Classe mitjana: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Enllaços externs. Documentals
Etiqueta: editor de codi 2017
→‎Concepte de Classe mitjana: amplia article i referències VP 10000
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 11: Línia 11:
Una de les formes comunes d'entendre el concepte de classe és com a referència als atributs individuals i condicions de vida. Alguns dels atributs de les persones són innats i d'altres adquirits i estables i d'altres depenen de la situació social concreta en un moment determinat i, per tant, variables. La gent també es caracteritza per les condicions del lloc on viu, el seu accés a serveis sanitaris i educació. El concepte classe, amb aquesta visió, és una forma d'anomenar les interconnexions entre els atributs individuals i les condicions materials de vida de les persones. La classe identifica els atributs econòmicament importants de les persones que en determina les possibilitats i eleccions en una economia de mercat i, per tant, les seves condicions materials.
Una de les formes comunes d'entendre el concepte de classe és com a referència als atributs individuals i condicions de vida. Alguns dels atributs de les persones són innats i d'altres adquirits i estables i d'altres depenen de la situació social concreta en un moment determinat i, per tant, variables. La gent també es caracteritza per les condicions del lloc on viu, el seu accés a serveis sanitaris i educació. El concepte classe, amb aquesta visió, és una forma d'anomenar les interconnexions entre els atributs individuals i les condicions materials de vida de les persones. La classe identifica els atributs econòmicament importants de les persones que en determina les possibilitats i eleccions en una economia de mercat i, per tant, les seves condicions materials.
<ref name=Wright>{{Ref-llibre|títol=Comprender las clases sociales|url=https://books.google.com/books?id=t7NXDwAAQBAJ&newbks=0&printsec=frontcover&dq=sociologia+definicion+clase+social&hl=ca|editorial=Ediciones Akal|data=2018-02-26|isbn=978-84-460-4561-8|llengua=es|nom=Erik Olin|cognom=Wright}}</ref>
<ref name=Wright>{{Ref-llibre|títol=Comprender las clases sociales|url=https://books.google.com/books?id=t7NXDwAAQBAJ&newbks=0&printsec=frontcover&dq=sociologia+definicion+clase+social&hl=ca|editorial=Ediciones Akal|data=2018-02-26|isbn=978-84-460-4561-8|llengua=es|nom=Erik Olin|cognom=Wright}}</ref>

Les classes socials representen una forma d'estratificació social, on un cert grup de persones es caracteritzen segons una posició econòmica, social en una comunitat. Tradicionalment, s'ha fet servir el concepte de classe social per denominar els grups i explicar les desigualtats existents, tot i que el concepte teòric de classe social no té una traducció directa en una categoria d'anàlisi per a la recerca empírica, no hi ha consens teòric ni sobre quin ha de ser l'indicador de classe social ni sobre com s'ha de construir, així moltes de les recerques sobre desigualtat s'han realitzat sense tenir en compte la classe social perquè la seva identificació i mesura no ha estat fàcil, cosa que sí que passa amb altres variables com l'edat, el sexe, l'origen geogràfic, perquè hi ha una forma clarament establerta de com mesurar-les.<ref name=Bofill>{{Ref-llibre|cognom=Sánchez Miret|nom=Cristina|títol=Estructura social i desigualtats a Catalunya. Classes socials, educació, treball i usos del temps|url=https://fundaciobofill.cat/uploads/docs/j/m/1/i/8/n/3/n/w/politiques_46_volum_1.pdf|editorial=Editorial Mediterrània, S. L.|lloc=Barcelona|isbn=84-8334-657-5|cognom2=Quintana Garrido|nom2=Núria|capítol=2. Les classes socials a Catalunya: desigualtats en les condicions
de vida dels grups socials|editor=Fundació Jaume Bofill|any=2005|volum=Volum 1}}</ref> Per exemple, la tradició anglosaxona d’anàlisi de dades sobre desigualtat fa servir habitualment el nivell educatiu com a indicador de classe social.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Delgado Acosta|nom=Maria Carmen|article=Los Indicadores educativos|publicació=Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales. UB|url=https://www.ub.edu/geocrit/b3w-354.htm|data=11-03-2002|llengua=es|issn=1138-9796|volum=Vol.VII, num.354}}</ref>

Tot i que estem en una societat oberta, amb desplegament de l'estat de benestar, d'estatus adquirit i no pas adscrit, en la qual teòricament, l'origen social no és determinant i, per tant, amb estatus no pas adscrit, el cert és que la posició social de naixença continua influint en les oportunitats de vida, perquè actuen mecanismes socials que reprodueixen la desigualtat, on els que tenen una situació dominant, de poder i privilegi, la solen mantenir.<ref name=Bofill/>


S'anomenen classes quan conflueixen, en línia general, els diferents atributs i les condicions materials de vida. Per tant, la classe mitjana, amb aquesta hipòtesi d'estudi, es refereix a persones que es troben en la zona mitjana pel que fa a l'economia i la societat i que tenen suficient educació i diners per participar en un nivell de vida definit, amb diferents nivells de concreció, com a dominant. D'altra banda, la [[classe alta]] identificaria el grup amb una riquesa, connexions socials i altres factors que els permet viure al marge dels altres col·lectius majoritaris, i la [[classe baixa]] identifica el grup dels que manquen dels recursos educatius i culturals per viure amb seguretat per sobre de la línia de pobresa.<ref name=Wright/>
S'anomenen classes quan conflueixen, en línia general, els diferents atributs i les condicions materials de vida. Per tant, la classe mitjana, amb aquesta hipòtesi d'estudi, es refereix a persones que es troben en la zona mitjana pel que fa a l'economia i la societat i que tenen suficient educació i diners per participar en un nivell de vida definit, amb diferents nivells de concreció, com a dominant. D'altra banda, la [[classe alta]] identificaria el grup amb una riquesa, connexions socials i altres factors que els permet viure al marge dels altres col·lectius majoritaris, i la [[classe baixa]] identifica el grup dels que manquen dels recursos educatius i culturals per viure amb seguretat per sobre de la línia de pobresa.<ref name=Wright/>


Tot i les diferents definicions del que s'entén per classe mitjana, a les economies avançades actuals es pot descriure com una part majoritària de la [[societat]] que comparteix uns valors determinats, que gaudeix d'una relativa estabilitat financera i d'una bona [[qualitat de vida]]. Els elements que determinen el nivell de vida còmode o confortable serien diversos, com poder tenir accés a un [[habitatge]], bona [[atenció sanitària]], un nivell [[educatiu]] adient, poder gaudir d'activitats d'[[oci]], capacitat per afrontar despeses imprevistes, així com esperar una [[jubilació]] digna. Com a mesura objectiva els estudis de l'[[OCDE]] solen utilitzar l'ús dels [[ingressos]],<ref>{{Ref-web|títol=¿Clase baja, media o alta? Este es el estatus social al que perteneces según tu sueldo|url=https://www.epe.es/es/activos/20240109/clase-baja-media-alta-estatus-social-espana-salarios-sueldos-dv-96710232|data=2024-01-09|consulta=2024-02-29|llengua=es|nom=Andrea San|cognom=Martín|editor=El Periódico}}</ref> en tant que d'altres estudis ho fan en funció dels nivells de [[consum]].<ref>{{Ref-web|títol=Qui és la classe mitjana?|url=https://www.caixabankresearch.com/ca/economia-i-mercats/mercat-laboral-i-demografia/qui-classe-mitjana|data=2019-09-16|consulta=2024-02-28|editor=CaixaBank Research|nom=Ricard|cognom=Murillo}}</ref>
Tot i les diferents definicions del que s'entén per classe mitjana, a les economies avançades actuals es pot descriure com una part majoritària de la [[societat]] que comparteix uns valors determinats, que gaudeix d'una relativa estabilitat financera i d'una bona [[qualitat de vida]]. Els elements que determinen el nivell de vida còmode o confortable serien diversos, com poder tenir accés a un [[habitatge]], bona [[atenció sanitària]], un nivell [[educatiu]] adient, poder gaudir d'activitats d'[[oci]], capacitat per afrontar despeses imprevistes, així com esperar una [[jubilació]] digna. Com a mesura objectiva els estudis de l'[[OCDE]] solen utilitzar l'ús dels [[ingressos]],<ref>{{Ref-web|títol=¿Clase baja, media o alta? Este es el estatus social al que perteneces según tu sueldo|url=https://www.epe.es/es/activos/20240109/clase-baja-media-alta-estatus-social-espana-salarios-sueldos-dv-96710232|data=2024-01-09|consulta=2024-02-29|llengua=es|nom=Andrea San|cognom=Martín|editor=El Periódico}}</ref> en tant que d'altres estudis ho fan en funció dels nivells de [[consum]].<ref>{{Ref-web|títol=Qui és la classe mitjana?|url=https://www.caixabankresearch.com/ca/economia-i-mercats/mercat-laboral-i-demografia/qui-classe-mitjana|data=2019-09-16|consulta=2024-02-28|editor=CaixaBank Research|nom=Ricard|cognom=Murillo}}</ref>

=== Classe mitjana propietària i Classe mitjana assalariada ===
Quan es parla de classe mitjana es refereix en general a professionals, petits comerciants, artesans, petits propietaris, empleats públics i privats. Es pot distingir entre la classe mitjana propietària, la classe mitjana assalariada. La classe mitjana propietària és una classe social del mode de producció anterior a la industrialització i, per tant, amb tendència a desaparèixer amb l’evolució del capitalisme, tot i que no és pas això el que resulta de l’anàlisi de la realitat de Catalunya, i tampoc no és el cas d’altres països europeus.<ref>{{Ref-llibre|títol=The Petite Bourgeoisie: Comparative Studies of the Uneasy Stratum|url=https://books.google.es/books/about/The_Petite_Bourgeoisie.html?id=6TMWDAEACAAJ&redir_esc=y|editorial=Palgrave Macmillan UK|data=1981-01-01|isbn=978-1-349-63703-4|llengua=en|nom=F.|cognom=Bechhofer|nom2=B.|cognom2=Elliott}}</ref>
La classe mitjana propietària, empresaris i autònoms, es caracteritza per la possessió dels mitjans de producció, és a dir treballen per compte propi, en general, gaudeixen d'una situació patrimonial molt bona, tot i que pot conviure de vegades amb situacions de precarietat econòmica. La classe mitjana assalariada es caracteritza bàsicament per unes bones condicions de treball que els proporciona un nivell d'ingressos alt i els permet mantenir un nivell de despesa alt, una de les característiques del seu estil de vida. Un altre dels trets característics és el seu nivell educatiu elevat.<ref name=Bofill/>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 20:58, 3 març 2024

La classe mitjana es defineix per oposició als privilegiats i al baix proletariat. Està formada per aquelles persones d'ingressos regulars però que no són rics, que acostumen a tenir un treball assalariat.[1][2][3][4] La seva aparició és relativament recent i es deu als avanços de la societat del benestar en el capitalisme. A Espanya data dels anys 50-60, aproximadament. En les enquestes sociològiques, la majoria de persones es defineixen com de classe mitjana independentment del seu nivell de renda.[5][6]

La mesocràcia és la forma de govern en la qual té preponderància la classe mitjana.[7]

Concepte de Classe mitjana

Els estudis teòrics d’anàlisi de l’estructura social basant-se en les classes socials es fonamenten en les aportacions de Karl Marx i Max Weber, contribucions que han estat extensament reinterpretades posteriorment.[8]

Les classes socials són fenòmens de gran complexitat, no es pot definir per un sol factor, sino que es tracta d'un fenòmen social amb totes les dimensions possibles de l'àmbit social: econòmiques, ideològiques, psicològiques, polítiques, religioses.[9] Una de les formes comunes d'entendre el concepte de classe és com a referència als atributs individuals i condicions de vida. Alguns dels atributs de les persones són innats i d'altres adquirits i estables i d'altres depenen de la situació social concreta en un moment determinat i, per tant, variables. La gent també es caracteritza per les condicions del lloc on viu, el seu accés a serveis sanitaris i educació. El concepte classe, amb aquesta visió, és una forma d'anomenar les interconnexions entre els atributs individuals i les condicions materials de vida de les persones. La classe identifica els atributs econòmicament importants de les persones que en determina les possibilitats i eleccions en una economia de mercat i, per tant, les seves condicions materials. [10]

Les classes socials representen una forma d'estratificació social, on un cert grup de persones es caracteritzen segons una posició econòmica, social en una comunitat. Tradicionalment, s'ha fet servir el concepte de classe social per denominar els grups i explicar les desigualtats existents, tot i que el concepte teòric de classe social no té una traducció directa en una categoria d'anàlisi per a la recerca empírica, no hi ha consens teòric ni sobre quin ha de ser l'indicador de classe social ni sobre com s'ha de construir, així moltes de les recerques sobre desigualtat s'han realitzat sense tenir en compte la classe social perquè la seva identificació i mesura no ha estat fàcil, cosa que sí que passa amb altres variables com l'edat, el sexe, l'origen geogràfic, perquè hi ha una forma clarament establerta de com mesurar-les.[11] Per exemple, la tradició anglosaxona d’anàlisi de dades sobre desigualtat fa servir habitualment el nivell educatiu com a indicador de classe social.[12]

Tot i que estem en una societat oberta, amb desplegament de l'estat de benestar, d'estatus adquirit i no pas adscrit, en la qual teòricament, l'origen social no és determinant i, per tant, amb estatus no pas adscrit, el cert és que la posició social de naixença continua influint en les oportunitats de vida, perquè actuen mecanismes socials que reprodueixen la desigualtat, on els que tenen una situació dominant, de poder i privilegi, la solen mantenir.[11]

S'anomenen classes quan conflueixen, en línia general, els diferents atributs i les condicions materials de vida. Per tant, la classe mitjana, amb aquesta hipòtesi d'estudi, es refereix a persones que es troben en la zona mitjana pel que fa a l'economia i la societat i que tenen suficient educació i diners per participar en un nivell de vida definit, amb diferents nivells de concreció, com a dominant. D'altra banda, la classe alta identificaria el grup amb una riquesa, connexions socials i altres factors que els permet viure al marge dels altres col·lectius majoritaris, i la classe baixa identifica el grup dels que manquen dels recursos educatius i culturals per viure amb seguretat per sobre de la línia de pobresa.[10]

Tot i les diferents definicions del que s'entén per classe mitjana, a les economies avançades actuals es pot descriure com una part majoritària de la societat que comparteix uns valors determinats, que gaudeix d'una relativa estabilitat financera i d'una bona qualitat de vida. Els elements que determinen el nivell de vida còmode o confortable serien diversos, com poder tenir accés a un habitatge, bona atenció sanitària, un nivell educatiu adient, poder gaudir d'activitats d'oci, capacitat per afrontar despeses imprevistes, així com esperar una jubilació digna. Com a mesura objectiva els estudis de l'OCDE solen utilitzar l'ús dels ingressos,[13] en tant que d'altres estudis ho fan en funció dels nivells de consum.[14]

Classe mitjana propietària i Classe mitjana assalariada

Quan es parla de classe mitjana es refereix en general a professionals, petits comerciants, artesans, petits propietaris, empleats públics i privats. Es pot distingir entre la classe mitjana propietària, la classe mitjana assalariada. La classe mitjana propietària és una classe social del mode de producció anterior a la industrialització i, per tant, amb tendència a desaparèixer amb l’evolució del capitalisme, tot i que no és pas això el que resulta de l’anàlisi de la realitat de Catalunya, i tampoc no és el cas d’altres països europeus.[15] La classe mitjana propietària, empresaris i autònoms, es caracteritza per la possessió dels mitjans de producció, és a dir treballen per compte propi, en general, gaudeixen d'una situació patrimonial molt bona, tot i que pot conviure de vegades amb situacions de precarietat econòmica. La classe mitjana assalariada es caracteritza bàsicament per unes bones condicions de treball que els proporciona un nivell d'ingressos alt i els permet mantenir un nivell de despesa alt, una de les característiques del seu estil de vida. Un altre dels trets característics és el seu nivell educatiu elevat.[11]

Referències

  1. Moreno Cullell, Vicente «Una nova societat de classes». Sàpiens, 25-09-2010.
  2. «Clase media - Definicion.de» (en castellà). [Consulta: 26 febrer 2024].
  3. Arias, Enrique Rus. «Clase media» (en castellà), 08-09-2021. [Consulta: 26 febrer 2024].
  4. «cèto mèdio - Treccani» (en italià). [Consulta: 26 febrer 2024].
  5. «¿Cuánto hay que ganar para ser considerado clase alta, media o baja en España?» (en castellà). Noticias Bancarias, 09-01-2024. [Consulta: 29 febrer 2024].
  6. «Estudio_variable C9 clase social subjetiva de la persona entrevistada» (en castellà). Centro Investigaciones Sociológicas. [Consulta: 29 febrer 2024].
  7. «Classe mitjana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. Sánchez Miret, Cristina. La definició dels grups socials a la regió metropolitana de Barcelona. Un problema teòric i metodològic (tesi). Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, 1994. 
  9. Giner, Salvador. Sociología (en castellà). Península, 1996. ISBN 978-84-8307-010-9. 
  10. 10,0 10,1 Wright, Erik Olin. Comprender las clases sociales (en castellà). Ediciones Akal, 2018-02-26. ISBN 978-84-460-4561-8. 
  11. 11,0 11,1 11,2 Sánchez Miret, Cristina; Quintana Garrido, Núria. «2. Les classes socials a Catalunya: desigualtats en les condicions de vida dels grups socials». A: Fundació Jaume Bofill. Estructura social i desigualtats a Catalunya. Classes socials, educació, treball i usos del temps. Volum 1. Barcelona: Editorial Mediterrània, S. L., 2005. ISBN 84-8334-657-5. 
  12. Delgado Acosta, Maria Carmen «Los Indicadores educativos» (en castellà). Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales. UB, Vol.VII, num.354, 11-03-2002. ISSN: 1138-9796.
  13. Martín, Andrea San. «¿Clase baja, media o alta? Este es el estatus social al que perteneces según tu sueldo» (en castellà). El Periódico, 09-01-2024. [Consulta: 29 febrer 2024].
  14. Murillo, Ricard. «Qui és la classe mitjana?». CaixaBank Research, 16-09-2019. [Consulta: 28 febrer 2024].
  15. Bechhofer, F.; Elliott, B. The Petite Bourgeoisie: Comparative Studies of the Uneasy Stratum (en anglès). Palgrave Macmillan UK, 1981. ISBN 978-1-349-63703-4. 

Bibliografia

Vegeu també

Enllaços externs