Germà (cortesà): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Germà''' ([[grec medieval]]: Γερμανός, ''Germanós''; [[floruit|fl.]] al darrer quart del {{segle|XI}}) fou un [[cortesà]] i confident de l'[[emperador romà d'Orient]] [[Nicèfor III Botaniates]] ([[r.]] 1078-1081). Se sap que era un bàrbar, però les fonts discrepen sobre els seus orígens exactes: en l'''[[Alexíada]]'', [[Anna Comnena]] el descriu adés com a [[Eslavònia|eslavó]],{{sfn|Comnena|2021-2024|loc=[https://ca.wikisource.org/wiki/Alexíada/Llibre_II#Capítol_I llibre II, capítol I, secció 3]}} adés amb el terme arcaic ''[[escites|escita]]''; el [[bizantinista]] [[Alemanya|alemany]] [[Diether Roderich Reinsch]] el fa [[petxenegs|petxeneg]] o d'ascendència [[búlgars|bulgaro]][[eslaus|eslava]];{{sfn|Comnena|2001|loc=nota a peu de pàgina núm. 63 del llibre I}} i el catedràtic [[Hongria|hongarès]] [[Gyula Moravcsik]] sosté que era búlgar.{{sfn|Skoulatos|1980|loc=«Germain»}} |
'''Germà''' ([[grec medieval]]: Γερμανός, ''Germanós''; [[floruit|fl.]] al darrer quart del {{segle|XI}}) fou un [[cortesà]] i confident de l'[[emperador romà d'Orient]] [[Nicèfor III Botaniates]] ([[r.]] 1078-1081). Se sap que era un bàrbar, però les fonts discrepen sobre els seus orígens exactes: en l'''[[Alexíada]]'', [[Anna Comnena]] el descriu adés com a [[Eslavònia|eslavó]],{{sfn|Comnena|2021-2024|loc=[https://ca.wikisource.org/wiki/Alexíada/Llibre_II#Capítol_I llibre II, capítol I, secció 3]}} adés amb el terme arcaic ''[[escites|escita]]''; el [[bizantinista]] [[Alemanya|alemany]] [[Diether Roderich Reinsch]] el fa [[petxenegs|petxeneg]] o d'ascendència [[búlgars|bulgaro]][[eslaus|eslava]];{{sfn|Comnena|2001|loc=nota a peu de pàgina núm. 63 del llibre I}} i el catedràtic [[Hongria|hongarès]] [[Gyula Moravcsik]] sosté que era búlgar.{{sfn|Skoulatos|1980|loc=«Germain»}} Per altra banda, [[Constantí Manasses]] assevera que parlava un [[grec medieval|grec]] macarrònic.{{sfn|Nikolić|Pavlović|2023|p=746}} |
||
Gairebé sempre apareix al costat de [[Boril (cortesà)|Bàrbar]], un altre cortesà bàrbar, en les fonts.{{sfn|Skoulatos|1980|loc=«Germain»}} Comnena diu que no era tan intel·ligent com el seu compatriota.{{sfn|Comnena|2021-2024|loc=[https://ca.wikisource.org/wiki/Alexíada/Llibre_II#Capítol_IV llibre II, capítol IV, secció 3]}} Boril i Germà se les tingueren amb [[Jordi Monomacat]], que en un primer moment no volia acceptar el seu nomenament com a [[dux]] de [[Dirràquion (tema)|Dirràquion]], però acabà fent-ho per fugir dels dos cortesans, que no deixaven de vilipendiar-lo davant de l'emperador. La llengua viperina de Boril feu efecte sobre Botaniates, que compartí amb l'emperadriu [[Maria d'Alània]] les seves sospites que Monomacat era «un enemic de l'imperi dels romans».{{sfn|Comnena|2021-2024|loc=[https://ca.wikisource.org/wiki/Alexíada/Llibre_I#Capítol_XVI llibre I, capítol XVI, secció 2]}} |
Gairebé sempre apareix al costat de [[Boril (cortesà)|Bàrbar]], un altre cortesà bàrbar, en les fonts.{{sfn|Skoulatos|1980|loc=«Germain»}} Comnena diu que no era tan intel·ligent com el seu compatriota.{{sfn|Comnena|2021-2024|loc=[https://ca.wikisource.org/wiki/Alexíada/Llibre_II#Capítol_IV llibre II, capítol IV, secció 3]}} Boril i Germà se les tingueren amb [[Jordi Monomacat]], que en un primer moment no volia acceptar el seu nomenament com a [[dux]] de [[Dirràquion (tema)|Dirràquion]], però acabà fent-ho per fugir dels dos cortesans, que no deixaven de vilipendiar-lo davant de l'emperador. La llengua viperina de Boril feu efecte sobre Botaniates, que compartí amb l'emperadriu [[Maria d'Alània]] les seves sospites que Monomacat era «un enemic de l'imperi dels romans».{{sfn|Comnena|2021-2024|loc=[https://ca.wikisource.org/wiki/Alexíada/Llibre_I#Capítol_XVI llibre I, capítol XVI, secció 2]}} |
||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
* {{ref-llibre|cognom=Comnena|nom=A|enllaçautor=Anna Comnena|títol=Alexias|data=2001|editorial=[[De Gruyter]]|isbn=9783110867626|llengua=alemany}} |
* {{ref-llibre|cognom=Comnena|nom=A|enllaçautor=Anna Comnena|títol=Alexias|data=2001|editorial=[[De Gruyter]]|isbn=9783110867626|llengua=alemany}} |
||
* {{ref-web|cognom=Comnena|nom=A.|títol=[[Alexíada]]|data=2021-2024|editor=[[Viquitexts]]|url=https://ca.wikisource.org/wiki/Alex%C3%ADada}} |
* {{ref-web|cognom=Comnena|nom=A.|títol=[[Alexíada]]|data=2021-2024|editor=[[Viquitexts]]|url=https://ca.wikisource.org/wiki/Alex%C3%ADada}} |
||
* {{ref-publicació|cognom=Nikolić|nom=M.|cognom2=Pavlović|nom2=B.|títol=Bulgarians, Serbs, and the Rus in the Central Balkans in Byzantine historical narratives (late 10<sup>th</sup> – mid-13<sup>th</sup> century): The view from Constantinople|data=2023|publicació=Zbornik radova Vizantološkog instituta|volum=60|exemplar=2|doi=10.2298/ZRVI2360739N|pàgines=739-767|url=https://doiserbia.nb.rs/img/doi/0584-9888/2023/0584-98882302739N.pdf|llengua=anglès}} |
|||
* {{ref-llibre|cognom=Skoulatos|nom=B|títol=Les personnages byzantins de l'Alexiade: Analyse prosopographique et synthèse|data=1980|editorial=Bureau du Recueil Collège Érasme i Éditions Nauwelaerts|oclc=OCLC|llengua=francès}} |
|||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 08:36, 22 maig 2024
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XI  |
| Mort | Després de 1081 |
| Activitat | |
| Ocupació | cortesà |
Germà (grec medieval: Γερμανός, Germanós; fl. al darrer quart del segle xi) fou un cortesà i confident de l'emperador romà d'Orient Nicèfor III Botaniates (r. 1078-1081). Se sap que era un bàrbar, però les fonts discrepen sobre els seus orígens exactes: en l'Alexíada, Anna Comnena el descriu adés com a eslavó,[1] adés amb el terme arcaic escita; el bizantinista alemany Diether Roderich Reinsch el fa petxeneg o d'ascendència bulgaroeslava;[2] i el catedràtic hongarès Gyula Moravcsik sosté que era búlgar.[3] Per altra banda, Constantí Manasses assevera que parlava un grec macarrònic.[4]
Gairebé sempre apareix al costat de Bàrbar, un altre cortesà bàrbar, en les fonts.[3] Comnena diu que no era tan intel·ligent com el seu compatriota.[5] Boril i Germà se les tingueren amb Jordi Monomacat, que en un primer moment no volia acceptar el seu nomenament com a dux de Dirràquion, però acabà fent-ho per fugir dels dos cortesans, que no deixaven de vilipendiar-lo davant de l'emperador. La llengua viperina de Boril feu efecte sobre Botaniates, que compartí amb l'emperadriu Maria d'Alània les seves sospites que Monomacat era «un enemic de l'imperi dels romans».[6]
Referències
- ↑ Comnena, 2021-2024, llibre II, capítol I, secció 3.
- ↑ Comnena, 2001, nota a peu de pàgina núm. 63 del llibre I.
- ↑ 3,0 3,1 Skoulatos, 1980, «Germain».
- ↑ Nikolić i Pavlović, 2023, p. 746.
- ↑ Comnena, 2021-2024, llibre II, capítol IV, secció 3.
- ↑ Comnena, 2021-2024, llibre I, capítol XVI, secció 2.
Bibliografia
- Comnena, A. Alexias (en alemany). De Gruyter, 2001. ISBN 9783110867626.
- Comnena, A. «Alexíada». Viquitexts, 2021-2024.
- Nikolić, M.; Pavlović, B. «Bulgarians, Serbs, and the Rus in the Central Balkans in Byzantine historical narratives (late 10th – mid-13th century): The view from Constantinople» (en anglès). Zbornik radova Vizantološkog instituta, 60, 2, 2023, pàg. 739-767. DOI: 10.2298/ZRVI2360739N.
- Skoulatos, B. Les personnages byzantins de l'Alexiade: Analyse prosopographique et synthèse (en francès). Bureau du Recueil Collège Érasme i Éditions Nauwelaerts, 1980. OCLC OCLC.