Espàtula menor: diferència entre les revisions
amplio traduint de l'angles |
amplio traduint de l'anglès |
||
| Línia 13: | Línia 13: | ||
L'espàtula menor va assolir un baix nivell de població als anys noranta, però el 2003 el seu nombre va augmentar fins a almenys 1.069 individus comptats.<ref name="chesser" /> Tot i que se sap que la seva àrea de reproducció cobreix el nord-est de la Xina i diverses illes. entre Corea del Nord i Corea del Sud,<ref name="bfsa">Black-faced Spoonbill Conservation Association. (2001).Black-faced Spoonbill. Retrieved from http://www.bfsa.org.tw/en/ep02.htm</ref> els esforços de cria assistits per humans no han tingut un èxit excessiu a causa de la dificultat de sexuar les culleres de cara negra, però utilitzant la cadena de polimerasa. La tècnica de reacció en mostres d'ADN ha permès als investigadors utilitzar un altre mètode per sexualitzar correctament els exemplars menors de Platalea adults.<ref name="chesser" /> |
L'espàtula menor va assolir un baix nivell de població als anys noranta, però el 2003 el seu nombre va augmentar fins a almenys 1.069 individus comptats.<ref name="chesser" /> Tot i que se sap que la seva àrea de reproducció cobreix el nord-est de la Xina i diverses illes. entre Corea del Nord i Corea del Sud,<ref name="bfsa">Black-faced Spoonbill Conservation Association. (2001).Black-faced Spoonbill. Retrieved from http://www.bfsa.org.tw/en/ep02.htm</ref> els esforços de cria assistits per humans no han tingut un èxit excessiu a causa de la dificultat de sexuar les culleres de cara negra, però utilitzant la cadena de polimerasa. La tècnica de reacció en mostres d'ADN ha permès als investigadors utilitzar un altre mètode per sexualitzar correctament els exemplars menors de Platalea adults.<ref name="chesser" /> |
||
Després de migrar als seus llocs d'hivern, |
Després de migrar als seus llocs d'hivern, l'espàtula menor torna amb un plomatge groc reproductor, que s'estén des de la part posterior del cap fins al pit.<ref name="bfsa"/> Tot i que aquest plomatge només es desenvolupa durant el tercer o quart any de vida quan l'espàtula menor és sexualment madura, només aproximadament la meitat, amb aquest plomatge es reprodueixen cada temporada de reproducció, cosa que contribueix al ritme molt lent al qual la població les xifres augmenten. |
||
== Distribució == |
|||
La població global d'aquesta espècie es basa probablement en el recompte de població hivernal que es va dur a terme entre 1988 i 1990 a tots els llocs coneguts. Aquest recompte estimava només uns 288 individus. A partir de 2006, després d'esforços de conservació sostinguts, la població mundial estimada havia augmentat fins a 1.679;<ref name="IBFSC06">{{cite report |last1=Yu |first1=Yat-tung |first2=Chi-chun |last2=Wong |name-list-style=amp |title=The International Black-faced Spoonbill Census: 6-8 January 2006 |url=http://www.hkbws.org.hk/web/chi/documents/report/bfs_census_2006.pdf |date=January 2006 |publisher=The Hong Kong Bird Watching Society Limited |access-date=22 February 2021}}</ref> el cens de 2008 va donar lloc a un recompte total estimat de 2.065 individus<ref>{{ref-web |url=https://www.taipeitimes.com/News/taiwan/archives/2008/03/14/2003405428 |consulta=14 maig 2024 |títol=Numbers of black-faced spoonbill visiting on the rise |editor=The Taipei Times |llengua=en}}</ref> i un cens de 2010 va informar de 2.346. No se sap que la població localitzada coneguda de Corea del Nord superi els 30 ocells. Tanmateix, es creu que hi ha una altra colònia, fins ara no descoberta, que proporciona estabilitat a la població regional i se suposa que probablement es troba al nord-est de la Xina; per exemple, a les illes de Liaoning (prop de la zona de nidificació de Corea). |
|||
Com que l'espàtula menor són ocells migratoris, la seva conservació es basa en la protecció de les seves zones de cria, "aturada" i hivernada, cosa que complica els esforços de conservació. No obstant això, són capaços d'adaptar-se a les pertorbacions a gran escala. La distribució exacta de l'espècie encara no està clara, tot i que s'han fet alguns intents de modelar l'evolució de la població sota els impactes del canvi climàtic.<ref name="hu1">{{cite journal|last1=Hu|first1=Junhua|last2=Hu|first2=Huijian|last3=Jiang|first3=Zhigang |year=2010 |title=The impacts of climate change on the wintering distribution of an endangered migratory bird |journal=Oecologia |volume=164 |issue=2 |pages=555–565 hidotdgfhf|doi=10.1007/s00442-010-1732-z|pmid=20677016|bibcode=2010Oecol.164..555H|s2cid=19346000 }}</ref> |
|||
La població en nínxols a [[Corea del Nord]] no passa dels trenta ocells la qual cosa significa que ha d'existir una altra colònia que encara no ha estat localitzada i que es troba potser al nord-est de la [[República Popular de la Xina|Xina]], per exemple en les illes de [[Liaoning]] (proper als llocs on nia a Corea). |
La població en nínxols a [[Corea del Nord]] no passa dels trenta ocells la qual cosa significa que ha d'existir una altra colònia que encara no ha estat localitzada i que es troba potser al nord-est de la [[República Popular de la Xina|Xina]], per exemple en les illes de [[Liaoning]] (proper als llocs on nia a Corea). |
||
Revisió del 20:26, 14 maig 2024
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Platalea minor  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Envergadura | 110 cm |
| Nombre de cries | 4,9 |
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill | |
| UICN | 22697568 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Pelecaniformes |
| Família | Threskiornithidae |
| Gènere | Platalea |
| Espècie | Platalea minor Temminck i Schlegel, 1849 |
L'espàtula menor o becplaner menut (Platalea minor) és una espècie d'ocell limícoles de la família dels ibis i espátules Threskiornithidae,d'ambients humits. Té l'àrea de distribució més reduït de totes les espàtules i actualment és l'única considerada en perill d'extinció. El seu hàbitat està restringit a les regions costaneres de l'est d'Àsia. Les cullerades són grans ocells aquàtics amb els becs espatulats dorsoventralment aplanats.[1] Aquests ocells utilitzen un mètode tàctil per alimentar-se, vadeant a l'aigua i escombrant el bec d'un costat a l'altre per detectar les preses.[2] Confinat a les zones costaneres de l'Àsia oriental, sembla que abans era comú en tota la seva àrea de distribució. Actualment només es reprodueix en algunes petites illes rocoses de la costa oest de Corea del Nord, amb quatre llocs d'hivernada a Macau, Hong Kong, Taiwan i Vietnam, així com altres llocs on s'han observat en migració. L'hivern també es produeix a Jeju, Corea del Sud, Kyushu i Okinawa, Japó i el Riu Vermell delta al Vietnam. Més recentment, s'han observat albiraments d'ocells de cara negra a Tailàndia, les Filipines i altres llocs de la Xina.[3]
La espàtula menor va ser classificada internacionalment com una espècie en perill d'extinció per la UICN l'any 2000. Gairebé conduïda a l'extinció mundial a la dècada de 1980, els esforços de conservació entre diversos països asiàtics en els últims anys han ajudat a recuperar la seva població de manera constant, amb tendència a augmentar.[4] La població d'espàtula menor en el cens de 2012 es va registrar en 2.693 ocells, amb una estimació de 1.600 ocells madurs. Les colònies de cria es produeixen entre març i agost, a les petites illes. Al cens mundial de 2022, la població d'espàtula menor es va registrar en 6.162 individus.[4]
Se sap que l'espàtula menor són menjadors crepusculars, que utilitzen fangs intermareals.[5] Des d'aleshores s'han fet esforços de conservació per protegir els llocs de reproducció i els llocs d'hivernada, i es van fer prospeccions per determinar les opinions i la consciència dels residents locals, que resideixen a prop dels hàbitats naturals de l'espàtula menor. Una enquesta realitzada per Jin et al. 2008, va preguntar sobre el factor "Disposició a pagar" als locals, així com entendre els efectes dels recàrrecs obligatoris en comparació amb els pagaments voluntaris.[6]
Taxonomia
Un estudi de l'ADN mitocondrial de l'espàtula menor va trobar que el Becplaner reial eren els parents més propers entre ells.[7] De les sis espècies Platalea de la família Threskiornithidae, l'espàtula menor és la més rara.[7]
Reproducció
L'espàtula menor va assolir un baix nivell de població als anys noranta, però el 2003 el seu nombre va augmentar fins a almenys 1.069 individus comptats.[7] Tot i que se sap que la seva àrea de reproducció cobreix el nord-est de la Xina i diverses illes. entre Corea del Nord i Corea del Sud,[8] els esforços de cria assistits per humans no han tingut un èxit excessiu a causa de la dificultat de sexuar les culleres de cara negra, però utilitzant la cadena de polimerasa. La tècnica de reacció en mostres d'ADN ha permès als investigadors utilitzar un altre mètode per sexualitzar correctament els exemplars menors de Platalea adults.[7]
Després de migrar als seus llocs d'hivern, l'espàtula menor torna amb un plomatge groc reproductor, que s'estén des de la part posterior del cap fins al pit.[8] Tot i que aquest plomatge només es desenvolupa durant el tercer o quart any de vida quan l'espàtula menor és sexualment madura, només aproximadament la meitat, amb aquest plomatge es reprodueixen cada temporada de reproducció, cosa que contribueix al ritme molt lent al qual la població les xifres augmenten.
Distribució
La població global d'aquesta espècie es basa probablement en el recompte de població hivernal que es va dur a terme entre 1988 i 1990 a tots els llocs coneguts. Aquest recompte estimava només uns 288 individus. A partir de 2006, després d'esforços de conservació sostinguts, la població mundial estimada havia augmentat fins a 1.679;[9] el cens de 2008 va donar lloc a un recompte total estimat de 2.065 individus[10] i un cens de 2010 va informar de 2.346. No se sap que la població localitzada coneguda de Corea del Nord superi els 30 ocells. Tanmateix, es creu que hi ha una altra colònia, fins ara no descoberta, que proporciona estabilitat a la població regional i se suposa que probablement es troba al nord-est de la Xina; per exemple, a les illes de Liaoning (prop de la zona de nidificació de Corea).
Com que l'espàtula menor són ocells migratoris, la seva conservació es basa en la protecció de les seves zones de cria, "aturada" i hivernada, cosa que complica els esforços de conservació. No obstant això, són capaços d'adaptar-se a les pertorbacions a gran escala. La distribució exacta de l'espècie encara no està clara, tot i que s'han fet alguns intents de modelar l'evolució de la població sota els impactes del canvi climàtic.[11] La població en nínxols a Corea del Nord no passa dels trenta ocells la qual cosa significa que ha d'existir una altra colònia que encara no ha estat localitzada i que es troba potser al nord-est de la Xina, per exemple en les illes de Liaoning (proper als llocs on nia a Corea).
Es creu que la principal causa del declivi d'aquesta espècie és la destrucció del seu hàbitat, especialment l'aprofitament de les zones cobertes per les marees per l'agricultura i més recentment també per piscicultura i indústria.
També la guerra de Corea va haver de suposar un impacte negatiu en la població a l'època.
Al mateix temps es converteix en espècie rara al Japó on havia hivernat habitualment i en els últims anys no ha estat albirat mai a l'hivern a les illes nipones.
Ara l'espècie es troba bastant bé protegida a Corea del Nord on les illes on nia l'au s'han declarat zona protegida i l'accés ha estat restringit.
De totes maneres persisteixen amenaces en les zones d'hibernació. A Taiwan persisteix una forta pressió industrial sobre les zones necessàries mentre que a Vietnam es converteixen aquestes zones en vivers de gambes i llagostí encara que siguin zones protegides pel Conveni de Ramsar.
A Hong Kong les molèsties per pescadors i recollidors de mariscs impedeixen sovint als ocells nodrir-se com cal. La continuada expansió de la població humana i la consegüent pol·lució es convertirà també, probablement, en un altre problema important.
Referències
- ↑ «Food and Feeding Behavior of the Black-faced Spoonbill». Waterbirds, vol. 28, 1, 2005, pàg. 19–27. DOI: 10.1675/1524-4695(2005)028[0019:fafbot]2.0.co;2. JSTOR: 1522310.
- ↑ Jin, Jianjun; Wang, Zhishi; Liu, Xuemin «Valuing black-faced spoonbill conservation in Macao: A policy and contingent valuation study». Ecological Economics, vol. 68, 1–2, 2008, pàg. 328–335. DOI: 10.1016/j.ecolecon.2008.03.014.
- ↑ «The IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. [Consulta: 26 abril 2009].
- ↑ 4,0 4,1 «Black-faced Spoonbill population hits record high of 6,000». The Hong Kong Bird Watching Society. The Hong Kong Bird Watching Society, 2022.
- ↑ «The IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. [Consulta: 26 abril 2009].
- ↑ Jin, Jianjun; Wang, Zhishi; Liu, Xuemin «Valuing black-faced spoonbill conservation in Macao: A policy and contingent valuation study». Ecological Economics, vol. 68, 1–2, 2008, pàg. 328–335. DOI: 10.1016/j.ecolecon.2008.03.014.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Chesser, R.Terry «Molecular Phylogeny of the Spoonbills (Aves: Threskiornithidae) based on mitochondrial DNA». Zootaxa, vol. 2603, 2010, pàg. 53–60. DOI: 10.11646/zootaxa.2603.1.2.
- ↑ 8,0 8,1 Black-faced Spoonbill Conservation Association. (2001).Black-faced Spoonbill. Retrieved from http://www.bfsa.org.tw/en/ep02.htm
- ↑ Yu, Yat-tung; Wong, Chi-chun (January 2006). The International Black-faced Spoonbill Census: 6-8 January 2006. The Hong Kong Bird Watching Society Limited.
- ↑ «Numbers of black-faced spoonbill visiting on the rise» (en anglès). The Taipei Times. [Consulta: 14 maig 2024].
- ↑ Hu, Junhua; Hu, Huijian; Jiang, Zhigang «The impacts of climate change on the wintering distribution of an endangered migratory bird». Oecologia, vol. 164, 2, 2010, pàg. 555–565 hidotdgfhf. Bibcode: 2010Oecol.164..555H. DOI: 10.1007/s00442-010-1732-z. PMID: 20677016.
