dia. Aquests són alliberats amb les femtes humanes cap al sòl on, després de dues o tres setmanes, s'embrionen i esdevenen infectius[2].
Aquests ous infecciosos embrionats són ingerits i eclosionen a l'intestí prim humà, aprofitant la microbiota intestinal com a estímul per l'eclosió. Aquest és el lloc de creixement i muda[3]. Les larves infeccives penetren a les vellositats i conteninuen desenvolupant-se a l'intestí prim. Els cucs joves es desplacen al cec i penetren a la mucosa, completant el desenvolupament cap a cucs adults a l'intestí gros[4].
El cicle de vida des del moment de la ingestió dels ous fins al desenvolupament de cucs madurs dura uns tres mesos. Durant aquest temps hi ha limitats signes d'infecció a les femtes a causa de la manca de producció i eliminació d'ous. La femella T. trichiura comença a pondre ous després de tres mesos de maduresa. Els cucs viuen habitualment un any, durant el qual les femelles poden pondre fins a 20.000 ous al dia[2][4].
Morfologia
Trichuris trichiura té un extrem esofàgic anterior estret i un extrem posterior més curt i gruixut. Són cucs de color blanc rosat que s'uneixen a l'hora pel seu extrem anterior i s'alimenten de secrecions de teixits enlloc de sang[1].
Les femelles són més grans que els mascles; aproximadament 35-50 mm de llarg en comparació amb 30-45 mm. Les femelles tenen un extrem posterior rodó en comparació amb els seus homòlegs masculins que tenen un extrem posterior enrotllat[5].
Els seus ous característics tenen forma de barril marró, amb unes protuberàncies polars[1].
Infecció
La tricuriasi es produeix per la ingestió dels ous de T. trichiura i és més freqüent en climes més càlids. Els ous del cuc s'alliberen per les femtes de les persones infectades, i si una persona infectada defeca a l'aire lliure o si s'usen els excrements no tractats com a fertilitzants, els ous es dipositen al sòl on poden madurar fins una fase infecciosa[4].
La ingestió d'aquests ous pot passar quan les mans o els dits contaminats es posen a la boca, o consumint verdures o fruites que no s'han cuinat, rentat o pelat amb cura. Els ous eclosionen a l'intestí prim, migren fins l'intestí gruixut i allà s'acaba de desenvolupar. En arribar a l'edat adulta, l'extrem més prim (anterior del cuc) s'enterra a l'intestí gros, i l'extrem més gruixut (posterior) es projecta a la llum intestinal, on s'aparella amb els cucs propers[4].
La mucosa intestinal s'inflama i queda edematosa. Càrregues molt altes d'aquest paràsit poden produir una forta anèmia, ja que arriben a alimentar-se de la sang. L'hemorràgia als llocs on els paràsits estan units també contribueix a l'anèmia en casos greus[6].
Quan el recte queda edematós, la pujada durant la defecació pot causar prolapse rectal. De vegades, alguns paràsits adults envaeixen l'apèndix i causen apendicitis. En certs casos es produeix diarrea secundària a invasió bacteriana quan hi ha molts tricocèfals[7].
Tractament
Trichuris trichiura es pot tractar amb una sola dosi d'albendazol o mebendazol, a més de tractar a tota la família per prevenir el possible contagi. El medicament interfereix amb la ingesta de nutrients del paràsit, que finalment condueix a la mort[4].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trichuris trichiura |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Cauich-Echeverria, William; Franco-Zetina, Manuel; Cauich-Echeverria, William; Franco-Zetina, Manuel «Trichuris trichiura». Revista chilena de infectología, 38, 6, 2021-12, pàg. 791–792. DOI: 10.4067/s0716-10182021000600791. ISSN: 0716-1018.
- ↑ 2,0 2,1 Medical microbiology. 4. ed. Galveston, Tex: Univ. of Texas Medical Branch, 1996. ISBN 978-0-9631172-1-2.
- ↑ Hayes, K. S.; Bancroft, A. J.; Goldrick, M.; Portsmouth, C.; Roberts, I. S. «Exploitation of the Intestinal Microflora by the Parasitic Nematode Trichuris muris» (en anglès). Science, 328, 5984, 11-06-2010, pàg. 1391–1394. DOI: 10.1126/science.1187703. ISSN: 0036-8075. PMC: PMC3428897. PMID: 20538949.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «CDC - Trichuriasis» (en anglès americà), 09-06-2023. [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ Rivero, Julia; Cutillas, Cristina; Callejón, Rocío «Trichuris trichiura (Linnaeus, 1771) From Human and Non-human Primates: Morphology, Biometry, Host Specificity, Molecular Characterization, and Phylogeny». Frontiers in Veterinary Science, 7, 2021. DOI: 10.3389/fvets.2020.626120. ISSN: 2297-1769. PMC: PMC7934208. PMID: 33681315.
- ↑ Stephenson, L. S.; Holland, C. V.; Cooper, E. S. «The public health significance of Trichuris trichiura» (en anglès). Parasitology, 121, S1, 2000-10, pàg. S73–S95. DOI: 10.1017/S0031182000006867. ISSN: 1469-8161.
- ↑ Stephenson, L. S.; Holland, C. V.; Cooper, E. S. «The public health significance of Trichuris trichiura» (en anglès). Parasitology, 121, S1, 2000-10, pàg. S73–S95. DOI: 10.1017/S0031182000006867. ISSN: 1469-8161.