Carragenina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La carragenina (o carragenan) és un polisacàrid (galactana) extret d e les algues vermelles que s'utilitza com agent espessidor gelificant i com estabilitzant en lindústria alimentària. Com additiu alimentari està classificat amb el codi E 407.

Els carragenans permeten formar un gel (col·loide) en calent (fins 60º C) i presenten interès especte la tradicional gelatina que és d'origen animal.

Origen[modifica | modifica el codi]

Els carragenans s'extreun sobretot de les espècies d'algues Kappaphycus alvarezii i Eucheuma denticulatum. Chondrus crispus (la molsa irlandesa), si bé és la font original de la carragenina, actualment es fa servir rarament amb aquesta finalitat. Betaphycus gelatinum produeix un tipus especial de carragenan. Gigartina skottsbergii, Sarcothalia crispata i Mazzaella laminaroides actualment són les espècies amb més valor i totes es recullen a Xile. La Gigartina canaliculata es recull a Mèxic en petites quantitats i Hypnea musciformis prové del Brasil.[1]

Al litoral del Massís armoricà i en particular a la Bretanya es cull amb el nom comú francès de petit goémon, l'alga Chondrus crispus[2] (molsa irlandesa), que també correspon a, Mastocarpus stellatus[3] i a Iridaea cordata.

Ús[modifica | modifica el codi]

Pel fet de les seves propietats glificants, els carragenans es fan servir en la major part de postres làctics (cremes, iogurts, flams etc.) industrials.

L'agar-agar és un altre agent gelificant derivat també d'algues roges.[4]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) SEAWEEDS USED AS A SOURCE OF CARRAGEENAN ((francès) Algues récoltées pour l'extraction de carraghénane)
  2. Arzel, P. (1992), lichen carragheen, Chondrus crispus Stackhouse, 1797. In Quero, J.C. Les algues et invertébrés marins des pêches françaises, Ifremer, rapport-1534 : 29-30. - llegiu en línia
  3. Boncoeur, J. (2005). Activités halieutiques et activités récréatives dans le cadre d’un espace à protéger : le cas du Parc National de la Mer d’Iroise. Groupe de Recherche Aménagement des usages des ressources et des écosystèmes marins et littoraux, Rapport n°R-05-2005, p. 106. - lire en ligne
  4. Quelle est la différence entre l’agar-agar et le carraghénane ?