Cultiu d'algues: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Etiqueta: Disambiguation links
(Cap diferència)

Revisió del 20:54, 27 març 2024

Cultiu submarí d′Eucheuma a les Filipines
Un agricultor d'algues es troba en aigües poc profundes, recollint algues comestibles que han crescut amb una corda
Un agricultor d'algues a Nusa Lembongan (Indonèsia) recull algues comestibles que han crescut amb una corda.

El cultiu d'algues o cultiu de varec és la pràctica delcultiu i la collita d'algues. En la seva forma més simple, els agricultors es reuneixen dels llits naturals, mentre que a l'altre extrem els agricultors controlen completament el cicle de vida del cultiu.

Els set tàxons més conreats són Eucheuma spp., Kappaphycus alvarezii, Gracilaria spp., Saccharina japonica, Undaria pinnatifida, Pyropia spp., i Sargassum fusiforme. Eucheuma i K. alvarezii són atractius per a la carragenina (un agent gelificant); Gracilaria es cultiva per a l'agar; la resta es mengen després d'un processament limitat.[1] Les algues són diferents dels manglars i les herbes marines, ja que són organismes algals fotosintètics[2] i no floreixen.[1]

Els països productors d'algues més grans a partir del 2022 són la Xina (58,62%) i Indonèsia (28,6%); seguit de Corea del Sud (5,09%) i les Filipines (4,19%). Altres productors notables inclouen Corea del Nord (1,6%), el Japó (1,15%), Malàisia (0,53%), Zanzíbar (Tanzània, 0,5%) , i Xile (0,3%).[3][4] El cultiu d'algues s'ha desenvolupat amb freqüència per millorar les condicions econòmiques i reduir la pressió pesquera.[5]

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), va informar que la producció mundial el 2019 va superar els 35 milions de tones. L'Amèrica del Nord va produir unes 23.000 tones d'algues humides. Alaska, Maine, França i Noruega van duplicar la seva producció d'algues des del 2018. A partir del 2019, les algues representaven el 30% de l'aqüicultura marina.[6]

El cultiu d'algues és un cultiu de negatiu de carboni, amb un alt potencial per a la mitigació del canvi climàtic.[7][8] L'Informe especial sobre l'oceà i la criosfera en un clima canviant de l'IPCC recomana "més atenció a la investigació" com a tàctica de mitigació.[9] El Fons Mundial per la Natura, Oceans 2050 i The Nature Conservancy donen suport públicament a l'expansió del cultiu d'algues.[6]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Reynolds, Daman; Caminiti, Jeff; Edmundson, Scott; Gao, Song; Wick, Macdonald; Huesemann, Michael «Seaweed proteins are nutritionally valuable components in the human diet». The American Journal of Clinical Nutrition, vol. 116, 4, 12-07-2022, pàg. 855–861. DOI: 10.1093/ajcn/nqac190. ISSN: 0002-9165. PMID: 35820048.
  2. ↑ «Seaweeds: Plants or Algae?» (en anglès). Point Reyes National Seashore Association.
  3. ↑ Zhang, Lizhu; Liao, Wei; Huang, Yajun; Wen, Yuxi; Chu, Yaoyao; Zhao, Chao «Global seaweed farming and processing in the past 20 years». Food Production, Processing and Nutrition, vol. 4, 1, 13-10-2022. DOI: 10.1186/s43014-022-00103-2.
  4. ↑ Buschmann, Alejandro H.; Camus, Carolina; Infante, Javier; Neori, Amir; Israel, Álvaro; Hernández-González, María C.; Pereda, Sandra V.; Gomez-Pinchetti, Juan Luis; Golberg, Alexander «Seaweed production: overview of the global state of exploitation, farming and emerging research activity» (en anglès). European Journal of Phycology, vol. 52, 4, 02-10-2017, pàg. 391–406. Bibcode: 2017EJPhy..52..391B. DOI: 10.1080/09670262.2017.1365175. ISSN: 0967-0262.
  5. ↑ Ask, E.I. Cottonii and Spinosum Cultivation Handbook. Philippines: FMC BioPolymer Corporation, 1990, p. 52. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Jones, Nicola. «Banking on the Seaweed Rush» (en anglès). Hakai Magazine, March 15, 2023. [Consulta: 19 març 2023].
  7. ↑ Wang, Taiping; Yang, Zhaoqing; Davis, Jonathan; Edmundson, Scott J. (2022-05-01). Quantifying Nitrogen Bioextraction by Seaweed Farms – A Real-time Modeling-Monitoring Case Study in Hood Canal, WA (Technical report) (in English). Office of Scientific and Technical Information. doi:10.2172/1874372.CS1 maint: unrecognized language (link)
  8. ↑ Duarte, Carlos M.; Wu, Jiaping; Xiao, Xi; Bruhn, Annette; Krause-Jensen, Dorte «Can Seaweed Farming Play a Role in Climate Change Mitigation and Adaptation?» (en anglès). Frontiers in Marine Science, vol. 4, 2017. DOI: 10.3389/fmars.2017.00100. ISSN: 2296-7745.
  9. ↑ Bindoff, N. L.; Cheung, W. W. L.; Kairo, J. G. [et al.].. «Chapter 5: Changing Ocean, Marine Ecosystems, and Dependent Communities». A: IPCC Special Report on the Ocean and Cryosphere in a Changing Climate, 2019, p. 447–587. 

Fonts

Plantilla:Free-content attribution

  • Ask, E.I. Cottonii and Spinosum Cultivation Handbook. FMC BioPolymer Corporation.Philippines, 1990. 
  • Borgese, Elisabeth Mann. Seafarm: the story of aquaculture. Harry N. Abrams, Incorporated, New York, 1980. ISBN 0-8109-1604-5. 
  • Crawford, B.R. Seaweed farming :An Alternative Livelihood for Small-Scale Fishers?. Proyek Pesisir Publication. University of Rhode Island, Coastal Resources Center, Narragansett, Rhode Island, USA., 2002. 
  • Naylor, J. Production, trade and utilization of seaweeds and seaweed products. Rome: Food and Agriculture Organization of the United Nations, 1976 (FAO Fisheries Technical Paper No. 159.). 
  • Pollnac, R.B. Rapid Assessment of Coastal Management Issues on the Coast of Minahasa.. Proyek Pesisir Technical Report No: TE-97/01-E. Coastal Resources Center, University of Rhode Island, Narragansett, Rhode Island, USA., 1997a. 
  • Pollnac, R.B. Baseline Assessment of Socioeconomic Aspects of Resources Use in the Coastal Zone of Bentenan and Tumbak.. Proyek Pesisir Technical Report No: TE-97/01-E. Coastal Resources Center, University of Rhode Island, Narragansett, Rhode Island, USA., 1997b. 
  • Trono, G.C. Seaweed resources in the developing countries of Asia: production and socioeconomic implications.. Aquaculture Department,Southeast Asia Fisheries Development Center. Tigbauan, Iloilo, Philippines, 1990. 
  • Zertruche-Gonzalez, Jose A. Coral Reefs: Challenges and Opportunities for Sustainable Management. The World Bank, 1997. ISBN 0-8213-4235-5. 

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cultiu_d%27algues&oldid=33306556»